Barrufa que Mola....

A Barrufalandia fa temps que no veuen barrufetes…. Així que l’Avi Barrufet aquesta setmana ha convocat a tots els barrufets de la comarca Bikeapeuera a fer una batuda per tots els camins i corriols coneguts i per conèixer per tal de trobar-les….

Finalment set intrèpids barrufets es troben a Currolandia al Pont de Vilomara. Desprès d’un cafetonet i posar-se d’acord en l’estratègia a seguir comencen a barrufar amb les seves muntures amb un fred glacial, cosa que no es nota gaire degut a les empinades pujades que immediatament es comencen a barrufar.

El dia es clar, per tant la visibilitat es bona i això dona ànims als barrufets que gaudeixen dels paratges pels que passen. El Sot de l’ infern es fa dur, però a d’alt les meravelles del Parc treuen el cansament de les cames dels barrufets. +600 en tan sols 10 Kms fa augurar que l’empresa no serà fàcil doncs fins a l’hora cap senyal de barrufetes…Una barrubaixada cap el Puig de la Balma trepitjant pedres i glaç, fins arribar a Muralandia,on es fa una primera parada per barrufar els nostres estomacs. Allà decidim dividir els nostres esforços en dos equips per tal d’abraçar mes camins.

Els quatre barrufets mes intrèpids El Barbut,El Pagès, El Content i el Llenyataire agafen la ruta mes llarga i donaran la volta a la Mola. L’Avi Barrufet caracteritzat pel seu seny se’n du el barrufet Culè i el Motorista cap a la zona de Rocafort.

El Primer grup barrufaran pels camins de la Teuleria, fins arribar als Ànecs per tornar al Pont de Vilomara per la trialera de les Vaques. Pel que es sap la cerca ha sortit infructuosa i no han trobat cap barrufeta…. Finalment 40 kms amb 1150+ i força cansats degut al gran pes que portaven a les panxes desprès de barrufar i barrufar a Muralandia….

Tot sortint de Muralandia al segon grup els hi apareix en Gargamel, i el barrufet barbut desapareix del grup d’intrèpids. Fins a l’hora no se’n, sap res mes que la seva bike no barrufava gaire be. Esperem que hagi pogut escapar de les grapes d’Azrael…

Així doncs El Pagès,el Content i el Llenyataire continuen direcció Matadepera, on esta prevista la segona parada per barrufar estomacs. La arribada no es fàcil. Ens trobem algun corriol tècnic i difícil per la zona del Castell de Pera. Mes enllà se’ns apareix el Drac de quatre caps en forma de Pi de les 4 Besses i a partir de les Arenes mes corriol i unes pujades molt barrufades fins a Can Torres. Això junt amb els problemes de navegació ens fan témer per la tornada a casa. Parada amb 46 Kms 1500+ i cap senyal de barrufetes. Amb els estomacs barrufats iniciem l’ascens a L’Obac per la Serra del Troncò fins els Alts de la Pepa. El Llenyataire semblava mes el Rondinaire, doncs no parava de barrufar a les pujades. A L’Obac toca barrufar de les espectaculars vistes, i de la Baixada a Rellinars.

Es molt tard i s’especula amb l’opció d’ avisar a L’Avi Barrufet però finalment El Llenyataire que tot ho estella convenç a la resta de que hem de seguir el pla establert i esgotar totes les possibilitats. La pujada a Coll Gipó per un corriol molt barrufat fa posar el peu a terra a tots el barrufets ja molt cansats. Finalment la baixada al Pont de Vilomara a la llum de la lluna barrufava tot molt romàntic. Ahhhh la Barrufeta barrufava per la zona de Vic per tant a sigut una Missió Impossible…..

Suposo que no us ha sigut dificil identificar a tots els barrufets, que han barrufat aquesta barrusortida....

Informació Tècnica i Track Aqui

Estat d'Alarma... Vaga de cronistes

Amb l’arribada del fred els cronistes s’han quedat glaçats però no les ganes de pedalar. Els Bikeapeu continuen pedalant de valent plogui,nevi o glaci.

Al mes d’Octubre un bon nombre de representants van participar a la XIII Berga-Berga. Transcric un  retall de la crònica que va escriure en Bridge però que no s’ha pogut publicar íntegre per falta de fotografies de l’esdeveniment.

“ Uns incombustibles, PC, Pep Pineda i Nasi van fer seus els 56 km i 1050 de AC que ens vam trobar. Surcaren els camins berguedans com aquells sirventesos que lloaren tan la comarca. Un Bridge amb l’agraïment d’un company adoptat pel Bages, veí del Berguedà, acompanyat pel sofert i lluitador Litus, van cavalcar sobre la sorra i les pedres d’una comarca tan antiga com els seus propis trobadors. I una Betty que volava pels camins, caminava pels corriols i replicava com bona cristiana a les trialeres, van fer que un matí de Diumenge fos quelcom més que anar amb bici. “

El 14 de Novembre es va participar a la Berga-Santpedor. Un dia complert de bike en el que es va demostrar el gran nivell assolit per part dels participants. Tot i els entrebancs traduïts en quatre punxades, el grup va aconseguir el millor registre de totes les edicions que han protagonitzat aquests bikers. Com sempre la pedalada molt ben organitzada pel Club 2x2 de Santpedor.

