Un Diable Volcànic

Tracks dels Volcans. Un diable en terres volcàniques. Una combinació explosiva de corriols diabòlics, plens de pedres, exigents tant en baixades com en pujades, i pistes trencades molt lentes, fan que els mes beteters desitgin arribar a pistes asfaltades o en formigonades i vies verdes, l’únic oxigen en una ruta de 240 kms exclusiva, nomes apte pels mes ben preparats. Si vas de vacances, agafat mínim quatre dies o faràs tard.
L’itinerari es un continu trencacames, amb pujades verticals i baixades tècniques on la velocitat es el que menys conta.

Pujant, a peu es va mes de pressa i baixant quasi també. Algú pel camí ens va comentar… “ Dues víctimes mes del Jordi “ El nostre Darth Vader. I us asseguro que tenia força raó. Tot i això El Nano i jo ( desprès de l’absència obligada del Bridge) hem passat tres dies inoblidables de BTT pedalant de Sol a Lluna i quan la resta de membres dels bikeapeu la vagin a fer, nosaltres i tornarem. Per que aquest diable, a pesar de ser diabòlic amb les seves rutes, es encantador en el tracte i ens deixa hipnotitzats de tal forma que sempre acabem tornant.

Com que una imatge val mes que mil paraules vegeu el vídeo…. Es una llàstima que hagueu d’esperar quasi un any per anar-hi, us serà difícil esperar tant.

Els Bikeapeu a tot Arreu.

I m’ha sortit un rodoli… però es el resum d’uns caps de setmana plens de kms, donant voltes i mes voltes per tot arreu de la geografia catalana i mes.

Desprès d’una Selenika mes moguda que la d’altres anys per motius aliens a la BTT, el dissabte 1 d’octubre varem anar a combregar a Montserrat guiats pel Bisbe Xic tot esperant diumenge la Cigronada o mes ben dit la Rocaforttina. Sens dubte una de les millors pedalades de la zona, per ruta, paisatge,caliu, regals i evidentment pels cigrons.

  

La setmana a sobre sense esdeveniments de pedalades ens varen tornar a endinsar al Parc Natural guiats pel Bridge donant mes voltes que un moli tot just per fer un bon esmorzar al Puig de la Balma. A la represa era el Litus, que tornava desprès de molt temps de fer campanes a les sortides de dissabte, qui la liava per senders i caminets…. Total 52 Kms amb 1200 Ac+ van fer que diumenge quasi tots es quedessin a casa a reposar. Mentrestant la nostra Barrufeta s’esbarellava amb els Llacs de Covadonga i L’Angliru. Tots dos coronats amb èxit ,gracies també a la dieta a la que va ser sotmesa la seva KTM.

Dimecres amb la Pilarica per davant, clàssic a Rajadell. Alguns mes conservadors per la via ràpida i altres altre cop buscant senders i senders. Bon esmorzar com esta manat i tornada suau però entretinguda amb final de festa al Parc de l’Agulla que estava ple a vessar de gent.

Dissabte el Litus tornava a fer mitja campana… es veu que te tanta traça parant el despertador que no s’entera… ,però finalment surt a pedalar seguint el rastre deixat per la colla. Altres es reserven per Diumenge a Cal Marçal.

Vull dir que a Can Paco no mengen gaire per que han de deixar lloc a l’estomac. El Bridge, el Paco i el Dentista a Tona, el Guile, el PC, el Primo i el Ramon a Cal Marçal. El Litus amb la flaca, la Betty desapareguda per montanyes del Bergueda, el Xic preparant dinars…. En fi no nomes de pedalar viuen els Bikeapeu… i per la setmana que ve tres intrèpids a la Volcans, ara que estan de moda…. Logicament els que es queden pel Bages tambe faran de les seves. Voleu dir que es quedaran al Bages??? Apostes???

Selenika 2011 Renovar o Claudicar

Sempre he intentat no utilitzar aquest espai per donar opinions particulars tant meves com la d’altres membres de la colla, però a la vista dels esdeveniments aquest cop no me’n puc estar,conscient de que no es el millor lloc i que pot crear una polèmica en la que seria millor no entrar-hi. Per tant vull que quedi clar que aquest cop l’únic responsable de les opinions aquí expressades en soc jo mateix.Tampoc vull entrar en polèmica amb un esdeveniment de massa com es la Selènika, doncs tots els organitzadors es mereixen el meu respecte en vers la feina que fan. No es podrà negar mai la gran tasca que desenvolupen , i encara que tot es millorable als ulls de cadascú això mateix comporta que mai ho serà a gust de tothom. Per tant quedi clar que defensaré a ultrança a tothom qui dediqui el seu temps lliure per forjar esdeveniments a favor de l’esbarjo dels demes, malgrat les deficiències que s’hagin pogut donar en la prova d’enguany.

