Raids 2ª Etapa Albanyà-Maçanet de Cabrenys

Dia 10 Amb l'aigua al peus...

El segon dia de pedalada desperta clar i serè, però la roba del dia anterior no s’ha eixugat i les sabates ragen aigua. Tocarà anar amb els peus molls...Esmorzar al bungalow gran i comentaris de la nit passada. El soroll de la pluja, el sorollet del mòbil del Quim, els invents per eixugar la roba, el matalàs enfonsat, la son de la Betty ,els que dormen i ja pot ploure!!!... i de l’etapa d’avui. El perfil marca una sortida de 13 kms d’ascens continuat fins al Coll del Bassegoda i el cansament acumulat el dia anterior ens fa témer el pitjor. En teoria l’etapa d’avui es la mes muntanyenca i una de les mes dures. 

La sortida es realitza pausadament però a les primeres rampes les coses es posen a lloc. El Gran Reserva continua amb la seva tàctica, El Bridge i la Betty en bona forma, junt amb el Quim el Paparatzzi per excel•lència de la pedalada son els que marquen el ritme. El Litus i el PC a la seva.... Els desnivells comencen a ser importants, sort que alguns dels trams estan en formigonats. Les vistes magnifiques a mida que anem pujant , fins hi tot algun cérvol s’ha creuat al nostre camí. Primera parada de reagrupament. El Pagès arriba amb la roda fluixa. Segueix perdent aire però la càmera aguanta així que inflem. L’ascensió es va tornant mes complicada a mida que la tendència es anar vessant Olot, doncs el terreny arenós típic de l’Empordà es torna mes fangós i relliscós i les bikes comencen a tenir problemes d’ adherència i mecànics.

Passem un Bar de muntanya, Can Nou al Km 10. Anem massa d’hora i el trobem tancat. La intenció es menjar un picnic que portem d’alt el Coll doncs no trobarem res mes pel camí per fer-ho. L’ultima rampa per arribar es brutal. Son pocs metres però alguns dels integrants decideixen posar peu a terra.

A d’alt reagrupament i bocata. Hem trigat quasi tres hores per fer el cim, però ens queda el consol d’haver fet la part mes dura. Segur ???? Això es el que semblava... 

 La baixada es vertiginosa. Alguna sorpresa pel mig però realment quan comença a baixar buffffff. El Kamikaze Litus i el Bridge es van alternant en la baixada. A baix al torrent de la Comella, espera activa per la resta del grup. I com sol passar desprès d’un torrent toca... Pujar!!! Quines rampes !!! Uns 4 kms de pujada en que el Bridge desapareix, El Litus i el Quim fan equip. Al Quim no se’l veu massa sobrat degut a que el tipus de terreny no es el que li va mes be, però esta demostrant un estat físic pletòric desprès d’haver fet la volta cicloturista la setmana passada. Per darrera la Betty amb el PC i.... el Gran Reserva que diu que ja no reserva res.

Arribem al Mas Sobirà on tenim desaparegut al Bridge. Ahh no!! ha agafat pista avall i torna a pujar, quins coll...s va sobrat el tio... baixada fins l’Hostal de la Muga. Una masia abandonada que creuarem pel mig per un corriolet dels nostres... a peu. I de nou.. A Pujar. La pista torna a ser arenosa en molt bones condicions i es fa be. El desnivell et permet agafar bon ritme i el Litus s’anima a empaitar al Bridge perseguit per la Betty. Finalment ella desisteix i el Litus li ensenya la roda al Bridge. Que has fet Boig!!! El Bridge accelera com un llamp i el Litus li deixa anar la paraula màgica ( a prendre pel.... )

Segons el perfil toca pujar fins Coustouges (França), l’únic poble que passem en aquesta etapa i desprès ja es baixada fins a Maçanet de Cabrenys però..... Parem al poble a fer una Cola-Loca i omplir bidons a la font doncs anem secs per que no hem trobat cap lloc on fer-ho abans i iniciem el teòric descens. El Litus llegeix el roadbook. 4 Kms d’asfalt en baixada Quin Plaer!!! Jajajaja Al perfil li falta un bon rampot!!! Ni que sigui asfalt a aquestes alçades es fa durillo. Fotografiem el Poble Francès des de la banda Catalana. Gir de dretes cap a la pista i ... Amunt !!! El qui va fer el perfil devia dormir al pintar el poble a d’alt de tot !!! El PC anava content desprès de l’experiència del dia anterior !! M’agrada aquesta tendència avall diu irònicament...

De fet a la primera etapa les altimetries tampoc ens van coincidir amb el roadbook que te un fallo d’impressió en aquest tema. A la web son correctes. Finalment arriba el descens i es clar Kamikaze Litus i Bridge al davant que van fent paradetes de reagrupament. La sorpresa en alguna de les parades es veure com la Betty es va tornant de color Verd !!! Betty, que la sang real es blava i no verda, Ahh No son les esquitxades de la càmera punxada del Pagès que encara no sabem com aguanta... i parlant de punxades apa també se’ns afegeix la Betty...Ja veiem el Poble de Maçanet, tot avall . Arribem a l’asfalt en picat però ja sabeu el que passa quan es travessa un pont de riera no? El renecs, els casum l’olla i altres improperis ressonaven tant forts que ni el Timbaler del Bruc ens feia ombra !!!

Finalment arribem a L’Hostal La Quadra als voltants de quarts de tres del Migdia. Ja sou aquí??? Diu la mestressa. Si es que som molt bons salta el Bridge, jajajaja. Be, encara no tenim les habitacions a punt. No s'amoini, volem dinar i rentar bikes si pot ser i mentre fem temps. OK !! Dit i fet. El dinar magnífic i els Forners a corre-cuita que la farina va barata.... A la tarda El Bridge, Pagès i Litus a la piscina Municipal a la qual tenen accés gratuït els allotjats a l’hostal. Desprès la birra pel centre del poble, a la que s’hi afegeix la Betty el PC i el Quim. Si si heu llegit be la Betty fent birres... o sia que dema ens fotra canya...

Arriba l’hora de sopar. Bones viandes i tracte excel•lent., encara que a la Betty sinó li posen el seu plat de pasta ja hi pot haver-hi el Ferran Adrià de Cuiner !!! Comentem l’esmorzar i horaris de dema amb la mestressa i tot ha quedat ben lligat. Molt professionals aquesta gent.

El sopar s’allarga fins ben passades les dotze de la nit bufff desprès de cafès, cigalons i ragets... Dema a les 6 riurem. Ambientillo per veure qui peta el tercer dia, el psicològic... La porra finalment va quedar deserta...

Informació Tècnica i Track Aqui

Video 1ª y 2ª Etapa