La Retirada

Una sortida de dos dies pels voltants de Camprodón amb  mes de 100 Kms i 3800 de Ac+. La Bi-3000 o ruta de la Retirada es d'aquelles rutes que s'han de fer. Molts alicients afegits a la BTT. Aquells que ja vàren assistir a la Bi-6000 no esperavem menys i el recorregut va complir amb escreix les expectatives creades. Com que una imatge val mes que mil paraules aqui us deixem una mostra, amb petits comentaris que reflexen a la perfecció el que es gaudeix pedalant per aquesta zona .

La Fauna de la comarca esta composada per un tipus de vaques molt esbeltes amb banyes molt llargues, i que caminen molt rapid pels verds prats, menjan la fresca herba. Espècie autoctona nomes viste per altes muntanyes... Tambe trobarem una espècie molt rara de Galls d'Indi amb cresta Blanca, molt estilitzats degut al gran exercici que fan correns per aquestes montanyes.  Vegeu tambe com els pastorets es miren aquest especimen tan peculiar... mentres es menjen les vitualles preparades regades amb caldos de la millor collita Bikeapeu..

El corriol de la Retirada comença just a d'alt el Coll d'Ares. Aquest corriol va ser utilitzat per mes de 100.000 civils i militars republicans per escapolir-se de les tropes franquistes i arribar a terres Franceses sota una climatologia severa de pluja i neu. 

Beteterament parlant es tracta d'un corriol 100% ciclable, exceptuant algun petit tram tecnic en funcio de l'estat del terreny i  dels que fan afició. El corriol es fa sempre baixant i la colla el va gaudir d'allò mes.

 
A la flora trobarem l'Amanita Muscaria Aquest fong verinos que te propietats alucinògenes, NO va formar part dels àpats de la colla  per la seva alta perillositat que pot produir el coma. I no , ningu alucina encara... el que veieu es una boira que no deixava veure mes enllà del nas..


El que si va alucinar va ser el Xic amb els rovellons que trobavem tots menys ell... Una bona bossa que el Silvestre ens va cuinar per sopar. Una bona guarnició pels abundants plats que ens oferien a la pensió on pernoctàvem a Villalonga de Ter.

A la segona etapa pistes de insomni i molt corriol, despres d'una primera part enformigonada. La baixada en direccio Sant Joan de les Abadesses es fa pel mateix cami que a la Bi-6000. La arribada al coll de Capsacosta es potser dels trams mes dussos de la ruta.  

Just atrevesar la C-26 comença una llarga ascensió que acaba agafant forma de corriol pasant pel costat de l'ermita de Sant Ponç d'Aulina. Seguirem per senders fins tornar a la carretera vella del coll per acabar baixant a Sant Pau de Seguries per l'asfalt, balsam per uns bikers tocats pel cansanci. El sentiment de tots el bikers es que es de les millors rutes de BTT existents cosa que ja no ens va extranyar als qui coneixiem la principal 

Clàssics Bagencs

Diumenge 30 de setembre la deessa Selene va tornar a visitar Navarcles, i els Bikeapeu van anar a rebre-la com ja es habitual. Enguany la deessa ens va preparar una ruta una mica mes exigent de l’habitual amb un recorregut mes curt de 94 Kms però amb una mica mes d’ascens,  2.400 mts ,el que feia presagiar  la duresa de la prova.  Si això hi afegim que aquest cop Selene va venir acompanyada de Zeus i les seves plujes van estar presents durant bona part de la tarda i nit, el sentiment dels participants remullava preocupació per l’estat del terreny.

 

 

Finalment, però exceptuant  algun tram, aquest era força bo per la practica de la BTT gracies a la tipologia de la zona que es trepijava. Cal destacar la gran actuació del Xic que va fer un temps de 6:18 assolint la posició 324, y la del Maqui en poc mes de 7 hores a la 620 d’un  total de 1266 participants que van acabar la prova. La resta de participants ja varen fer prou amb acabar-la…

 

 El 7 d’Octubre també es va estar present a la pedalada popular mes famosa de la comarca per aspectes aliens a la BTT i que no son altres que culinaris... Si, els cigrons ja comencen a fer furor i mes de 450 participants es van aplegar a Rocafort per una nova edició de la Rocaforttina.Una Pedalada familiar on el Xiquet ja fa gala de les aptituds del seu pare en arribar el primer de la categoria infantil.

