Pedals Occitania i Quatre

 

Dijous, sona el despertador i la mandra es fa sentir, però no hi ha perdo. La ultima etapa estava catalogada com la segona mes dura de les quatre. Esmorzar “ Francès” sobre les set del mati. El bufet es complert però com sempre falta varietat acostumats a l’esmorzar d’aquí. Sortida en direcció Aspet tal i com vàrem veure per la tarda, encarant una primera rampa asfaltada . Després  un corriol també en pujada suau per tornar a empalmar amb un tram asfaltat durissim!!! Quines rampes!!! Seguim per pista sempre en pujada intercalant algun corriol amb tram “bikeapeu”.

 Arribem en un petit altiplà on reagrupem i algú aprofita per canviar l’oli … petit descens per acabar d’arribar  pujant de nou fins el Col du Lac. Han sigut uns 8 kms realment durs a pesar d’haver-hi bastant  tram asfaltat. Els comentaris ja de bones a primeres son recordant els col·legues que ahir pedalaven a la tarda per fer aquest  tram. Nosaltres l’hem fet a la fresca del mati i no vegis el que hem suat. A partir d’aquí un sender molt ràpid al principi y mes tècnic després per arribar baixant al Col de Buret on just travessar la carretera comença la temuda ascensió al Col de Menté d’uns 12 kms.

 

La pista es ample i molt compacte, tant que sembla asfalt. Les primeres rampes son continues entre el 6 , 8 i 10% però es pedala molt be. El Crus imprimeix un ritme que inicialment aguanten el Carles i el Fernando, però finalment  tots acaben deixant-se anar. Reagrupament al trencall de La Couage on trobarem uns 2 Kms de descansillo. Després la pujada es mes suau i es porta be, però els comentaris continuen sent els mateixos.”

 

Ahir a la tarda això hagués estat per morir-se”. “ Al mati hi toca l’ombra, però a la tarda això deu ser tot sol", "Quina pallissa pujar ahir  fins aquí!!!" Finalment s’acaba la pista bona i es circula planejant per una pista plena de bonys i rocs fins arribar al Gite Le Soulan control 5 de la ruta i situat a la cruïlla del Col de Menté. Després de fer la obligada paradeta per fotos i birres, també hi ha gana i ens seiem  a l’alberg amb un tal Josep de Btt-Tours que també munta rutes i es amic del nostre Darth Vader de Torelló. Es reinicia la marxa per la pista asfaltada que ens dura fins a l’estació d’esquí de Le Mourtis.

 

Allà començarem a baixar per un llarg, fàcil i ràpid  sender dels que es disfruten. Fins  hi tot el Carles y el Fernando , els menys baixadors de la colla s’ho pasen pipa. S’arriba però a un tram molt remenat per treballs forestals que gràcies a deu hem trobat sec per que amb fang ni les orugues passen. Un  altre tram planejant per arribar de nou a un altre llarg sender, molt dret, on trams d’enllosat fa que s’hagi de vigilar molt si es moll. Fa mal les mans de tant frenar, i es fa complicat aguantar la bike. Passem el poble d’Argut, i arribem a Fos sempre baixant.

A pesar de l’estona que portem baixant el grup va cansat i te ganes d’arribar a la parada prevista per dinar a Les. Però primer toca un tram de Nacional que ens indica que arribem a “Espanya” tot  just creuar el Garona. Son uns 5 Kms d’autèntic mal son per aquesta nacional fins que a mes després s’ha d’agafar un trencall a l’esquerra,  havent-la de travessar tota. De boixos.  Seguim pista bona i la gana fa acte de presencia. El Fernando ja menja de tot pel camí… no barretes no... fruits de la natura que ja el coneixem que es home de camp… Una ultima rampa abans d’arribar  a Les que maleïm tothom amb la calda que cau tot veient el poble de recte i pla.

 

Arribem al poble a dos quarts de tres i  ens parem al restaurant  que ens havia recomanat en Josep de Btt-Tours. Creiem que a la terrassa estarem be a l’ombra. L’aire es tan calent que millor haver escollit lloc tancat amb aire condicionat. Pel cafè canviem de terrassa, i allarguem tant com podem la represa per que així faci mes fresquet. Finalment son les 5 de la tarda quan es comença a pedalar. Ens resten 22 Kms en tendència amunt molt lleugera sempre a la vora del riu Garona. Quin tram mes pesat!!.Malgrat haver-hi trams divertits i bonics,tothom  te ganes d’arribar.

Segueix fent calor i aprofitem qualsevol rierol d’aigua per posar el cap en remull,  fins hi tot hi ha una  proposta per baixar al riu a banyar-se però finalment no qualla la idea…quina enyorança de l’Epic Trail… Un últim sender molt ràpid anticipa l’arribada a un quart de set A Vielha , temps just per anar recollir el Maillot que justificarà una nova aventura acabada. Abans d’anar a l’hotel per posar-se guapos pel sopar final de festa, unes birres en una terraseta amb molt d’ambient. Quina diferencia amb el Diumenge quan vàrem arribar…Ahhhh!!! I el qui vulgui saber mes del sopar, de la festa posterior  i de com va anar tot doncs que pregunti un per un en particular, per que no serè jo el culpable dels divorcis…

 

 

El Video...