Selenika 2011 Renovar o Claudicar

Sempre he intentat no utilitzar aquest espai per donar opinions particulars tant meves com la d’altres membres de la colla, però a la vista dels esdeveniments aquest cop no me’n puc estar,conscient de que no es el millor lloc i que pot crear una polèmica en la que seria millor no entrar-hi. Per tant vull que quedi clar que aquest cop l’únic responsable de les opinions aquí expressades en soc jo mateix.Tampoc vull entrar en polèmica amb un esdeveniment de massa com es la Selènika, doncs tots els organitzadors es mereixen el meu respecte en vers la feina que fan. No es podrà negar mai la gran tasca que desenvolupen , i encara que tot es millorable als ulls de cadascú això mateix comporta que mai ho serà a gust de tothom. Per tant quedi clar que defensaré a ultrança a tothom qui dediqui el seu temps lliure per forjar esdeveniments a favor de l’esbarjo dels demes, malgrat les deficiències que s’hagin pogut donar en la prova d’enguany.

Llegeixo textualment al tríptic de la Selènika... “Aquesta Prova de resistència de BTT NO COMPETITIVA es oberta a qui sigui major de 16 Anys i tingui facultats per afrontar-la.”

Si es una prova NO COMPETITIVA, Com es pot entendre que hi hagi gent que es vulgui saltar els elements entorpidors de la prova per que aquests puguin lluitar a soles???? La sortida forma part de la prova i si estàs mal col•locat es el teu problema… A veu baixa diria, i son comentaris que es senten des de fa molt de temps, que en aquestes pedalades , proves etc.. i no nomes a la Selenika ,hi ha qui fins hi tot amb la coneixença del terreny i dels llocs dels controls, retalla per anar mes de pressa i ser mes al cap de munt de la classificació. Que quedi clar que no acuso a ningú. Nomes aprofito el cas per fer-ne ressò.

Es possible trobar formules per evitar aquestes incidències…. Sortida escalonada, controls amb xip, controls sorpreses… però si jo formes part de l’organització primer hauria de debatre un gran dilema. Qui te mes mèrit en realitzar una Selenika? Aquell que entrena habitualment, i per tant el seu físic li permet anar alt de pulsacions i lluitar contra el crono per ser a dalt de la llista, o aquell que surt els cap de setmana per passar l’estona i s’apunta a una aventura que el fa patir metre a metre pensant si arribarà o no encara que sigui el últim. O aquell que malgrat passar una nit de gossos es presenta a la sortida , o aquell que malgrat la lesió que te, que no li permet competir.

O aquell que cau durant la prova i tot i tenir diverses ferides acaba arribant a meta... o... Crec que tothom pateix a la seva manera i ningú es mereixedor de cap reconeixement especial ,doncs la gran diferencia de nivells de la gent que participa en aquests esdeveniments deixa fora de lloc qualsevol menció especial. D’aquesta forma les classificacions que es fan en aquest tipus d’esdeveniments haurien de ser simplement informatives, encara que avui dia això es innecessari per que la majoria dels que pedalem ja disposem de la nostra pròpia informació.

Jo sabia perfectament el temps que havia realitzat en aquesta selenika sense que m’ho haguessin de certificar… Per tant que mes dona a quin lloc he arribat. Soc jo, l’únic que se, si estic content o no del que he fet. En definitiva tot es un problema de sentir-se complagut amb si mateix. Estic segur que els últims que van arribar estaven tant contents o mes que els primers per que han assolit un repte contra ells mateixos i no contra els altres. Suposo que es això el que vol dir NO COMPETITIVA .
 Em venen a la memòria unes paraules d’un gran veterà de la nostra colla al finalitzar la seva primera selenika.” Aqui deu guanyar el que mes resisteix a sobre la bici no? També Recordo la meva primera Selènika quan al arribar a meta pràcticament em saltaven les llàgrimes als ulls al sentir el recolzament de la gent del poble…era una satisfacció arribar i sentir-te recolzat d’aquella manera. El temps empleat i el lloc a la classificació no importaven, però si la lluita contra mi mateix i el reconeixement de la gent per l’esforç en completar l’esdeveniment.

 Jo no havia lluitat contra ningú nomes contra mi i contra la prova que m’havien posat al davant. I la meva satisfacció era senzillament sentir-me orgullós del que Jo havia fet.

I per acabar segueixo llegint del tríptic... “El recorregut estarà totalment senyalitzat i es considera fora de cursa qui se’n aparti , l’abandoni o no passi per tots els controls de pas establerts”.

Sense discussió, clar i concís. Per tant la decisió pressa per l’organització de desqualificar el dos primers esta dintre del reglament. Jo a mes hi afegiria a tot aquell que llença cameres pinxades,potets de gel,paperets i altres estris....no sigui que uns segons li facin perdre algun lloc a la clasificació

Pel que fa als Bikeapeu, aquest any han sigut 6 components de la colla els qui han participat. La Betty,El Guile, El Nasi, El PC ,el Pere i el Litus han afrontat els 104 Kms de la ruta. Notables absències com la del Bridge, el Pagès i el Farma que per un o altre motiu no han pogut ser-hi s’han trobat a faltar així com d’altres components que últimament son molt assidus a les pedalades setmanals.Tots els participants han finalitzat el recorregut i nomes per aquest fet tots son mereixedors del reconeixement d’haver assolit una nova fita. Cadascú es sentirà mes o menys satisfet però crec que estic segur de poder afirmar que independentment del lloc o temps assolit tothom esta orgullós de com a realitzat la prova i del final de la mateixa.A qui li importi la clasificacio ja sap on trobar-la....

Des de aquí a tots l’enhorabona.

             Litus

Track i mes info aqui