 

 A la farra cigronera van participar  el Primo i el PC , el Bob Esponja ( alias Paco) i el Litus alguns  una mica mes ben guanyada que d’altres.... . Tambe cal destacar la presencia del Botin amb la seva muller.  3 Recurreguts força exigents pels voltants del Parc Natural, amb un ambient  excel·lent que fa que aquest clàssic sigui un permanent al calendari bikeapeuro.

Pedals Occitania i Quatre

 

Dijous, sona el despertador i la mandra es fa sentir, però no hi ha perdo. La ultima etapa estava catalogada com la segona mes dura de les quatre. Esmorzar “ Francès” sobre les set del mati. El bufet es complert però com sempre falta varietat acostumats a l’esmorzar d’aquí. Sortida en direcció Aspet tal i com vàrem veure per la tarda, encarant una primera rampa asfaltada . Després  un corriol també en pujada suau per tornar a empalmar amb un tram asfaltat durissim!!! Quines rampes!!! Seguim per pista sempre en pujada intercalant algun corriol amb tram “bikeapeu”.

 Arribem en un petit altiplà on reagrupem i algú aprofita per canviar l’oli … petit descens per acabar d’arribar  pujant de nou fins el Col du Lac. Han sigut uns 8 kms realment durs a pesar d’haver-hi bastant  tram asfaltat. Els comentaris ja de bones a primeres son recordant els col·legues que ahir pedalaven a la tarda per fer aquest  tram. Nosaltres l’hem fet a la fresca del mati i no vegis el que hem suat. A partir d’aquí un sender molt ràpid al principi y mes tècnic després per arribar baixant al Col de Buret on just travessar la carretera comença la temuda ascensió al Col de Menté d’uns 12 kms.

 

La pista es ample i molt compacte, tant que sembla asfalt. Les primeres rampes son continues entre el 6 , 8 i 10% però es pedala molt be. El Crus imprimeix un ritme que inicialment aguanten el Carles i el Fernando, però finalment  tots acaben deixant-se anar. Reagrupament al trencall de La Couage on trobarem uns 2 Kms de descansillo. Després la pujada es mes suau i es porta be, però els comentaris continuen sent els mateixos.”

 

Ahir a la tarda això hagués estat per morir-se”. “ Al mati hi toca l’ombra, però a la tarda això deu ser tot sol", "Quina pallissa pujar ahir  fins aquí!!!" Finalment s’acaba la pista bona i es circula planejant per una pista plena de bonys i rocs fins arribar al Gite Le Soulan control 5 de la ruta i situat a la cruïlla del Col de Menté. Després de fer la obligada paradeta per fotos i birres, també hi ha gana i ens seiem  a l’alberg amb un tal Josep de Btt-Tours que també munta rutes i es amic del nostre Darth Vader de Torelló. Es reinicia la marxa per la pista asfaltada que ens dura fins a l’estació d’esquí de Le Mourtis.

 

Allà començarem a baixar per un llarg, fàcil i ràpid  sender dels que es disfruten. Fins  hi tot el Carles y el Fernando , els menys baixadors de la colla s’ho pasen pipa. S’arriba però a un tram molt remenat per treballs forestals que gràcies a deu hem trobat sec per que amb fang ni les orugues passen. Un  altre tram planejant per arribar de nou a un altre llarg sender, molt dret, on trams d’enllosat fa que s’hagi de vigilar molt si es moll. Fa mal les mans de tant frenar, i es fa complicat aguantar la bike. Passem el poble d’Argut, i arribem a Fos sempre baixant.

A pesar de l’estona que portem baixant el grup va cansat i te ganes d’arribar a la parada prevista per dinar a Les. Però primer toca un tram de Nacional que ens indica que arribem a “Espanya” tot  just creuar el Garona. Son uns 5 Kms d’autèntic mal son per aquesta nacional fins que a mes després s’ha d’agafar un trencall a l’esquerra,  havent-la de travessar tota. De boixos.  Seguim pista bona i la gana fa acte de presencia. El Fernando ja menja de tot pel camí… no barretes no... fruits de la natura que ja el coneixem que es home de camp… Una ultima rampa abans d’arribar  a Les que maleïm tothom amb la calda que cau tot veient el poble de recte i pla.