Altres sortides clàssiques de la colla s’han anat fent els diferents dissabtes, diumenges i dies de festa, algunes passades per aigua com la sortida a Monistrol de Calders, on es va agregar un nou biker al grup, el Guillem al que encara no li hem trobat sobrenom però tot arribarà…. La d’Artes passant per quasi be tota la comarca….. La de Rajadell amb molt corriol i demostracions de gran tècnica per part del nou fitxatge, i no exemptes d’ensurts ehhh Guile???? o com la d’ahir a Marganell.

El dia va començar mandrós amb molta boira. Desprès d’una curta reunió es decideix anar a esmorzar a Cal Jaume passant pel Oller en direcció Castellgalí per un corriol de la collita del Guillem que ahir va agafar la batuta de Sherpa i va fer gala de ser bon coneixedor de la seva zona.

 Visita a l’ermita de Sta Margarida. El Gepet es va dedicar a fer relacions publiques i cuinar ¿¿?¿? el PC a renegar…. De tot i sobretot del nou Sherpa!! Quines rampes ehhh!!! El Pagès a queixar-se… de la seva falta de entrenament…. El Guile a caure de la seva muntura… i el Bridge que va venir amb cotxe…. a jalar ¡!!! Val a dir que es troben a faltar altres membres en aquestes sortides de dissabte, a veure si ens animem.

Per dissabte que ve s’ha parlat de fer una excursió de tot el dia. En donarem mes detalls entre dimecres o dijous. Seguiu atents a la convocatòria .



Multiactivitats El Resum

Desprès de la Rocafortina els Bikeapeu han estat molt actius per molt que el cronista s’hagi quedat sense teclat alguns dies. El 9 d’octubre es va fer una macro sortida per la zona de l’Anoia de 86 Kms i un desnivell de 1600 mts.

A priori semblava una sortida pistera però desprès d’Odena i d’un megaesmorzar la cosa es va complicar i la pujada fins al Coll del Bruc es va fer una mica feixuga. I mes despres de la cèlebre idea del Litus de carregar les motxiles d'ampolles a les Caves Bohigas. Finalment una parada no prevista a Sant Pau de la Guardia (quins 800 metres mes llargs!!! ) es va convertir en un pica pica complert de torrades amb pernil i birres, el que ens va donar ales per completar una ruteta que si a priori no semblava de les mes maques finalment va tenir un encant especial.

El 10 el PC ens va regalar un dia de germanor. Una bona colla de bikeapeueros amb família inclosa van gaudir de l’esmorzar mes llarg de la historia. Començàvem a fer carn sobre les deu del mati i a les set de la tarda encara érem asseguts a taula. Les Patates emmascarades, els callos , les butis , les mongetes, la carn i les amanides que ens va cuinar la Mercè van fer llepar-se els dits als comensals mes exigents. Es pot dir que fins hi tot el Bridge va quedar tip cosa que es pot catalogar com l’èxit mes gran aconseguit mai, ja ens entenem oi?? Del beure millor no parlar gaire, nomes dir que vi i cava a dojo, i un cognac de 40 anys van fer que quedéssim ben desinfectats per dintre…

El dia 16 es va fer una corriolada per la zona de Sallent, la que hem batejat com la festa del bolet, per que mes aviat va semblar això. Varem trigar dues hores a fer 17 kms per arribar a esmorzar al Cordovès, i es que el BikeRovello te aquestes coses. Finalment desprès dels calamarsets,popets,braves etc. El Gepet es va inventar el NoriaBike… si per que donàvem mes voltes que una noria…i no ens bellugàvem de lloc. Final de festa al Montcau amb les tradicionals birres. 43 Km 650 AC

El 17 es va participar a la Pedalada i Raid de Cal Marçal. Èxit de participació amb un fred digne del Pol. Circuit molt corriolero, impressionant,magnífic, sobre tot la part final del Raid. Be la Betty ,suposo que no pensarà el mateix, però el que escriu va gaudir d’allò mes.. Sobre tot quan en els corriols veiem un embús … ja sabíem qui anava davant. Un AVE convertit en Tramvia jejeje. Els de la Pedalada òbviament pensàven mes en l’esmorzar que en la bike però també s’ho varen passar d’allò mes be. Segurament seguirà al nostre calendari de pedalades de cara l’any vinent. 44 km 965 AC

