Pedals Occitània Part Two

El segon dia es preveu el mes dur pedalant.El Litus ha fet mes Kms aquesta nit del Llit a la taça que el dia anterior en bike, y durant l’esmorzar es planteja la opció de l’abandonament. Finalment esperem que obrin la farmàcia per comprar medicaments a veure si així aguanta. Sortida tranquileta tots darrera el Litus ¡!! Vaja quina escolta de luxe… Comencem corriol de pujada amb trams bikeapeu. Fins a Bourg d’Oueil  quasi 17 kms de sender de pujada nomes trencats per trams d’asfalt que serveixen de connexió.

Encara hi ha qui te ganes d’anar visitar les ermites d’alt del turo… Al Sapin fleuri control ,els agosarats es mengen la truita amb xoriço, formatge que ha fet famós aquest indret. El Litus mes prudent un plat de pasta bullida amb oli… El tram que continua es el mes llarg i pesat de tota la pedals.  El Port Bales sostre altimètric a 1.737 mts es una ascensió bonica per les vistes de les glaceres de l’Aneto però incomoda per la poca ombra el constant  canvi de tipus de pista, gravilla,herba,regateres…i per la llargada quasi 7 kms de pujada ininterrompuda.

  

Ja us imagineu on anava el Litus. Ara que mes d’un hagués canviat la truita pels espaguetis… Un cop a d’alt 8 kms mes d’ altiplà fins arribar a la cabana d’Hourdouch on divisem algun que altre Aguilot i on s’inicia un  tram d’ uns 200 mts on ni a peu t’aguantes… finalment  empalmem en un altre dels fantàstics corriols, que dona a una llarga i relaxant baixada per pista molt ràpida a la vora del riu. Al poble de Mauleon Barouse paradeta per fer la Coca-Loca on el Litus comença a recuperar-se a base de pastilles.

  

 

Entrem en zona mes còmode i després d’algun corriolet iniciem l’ascens de l’últim coll del dia. El Mortis. Una ascensió per asfalt d’uns 5 kms que a mes d’un se li travessa. El coll no te res de l’altre mon però si arribes desgastat es fa molt pesat. Els tres mes valents fa estona que esperen d’alt. Per arribar a Sant Bertrand de Cominges falten uns 8 kms i sembla tot baixada. I així es durant una bona estona. Pista ràpida fins que de sobte agafen un corriol a dretes que va fent ziga-zagues i puja- baixes per acabar de rematar el dia. Deu ni do amb el que es porta a sobre.

La Immensa catedral d’alt del turo enlluerna. Impressionant. Poble murallat  on es fa difícil trobar L’Oppidum el nostre allotjament. Son dos quarts de vuit, ens queda una hora per dutxa i sopar. L’allotjament es el mes cutre dels que hem passat però el bon tracte i el bon menjar disculpen les mancances de les habitacions. Després de sopar volteta pel poble tot buscant les terrasses que el Crus havia trobat… tancat i barrat. Només un restaurant d’un Madrileny es digne a servin-se cafès i alguna copeta.




Track i mes info Aqui

El Video