Llegeixo textualment al tríptic de la Selènika... “Aquesta Prova de resistència de BTT NO COMPETITIVA es oberta a qui sigui major de 16 Anys i tingui facultats per afrontar-la.”

Si es una prova NO COMPETITIVA, Com es pot entendre que hi hagi gent que es vulgui saltar els elements entorpidors de la prova per que aquests puguin lluitar a soles???? La sortida forma part de la prova i si estàs mal col•locat es el teu problema… A veu baixa diria, i son comentaris que es senten des de fa molt de temps, que en aquestes pedalades , proves etc.. i no nomes a la Selenika ,hi ha qui fins hi tot amb la coneixença del terreny i dels llocs dels controls, retalla per anar mes de pressa i ser mes al cap de munt de la classificació. Que quedi clar que no acuso a ningú. Nomes aprofito el cas per fer-ne ressò.

Es possible trobar formules per evitar aquestes incidències…. Sortida escalonada, controls amb xip, controls sorpreses… però si jo formes part de l’organització primer hauria de debatre un gran dilema. Qui te mes mèrit en realitzar una Selenika? Aquell que entrena habitualment, i per tant el seu físic li permet anar alt de pulsacions i lluitar contra el crono per ser a dalt de la llista, o aquell que surt els cap de setmana per passar l’estona i s’apunta a una aventura que el fa patir metre a metre pensant si arribarà o no encara que sigui el últim. O aquell que malgrat passar una nit de gossos es presenta a la sortida , o aquell que malgrat la lesió que te, que no li permet competir.

O aquell que cau durant la prova i tot i tenir diverses ferides acaba arribant a meta... o... Crec que tothom pateix a la seva manera i ningú es mereixedor de cap reconeixement especial ,doncs la gran diferencia de nivells de la gent que participa en aquests esdeveniments deixa fora de lloc qualsevol menció especial. D’aquesta forma les classificacions que es fan en aquest tipus d’esdeveniments haurien de ser simplement informatives, encara que avui dia això es innecessari per que la majoria dels que pedalem ja disposem de la nostra pròpia informació.

Jo sabia perfectament el temps que havia realitzat en aquesta selenika sense que m’ho haguessin de certificar… Per tant que mes dona a quin lloc he arribat. Soc jo, l’únic que se, si estic content o no del que he fet. En definitiva tot es un problema de sentir-se complagut amb si mateix. Estic segur que els últims que van arribar estaven tant contents o mes que els primers per que han assolit un repte contra ells mateixos i no contra els altres. Suposo que es això el que vol dir NO COMPETITIVA .
 Em venen a la memòria unes paraules d’un gran veterà de la nostra colla al finalitzar la seva primera selenika.” Aqui deu guanyar el que mes resisteix a sobre la bici no? També Recordo la meva primera Selènika quan al arribar a meta pràcticament em saltaven les llàgrimes als ulls al sentir el recolzament de la gent del poble…era una satisfacció arribar i sentir-te recolzat d’aquella manera. El temps empleat i el lloc a la classificació no importaven, però si la lluita contra mi mateix i el reconeixement de la gent per l’esforç en completar l’esdeveniment.

 Jo no havia lluitat contra ningú nomes contra mi i contra la prova que m’havien posat al davant. I la meva satisfacció era senzillament sentir-me orgullós del que Jo havia fet.

I per acabar segueixo llegint del tríptic... “El recorregut estarà totalment senyalitzat i es considera fora de cursa qui se’n aparti , l’abandoni o no passi per tots els controls de pas establerts”.

