diumenge, 25 d’abril del 2010

El Retorn dels Diables Episodi III

Ha passat un setluni, la setmana sideral. Els nostres informadors avisen d' avançadilles de naus enemigues al sector del planeta Vidrà. L'esquadra K-TieM es prepara  de nou per la batalla excepte en Chewbacca Toni que no s'ha pogut recuperar de les ferides de les batalles anteriors. Barrufeta Leia també continua amb certs dolors, però la seva gran capacitat de sacrifici  fa que vulgui lluitar al nostre costat.  Creiem que després de la batalla anterior les forces enemigues han quedat bastant minvades, però a les primeres de canvi ens sorprenen amb una gran concentració de naus i  la seva capacitat de foc. A mes ens trobem en zona d'aerolits, i per tant les maniobres es fan mes complicades del compte. La gran capacitat de l'esquadró fa que aquesta primera escaramussa sigui ràpidament enllestida, però es denota poc entusiasme entre els pilots potser per que estan pensant que l'imperi dels diables resulta molt mes fort del que a priori podia semblar.
En direcció al Coll de Forn l'Imperi ens sorprèn amb el Fang-S-Tix. La nova arma que van posar a prova en la batalla anterior però ara molt mes evolucionada. Les primeres provatures no resulten gens perjudicials per les nostres naus al menys de moment.El grau de destrucció que trobem pel camí es considerable, mostra de la fúria dels Diables amb els nostres aliats. A mida que anem avançant el Fang-S Tix es torna molt mes viscòs, enganxatòs i comença a ser un problema per l'esquadró. Veritables mars d'aquesta arma son esquivats magistralment per les nostres naus, encara que no exempts de problemes. Fins aquí l'esquadró ha quedat gratament sorprès de la capacitat de Leia que junt amb Pep Solo ha fet la primera neteja d'enemics mentres que Yoda Pc, Obi Wan Guile i Litus Skywalker es mantenien a la reraguarda rematant a tot possible dimoni que s'escapes del foc de Leia i Pep Solo.
Seguim en direcció Sta.Maria De Besora, el primer planeta a alliberar de les mans enemigues. El trajecte es molt mes plàcid,sense incidents.L'espai es troba net d'enemics, però no d'excrements siderals. L'arribada es ràpida gracies a la gran potencia dels motors de les naus X-Wing quan es mouen en aquest tipus de terreny. Alguns dels pilots recorden batalles anteriors en aquesta zona en la guerra de la BI600. La constelacio de la Serra de Milany es digne d'observar.
A Sant Quirze Besora ens espera el nostre punt aliat per repostar de combustible i munició. Ens reben amb festa a la Plaça i a la Caserna Bar Sport les viandes i el tracte inmillorables.L'anfitrio Angel ens guarda les naus al hangar per evitar posibles sabotatjes d'enemics infiltrats.La Buti sembla el volant de les Naus X-Wing, la cap-i pota es per lleparse els dits i les pilotetes dignes de quedar ennuagat. I a que no sabeu que va demanar Leia? Doncs si heu encertat.... Llom amb formatge. Que dificil ehhh!!! Foto de familia a la taula mentres es discuteix sobre el pla a seguir.Tot sembla massa fàcil.....

Reprenem la marxa, la festa i la panxa plena ens fa tenir molt mes bon humor que al principi. Fins hi tot el Pep Solo es decideix a parlamentar amb els alienigenes que es troba pel camí oferint  certs presents per tal de captar soldats que vulguin lluitar al nostre costat. L'intent ha resultat infructuós i cap membre nou a les nostres files. La calor es fa present en aquest punt on també s'inicia un canvi de paisatge i vegetació. Adaptem els nostres uniformes de batalla a la nova situació i seguim amb velocitat de creuer. De moment la presència de diables es testimonial, cosa que en certa manera era el que ens esperàvem, però hi havia quelcom que feia que la esquadra no es trobes massa convençuda. Potser també l'absència del nostre amic Chewbacca Toni ens feia trobar-nos una mica menys segurs.
De sobte i com sempre sol passar en aquestes circunstàncies, despres de travessar un dels mars líquids El rec de la font de la Bota els destructors imperials apareixen camuflats en un mar de meteorits de tamany considerable. La batalla es torna dura, complicada. Seguim pel torrent de la Tremolosa i la cosa continua exactament igual. Res comparat amb la batalla de la Cuesta de la Muerte. Aqui fa falta força,tècnica,destressa. A la mes mínima has xocat amb algun d'aquest mega meteorits i la nau queda feta miques.
A la Masia derruida de la Tremolosa parada obligatòria per reposar forces. Així com altres vegades la moral sempre ha estat alta aquí es denota cert cansanci, potser producte de les ferides que encara cicatritzen. S'ha de continuar lluitant, estem a prop d'un primer punt aliat, Alpens control de ruta però l'arribada no es gens fàcil. El Coll de Mercadal es una trampa mes dins el camí. Meteorits, vegetació mutant, parets verticals. Durìssima aquesta batalla. Un cop superada l'aproximació al planeta  Alpens  la fem pel Satelit Collet del Perer que pertany a la galàxia la Costa de Cal Trencacames, un nou entrebanc al camí que ja us podeu imaginar del per que amb el nom que li han possat.