 

Arribem al poble a dos quarts de tres i  ens parem al restaurant  que ens havia recomanat en Josep de Btt-Tours. Creiem que a la terrassa estarem be a l’ombra. L’aire es tan calent que millor haver escollit lloc tancat amb aire condicionat. Pel cafè canviem de terrassa, i allarguem tant com podem la represa per que així faci mes fresquet. Finalment son les 5 de la tarda quan es comença a pedalar. Ens resten 22 Kms en tendència amunt molt lleugera sempre a la vora del riu Garona. Quin tram mes pesat!!.Malgrat haver-hi trams divertits i bonics,tothom  te ganes d’arribar.

Segueix fent calor i aprofitem qualsevol rierol d’aigua per posar el cap en remull,  fins hi tot hi ha una  proposta per baixar al riu a banyar-se però finalment no qualla la idea…quina enyorança de l’Epic Trail… Un últim sender molt ràpid anticipa l’arribada a un quart de set A Vielha , temps just per anar recollir el Maillot que justificarà una nova aventura acabada. Abans d’anar a l’hotel per posar-se guapos pel sopar final de festa, unes birres en una terraseta amb molt d’ambient. Quina diferencia amb el Diumenge quan vàrem arribar…Ahhhh!!! I el qui vulgui saber mes del sopar, de la festa posterior  i de com va anar tot doncs que pregunti un per un en particular, per que no serè jo el culpable dels divorcis…

 

 

El Video...

 

 

Pedals Occitania Part Three

Tercera etapa… a priori la passejada. Ens esperen 44 Kms y uns 1000 d’ascens. Esmorzar a la francesa a L’Oppidum, melmelades, torrades i aiguaxirri (el café) o el que fos. La sortida es planejant per pistes asfaltades i al cap d’alguns kms tothom brama “si tot es així a les deu serem a lloc… “ i recordem que avui hi ha piscina a l’allotjament d’arribada. Res mes lluny de la realitat. Iniciem primeres rampes, a la primera la reserva posada… bikeapeu… després pedregots… bikeapeu… mes enllà… bikeapeu… hem sortit mandrosos.

 

El Crus, El Fernando i el Carles com sempre al grup de davant s’esperen a Les Paloumeres un Portet de 800 Mts d’alçada. Petit  descens per tornar a pujar fins el Mont de Galie a 920 mts on el trio torna a marcar diferencies. Aquest cop pero el Litus ja es troba a la seva “Posició natural” després de la millora així com tamb´el PC i el Pagés. Baixada rapida fins St. Pe d’Ardet on davant dels dubtes fem una barreta, birreta, coca-cola i nous silvestres… Ens atrapa un grupet. De fet practicament tots els dies hem anat fent la goma amb aquestes colles, on hem compartit allotjament . Camí trencat per pujar al Col des Ares que ens la far suar.

 

 I a d’alt un Bar amb terrasseta a l'ombra… Buff mirem l’hora i son quasi les 12 del migdia. Novament dubtes I es decideix parar a menjar alguna coseta. I darrera nostre totes les altres colles ens imiten. Gerres de Mig, amanides , i poca cosa mes. Tot plegat la una del migdia llargues però nomes ens falten 8 kms. La resta de colles no es queden a Aspet. Van fins el Col de Mente i els queden quasi 42 kms. Amb la calda que cau pujar aquest coll de 12 Kms será mortal. Reprenem la marxa i els kms no passen . 8 Kms que semblen 80...

 

Infinitat d’ encreuaments, corriols, enllaços, trialeres on per variar el Carles ensopega un cop darrera l’altre. Els trams asfaltats també es fan difícils amb tantes entrades i sortides. Un parell de bikers perduts s’ens apunten. Amb el roadbook es molt lent fer això. Finalment quasi dos quarts de quatre per arribar al Le Bois Perche. La casa de colonies, Residencia d’avis o no se com qualificar-ho. Tot i així l’allotjament perfecte pel dia en que estem.

  

Els que veniem amb nosaltres es miren la Piscina babejant i quant arriba l'altre grup troben al Crus, El Pages i el Litus amb el banyador posat i tovallola en ma per aprofitar aquesta piscina caiguda del cel. Les cares que feien mentres fitxaven eren de lo mes expresives. La resta de bikeapeu es banyen per dintre.  Despres dels "banyets" per esperar l'hora del sopar ens arribem caminant fins Aspet. El poble esta a uns 15 minuts . I es clar amb la sua era toca birra a la plaça del poble.