I per fi dissabte 23, tots pensant en la Berga-Berga, un que si a buscar bolets, l’altre que se’n va amb la moto, l’altre que esta una mica constipat, un altre que cau de la llista per que te l’estomac regirat , la del Psicoanalista i finalment un que va molt cansat i no te ganes de sortir. Total 2 assistents. L’incombustible PC i el sorprenent Pagès… be al final el Litus que engega motors i s’hi afegeix, i desprès ja es sap que passa quan s’escalfa.. el PC demanant l’hora. Por que No te Callas ¡!! La sortida de NoriaBike donant voltes al restaurant Cal Toni, semblava com si fos una broma. Quan ja el teníem al costat ens tornàvem a allunyar. Desprès del Bacallà amb Mongetes, mes de lo mateix, corriol i corriol fins al Parc de l’Agulla a fer les birres. Encara porto les olleres de sol posades per que no em vegin on miro… El Pagès i el PC ja saben de que va… Visita de la Betty que arriba amb cara de son. Aquest Psicoanalista es lleva molt tard no? Finalment 39 Km i 700 AC

i despres d'escriure aquesta cronica em pregunto... anem a pedalar o el nostre proposit es Jalar i Beure com afamats????

Rocaforttina... quins Cigrons !!!

Desprès de la Selenika tocava un cap de setmana relaxant, així que dissabte ruta curteta per estirar i omplir els estomacs al paradís de la gola de Cal Paco, amb disbauxa bevedora final al Bar Cadi. Poques coses a comentar respecte al tema del pedal…

Diumenge teníem el clàssic del nostre calendari de la Rocaforttina. La pedalada sempre molt ben organitzada, sempre ens regala algun tram de corriol i pista nou. Enguany ha estat una mica menys coriolera però, pedalar per la zona de Rocafort sempre es molt exigent i aquest any no ha sigut diferent. Tots els Bikeapeu molt competitius, fins hi tot s’han posat al capdavant a la sortida. Les pujades ja s’han encarregat de posar-nos al nostre lloc. A l’arribada l’esperada buti amb cigrons per llepar-se els dits. N’hi ha que s’apunten nomes per menjar-ne.

Bossa molt generosa de regals i un mallot commemoratiu del cinquè aniversari, completen una jornada de bike de matricula d’honor.

Informació Tècnica i Track Aquí

Selènika.. Resistir o Morir

 Selene la Deesa Grega de la Lluna, germana de Helios Deu del Sol, va repartir llum dispar entre els components dels Bikeapeu a la tradicional marxa de resistència que es va celebrar a Navarcles aquest diumenge i que constava segons les dades registrades de 105 Kms i 2080 Ac. Un total de 1313 participants varem poder gaudir d'un circuit molt complert i equilibrat, sense abusar de trams tècnics i trialeros ni de pistes maratonianes. Un circuit que es va fer d'allò mes entretingut, conservant la duressa a la que ja ens te acostumats aquesta prova. Sens dubte el lloc mes valorat per tothom va ser el corriol que atravesava les coves del Toll, fent així un incís en la prehistòria.

El millor paper dels Bikeapeu va ser per l’ Amazones de la Colla, la Barrufeta. La Gran Betty va esclatar en aquesta marxa. La setmana passada a la Vallbuena ja va demostrar que passa per un bon moment de forma i que li queda molta fusta per cremar. El temps i classificació aconseguits a la Selènika la catapulten a ser una seria candidata a participar a la Tracks Non Stop de l’any que ve. Posició 640 amb 7 hores 30 minuts

El Bessó, sorprenent aquest veterà al qual no veiem pedalant des de fa molt temps i que ens va sorprendre a tots amb la seva assistència i amb la seva cavallerositat davant les adversitats de la resta del grup. També va demostrar que continua en plena forma i ens va alegrar molt tornar a viure una experiència junts. Pere, Ja ho saps torna quan vulguis. Posició 858 amb 8 hores 12 minuts.

El Pagès, aquesta vegada es va deixar la bodega a casa i va patir com el que mes fent un paper molt digne. Tothom va quedar gratament sorprès de la gran enteresa amb la que va arribar a la meta, símbol d’un bon estat de forma, i que no li fa falta reservar. Posició 962 amb 8 hores 32 minuts.

El Farma, la formigueta de la colla. El que no piula,escolta i riu..i no para de pedalar... Es un traga milles que no fa soroll, però que quan et gires sempre el trobes. En la seva línia. Posició 977 amb 8 hores 36 minuts.

El Guile, hàbil i llest en els moments crucials de la marxa. Va patir els seus habituals problemes físics, però va lluitar com un jabato fins al final, millorant en molt la seva primera Selènika. Aiii si no fessis tantes campanes.... Posicio 939 amb 8 hores 26 minuts.

