Un Clàssic

L’Estany es el centre d’una de les rutes clàssiques de la colla. Tot es clàssic, el Kilometratge , la  duresa, el dinar-esmorzar, el turisme… tot menys la ruta en si. Portem quatre edicions d’aquesta clàssica i tot i tractar-se d’un recorregut circular, mai hem repetit circuit. Tots han tingut variants importants en quant a la zona per la qual hem pedalat per arribar-hi i desprès tornar.Els anàlisis poden ser molt subjectius i “variopintos” i també depenen molt de les diferents interpretacions dels programes que les analitzin, 

però si  ens basem en la informació que ens facilita la web de cicloide s’ha de reconèixer que la d’enguany, tot i que a priori semblava una mica mes fàcil que la de l’any passat  finalment les diferencies no han estat gens notables com si ho poden semblar si les comparem amb la del 2010. Cadascú  que tregui les seves pròpies conclusions accedint als enllaços.A banda d’això la sortida va estar caracteritzada per diferents adversitats e incidències. La mes notable va estar la del Bridge. Ja va sortir de Manresa amb les condicions físiques mancades, degut a alguna mena de indisposició, i finalment va a haver de plegar doncs ni tan sols va poder prendre cap tipus de menjar.

El Pages lesionat, que havia pujat a esmorzar, va fer molt amablement de taxista i va repatriar-lo fins a casa. Desprès van començar les pèrdues “ d’aire” (No sigueu mal pensats). Primer el  Guile, desprès el Litus,desprès el Xic  no sabem quantes vegades ( al final ja varem perdre el compte) i entre mig el Paco que com que sempre anava davant podia esperar a la colla inflant el seu neumàtic,desenes de vegades. Amb tot això se’ns va fer fosc, les trucades al mòbil es succeïen… ja us imagineu de qui i per que. Mòbils que deixaven de funcionar….no sabem si aposta….però finalment tots sans i estalvis. 

A l’arribada ens trobem la sorpresa de que El Xic i el Litus tenen els cotxes tancats a l’aparcament de les pistes, i no els poden treure. Així que al Pagès que no es volia perdre la birra li toca tornar fer de taxista fins Castellgalí i el Pont de Vilomara. Finalment el Litus pot contactar amb el propietari i aconseguim  poder treure els cotxes, cosa que obliga al Xic a tornar a Manresa quan ja estava a la dutxa….  En fi que sembla que aquesta plaga vírica que ens afecta te infinitat de mutacions i no hi ha medicament ni vacuna que la eradiqui d’una punyetera vegada.

Esperem que el pròxim cap de setmana les coses rullin millor…