 
 

Tornem calculant l’hora del sopar, però com que ens dona temps mes suc de cibada. El sopar es complert  però fan acte de presencia les torticolis. Si torticolis de tant girar el cap per mirar les joves monitores que van i venen... Ens ve de gust prendre alguna copeta però al servei de Bar no es veuen ampolles de licor. Es clar es una casa de colònies… que carai una persiana tancada amb clau que s’aixeca i apareix de tot ¡!! Gin Tonics que van be per les diarrees i música en directe unplugged amenitzant el ball de les monitores tot disfressades i molt sexis…

El Pagès es troba com peix a l’aigua i sembla que ningú te son a la fresca de la Terrassa. Cares de Vici ( Si,si amb "V" i no "B") Però la realitat ens supera. Hem vingut a pedalar encara que no ho sembli i  dema tenim feina ¡!! Estem una mica acollonits amb el famós Col de Mentè i el despertador no perdonarà. Així que tots al llit que jo sapiga amb l'unica companyia de la seva parella biker des de que hem sortit de Vielha.

EL Video

Pedals Occitània Part Two

El segon dia es preveu el mes dur pedalant.El Litus ha fet mes Kms aquesta nit del Llit a la taça que el dia anterior en bike, y durant l’esmorzar es planteja la opció de l’abandonament. Finalment esperem que obrin la farmàcia per comprar medicaments a veure si així aguanta. Sortida tranquileta tots darrera el Litus ¡!! Vaja quina escolta de luxe… Comencem corriol de pujada amb trams bikeapeu. Fins a Bourg d’Oueil  quasi 17 kms de sender de pujada nomes trencats per trams d’asfalt que serveixen de connexió.

Encara hi ha qui te ganes d’anar visitar les ermites d’alt del turo… Al Sapin fleuri control ,els agosarats es mengen la truita amb xoriço, formatge que ha fet famós aquest indret. El Litus mes prudent un plat de pasta bullida amb oli… El tram que continua es el mes llarg i pesat de tota la pedals.  El Port Bales sostre altimètric a 1.737 mts es una ascensió bonica per les vistes de les glaceres de l’Aneto però incomoda per la poca ombra el constant  canvi de tipus de pista, gravilla,herba,regateres…i per la llargada quasi 7 kms de pujada ininterrompuda.

  

Ja us imagineu on anava el Litus. Ara que mes d’un hagués canviat la truita pels espaguetis… Un cop a d’alt 8 kms mes d’ altiplà fins arribar a la cabana d’Hourdouch on divisem algun que altre Aguilot i on s’inicia un  tram d’ uns 200 mts on ni a peu t’aguantes… finalment  empalmem en un altre dels fantàstics corriols, que dona a una llarga i relaxant baixada per pista molt ràpida a la vora del riu. Al poble de Mauleon Barouse paradeta per fer la Coca-Loca on el Litus comença a recuperar-se a base de pastilles.

  

 

Entrem en zona mes còmode i després d’algun corriolet iniciem l’ascens de l’últim coll del dia. El Mortis. Una ascensió per asfalt d’uns 5 kms que a mes d’un se li travessa. El coll no te res de l’altre mon però si arribes desgastat es fa molt pesat. Els tres mes valents fa estona que esperen d’alt. Per arribar a Sant Bertrand de Cominges falten uns 8 kms i sembla tot baixada. I així es durant una bona estona. Pista ràpida fins que de sobte agafen un corriol a dretes que va fent ziga-zagues i puja- baixes per acabar de rematar el dia. Deu ni do amb el que es porta a sobre.

La Immensa catedral d’alt del turo enlluerna. Impressionant. Poble murallat  on es fa difícil trobar L’Oppidum el nostre allotjament. Son dos quarts de vuit, ens queda una hora per dutxa i sopar. L’allotjament es el mes cutre dels que hem passat però el bon tracte i el bon menjar disculpen les mancances de les habitacions. Després de sopar volteta pel poble tot buscant les terrasses que el Crus havia trobat… tancat i barrat. Només un restaurant d’un Madrileny es digne a servin-se cafès i alguna copeta.