Sense discussió, clar i concís. Per tant la decisió pressa per l’organització de desqualificar el dos primers esta dintre del reglament. Jo a mes hi afegiria a tot aquell que llença cameres pinxades,potets de gel,paperets i altres estris....no sigui que uns segons li facin perdre algun lloc a la clasificació

Pel que fa als Bikeapeu, aquest any han sigut 6 components de la colla els qui han participat. La Betty,El Guile, El Nasi, El PC ,el Pere i el Litus han afrontat els 104 Kms de la ruta. Notables absències com la del Bridge, el Pagès i el Farma que per un o altre motiu no han pogut ser-hi s’han trobat a faltar així com d’altres components que últimament son molt assidus a les pedalades setmanals.Tots els participants han finalitzat el recorregut i nomes per aquest fet tots son mereixedors del reconeixement d’haver assolit una nova fita. Cadascú es sentirà mes o menys satisfet però crec que estic segur de poder afirmar que independentment del lloc o temps assolit tothom esta orgullós de com a realitzat la prova i del final de la mateixa.A qui li importi la clasificacio ja sap on trobar-la....

Des de aquí a tots l’enhorabona.

             Litus

Track i mes info aqui

Sortides Vàries

Dissabte dia 10, ens reunim una colla a les pistes de l’Autoescola per fer una pedalada com Dèu mana, uns quans km de pujadetes amb gràcia i d’altres amb desgràcia, desgràcia perqué costa de pujar, no pas per rès més.S’ha de dir i reconéixer que el PC després del Lapsus que está fent el Litus, ha agafat les rendes del guía, i no ho fa pas malament, gens malament.No és fàcil fer de guía, jo ho sé, per tant, crec que trencar una llança a favor del PC está bé.

Al final? 70 i pico, uns quans  mts d’AC. Mil i pico cents i molta calor.

Han estat un beteterus de cullons per compartir uns quans de kilòmetres ben soferts. Algún pecat de la Betty, algun sospir del Paco i combregacions varies dels feligresus del PC, van fer d’un dissabte ensopit un dissabte de: Vivan los Novios!!!! i cervessa gratis!!!! No sabem qui son els que ens van convidar, però si llegueixen això: que tingueu molta felicitat i dita!!!!! Gràcies per les Birres!!!!!!! VIVAN LOS NOVIOS. El Litus ens va honra amb la seva visita durant 5 minuts a Serrateix!! ultimament ens té acostumats a això, aviat l’anomanarem: El fantasma de la Bike!!!!

Gràcies PC per la ruta....

El Dissabte día 17 una ruteta força fácil, sense cap problema, de Manresa a Monistrol de Calders, tornant per La Musarra. La segona convocatòria mes concurreguda de bikeapeueros just empatant la alineació dels Campions .Aquesta vegada l'equip el formaven: Betty, PC, Guile, Pagès, Botin, Paco, Bridge, Som-ji, Primo, Xic, Ramón érem tants que em fa por deixar-me algú.Vàrem tornar a retrobar bons amics i alguns estrenáven bike com el Quim i el Guillem (aquest el cuadro nou), algunes caigudes: Paco, Quim, Ramón, Pc, en fi... caigudes tontes aixó si, per riure.

Algunes pérdues: Bridge, Nasi, Guile, Paco, Betty, però els altres que havien de fer el correcte, també es van perdre per un corriol!!!!

En fi, Bon Esmorçar amb el Pepito d’afegit!!! i poca cosa més, la gent es guarda per la Selenika.

El Bridge anava a fer la Valbuena, i la veritat que per anar amb el ferro taronja, no ho va fer malament. Va acabar el 32 a la general de la curta, amb un temps de 1 hora i 50 mintus per fer els 38 Kms. Molt bona sort a tots els Seleniks la semana vinent.

Epic 4 Castejon-Pont de Suert Caminante no hay Camino

Avui l’esmorzar es a les set. Tothom es prepara els bocates pel camí. L’esmorzar es molt complert nomes una pega, el suc de taronja s’ha acabat i el de pinya ummm ja en parlarem....Quan arriben els altres bikers al menjador es queden una mica estorats per la manca de viandes. Es que no saben com mengen els Bikeapeu !!! Café a la barra del Bar que la mestressa no ens vol cobrar i primera urgència pel Bridge. El suc comença a fer efecte. Sortida a les 7:38 desfen 2 Kms del dia anterior i punxada del Bridge.Passen els Gironins i ens diuen que som molt valents els dels Bages per que anem en maniga curta.

Estem a 11 graus però no deuen saber el que arriba al km 2,5... Només girar a la dreta se sent com el Pagès posa a tota la tropa en fila caminant.. Nomes el Bridge , el Litus i el Toni ho proven i finalment aconsegueixen fer zero arribant al poble de S.O.S. Sembla fet expressament el nom d’aquest poble. A partir de Sos la pista es mes bona sempre amunt fins a Ramastue on algú mes ha de menester el paper higiènic... Fins Eresue un petit tram d’asfalt de baixada ens deixa relaxar les cames. Gir de 360º i ascens de dos kms exigents en direcció a Cerler amb nova paradeta per re agrupar. Al botin també li han entrat ganes...