A la Fonda Alpens parada tècnica, i dubtes. El nostre full de ruta deia que haviem d'alliberar Sta. Eulalia de Puigoriol, però anem molt tard i no sabem si ens arribarà el combustible. A mes el desgast de forces i muncions ha estat considerable i es decideix repostar per prevenir posibles sorpreses enemigues. No sabem el que ens espera i mes val prevenir.Primer no sembla haver-hi massa gana però  un cop sentats a taula la gula es desferma. Amanides complertes, pessols estofats, brandades de bacalla, espatlles de cabrit, llenguados i calamarsets a la planxa, xai a la brasa i pastissos de postre. Només Leia fa dieta, per variar.... Sembla que de nou amb la panxa plena torna el bon humor i les cares de palidesa es tornen vermelloses. El vi fa miracles. Cafès,cigalons i trifàsics i tots endollats de nou cap a conquerir Sta Eulalia.
La veritat es que si no haguessim repostat les naus es queden tirades pel camí sense combustible.La pista al principi en bones condicions però amb turbulències que fan trontollar les X-Wing. I es clar faltava alguna cosa en aquest full de ruta. El corriol. La galàxia Entranyes del Diable es un bon exemple de com castigar la digestió d'uns pilots que al principi se les prometien molt felices. Els mutants abunden, la tècnica es indispensable per esquivar les ramificacions, si no, el xoc estar assegurat, mars líquids impossibles de salvar sense ajuda sideral, Fang-S-Tix per sort en malt estat ( vull dir sec), excrements siderals dels alienìgenes . Els Destructors imperials imposen la seva llei, i alguns anem quasi derrotats, però acabem vencent una nova batalla.Seguim volant pel costat de la Riera de Lluçanes i al divisar el Mar líquid Pantà de Santa Eulalia ens adonem que la fita esta a prop.Efectivament unes poques acelarades dels nostres malmesos propulsors i planeta conquerit.
Allà ens trobem a Jordi Darth Vader que en un gest conciliador, potser per que veu el final de la guerra ens convida a menjar un dels exquisits menjars de la Galaxia Osona. La coca de pa i pinyons. Ja veurem si la jugada li surt be.

Continuarà....

Informació Tècnica i Track Aquí
I el Video

diumenge, 18 d’abril del 2010

Els Diables Contraataquen Episodi II

Rupit el planeta esta glaçat. Les ultimes informacions dels nostres espies parlen de reorganització del Imperi dels Diables. Comencen els preparatius de l’esquadró K-TieM mentres la nau nodrissa Scott-eX carrega de combustible i municions i rep el full de ruta. L’amenaça d'en Jordi Darth Vader no ens fa por per la valentia dels pilots.Hora Cero i ens posem en marxa. La bellesa de la constel·lació ens distreu innumerables cops i anem molt mes a poc a poc del costum, el Salt de Sallent, L’agulló , Els Cingles de Pujolras son llocs on la parada es obligatòria per gaudir-ne.
Seguint pel torrent de la Casassa, les primeres escaramusses de les Tie Fighter son menyspreades per l’esquadró. Arribem a la Devesa, tot ha estat massa fàcil. Els pocs punts complicats han estat resolts amb certesa i rapidesa i decidim continuar sense parar a repostar. Ho farem en un pròxim punt aliat. Arribem al petit planeta de Renyins, on comencen les primeres batalles amb noves armes per part de l'enemic, que ens agafen per sorpresa. 