Track i mes info Aqui

El Video

Pedals Occitània Part One

Una altre mes al sac. Nova ruta estiuenca tornant a la zona que va veure néixer els Bikeapeu. Aquest any nomes han estat sis els integrants de la colla que han format part de l’expedició per les absències obligades per diferents motius ja coneguts d’altres integrants d’edicions passades.

La ruta en general passa per llocs molt bonics, sempre en zona molt verda i humida, cosa que s’agraeix si fa calor. Es una mica extrema en el sentit de que el terreny pel que es circula o es pista molt bona o asfaltada o es sender. No hi ha terme mig. Les pujades no tenen desnivells molt forts i els senders son molt ciclables i ràpids. Nosaltres la vàrem fer en quatre etapes, formula bastant assequible per bikers de cert nivell si a mes es vol gaudir del paisatge i de dies de vacances. A la part francesa s’ha d’anar en compte pels horaris tant diferents de l’Hosteleria.

 El diumenge dia 5 sortíem direcció Vielha a les 4 des de Manresa, el Pc,el Pagès i el Litus per trobar-se amb el Crus, el Fernando i el Carles que ja es trobaven allà. Abans d’arribar a Pont de Suert el Cel pintava magre i no feia gaire que havia caigut una forta turmenta. Sabíem que la previsió per diumenge tarda i dilluns no era bona. Efectivament tot just passar el túnel de Vielha boira i plovent. O sigui que en arribar a la oficina de la Pedals ja anàvem xops!!!


Aquella nit es vam allotjar al Riu Nere bones instal·lacions i menjar correcte. Tota la nit plovent ens feia  dubtar  de la sortida. El fang suposem no el podrem estalviar però sortir de bon mati molls???? Per sort va parar tot just abans de sortir . La veritat es que fins Bagneres de Luchon hi ha molt asfalt per tant el fang tampoc va ser un problema. A mes  els corriols estaven força nets. Nomes s’havia d’anar en compte de no xafar cap pedra relliscosa. El Litus no anava massa be, ja venia de casa amb indisposició així que el primer dia les va passar magres. 


 A Bossòst fem una paradeta junt amb d’altres bikers que es van perdent  tot sovint, es fa difícil seguir el llibre de ruta amb tantes desviacions. Nosaltres portàvem el track del Guile que l’havia fet al juny… be també es varen saltar algun que altre tros…  Fins a 23 bikers estaven fent la pedals aquests dies. Després d’un petit dejeneur reprenem la marxa per pujar el Portilhon per asfalt 5 kms i després per una pista al principi trencada, però molt maca. Aquí el Litus es queda molt despenjat i el Pc trenca la tija de la bike. Foto de rigor a d’alt el port. Baixem també per asfalt  3 kms mes fins a desviar-nos a l’últim petit repetjó del dia.

 Corriol de baixada fins a Saint Mamet dels que es gaudeixen i arribem a Bagneres de Luchon a dos quarts de quatre, on el Pc pot reparar la bike a la mateixa botiga on s’ha de fitxar. Cap a l’hotel Acta a rentar bikes i allotjar-se. Molt bones instal·lacions les d’aquest hotel que no serveix sopars. Passegem pel poble en busca de picar alguna cosa… Error!!!!! Fins a les set aquí no es jala….visita a supermercat a buscar galetes,fuet,platans…una terraseta birra de mig litre per esperar el sopar… El litus esta que cau!! Segurament amb febre i la resta doncs ja ho sabeu… ( Paraula màgica ) Finalment a dos quarts de nou se’n va a dormir…després d’un sopar no gaire idoni pel seu estomac .La resta no triguen gaire, tot tancat i barrat a dos quarts d’onze. El Pagès se’n fa creus!!! Vive la France!!!

Continuarà….

Track  i mes informacio Aqui

El Video

 

Ni Romans Ni Andorrans Som Catalans

Si Catalans…. Tot i participar a la I edició de la Romànica encara no som Romans… Una pedalada força dura com així ho avalen els 95 Kms i els 2.500 mts d’ Ascens acumulat. Mes tècnica del que realment esperàvem per la presencia de forces corriols i trialeres, cosa que no ens ha de sorprendre coneixent els nostres amics de Navàs. I perfectament organitzada, avituallaments complerts, assistència en tot moment, amabilitat i somriures per tot arreu, fotografies a dojo… en resum un dia de BTT perfecte.