Lleuger ascens fins al telecadira que comporta la cinquena parada pel mateix menester... el lloc escollit també te bones vistes .Resultat fins ara Cagaleres 5-Pinxasos 1. Arribem al telecadira i veiem als de Girona que tot just marxen. Fem una mossegada als bocates amb la vista del poble de Cerler i la Vall de Benasque. Ens falten 5 per L’Ampriu on hi ha avituallament i comença la demolidora pujada al Basibè sostre de L’epic Trail a 2274 mts. Es massa tard per menjar aquí i desprès pujar!!! Allà es troben el gruix de bikers de la resta de colles. Així que refresc i apa a caminar...

 L’ascens al Basibe es fa per pista ample te uns 3,5 Kms amb una mitjana del 13% amb trossos complicats pels rocs i es difícil no posar el peu a terra. Els qui ho proven inicialment el Bridge, El Crus, el Som-ji i el Litus. A mitja pujada al Bridge li devien fer pampallugues els ulls quan ha vist passar al Som-ji. Vaja cop de destral!! I sorprenentment al grup de darrera el Botin puja en bike???? Be nomes a trossos. Els tres de davant van tant “sobrats” que es passen la cruïlla de baixada i acaben pujant fins d’alt la collada que no te sortida. El Litus mes llest espera estirat a la gespa recreant-se amb les vistes.

Corrua de bikers a la baixada Free-ride. Be quan vegeu el vídeo deu ser pels professionals!!! Son cinc kilòmetres i mig d’autèntic pateo. El paisatge s’ho mereix, però com aquí algú es faci mal no arriben ni els helicòpters. A la Cabana de la Roca del Turmo comença la pista ciclable plena de rocs a la vista de la Vall de Castanesa i el riu Valiera on desprès de passar un pont el Som-ji pinxa. Mentre es fa la reparació hi ha qui aprofita per banyar-se al riu. El descens es ràpid fins Fonchanina on l’asfalt fa acte de presència de pujada per acabar arribant a Castanesa nou control de la Ruta.

Allà ens esta esperant el Pepito que ens ha vingut a veure, i per preparar el sopar de final de festa. Refresc,bocates i plats de fruita per encarar l’arribada. Ens falten 20 kms de teòric descens... però al Litus no li quadra l’ascens acumulat per lo que devem tenir sorpreses pel camí. Efectivament a la sortida de Castanesa s’agafa un bonic corriol que desemboca en una pista estreta molt rapida no exempta d’ensurts però que fa les delícies de tots els bikers inclús dels mes carreters. Al corriol el Pere ha perdut el GPS( això em recorda alguna cosa de la Raids OI? ) però el Fernando que venia darrera l’ha trobat.

 El Bridge ja patia per haver de tornar enrere... A prop de Vilaller el Som-ji torna a pinxar... 5 a 3 i por per que la remuntada es faci efectiva.... Aproximació per una pista paral•lela al Riu Noguera Ribagorçana que es va fent eterna potser per les ganes d’arribar però també pels constants puja-baixa que finalment fan que l’ascens acumulat es vagi complint. Creuem el riu pel Pont metàl•lic a l’entrada a Pont de Suert com veritables herois sintoma de que l’Epic Trail s’ha acabat. Últim control a l’oficina de AramonBike on ens rep l’Eva.

El Litus es fica dins la botiga amb la bike... home l’ha de tornar no?

Rebem el maillot de finishers, foto oficial i gesta assolida. Aquesta nit em sembla que dormirem tots plans. Dutxa a l’hotel i birretes i tapes tot esperant el sopar de cloenda que ens ha preparat el Pepito al Restaurant Ribagorça. Menú molt complert i preu en sintonia. Hi ha qui te ganes de festa però la zona no es la mes adient així que tots a dormir que demà toca viatge. El Fernando se’ns acomiada fins la propera i que sigui aviat. A L’endemà esmorzar a les nou. Be alguns una mica mes tard....em sembla que si no se’ls truca encara dormirien. Altres ja han rentat les bikes i han fet altres encàrrecs.

