Raids 4ª Etapa Llança-Roses

Dia 12 Som-Ji Que s'acaba

Ultima etapa. Els bikers s’han llevat puntuals i amb bona cara. Com que la nit passada van fer bondat... Anem a per l’esmorzar que ens tenen preparat. Encara no hi ha ningú a la sala per que son dos quarts de set. Veiem com arriba el forner amb un sac ple de pa acabat de fer. Quan baixin la resta d’ allotjats nomes trobaran el sac.... Self Service molt complert. Hi ha de tot i força . Sucs,pastes, embotit,iogurts etc etc. El Litus a diferència del dia abans menja pels descosits. Que li deu haver fet el PC aquest nit? Deixem les maletes al vigilant, agafem les bikes i en marxa sobre les set i deu minuts.

L’etapa d’avui es la mes fàcil, doncs hem d’acabar d’hora per tornar a casa per la tarda desprès de dinar.Els primers kms des de Llançà fins a El Port de la Selva son bàsicament camins de Ronda a la vora del Mar. El canvi paisatgístic es total. Els beteterus 100% es troben estranys en aquestes circumstancies, però realment la Costa Brava te un encant especial. A dreta muntanya , a esquerra Mar. Es barregen les olors de la vegetació muntanyenca amb l’ humitat del Mar. Fins i tot el dia acompanya. Esta una mica núvol, no fa gens de calor i li dona un to una mica mes melancòlic a la ruta.

El problema de tot això es que hem trigat mes d’una hora en fer vuit kms, no per la dificultat si no per que paràvem a cada moment i ens quedàvem bocabadats retratant-ho tot. Impressiona el Monestir de Sant Pere de Rodes a la falda de la muntanya. Creuem el Port de La Selva amb una intensa olor marinera. Sortim del poble per una pujada d’uns quatre kms però amb bastant tros asfaltat i desprès per un tram de pista bona que indica que estem entrant al Parc Natural del Cap de Creus. El descens el farem per un corriol fàcil que ens portarà fins l’Ermita de Sant Baldiri de Taballera en reconstrucció.

Seguim corriolejant i alternant pistes, però ara la cosa ja es va complicant, ja que tenim algun que altre tram a peu. Un PR de pujada d’un km potser es la part mes dura de l’etapa. Al menys si t’ho agafes amb ganes com el Bridge que nomes ha posat una vegada el peu a terra. Cap mes biker ha aconseguit fer-ho tot seguit. Be alguns nomes han posat també un cop el peu a terra... tot just al començar i fins al final !!!! Seguim per corriol molt maco ara en baixada des de el que anirem veient el Far del Cap de Creus, Port Lligat i el Poble de Cadaquès. L’arribada a Cadaquès es fa per una trialera una mica tècnica però que fa les delícies dels mes beteterus.

De fet ens ha sorprès gratament aquest tram doncs realment pensàvem que tota l’etapa seria mes o menys per pista bona. Anem sobre l’horari marcat i farem un refrigeri a Cadaquès al costat del Casino on veurem un altre museu d’escultures.

Ja sabeu a que em refereixo.

El Pagès i el Bridge semblava que tenien Torticolis al coll, el Litus no parava de girar el cap d’un canto a l’altre, el Pc es feia el Pagès, el Quim no donava a l’abast a donar indicacions, esquerra, dreta, goita aquella, a davant... i la Betty es mirava un altre tipus d’art llògicament. Però tornem a la bike!!!

Al centre de Cadaquès font per omplir d’aigua, i sortida amb uns dos kms de pujada. El Bridge surt fort suposo per fer-se passar les ganes d’allò que ha vist a Cadaquès,seguida per la Betty que aquest any esta pletòrica des de que nomes pren sucs de taronja ?¿¿?¿.

El Pagès es despenja per que encara deu somiar escultures i el Quim el Litus i el PC per allà al mig encara comenten que maco es el “Paisatge de la Costa Brava”. Mentre baixem es comenta la possibilitat d’ anar a visitar la Cala Joncols. S’han de fer uns 2 kms addicionals entre anar i tornar però es que des de que hem sortit de Cadaquès comença a apretar fort el Sol i un banyet no estaria de mes. Sort que les previsions marcaven un 75% de previsió de pluja. Finalment desistim de la idea, 4 contra 2 la majoria guanya i el Quim pels núvols altre vegada !!! Turismeeeee!!! Culturaaa!!! Doncs Som-ji. El Litus comenta que hi ha mes possibilitats mes endavant.

Petits repetxons per arribar a la Cala Montjoi, amb nous intents per fer un banyet a algunes de les magnifiques caletes que anem passant , algunes amb divertits corriols per accedir-hi. Que nooooo!!! Doncs Som-ji i el Litus acaba la Ruta com la va començar Punxant abans de la Cala Montjoi. Reparem a sota l’ombra per la calandra que cau com diria el Pastor de Cantallops. Un estranger biker ens demana si tenim alguna clau per que porta fluix el sililin. EL Bridge l’ajuda però al cap de 3 segons torna per que se li ha tornat a afluixar. Bon Mecànic tenim a la colla!!! Ara que el Litus per canviar el pneumàtic s'hi pot passar el dia... 