Han infectat l'espai d'un material viscós i les nostres naus derrapen en la forta pendent per arribar al Collet de Pixanùvies. Ens desfem d'aquest mal pas amb algun que altre entrebanc, peró lluitant amb ràbia com demostra la Barrufeta Leia.Seguim per la constel·lació Serra de Mateus per on gaudim de les estrelles que es veuen a banda i banda del camí Ral Vic-Olot. Tot i aquestes primeres lluites el grup continua amb la moral molt alta i amb força humor a traves de les ràdios de bord.
L'avançada d'en Litus Skywalwer, Chewbacca Toni,Yoda PC i Barrufeta Leia  fa mes plàcid el camí d'en Pep Solo Pont i Obi Wan Guile que ja es troben alguns Diables abatuts. Tornem a trobar vestigis de material viscós però realment aquesta arma no els ha servit de gaire i les nostres naus en surten ben parades.Entrem de ple a la Galàxia Collsacabra, on gaudim de la bellesa de les seves estrelles, La serra de Cabrera, El Santuari i Sant Julia de Cabrera atravessant els colls de Freixeneda i Sant Julia.

Al Mas Piguillem a la Vola, ens reben amb tota classe d'atencions. Els espies ens han advertit de l'existència d'un arma molt poderosa anomenada "Estrella de la Mort" a la que hi haurem de fer front desprès de la parada tècnica. Els consells del full de ruta diuen de prendre unes viandes lleugeres per la duresa de la batalla que se'ns apropa i evidentment l'esquadró segueix al peu de la lletra les instruccions.Obi Wan Guile repara una petita averia a la seva nau, producte d'algun impacte de foc enemic, però sense complicacions.

Alguns dels Diables presoners fan gala de tota la seva fúria davant la presència dels pilots. Escalfem motors i reiniciem la marxa en direcció al planeta Vidrà, per tal de alliberar-lo de les mans enemigues.

A pesar de les advertències el grup segueix amb molt bon humor. No es tracta de res mes que d'una  maniobra de distracció per evitar la por que se'ns ha posat al cos al assabentar-nos del que ens ve a sobre.

Avançadilles de Destructors imperials a la carena de la Sala ens fan posar en guàrdia i comentem l'estratègia a seguir. Ens ha agafat per sorpresa la situació d'aquestes naus i la seva potència de foc. Leia i Yoda PC queden endarrere en aquest primer combat imprevist, una emboscada, precedida d'una magnifica maniobra de distracció en forma de corriol majestuós. Pep Solo i Obi Wan Guile son els primers a netejar el cami dels enemics endiablats fins l'estrella La Creu de Coral. Leia necessita assistència però aquesta es rebutjada pel seu esperit de sacrifici.
Arribada al Collet de Can Patiràs, la veritable porta de l'infern. Divisem l'estrella de la mort i ens posem en guardia.Primers combats amb Tie Fighter, escoltades per destructors imperials. Molt a poc a poc ens anem apropant a l'estrella. Fins la Vinyeta ha estat complicat però a partir d'aquest punt, la lluita ha estat encarnissada. Les radios no paren de donar avisos d'impactes per foc enemic, el grup s'ha separat i tothom fa el que pot.Les naus enemigues ens superen per molt en número, pero a ultima hora una bona maniobra d'en Pep Solo i Litus Skywalker fa esclatar la estrella de la mort o altrament dita la Creu de Salgueda i els destructors imperials i les Tie fighter es retiren.Mes endarrerits arriben en Chewbacca Toni i Obi Wan Guile. Han patit i lluitat amb furia, al igual que en Yoda PC i Leia que va malferida. Una victòria com altres aconseguides per  aquesta esquadra en altres guerres d'altres galàxies.