Carreguem maletes i el Pere ens recorda la nit que varem passar a Salardu l’any de la Pedals. Ummmmmm !!! i se’ns acomiada doncs passarà un dies allà. Direcció a Laspaùles a casa del Crus a buscar la bike del Litus. Canvi de bikes i el Crus ens recomana ruta turística per tornar. De Laspaules agafarem carretera interior fins Abella i Espès i recordarem algun tram de la Èpic i de pas farem en cotxe un tram que ens hem estalviat al fer la primera etapa la versió Xtrem. El Som-ji comentava que vaja tela!!! I això que es dels carreters... Parada a Benabarre per estirar,visita al Castell i compres d’última hora...



Xocolata,xoriços,llonganisses,mel i fer la birra es clar. Al final encara farem tard per dinar. Ultima parada a Tàrrega on no trobem el restaurant i ens decidim per un que s’hi veu mes o menys gent. Opció econòmica i tornada a casa. Arribada sobre les 6 de la tarda. Finalment hem fet l’Èpic en cinc etapes NO?

Doncs a per la pròxima, que ja falta menys....

Dades de l'Etapa segons GPS Litus :

Total Kms : 60,06

Total Temps : 10:23

Total Temps en Moviment : 6:19

Total Temps Parat : 4:04

Velocitat Mitjana en Moviment 9,5 Km/h

IBP 163 BA

TracK i mes Info Aqui

Totals de la Èpic Trail amb 2 Variants Xtrem :

Total Kms Ruta 240,34

Total Ascens Acumulat + : 7.152 Mts.

Temps Empleat Total : 41:59

Temps en Moviment : 23:39

Temps Parat : 18:20

Epic 3 Plan-Castejon de Sos Ohhhhhhhhhh!!!!!!!!!!!!

El buffet per esmorzar no comença abans de les 8 aixi que primer hem posat tot en ordre i a l’hora en punt estàvem asseguts a taula per marxar tant bon punt haguem esmorzat. El menjador es ple de bikers, els 7 de Girona,el Salvador y L’Oria de Barcelona, l’Oscar y Carlos de Torre del Compte, El Xavi, Jordi i Albert de Sitges... l’esmorzar molt complert i variat. Sense dubte l’hotel Mediodia es el millor en que hem estat fins ara. Anem a buscar bikes i mentre fem la foto de sortida li cantem el Happy Birthtday al Pere que en fa 60, si senyor 60 i pedalant per aquestes muntanyes...

Iniciem la marxa a les 8:27, seguint la llera del riu fins a San Juan de Plan on farem les rampes duríssimes que hi ha dintre del poble fins arribar a la carretera que ens dura a la pista per pujar al Refugi de Viados a 1760 mts d’altitud i control 5 de la ruta. A mida que anem pujant el terreny fa la selecció. Les rampes mes dures estan en formigonades i el pis es bo així que es pedala be i es porta bon ritme. Entrem a la Vall de Chistau, el paisatge es bucòlic a la vora del riu Zinqueta. La rampa mes dura es localitza just abans del refugi que haurem de desfer en baixada. Allà ja es troba el Bridge que anima el grup amb el seus crits.

Al refugi`, el dit no para de tirar fotos, prenem una barreta i refresc per encarar la segona pujada del dia a la Basa del Avet a 1880 mts d’altitud desprès de tornar a baixar fins la cota 1490. Circulem per pista forestal boscosa paral•lela a la que hem pujat abans rodejant el Massís de Posets. Dona la sensació que desfàs tot el camí fet abans, però el paisatge es meravellós. Arribant a d’alt la collada van emergint els pics, mes alts. Impressiona la forma en que ho fan. El Bachimala,El Montó al Nord, el massis del Cotiella al sud, i mirant avall els pobles de Plan,Gistaín i la Vall de Chistau. Tot un luxe de panoràmiques.

El descens rapidíssim per pista bona fins a un trencall a esquerres per agafar un corriol a peu que ens porta a iniciar l’ultima pujada del dia fins al Refugi Marradetes, sostre d’avui a 2014 mts d’altitud i control 6 de la ruta. Anem pujant per un corriol en zig-zag durillo però ciclable i a l’ombra, cosa que s’agraeix. Desprès el corriol esdevé pista d’herba però molt millor que la pista principal que agafarem a falta de 5 kms i 500 mts d’ascens. Aquests últims son eterns cadascú puja al seu ritme buscant la millor traçada per esquivar el sol i els rocs. Una mitjana del 10% durant 5 kms fa que el cos necessiti anar canviant de postura a sobre la bici.