Els quatre “ Catalans” que hi varen participar s’ho varen passar d’allò mes be resseguint els camins i ermites Romàniques. Cada vegada que veiem un lletrera “ Ermita de…” sabíem que tocava posar el platet…i quan baixàvem tocava posar tots els sentits per no topar amb rocs i saltar pels aires…  Ruta complerta, exigent , molt diversificada i gens ràpida. Be tampoc anàvem de carreres així que vàrem gaudir tant com vàrem poder de la ruta, de la gent, i del bon ambient que va circular en tot moment  tant amb els ciclistes participants com amb els membres de l’organització. Senzillament ja esperem l’any que ve per tornar-hi… això si, millor que sigui en una altre època de l’any per que tot i que el dia no va ser dels calorosos es  va patir molt sobre tot a les hores centrals del dia.Es una ruta en que la calor pot fer estralls degut a la manca de zones amb ombra  si es continua celebrant al Juliol.

I Catalans, per que tampoc som Andorrans.La sortida compaginada amb els nostres col·legues de l’Esport Ciclista Manresa celebrada el 21 y 22 de Juliol ens va fer “bavejar” per la comunió de ciclistes (18 integrants),per l’experiència viscuda,per la bona organització de l'esdeveniment, per la qualitat del allotjaments malgrat ser un refugi de muntanya, pels paisatges fotografiats, per les rutes exigents, i complertes, pel bon rotllo la conya i demes que es va viure… en fi em passaria el dia escrivint i no acabaria de posar-hi adjectius,doncs realment s’ha de viure l’experiència per saber el que vàrem gaudir aquests dos dies.

El primer dia sortíem del Poble de Castellbò a 800 Mts d’altitud per coronar el Pic de L’Orri a quasi 2.500 Mts. Van ser 40 Kms ininterromputs de pujada amb quasi 2.000 Mts d’ascens acumulat amb rampes molt dretes que van fer avorrir a qualsevol. La baixada vertical i divertida. Primer per un corriol ràpid i després per una trialera mes tècnica, on vàrem patir la caiguda del dia. A pesar de les primeres males impressions , per sorttot va quedar en un ensurt i El Guile va poder pedalar al dia següent

  

L’endemà la ruta es presentava mes trencacames. Sortíem del Refugi de la Basseta a San Joan de l’Erm on havíem pernoctat a 1.700 mts d’altitud i amb una temperatura de 8 graus… quina rasca al mig del Juliol i comencem baixant… així que toquen manguitos i xubasqueros… però aviat ens els trauríem. La primera pujada al Coll de Conflent llarga… eterna amb unes rampes del mes pur estil bikeapeu. A dalt s’han tornem-hi. A 2.150 mts altre cop manguitos…per que tornem a baixar.  El dia abans havíem acordat retallar el tram que baixava fins a Os de Civis per mirar d’arribar una mica mes d’hora al dinar i així poder emprendre la tornada a casa a una hora mes digne.

 Així que al coll de l’Aubaga continuem el camí direcció el Coll de Laquell  altre cop a 2.160 mts. Puja i baixa constant fins a la Creu del Ras de Conques on agafem un corriol que va bordejant diferents colls, el de les Mongetes,Solanell,Galliner,Turo Gros… fins que al km 50, per voler seguir el Track que dúiem ens va portar fora del camí a zona bikeapeu. Un quilòmetre i mig de pateo per no fer marxa enrere . No vàrem connectar amb el Gr que no s’havia d’haver deixat mai fins a Coll de Seix. Des d’aquí fins al final  tornem a gaudir de la BTT. Ens espera la dutxa un bon dinar amb xupitos inclosos, i el mal regust d’haver de tornar a casa…Qui no s’hagués quedat algun dia mes?

Tracks Non Stop Punt i a Part

Fins a vuit membres dels Bikeapeu estaven citats des de l’any passat a la fita diablera. Amb la novetat de la Silver, un recorregut a priori assequible per la majoria d’aquesta colla, va fer que el gruix del grup decidís apuntar-se a una ruta que els va encantar en el seu dia quan la varen fer per etapes l’any 2010. Finalment, van ser sis els bikers participants a la prova, per les ja conegudes baixes del Xic per problemes físics que ve arrossegant des de fa mesos i per la malaurada caiguda amb greus conseqüències del Bridge a tan sols tres setmanes de la prova.