El Pc, que hem de dir d’aquest altre veterà que no s’hagi dit ja. L’any passat va fer la Selènika minvat de forces per una indisposició i la va acabar. Aquest any com sempre, renegava de tot i  l'acabat millorant molt  els temps de les anteriors. Indiscutible el premi a la resistència a sobre la bike.Posició 1124 amb 9 hores 8 minuts.

El Primo, doncs alguna cosa ha de tenir la família en comú no?... acabar una Selènika desprès de setmanes sense tocar la bike, i sortint d’una convalescència d’una costella enfonsada, no se quin adjectiu posar-li. Sens dubte un bon paper davant d’aquesta situació.Posició 1110 amb 9 hores 4 minuts.

El Bridge, el  mes ben classificat dels Bikeapeu a la general, però lluny del seu teòric lloc. La Lluna no li va fer prou te llum i en la foscor va tenir una desafortunada caiguda al Km.28 que li va deixar tatuat a tot el cos les crueses d’una prova com la Selènika, i de pas li va minvar les possibilitats d’acabar en el lloc que li pertany. Posició 359 amb 6 hores 36 minuts.

I per fi el Litus, La Gran Decepció del dia. Una lesió al genoll nomes començar i una averia mecànica desprès va fer que llances la tovallola al km 50 per aconseguir el que amb tanta il•lusió havia esperat. “La Mula” ( Nou sobrenom via Betty) finalment va acabar la prova, però molt lluny del que s’esperava d’ell. Posicio 925 amb 8 hores 23 minuts.

També volem donar l'enhorabona a la Crazy Women àlies Noe per acabar la Selènika amb una bike en la que jo no faria ni dos Kms. amb un sol plat, amb un sol pinyó i sense suspensió, com també als trialeros Dani,Silvia,Rosa i Monica,bikers de primera fila amb els que varem passar una bona estona dissabte, junt amb la Mariona i el Jaume, un fora de sèrie tant pedalant com humanament parlant. I també menció per altres patidors, com el Dani dels Jabalis i el Pro Bikeapeuro Ramon C. amb els quals varem compartir suors . A tots i totes felicitats pel nou repte assolit.

Informació Tècnica i Track Aquí

I l'Àvia va Parir...

Normalment els divendres a la tarda, al Xat es deixen anar mes o menys les assistències a les sortides que es fan dissabte i diumenge. A priori semblava que aquest dissabte seria d’aquells en que els bikers es prenien festa. Nomes dos bikers confirmats el PC i el Litus. Be desconeixiem les intencions de la Betty que ja l’havia confirmat al Bridge la setmana passada a la Cebrianenca. Mes tard s’hi afegeix el Farma. Carai ja som quatre. Bona assistència degut a les absències confirmades del Bridge i el Guile. Sona el mòbil… L’Agustí que em demana que volem fer, que al igual s’apunta amb nosaltres.

L’engresco doncs fa molt temps que no pedala amb nosaltres i ens fa molta il•lusió que vingui. Ja som cinc. Quasi a la nit, rebo un missatge del Bridge… finalment vindre però haure de marxar d’hora. Ve un col•lega del Pont amb mi… col..ns som set ¡!! La meva dona em diu que ha vingut el Quim a casa. Com que no hi era em trucarà… carai resulta que també s’apunta Vuittttttttt…. Al matí arribo al Bar Montcau i veig un KTM de mes… El Pagès que també s’ha apuntat…. Va parir ¡!!! Nou. L’Agustí acollonit amb tanta gent ¡!!! El Bridge ens presenta el Charlie.Cafetò i en marxa… Cap a on anem? Improvisem. Cap a Monistrol de Calders val.? Amb tanta colla el ritme es lent, molta xerrameca.

Agafem direcció la Mussarra per les Generes. Les primeres rampes es fan feixugues per L’Agustí degut a la seva llarga inactivitat. Però sabem que es un diesel, que no s’acolloneix fàcilment. Ell vol marxar sol per que diu enredereix el grup, però aquí s’espera a tothom i continua amb nosaltres. Abans de la  Mussarra canvi de plans. El Bridge ha de tornar d’hora i Monistrol de Calders li agafarà massa lluny per tornar. I si pugem pel sender i baixem a Bellvei per la trialera i anem a Vista Pirineu a esmorzar? Fet. De pas el trajecte serà molt mes còmode per l’Agustí corroliero per excel•lència.

Abans de Vista Pirineu el Bridge que se’ns despista… va massa ràpid i perd els pollets…

Esmorzar com ens tenen acostumats. El Bridge ha de marxar, i el Charlie el vol acompanyar però finalment el convencem i es queda amb nosaltres. El Litus li passa el comandament a l’Agustí i comencem a corriolejar. Trams desconeguts per la colla, força tècnics. Seguim per pista cap a la Masia de la Ponça on el PC derrapa i cau, com també ens te acostumats últimament. Ha sigut una caiguda a càmera lenta per fortuna sense conseqüències. Al rierol la Betty que s’hi banya… i tots darrera d’ella a peu. Cagacalces… no hi poso cap foto per no deixar-vos malament.