Al Refugi ens trobem l’Iñigo instigador de la Xtrem que esta dinant, i ens la recomana. 11 Kms de corriol de baixada, que substitueix la baixada per pista. A la Collada de la Bassa el Fernando havia trucat per reservar taula al refugi, son dos quarts de tres i hi ha gana. La resta de bikers s’han d’esperar. Amanida de pasta, llom amb carbassó a la beixamel i meló. Un menú molt complert i plats ben plens. Com no, el Bridge i el Som-ji son els que repassen les cassoles. A l’hora de pagar una mica mes i ho vomitem tot. 26 euros!!! La llunyania del lloc i la falta d’infraestructures no crec que justifiqui el preu.

Parlem amb els de Girona que fan la Xtrem. El Litus no pot carregar el track i el roadbook que portem es el de la normal, així que alguns de la colla que s’han decidit a seguir-la hauran d’anar junts amb el grionins. Finalment el Crus, el Bridge i el Litus son els atrevits. El Pagès es desdiu a ultima hora i lo de la Betty ha sigut un amago. I menys mal per que els corriols som molt tècnics i plens de pedra on inevitablement hi ha trams de bike a peu pels menys experts. Ens recordem del Xic i del Ramon fent la baixada, que haguessin gaudit com mai!!! El Bridge impressionant el Crus fa el que pot i al Litus sembla que li han rentat el cervell amb la rígida.

Arribem a Sahún els tres bikeapeueros junt amb dos gironins. Una mica de relaxament pels braços mentre esperem. EL Crus ja n’ha tingut prou i els de Torre del Compte també, així que decideixen arribar a Castejon per carretera. El corriol a partir d’aquí es una veritable trampa de bikers. Tram de bike a l’esquena per un torrent per on poc o molt hi baixa aigua i a mes es de pujada. Es fa difícil fins hi tot caminar. Son quasi 4 kms que davant el desgast que es porta en la etapa mes val oblidar. Mentre els altres set components dels bikeapeu que nomes tenien com a complicat un tram de corriol abans de Vilanova van buscant el camí.

Curiosament surten mapes i roadboks de totes les motxilles quan el Pc s’ha equivocat per no portar el track original. Sortint de Vilanova a 500mts a l’esquerra tenim la benzinera on s’ha de passar control a l’hotel Casa Arcas. A aquestes alçades qualsevol punt de refrigeri es bo. Coca Cola i en marxa. L’arribada a Castejon es per un sender molt ràpid on el Bridge sembla que porta motor, nomes el segueixen el Litus i dos de Girona.Arribant a Castejon el Botin encara esta amb roba de pedalar cosa que extranya al Litus. Fa poc que han arribat per la distracció a Vilanova.

Curiosament el primer en arribar ha estat el Crus!!! Hotel Pirineus control 8. Tots a la dutxa i a la terrassa a per la birra. El Litus baixa el roadbook per estudiar la etapa de dema i recomana bocates per no fer parades llargues ?¿?¿ Tots entesos i pla definit. Sopar dels bons, tracte familiar i bones instal•lacions a aquest Hotel. Recomanable 100%. El Pere ens acaba regalant final de festa amb cava, per celebrar la seva onomàstica. El Salvador i L’Oria, els de Sitges i els Torre del Compte també dormen en aquest hotel. Passejada pel poble per estirar i a dormir que dema toca bregar.

Dades de l'etapa Xtrem segons els GPS Litus :

Total Kms : 62,25
Total Ascens Acumulat + : 1953 Mts.
Total Temps : 10:45
Total Temps en Moviment : 6:25
Total Temps Parat : 4:20
Velocitat mitjana en Moviment : 9,7 Km/h
IBP 150 AA

Track i mes Info Aqui

Epic 2 Seira-Plan Això es Mountainbike???

Estem de sort i hem agafat potser la millor setmana meteorològicament parlant. Segueix fent sol amb temperatura fresqueta. Desprès d’un esmorzar una mica mes complert que el de Pont de Suert, estem disposats a pedalar. Son les 8:02 del mati i encarem la segona etapa per la N-260 . Es un tram de 9 Kms molt perillós per la tipologia del transit en una carretera estreta que segueix el Congost del riu Esera. La majoria ens hem abrigat doncs sortim de cara avall, però aviat ens sobrarà tota aquesta roba. Arribem a la cruïlla de la presa per agafar direcció Senz i Viu i tothom es despulla.