El resum general es desencisant. En primer terme per que cap membre de la colla va complir 100% amb l’establert i per que l’organització va repetir errors que creiem que aquest any amb la novetat de la Silver, l’augment d’inscripcions i la experiència adquirida en la seva tercera edició, serien solucionats enguany, i mes quan en el seguiment de les informacions que ens anaven arribant, anaven encaminades precisament a això. Un dels errors comesos es de planificació. Segons El Pc “ Ens varen canviar el tall de la Silver. Al Briefing ens van dir que el tall estava situat a la Vola a les 13:30. Quan vàrem arribar tot i que passaven 15 minuts ens van comunicar que el tall era a la Vinyeta, uns 6 kms mes endavant i a la mateixa hora i es clar ja no arribàvem. Allà va plegar molta gent per la mateixa causa”.

Un altre error no subsanat es la mancança als avituallaments. En Xavi comenta “Al control de Tavertet al Km 40 hi vàrem arribar sobre les 10 del mati. Erem dels últims i ja no hi havia res mes que aigua. Quan vaig insistir si no quedava res per menjar inclús un dels voluntaris del control em va oferir un tros del seu propi entrepà de la vergonya que li feia dir-me que no. Sort que el Litus ja va passar per això l’any passat i portàvem alguna cosa”.  En relació això mateix en Ramon afegeix “ Per fer curses de 100 o 200 kms s’ha de menjar i beure be i mes en condicions climatològiques extremes. Els avituallaments eren inexistents al menys pel gruix del grup. Potser farà falta que vinguin a fer una Hivernal o una Selènica per que vegin el menjar que s’hi ha de posar”. 
 
  El Litus fa incís en temes mes tècnics. “Es una ruta molt exigent per uns talls tant exclusius. Crec que no estan ben calculats o compensats al menys per gent del nostre nivell. La prova es que a Vidra vaig arribar mitja hora tard i, desqualificat, vaig recuperar mes de 15 minuts al següent control en una zona ,la de las fangueres, que tampoc es massa rapida. Tampoc crec correcte que el tall de la Silver sigui al mateix punt i hora de la Pro, per que entenc que si fas dos categories es que dones per entès que a la curta s’hi apuntarà gent de nivell mes baix”. Per altre banda el Nasi certifica, “No m’he trobat mai en una situació d’aquestes. Anàvem tots quatre junts per que el PC tenia algun problema físic però teníem controlada l’hora del tall i un cop passat aquest ja no hi havia res que impedís fer mes temps per arribar i acabar la cursa. Les coses han de quedar clares o no es poden canviar sobre la marxa. Em vaig enutjar molt i vaig perdre els papers a la arribada”.

 El grup te clar que aquesta Non Stop tal i com esta planificada es molt exclusiva nomes apte pels millors bikers. Si l’opció es fer una cursa competitiva el camí potser es l’adequat, però si l’opció gira en torn a que s’apunti gent de diferents nivells i fer-la créixer com es pot entendre a partir de la creació de la Opció Silver, el camí es totalment erroni. En aquest tema El Guile es taxatiu “No se que carai fem nosaltres en aquest lloc”. i a priori pels comentaris que se sentien per part d’altre gent val a dir que se li ha de donar tota la raó.



Ens dol molt parlar així d’una ruta que ens va encantar en el seu dia quan la vàrem fer per etapes com podreu comprovar a les nostres cròniques galàctiques, d’una gent que sempre ens ha tractat meravellosament i amb la que tenim una relació impecable, però creiem que no seria just penjar una crònica que no reflectís la realitat del grup i esperem que els nostres companys de Torelló s’ho agafin constructivament. No volem tampoc fer servir aquestes excuses per tapar el nostre mal resultat, com segur pensarà algú. Sense veure els temps ni les classificacions podem assegurar que el nombre d’abandonaments ens donarà la raó. Segurament per aquest motiu no es tornarà a donar una representació bikeapeura tant gran en pròximes edicions.
Aprofitem les ultimes línies per donar les gràcies per la inesperada claca que va animar com mai. Al Litus li sortirà molt cara la Coca-Cola Fresca que va rebre de mans del Xic i el Bridge però us podem assegurar que a la Vinyeta aquella Coca-Cola Fresca era com aigua al desert i ho pagarà a gust... per que fins hi tot la poca fruita que hi havia als avituallaments la torraven al sol !!!