Direcció Salabarneda. El corriol molt guapo fins que travessem el torrent. La brossa ha crescut molt i es fa quasi be impracticable. Anem ben esgarrapats i a peu. El Som-ji que comenta que cada vegada que ve l’hi fem el mateix. Quines ensarronades. El Pagès que demostra la seva tècnica baixant corriols… sorpresa agradable. El Charlie també el veiem gaudint amb la seva màquina. A Artes seguim per la riera de Malrubí. A la Betty tant li fa, ja va molla… Sortim a la carretera i decidim fer aquest tram per asfalt fins el bosc d'Olzinelles doncs es una mica tard i ens espera la birra al Parc de l’Agulla.

Per la carretera el Litus es pica amb un carretero, esta com un llum!! pero la Betty el segueix. Aquesta noia s'apunta a totes !!!

El Som-Ji que se li acaba la paciència, Que vaig sec!!! Arribant a l'Agulla acceleració, però tot acaba amb un pique Betty-Charlie, un altre que no ens traurem de sobre ¡!! Ha quedat ben prendat  del nivell beteteru de la Barrufeta. No sap amb qui se la juga ??? Arribem a l’Agulla  i ja es sap,bones birres, alguna Cola-Loca i l'Aqurius per la ñeña… ahhhhh i ja tenim parella…. De professionals malpensats!!! Vull dir, que el Charlie esta al mateix ram de la Betty…. Quines Casualitats....

Cebrianenca 2010

Aquest diumenge acudíem a la Cebrianenca amb ganes de conèixer personalment els col•legues bikeros dels Jabalisbikers, organitzadors de la pedalada. Una pedalada amb perfil exigent, molt trencacames, com així ho avalen els 31 Kms amb un Ac de 1200 mts. Tants pocs kms per pujar tant AC significa que trobarem rampes molt dretes, i així ha estat.Molta conya de bon mati. Els Cinc bikeapeus amb puntualitat anglesa, i un infiltrat al grup que no sabem com s’ha colat a dins el cotxe. Un alemany que s’anomena Al-Heimer ens fa tornar enrere quan ja érem quasi a Terrassa. EL PC s’ha deixat les sabates a casa…. Aquell que ho porta tot meticulosament, aquell que no la espifia mai avui la cagat amb majúscules…. Ara tocarà fer una mica d’Alonso per arribar a l’hora a Sant Cebrià de Vallalta. La conya dins el cotxe era descomunal i el PC semblava el Charlie Chaplin en una de les seves pel•lícules ( son mudes) . La del peatge de l’autopista ens mirava amb una cara… no es d’estranyar, en poc mes de mitja hora i hem passat tres cops…

Finalment, li hem tret la carbonilla al motor de la furgo i arribem a falta d’un quart d’hora de la sortida. Temps just per descarregar bikes i posar dorsals. Be la Betty encara va poder fer el cafè. Overbooking a la sortida amb record de participants.432 bikers. Sortida neutralitzada i la Betty ja es posa davant de tot, en busca del trofeu femení. Les primeres rampes complicades per l’existència de bikers de poca calada, hem sortit massa enrere. Finalment les rampes de fins el 26% fan la seva feina i es va aclarint el bloc. La Betty va davant,seguida pel Bridge i el Litus i el PC i el Guile “Anar fent”. Però al km 8 la Betty va a peu en una de les rampes dures, el Bridge ja l’ha passat, i li comenta al Litus que no va be.

Arribem al punt on es separen les rutes llarga i curta i la Betty vol desistir. El Litus intenta convèncer-la però ella contesta que espera al PC i el Guile. EL Bridge i el Litus arriben al primer avituallament ¿¿¿?¿? No se per que li han dit així, racionaven l’aigua per que se’ls hi estava acabant i no hi havia res mes ¿???? El Bridge i el Litus parlen d’esperar la resta del grup, però pensen que al igual han decidit fer la curta amb la Betty i decideixen seguir. Potser una trucada al mòbil hagués desfet el malentès doncs finalment la Betty es va deixar convèncer i seguien amb la llarga. Les baixades igual que les pujades, molt verticals i a mes molt ràpides, on el Litus i el Bridge es delecten sortejant altres bikers mes conservadors. Que no heu d’anar a treballar dema? Comenta algun que es passat. I tornem a pujar.