Les rampes que es divisen des de aquí fan preveure una bona suada tot i que es tracta d’un tram de 8 Kms mes d’asfalt. Cadascú va al seu ritme. A Viu la Betty i el Som-ji aprofiten per fer canvis a les pastilles de fre mentre arriben els de la cua. El Litus va molt feixuc amb aquesta doble de tona i mitja que sembla una barca. Arriba un altre grup de Girona de set bikers i la fem petar una estona. A partir d’aquí començarem a pujar per pista fins la Collada de Cullivert a 1516 mts d’altitud. Una ascensió tan bonica com dura, sempre amb ombra i amb la recompensa de les vistes a la collada del Cotiella i altres pics segons les indicacions del nostre “Sherpa” Fernando.

 Allà s’ agrupen tots el bikers de les diferents colles que hem trobat pel camí alguns fent la transpirinenca. Desprès de la collada sorprèn un corriolet que ràpidament es torna pista en direcció a Lafortunada. La baixada la fem lenta davant dels comentaris rebuts pel Fernando que ens va explicant pic per pic tots els detalls de la ruta, Peña Montañesa , Peña Solana, Lierga etc. Es fa difícil recordar tants noms. La pista es torna mes trencada amb algun que altre ensurt pel camí... fins arribar a una indicació de l’organització.

Es tracta d’una entrada a un corriol-pedragar on el Pagès es fusiona amb una gran abraçada a un gran pi, al qual li haurà de donar les gracies, doncs vist el que hi havia de cara avall li va salvar la vida. A resultes de l’abraçada porta el braç ven esgarrapat. El corriol desemboca a un pont sobre el riu Irues que travessem i seguim fins la carretera que ens portarà a Badaín Control 3 de la ruta. Un quart de dues i pararem a repostar....Macarrons,Mongetes Vermelles, xurrasco i algú fent la migdiada. El Litus parla amb l’organització, va quasi sense frens amb la bike de substitució així que es planteja un nou canvi a Plan.

Fa calor per pedalar amb la panxa plena. Propostes d’un banyet però finalment a la ratlla de les quatre de la tarda es reprèn la marxa. Però un km i mig desprès tot just abans del túnel de les Devotes ,el riu Cinca ofereix una gorga molt animada per banyar-se i evidentment hi ha membres de la colla que no s’ho pensen dos cops. Botin,Pagès,Litus i Som-ji a priori estan decidits. EL Bridge ja deu ser a Plan , el Pc no en te ganes, El Pere ja m’agafareu i la Betty no porta bikini....El Fernando s’ho repensa i marxa i el Crus també i torna. Finalment mes d’una hora al riu!!! Les bromes s’han succeït i ha estat una estona relaxant...

i mes valia així per que el tram des de Lafortunada a quasi be Plan es un tram de 16,5 Kms d’ asfaltat que es fa etern i perillós, primer pel transit fins a la cruïlla de Salines de Sin i per la successió de túnels després on es fa imprescindible la llum. Acabarem aquesta etapa amb 33,5 Kms d’asfalt de 64 totals. Això es mountainbike? Aproximació al Poble de Plan pel sender a la vora de la presa de Escún i seguint el curs del riu Zinqueta,balsam montanbikero!!! i on es rep una trucada dels que ja s’han dutxat preocupant-se pels cinc banyistes. Hotel Mediodia control 4, birreta per refrescar, passejada pel poble que sorprèn per l’ambient malgrat no haver-hi Plan.

Molt turisme familiar. El Litus demana per la bike i troba una rígida de carbono petita per ell, però millor equipada que la bike que porta així que no s’ho pensa dos cops. Record a la Epic Trail... 4 etapes amb 4 bicis diferents.... El Fernando comenta per on passarem dema, i al Botin li cauen els... ulls a terra de mirar tant amunt. Es obvi estem rodejats de muntanyes. Abans d’anar a dormir copeta i tertúlia amb els de Girona que també dormen al mateix hotel. Demà ells faran la versió Xtrem ,a priori la normal ja es una de les etapes mes dures però....

Dades de l'etapa segons el Gps del Litus :
Total Kms : 64
Total Ascens acumulat + : 1673 Mts.
Total Temps : 10:50
Total Temps en Moviment : 5:27
Total Temps Parat : 5:23
Velocitat Mitjana en Moviment : 12,5 Km/h
IBP 121 AB
TracK i mes informació Aqui

Epic 1 Pont de Suert- Seira ... Xtrem!!!