 Ens demana d’on som d’on venim i el pobre queda acollonit quan li expliquem que portem 4 dies pedalant amb 260 Kms... Passa El tren de Roses direcció Cadaquès per la nostre vora amb els turistes saludant-nos com herois... no si al final serem bons com diu el Bridge...

Des de la Cala Montjoi fins a Roses resten uns 11 kms tots d’Asfalt i 4 de pujada on trobarem el Bulli el famós restaurant del Ferran Adrià. Aquesta vegada hem decidit dinar a Figueres per que aquí hem de venir amb els Ferraris i els Porsche que s’han quedat a casa... A la pujada el Litus imposa un ritme i tothom en fila india, però fa trampa...

El tren turístic va darrera i li costa molt d’avançar-nos, però quan aquest ho fa el Litus s’hi enganxa tot seguint les bromes dels turistes que hi viatgen, i es clar no hi ha ningú que el segueixi. Els últims kms de baixada molt ràpids caramel pel final de ruta. I esta clar el Pagès sent enveja del Litus també vol acabar tal com va començar i acaba petant els pedals abans d’arribar. Això si la roda segueix perdent líquid verd a sobre la pell de la Betty i no hi ha manera que es desinfli .Expedient X. Es la una del migdia. I entrem triomfalment a Roses. Una volta pel poble i el seu passeig marítim, passem per davant de la Ciutadella i cap al pàrking on tenim els cotxes.

Toca carregar bikes, i anar a Vilafant a dutxar-nos, dinar i recollir el premi !!! eiiiiii faltava la punxada d’última hora !!! El Cotxe del Pc amb una roda desinflada... llavors ens quedem distrets. El Pc ens comenta que aquesta roda ja li perdia una mica però que no pensava que es desinfles en els dies que ha estat parat... La mare que el va matricular !!! Amb lo meticulós que es preparant les sortides i les postes apunt de les bikes i el cotxe se’l passa pel forro !! Ahhh i a mes idea genial. Ens posem a inflar la roda amb bombones i amb la manxa d’inflar les rodes de les bikes... Ens ve a veure el noi de l’hotel que varem dormir la primera nit i ens demana que tal ens ha anat i es queda perplex del nostre invent.

 

NO seria mes fàcil canviar-la?? Be es que al igual el PC porta pneumàtics per la bike però no la roda de recanvi al cotxe??? Li demanem on hi ha una benzinera per acabar d’inflar be la roda. A la sortida de Roses en direcció Figueres. Doncs cap allà. Un cop ben inflada cap a Vilafant. El Pc deixa que passi davant el Litus, deu tenir por a perdre’s, però quan ens adonem estem donant voltes per dintre Figueres... No passa res volta turística per dissimular. Amb la bike es un crack però conduint un despistat!!! Finalment trobem el camí correcte per arribar a la botiga de Vilafant. Dutxa i com nous ens posem el mallot de finishers de la Raids al Vent i cap a dinar a la Quinta Forca ( De veritat que es diu aixi!! ). Bon dinar, menjar selecte i a un preu moderat. Tranquils ja no faré cap esment sobre el pa.... aquí també es va acabar l’oli... jajajaja. Les cambreres molt servicials, ens seguien la conya, inclús de vegades hi afegien mes llenya al foc. Molt recomanable aquest local, petitet i acollidor.

Al final el meteoròleg la va encertar, mentre dinàvem una tempesta de col..ns, però ara ja ens es igual no ens mullarem i de pas es renten les bikes. Durant el viatge de retorn para de ploure. Toca centrifugar bikes, però a mida que ens acostem a Vic s’hi torna a posar, be una repassadeta. A Manresa fa sol. Es tornen a eixugar. Una birra de comiat. I ens torna a caure la de Maria santíssima. Finalment estem de sort i quan hem de descarregar para de ploure. Cadascú cap a casa seva. Un altre repte mes aconseguit.

Mentre escrivia he intentat anar fent memòria de tot el que ha passat. M’ha sigut impossible a pesar de lo llargues de les cròniques plasmar amb paraules tot el que ha viscut i sentit cadascú a la seva pell. Nomes puc dir per acabar que ha sigut una experiència enriquidora, que la companyonia ha estat el millor dels valors d’aquest bloc de bikers que sempre han anat a una, i que tothom ha rigut i sabut riure, que tothom a patit i sabut patir i que el comentari final de tota la colla ha estat... A On I per Quan el Pròxim Repte.

Informació Tècinca i Track Aquí

Video 3ª i 4ª Etapa