La humitat característica de la zona per la proximitat del mar ens fa suar molt, i el desgast es important en aquestes rampes tot i haver-hi força ombra . Trialera de baixada divertida i el de davant que es fot de lloros…per sort sense conseqüències. Al segon avituallament mes de lo mateix. S’han acabat les taronges i esta a punt de fer-ho l’aigua. Públic relations amb un jabali que ens comenta que ens afanyem que ens quedarem sense samarreta de regal. Aquests de l’Ajuntament no saben el que es una pedalada de BTT ? Amb un circuit tant exigent el biker ha de beure i menjar . El preu era simbòlic 5€, però un altre vegada mes val que cobrin una mica mes i posin sucs, fruits secs,fruita i pastes , doncs el buit que es començava a sentir a l’estomac feia que ens faltessin forces per encarar l’últim regal de la pedalada. Un Km de sender amb fort desnivell pujant. Be alguns han sigut mes vius i just a l’entrada d’aquest sender hi havia de nou l’alternativa curta. Una temptació per unes malgastades cames i un estomac buit. EL tram final del sender a peu per la falta de forces i la duresa del tram. Estem arribant i veiem al Guile,PC,i la Betty davant!!! Han retallat l’últim Km del sender per que el PC va tou. Ayyyy quan llegeixi això algú que jo em se... la Betty revifada i el Guile al “Seu Ritme” . Al Litus li han injectat alguna cosa a la vena quan veu els retalladors i passa al Guile quasi per sobre. El catxondeo esta servit. De fet el Bridge i el Litus pel camí estaven desitjant que el PC hagués decidit anar amb la Betty a la curta vist les rampes de la pedalada. Ara era ell el que maleïa haver convençut a la Betty. A l’arribada, buti i un vas de Cola-Loca que s’acaba ¡!!!!!!!

Parlem amb el Jordi dels Jabalis i ens comenta lo del fiasco dels avituallaments, i que es possible que l’any que ve no organitzin ells la pedalada degut a aquestes incidències alienes a la responsabilitat del s Jabalis. El Litus deshidratat necessita la birra amb urgència. Dues gerres de suc de civada ben fresc fa reanimar qualsevol mentre anàvem comentant totes aquestes anècdotes de la sortida. Tornada amb tranquil•litat, be a dins la furgo les discussions sobre la crònica eren pujades de to… alguns volien censura, però aquí es diu la veritat tota la veritat….. tenen dret a replica a la secció de comentaris. Ahhhhh i si voleu algun dia també en podeu fer alguna de crònica….

Informació Tècnica i Track Aqui

3RBTT Festa i Podi

Els BikeApeu varen participar el passat dissabte 28 a la prova de Tres Hores de Resistència en BTT organitzada per Out.cat i L’Esport Ciclista Manresa dintre del calendari d’activitats de la Festa Major de Manresa i que es va celebrar al complexe esportiu del Congost. Va ser la primera de les participacions de la colla en una cursa que a pesar del seu caràcter popular va ser molt competitiva, degut a la presència de corredors i corredores d'elit. El resultat ha estat molt digne pels nostres corredors en una prova en la que vàren participar un total de 67 equips de gran nivell, sis dels quals comptaven amb algun membre femeni a les seves files, un de ells el nostre.

  

La posició 39 a la classificació general empatats amb deu equips mes, dels quals nou els van superar per temps total amb una diferencia màxima propera als deu minuts i tercers en la categoria mixta així ho avala. Un primer podi que sap a gloria. Els participants varen completar un total de 23 voltes a un circuit que constava d’uns 2,2 Kms amb diferents entrebancs mes o menys tècnics i de diferent dificultat, que podien ser salvats per zones mes fàcils però a la vegada mes lentes.

 Val a dir que els propis participants van quedar gratament sorpresos per la posició assolida, prova del gran nivell que esta agafant aquesta colla de bikers que no fan res mes que gaudir de la bike sense entrenaments intensos ni projecció de metes a nivell de competició. El dia de la prova s’esperava amb gran nerviosisme per part dels integrants de l’equip, degut a la falta d’experiència en aquest tipus d’esdeveniments, però això no va ser cap tipus d’impediment per que es deixessin la pell a sobre la pista, sempre ben recolzats i animats per la majoria dels components de la colla que es van des viure en esforços de tota mena per que els bikers trobessin forces en els moments de flaquesa.

El jugador 12 com es diu col•loquialment va jugar un paper important , es per això que aprofitem aquestes ratlles per donar les gracies a tothom que va ser patint durant tota la cursa, i per fer gala d’un gran grup, d’una gran colla que ha estat a l’alçada dels millors tant esportivament com humanament parlant. Nomes queda felicitar particularment als components de l’equip per l’èxit assolit, la Betty, el Bridge i el Litus, així com també a l’organització que malgrat algunes petites deficiències sense massa importància i segurament degudes a la joventut de l’esdeveniment ens van fer gaudir d’una tarda-vespre-nit de bike immemorable amb un circuit molt complert i treballat.

Ànims i a per un altre ¡!!