Estem molt a prop del nostre objectiu final.Seguim la pista del torrent de la Salgueda intentant recuperar forces. En tot el nostre camí hem tingut present l'estrella Santuari de Bellmunt també anomenada en paraules de Jacint Verdaguer " L'Ermita al cel suspesa" on en un altre època pilots d'aquesta esquadra van lliurar un altre de les seves batalles. Inesperadament, al travessar el Ges un altre dels mars líquids que hem trobat, els destructors imperials retornen a la batalla. Estàvem previnguts que això passaria però ens ha agafat faltats de força i tot i trobar reforços aliats les bateries de foc enemigues han fet molt de mal a les nostres files.
Finalment alliberem Vidrà, però l'esquadra esta defallida, poc entusiasme en els pilots. Leia la mes malparada. Yoda Pc també va malferit, Obi Wan Guile i Chewbacca Toni en millors condicions però tambè molt tocats per l'últim foc enemic. Litus arriba just, i tampoc li queden mes forces per lluitar. Pep Solo, el mes ben parat però també ferit lleument.
A la Caserna Serrasolsses ens reben amb cara d'estupefacció, per l'estat de tots els pilots. Ens tracten fenomenalment i després de beure i menjar una mica els ànims tornen a aparèixer. Ens retirem a descansar hem guanyat una nova batalla però no la Guerra.




diumenge, 11 d’abril del 2010

La Guerra dels Dimonis Episodi I


En un lloc d'una galàxia molt llunyana conegut com Torello comença l’aventura. Jordi Darth Vader ens espera a un quart de vuit al pàrking de l’hotel Serrasses. Ens fa les advertències oportunes si no volem parar malament. Però la nostre valentia ens fa menysprear les seves amenaces. Allà acabem de posar les nostres naus X-Wing apunt per la batalla contra els dimonis.Els components de l’esquadra,a punt per entrar en combat. A ultima hora el Jaume C3PO no ha pogut formar part del grup per una ferida de guerra. Avui estrenem els nous uniformes de batalla.

Carreguem els nostres equips d’emergència, les dades als nostres ordinadors de bord i desprès de les ultimes indicacions i recomanacions despaguem. Els turboreactors a plena potencia, anem amb retard sobre l’hora prevista. Pep Solo Pont lidera la sortida amb el seu Halcon Mil·lenari, seguit de Litus Skywalker i Barrufeta Leia. A la reraguarda Obi Wan Guile,Chewbacca Toni, i El Jedi Yoda PC. Primers salts al hiperespai i ja denotem la dificultat de navegar en aquesta galàxia. La nostre emoció ens ha fet perdre concentració. Els nostres ordinadors es tornen insuficients per seguir la traça. Travessem varis mars líquids, molts canvis de direcció per no seguir les pistes principals i despistar a l’enemic. Velocitat de creuer, constant.
En la immensitat de l’espai sideral seguim un trajecte sinous,estret i ple de trampes. Mars de meteorits, forats negres, i atacs alienígenes en forma de vegetació mutant que els hem d’esquivar amb suma destressa. Filmem bona part del recorregut amb les nostres càmeres. Deixem enrere petits planetes com, Vinyoles, El Moli, El Verdaguer, El Feu i arribem al nostre punt de repostatge. Al planeta
Sta. Maria de Corcó Vedella amb bolets, Bacallà amb samfaina i el Llom amb formatge plat preferit de Leia. Dipòsits plens i naus revisades i llestes.
La batalla, fins al moment mes plàcida del que ens esperavem. Les Tie Fighter lluiten amb força però la nostre esquadra es mostra intractable. Cap baixa ni ferit, ni tan sols cap desperfecte a les nostres naus.Ens dirigim cap el punt potser mes complicat de la batalla, La Foradada. Allà la concentració de naus de l’enemic es considerable, i la nostra esquadra s’ha d’emplear amb totes les seves forces. El desgast de municions es important. Al planeta Cantonigros la temperatura es molt alta i la deshidratació es un altre factor a tenir en compte. Les forces comencen a flaquejar.
En direcció al Planeta Tavertet, trobem restes de batalles anteriors,però la moral segueix alta. Control de ruta i refresc. Prenem l’ultima decisió. Continuem lluitant o fem una parada tècnica? Es decideix continuar lluitant. L’ultima batalla per avui esta localitzada en la pujada pels Cingles de l’Avenc fins al Planeta Rupit encara en mans enemigues. La batalla ha estat dura però rapida. El cel estel·lar i les estrelles que el configuren son espectaculars i això fa que la victòria hagi estat molt mes satisfactòria.L’arribada al planeta Rupit un passeig triomfal,nomes destorbat per alguna escaramussa d’alguna Tie fighter perduda.