Toca el despertador, amb el Pc es molt difícil fer tard a qualsevol lloc. Esmorzar molt escàs per lo que ens espera. La Betty troba a faltar el seu cafè. Mentrestant el  Litus s’adona que porta la roda fluixa i passa per la benzinera a inflar. Sortida a les 7:56 del mati. L’inici de l’etapa es fa per un tram asfaltat d’uns 3,5 Kms amb rampes molt feixugues. A partir d’aquí s’inicia una petita variant Xtrem que ens portarà al poble abandonat de Gabarret amb un tram curt però molt exigent  que ens fa suar de debò tot i la fresqueta que fa. Sense masses complicacions arribem al poble de Bonansa, control nº 1 de la ruta.

Prenen algun beure i barretes. Coincidim amb un grup que son coneguts del Pagès. No tornarem a coincidir doncs ells la fan en tres etapes. Sortint de Bonansa iniciem el segon tram Xtrem. Ens estalviarem 7,5 Kms d’asfalt, la pujada i baixada al port de Bonansa i un tram fins el poble d’Espès . Encara que a priori el canvi no es res de l’altre món, les fortes pluges dels dies passats ens fan trobar pistes molt malmeses on es complicat mantenir l’equilibri. De totes formes el canvi es molt recomanable vista l’altre opció. Anirem pedalant sempre amb la mirada posada al Turbon, majestuós.

Arribada a Laspaùles ,territori “Crus”,  per un corriolet , on parem al Càmping a fer un esmorzar-dinar doncs el ritme lent del grup ens fa arribar sobre dos quart de dotze del mati amb nomes 22 kms de l’etapa i no trobarem res mes per menjar a partir d’aquí. A la represa el Litus nota alguna cosa estranya a la seva bike i para. Com si res s’ha trencat el suport de la pinça de fre del darrera. No te reparació possible.  El Crus li ofereix una Klein que te al garatge. Quina sort dins la desgràcia. Tenim contractat el servei d’assistència però el Litus arribarà a Seira amb la Klein per fer el canvi desprès.

 Des de Laspaùles fins a Espès es circula pel Gr 18 i el 15. El primer es força ciclable i l’entorn es molt bonic encara que la mala senyal del satèl·lit i un track desplaçat ens juga una mala passada i ens fa anar endavant i en darrera fins tenir clar que portem el camí bo. Un tram del  Gr 15 es impossible, però val la pena el sacrifici per arribar a Espès sense xafar asfalt (Tot i així l’etapa en tindrà quasi 6). A partir d’aquí encarem la ultima pujada del dia, El Coll de Selbaplana sostre de l’etapa d’avui amb 1613 mts. No es una pujada massa llarga i dura però acaba fent-se feixuga. Baixant, la pista es bona i ràpida amb vistes a la Serra de Chía.

Ens desviarem 200 mts per visitar la font de la Muria i el llangardaix de fusta que penja de la paret del congost. Això de portar guia de la zona ens va molt be per visitar llocs que passarien desapercebuts. Passem Gabas on existeix la possibilitat de begudes fresques,però sembla que el grup te mes ganes d’arribar que de fer paradetes... La baixada a Seira fa les delícies dels “Descensers” mentres els “Carreteros” cremen pastilles.... A Seira  control 2 a l’Hostal Ventamillo on soparem. Dormim a la Casa Rural Aligreus on tenim un petit lio amb les habitacions.  

La única doble que tenim contractada disposa de llit de matrimoni ?¿¿, però finalment es soluciona. La pinta exterior es de ruïna total,però a dintre les instal·lacions son mes o menys  correctes. Al Ventamillo  el sopar es bo i el tracte casolà. La bici de reposició del Litus que es troba allà aparentment esta be, malgrat trobar-la en males condicions de us. Rodes i suspensió desinflades ens obliguen a fer un repàs mecànic per l’endemà. L’únic bar del Poble es troba tancat, així que finalment nomes el Crus el Litus i el Botin prendran una copeta a la terrassa del Ventamillo. Tots ben solitaris aniran a dormir nomes mitja horeta mes tard....

Dades de l'etapa segons GPS Litus :

Total Kms : 54,04

Ascens Acumulat + : 1.584 Mts.

Temps Total : 10:01

Temps en Moviment : 5:28

Temps Parat : 4:33

Velocitat Mitjana en moviment 9,9 Km/h

IBP 136 AA

El TracK i mes info Aqui