Podeu trobar mes fotos de l'esdeveniment Aqui i a la pagina de Bicicat

Raids 4ª Etapa Llança-Roses

Dia 12 Som-Ji Que s'acaba

Ultima etapa. Els bikers s’han llevat puntuals i amb bona cara. Com que la nit passada van fer bondat... Anem a per l’esmorzar que ens tenen preparat. Encara no hi ha ningú a la sala per que son dos quarts de set. Veiem com arriba el forner amb un sac ple de pa acabat de fer. Quan baixin la resta d’ allotjats nomes trobaran el sac.... Self Service molt complert. Hi ha de tot i força . Sucs,pastes, embotit,iogurts etc etc. El Litus a diferència del dia abans menja pels descosits. Que li deu haver fet el PC aquest nit? Deixem les maletes al vigilant, agafem les bikes i en marxa sobre les set i deu minuts.

L’etapa d’avui es la mes fàcil, doncs hem d’acabar d’hora per tornar a casa per la tarda desprès de dinar.Els primers kms des de Llançà fins a El Port de la Selva son bàsicament camins de Ronda a la vora del Mar. El canvi paisatgístic es total. Els beteterus 100% es troben estranys en aquestes circumstancies, però realment la Costa Brava te un encant especial. A dreta muntanya , a esquerra Mar. Es barregen les olors de la vegetació muntanyenca amb l’ humitat del Mar. Fins i tot el dia acompanya. Esta una mica núvol, no fa gens de calor i li dona un to una mica mes melancòlic a la ruta.

El problema de tot això es que hem trigat mes d’una hora en fer vuit kms, no per la dificultat si no per que paràvem a cada moment i ens quedàvem bocabadats retratant-ho tot. Impressiona el Monestir de Sant Pere de Rodes a la falda de la muntanya. Creuem el Port de La Selva amb una intensa olor marinera. Sortim del poble per una pujada d’uns quatre kms però amb bastant tros asfaltat i desprès per un tram de pista bona que indica que estem entrant al Parc Natural del Cap de Creus. El descens el farem per un corriol fàcil que ens portarà fins l’Ermita de Sant Baldiri de Taballera en reconstrucció.

Seguim corriolejant i alternant pistes, però ara la cosa ja es va complicant, ja que tenim algun que altre tram a peu. Un PR de pujada d’un km potser es la part mes dura de l’etapa. Al menys si t’ho agafes amb ganes com el Bridge que nomes ha posat una vegada el peu a terra. Cap mes biker ha aconseguit fer-ho tot seguit. Be alguns nomes han posat també un cop el peu a terra... tot just al començar i fins al final !!!! Seguim per corriol molt maco ara en baixada des de el que anirem veient el Far del Cap de Creus, Port Lligat i el Poble de Cadaquès. L’arribada a Cadaquès es fa per una trialera una mica tècnica però que fa les delícies dels mes beteterus.

De fet ens ha sorprès gratament aquest tram doncs realment pensàvem que tota l’etapa seria mes o menys per pista bona. Anem sobre l’horari marcat i farem un refrigeri a Cadaquès al costat del Casino on veurem un altre museu d’escultures.

Ja sabeu a que em refereixo.

El Pagès i el Bridge semblava que tenien Torticolis al coll, el Litus no parava de girar el cap d’un canto a l’altre, el Pc es feia el Pagès, el Quim no donava a l’abast a donar indicacions, esquerra, dreta, goita aquella, a davant... i la Betty es mirava un altre tipus d’art llògicament. Però tornem a la bike!!!

Al centre de Cadaquès font per omplir d’aigua, i sortida amb uns dos kms de pujada. El Bridge surt fort suposo per fer-se passar les ganes d’allò que ha vist a Cadaquès,seguida per la Betty que aquest any esta pletòrica des de que nomes pren sucs de taronja ?¿¿?¿.

El Pagès es despenja per que encara deu somiar escultures i el Quim el Litus i el PC per allà al mig encara comenten que maco es el “Paisatge de la Costa Brava”. Mentre baixem es comenta la possibilitat d’ anar a visitar la Cala Joncols. S’han de fer uns 2 kms addicionals entre anar i tornar però es que des de que hem sortit de Cadaquès comença a apretar fort el Sol i un banyet no estaria de mes. Sort que les previsions marcaven un 75% de previsió de pluja. Finalment desistim de la idea, 4 contra 2 la majoria guanya i el Quim pels núvols altre vegada !!! Turismeeeee!!! Culturaaa!!! Doncs Som-ji. El Litus comenta que hi ha mes possibilitats mes endavant.

Petits repetxons per arribar a la Cala Montjoi, amb nous intents per fer un banyet a algunes de les magnifiques caletes que anem passant , algunes amb divertits corriols per accedir-hi. Que nooooo!!! Doncs Som-ji i el Litus acaba la Ruta com la va començar Punxant abans de la Cala Montjoi. Reparem a sota l’ombra per la calandra que cau com diria el Pastor de Cantallops. Un estranger biker ens demana si tenim alguna clau per que porta fluix el sililin. EL Bridge l’ajuda però al cap de 3 segons torna per que se li ha tornat a afluixar. Bon Mecànic tenim a la colla!!! Ara que el Litus per canviar el pneumàtic s'hi pot passar el dia... 