Connexió amb Jordi Darth Vader.... Aquí bikeapeu...Planeta Rupit conquerit
Jordi Darth Vader : No pot ser !!! aquesta gosadia la pagareu cara.

A la Caserna Estrella ens reben amb musica triomfal. Naus als hangars i els pilots a la celebració
Les viandes son excel·lents, els caldos immillorables, i la gresca irrepetible. La Amfitriona Susana ens ha rebut amb un tracte magnífic. Final de festa i retorn, amb la nostàlgia, però amb ganes de tornar a la batalla.


dilluns, 5 d’abril del 2010

Estirar cames...

Dilluns... Com que ahir el temps ens va tornar mandrosos avui hem anat a estirar cames. Fem Un Castellnou? Pos Vale. Esmorzar a Cal Toni ? Be. Bon lloc per fer una volta pistera rapida. Tothom vol arribar d'hora a casa per menjar-se la segona mona. A la practica s'arriba igual de tard per que les birres s'estiren mes del compte.
Fem la ruteta clàsica, fins al mirador,seguim tota la pista bona de Viladelleva per evitar fang i evitar problemes d'ultima hora no sigui que tinguem ensurts de cara als dimonis del dissabte que ve.Continuem cap a Castellnou el mes directes posibles, fins i tot ens saltem la variant de El Putxot. Atravessem Castellnou i cap el Flequer,Brugueroles i ja hi som. 28 Kms en poc mes de dues hores.El Grup esta en forma.
El 0.0 avui no esmorza, vaja deu tenir indigestió d'ahir....el Pep Bridge com sempre, falten cuiners, el Salva el PC i el Litus en la seva linia,peroooooooooo, i la Barrufeta !!!!! Encara em frego els ulls. La sepia amb mongetes ja no hi era tot just quan començava a cruspirme els ous fregits amb cansalada. I repeteix mes sepia, mes mongetes...be de fet el dissabte a Rajadell ja va fer algun  que altre sacrifici ?¿?¿

El Pep Pont ens deixa, te dinar de familia. Comença a ser massa habitual les desercions desprès d'esmorzar.
I ara cap a on diu el PC? doncs anem cap aqui, direcció Callus. El Salva trenca els esquemas, cap Allà. Som a Sant Marti de Toruella. I ara? Un caminet nou a l'aventura. Passem sota la via del tren i sortim a Joncadella on el Salva ens regala un caramelet. Som com la canalla...Anem a rentar bikes que dissabte han de sortir com noves, i cap al Montcau. Ei !! quinze minutets una birra i marxem. Mentida Podrida!!! La Betty enganyada com sempre. A ultima hora el 0,0 ha enredat la troca.Una ronda mes i uns "berberetxos". I al final les tres de la tarda i la Mona amb la xocolata desfeta. Dissabte la historia en sera un altre...

diumenge, 4 d’abril del 2010

Diumenge Caganer,esmorzar i sorpresa

Avui podia haver estat com molts diumenges que es lleven plujosos. Fa mandra llevar-se per pedalar quan sents que plou durant tota la nit. Així que l'alternativa estava servida, cafetonet al Bar Montcau i truquem als mes mandrosos per anar a esmorzar, com no a Can Paco.Ens trobem primer el Pepito i el Litus, a la penya ens trobem amb el Sant Miquel, l'unic agossarat que s'ha atrevit a sortir en bici amb ja les quatre gotes que queien.Truquem al Salva que també s'apunta. Desprès penso amb el Pep Pont que va dir que aniria en bike des de Olesa pel Parc fins al Pont de Vilomara, però penso que no deu haver estat tant atrevit i efectivament el trobo a casa conectat i s'apunta a l'esmorzar. I per fi el Rin, que a pedalar li costa, però quan li parles d'un esmorzar al Paco ho deixa tot plantat fins hi tot un partit del Ricoh...
Megaesmorzar, mes valia haver anat a pedalar, el Sant Miquel que continua en bici ( ara si que estic sorprès) i el Pepito que ens convida a fer un xarrup a la "bodega". Cava d'alta qualitat per rematar un mati sense cap mena d'exercici que cremi els excesos...
Però la Sorpresa del dia, per la part que em toca,l'ha protagonitzat el nostre colega Pep Pont i desde aquestes ratlles li vull agrair el detall. M'ha regalat eines informàtiques per tal de que pugui editar fotos i  videos i fer muntatges mes profesionals al nostre blog. Be segur que anava amb segones, per que ara no tindre excusa per fer-ho tant malament....
Gracies Pep, espero poder millorar i regalar-te molts moments de bike junts i que quedin plasmats amb la profesionalitat que aquestes eines es mereixen.

dissabte, 3 d’abril del 2010

Corriol, Corriolet gracies per ser estretet

I...dissabte toca bike..Tenim una ruteta entretinguda. Molts camins ja els coneixem però els hem canviat del sentit habitual. Sortim pel Poal direcció Sant Joan cap a Cal Cuques  i Can Servitja.Fem un troç de pista direcció Castellfollit i girem a la dreta per corriol fins a Cal Maçana. Hi ha algun tram impossible però es un corriol divertit. Des de Cal Maçana pel torrent de l'enfitat fins a Rajadell on ens espera la buti i els fesolets a Cal Miliu. Un tram  de corriol que es disfruta molt baixant malgrat haver-hi alguns petits entrebancs sense masssa dificultats.
Hem fet 28 Kms. malgrat el Pare Camps tenir "mal dia" es l'ùnic que segueix el ritme al Pep Pont i el Litus.El Toni be a la pista però al corriol fa figa,a la Barrufeta li passa factura la Mona, i el Salva i el Sant Miquel s'entrebanquen als corriols com sempre.Desprès d'esmorzar direcció Cal Mongia i Les Oliveres per girar a la dreta a buscar el corriol dels Camps del Maqui. Seguim per pista i baixem a Sant Joan per l'Obaga de Ca n'Oms (La diagonal).Farem un últim esforç per pujar en direcció Montconill i cap a la Mafrica, per tornar altre cop pel Poal a fer la birreta fresqueta. Total han sortit 49 Kms molt entretinguts...i menys mal per que avui la colla semblava un cementiri i no m'han donat gaire material per fer públic....buaaaaaaaaa!!!!

divendres, 2 d’abril del 2010

La Mona es.... Divendres


La Tradició es ... divendres Sant La Mona. Sortida tradicional per carretera  de la penya Bonavista a la qual pertanyen la majoria dels components d'aquesta colla. Es tradició anar esmorzar al Bar Comes de Sant Feliu Sasserra pujant per Navàs, Gaia i Prats.Avui ens ha acompanyat el Sherpa de la Colla L'Esplai. Ens ha agradat molt la seva companyia doncs feia temps que no pedalàvem junts i ens ha fet anyorar altres membres d'aquesta colla que  fa temps que no veiem.

També hem recordat al nostre amic Agustí, que per motius de salut esta una mica parat, però al que esperem que aviat torni a pedalar amb nosaltres.Ànims !!
I el Rinnnnnnnnnn ufffff !!! pletoric.... S'ha aprimat tant que el vent el fa volar..
La sortida no podia ser d'altre manera, un clàssic, bregar fins a esmorzar, disbauxa jalant i corre que te pillo tornant. Recordo l'any passat quan el 0,0 i el Pare Camps pujaven amb molinet el repetxo de Gaià. Avui han demostrat que allò va ser fruit d'un mal dia. La Princesa i Reina de la colla també ha demostrat que quan no es matxaca al gimnàs funciona  molt mes be, però encara li fa falta rematar, doncs la joventut que corre per la seva sang no s'acaba de plasmar en el resultat final.
I això ho dic per que tornant, el Txema que se'ns ha afegit mentres esmorzàvem ,el Salva ,el Litus, i el PR ( si si ara es PR Preuada Reliquia ) han posat un ritme demolidor que ha fet mella. Pobre Barrufeta que s'ha trobat sola entre dues aigues....
En fi tot dintre els paràmetres establerts. Donar les gràcies al Juli pel servei de cotxe escombra i a la PC Bonavista pel manteniment d'una tradició d'aquesta penya.

Posdata : Els videos mes val que no els penji per no ferir la sensibilitat dels espectadors....