 Ens demana d’on som d’on venim i el pobre queda acollonit quan li expliquem que portem 4 dies pedalant amb 260 Kms... Passa El tren de Roses direcció Cadaquès per la nostre vora amb els turistes saludant-nos com herois... no si al final serem bons com diu el Bridge...

Des de la Cala Montjoi fins a Roses resten uns 11 kms tots d’Asfalt i 4 de pujada on trobarem el Bulli el famós restaurant del Ferran Adrià. Aquesta vegada hem decidit dinar a Figueres per que aquí hem de venir amb els Ferraris i els Porsche que s’han quedat a casa... A la pujada el Litus imposa un ritme i tothom en fila india, però fa trampa...

El tren turístic va darrera i li costa molt d’avançar-nos, però quan aquest ho fa el Litus s’hi enganxa tot seguint les bromes dels turistes que hi viatgen, i es clar no hi ha ningú que el segueixi. Els últims kms de baixada molt ràpids caramel pel final de ruta. I esta clar el Pagès sent enveja del Litus també vol acabar tal com va començar i acaba petant els pedals abans d’arribar. Això si la roda segueix perdent líquid verd a sobre la pell de la Betty i no hi ha manera que es desinfli .Expedient X. Es la una del migdia. I entrem triomfalment a Roses. Una volta pel poble i el seu passeig marítim, passem per davant de la Ciutadella i cap al pàrking on tenim els cotxes.

Toca carregar bikes, i anar a Vilafant a dutxar-nos, dinar i recollir el premi !!! eiiiiii faltava la punxada d’última hora !!! El Cotxe del Pc amb una roda desinflada... llavors ens quedem distrets. El Pc ens comenta que aquesta roda ja li perdia una mica però que no pensava que es desinfles en els dies que ha estat parat... La mare que el va matricular !!! Amb lo meticulós que es preparant les sortides i les postes apunt de les bikes i el cotxe se’l passa pel forro !! Ahhh i a mes idea genial. Ens posem a inflar la roda amb bombones i amb la manxa d’inflar les rodes de les bikes... Ens ve a veure el noi de l’hotel que varem dormir la primera nit i ens demana que tal ens ha anat i es queda perplex del nostre invent.

 

NO seria mes fàcil canviar-la?? Be es que al igual el PC porta pneumàtics per la bike però no la roda de recanvi al cotxe??? Li demanem on hi ha una benzinera per acabar d’inflar be la roda. A la sortida de Roses en direcció Figueres. Doncs cap allà. Un cop ben inflada cap a Vilafant. El Pc deixa que passi davant el Litus, deu tenir por a perdre’s, però quan ens adonem estem donant voltes per dintre Figueres... No passa res volta turística per dissimular. Amb la bike es un crack però conduint un despistat!!! Finalment trobem el camí correcte per arribar a la botiga de Vilafant. Dutxa i com nous ens posem el mallot de finishers de la Raids al Vent i cap a dinar a la Quinta Forca ( De veritat que es diu aixi!! ). Bon dinar, menjar selecte i a un preu moderat. Tranquils ja no faré cap esment sobre el pa.... aquí també es va acabar l’oli... jajajaja. Les cambreres molt servicials, ens seguien la conya, inclús de vegades hi afegien mes llenya al foc. Molt recomanable aquest local, petitet i acollidor.

Al final el meteoròleg la va encertar, mentre dinàvem una tempesta de col..ns, però ara ja ens es igual no ens mullarem i de pas es renten les bikes. Durant el viatge de retorn para de ploure. Toca centrifugar bikes, però a mida que ens acostem a Vic s’hi torna a posar, be una repassadeta. A Manresa fa sol. Es tornen a eixugar. Una birra de comiat. I ens torna a caure la de Maria santíssima. Finalment estem de sort i quan hem de descarregar para de ploure. Cadascú cap a casa seva. Un altre repte mes aconseguit.

Mentre escrivia he intentat anar fent memòria de tot el que ha passat. M’ha sigut impossible a pesar de lo llargues de les cròniques plasmar amb paraules tot el que ha viscut i sentit cadascú a la seva pell. Nomes puc dir per acabar que ha sigut una experiència enriquidora, que la companyonia ha estat el millor dels valors d’aquest bloc de bikers que sempre han anat a una, i que tothom ha rigut i sabut riure, que tothom a patit i sabut patir i que el comentari final de tota la colla ha estat... A On I per Quan el Pròxim Repte.

Informació Tècinca i Track Aquí

Video 3ª i 4ª Etapa