El diumenge es sortia de Manresa cap a Roses, punt de partida de la pedalada. Recollida de tots els equipatges sobre l’horari establert. Ambient de nerviosisme per les ganes d’arribar a pedalar. En poc mes de dos hores de viatge érem a lloc. Distribució de les habitacions i cap a passejar pel passeig marítim i carrers de Roses. Sopar a L’Estrop. Bon menjar a un preu raonable. Alguns amb mes ganes de festa proposen fer la copeta i admirar “paisatges”,sembla que no els fa respecte la primera etapa. Altres se’n van a dormir per si de cas… toquen diana a les 6 del mati i potser els mes agosarats ho pagaran car…..
Dia 9 El Gran Reserva
Puntualíssims. Fins hi tot el PC va ser l’últim a arribar a esmorzar ‘’?¿?¿¿ Tot en ordre ben uniformats i comencem a pedalar. I com no podia ser d’altre manera el Litus comença punxant ¡!! El ritme molt lent d’inici, no se sap per que doncs els primers 50 kms estan formats per pistes i senders totalment plans. L’atractiu mes interessant d’aquests radica en el Parc dels aiguamolls on es poden veure infinitat d’espècies d’animals i flora però que no ha estat així per desgracia nostre a banda de trobar-los molt secs . Una petita averia amb els pedals de la bike del Pagès ens fa perdre molt de temps i ja ens impossibilitarà acabar l’etapa abans de dinar.
Una petita excursió per la platja i un sender que circula per la vora del riu Fluvià abans de Sant Pere Pescador anima una mica el tram mes avorrit de la pedalada. Així que en un moment donat el Bridge,el Litus i la Betty proposen animar una mica la sortida imprimint un bon ritme. Però el PC i el Quim veuen que el Pagès no segueix i es queden a esperar. Sembla que va en plan reservon per que queden molts Kms ¿??? Aquesta serà la tònica d’en Xavi fins a final de Ruta . El Gran Reserva ¡!!!
Passat Sant Pere corrua de pobles i poblets per visitar. Els Kms passen lents i finalment decidim parar a fer un petit esmorzar a Vilafant, molt a prop de la botiga de Sappysport doncs es molt tard i haurem de parar a dinar en ruta. A la botiga el Litus carrega una nova càmera amb líquid per si les mosques.Fins a Cistella el camí ja es va tornant mes boscos i entretingut i la Betty una mica desanimada per l’inici sembla que va agafant una mica mes de il•lusió. En aquest poble decidim quedar-nos a dinar. Anàvem buscant un restaurant que ens havien comentat…. Però mal fixats estava a 40 Kms encara ¡!!
Un motorista ens aconsella que anem a el Restaurant de Carles Antoner. Bona pensada. Ens hem d’esperar per que es ple però ha valgut la pena. EL suquet de rap, i les mandonguilles amb sèpia molt bones i el forner fent hores extres pel panarra del Bridge, i algú mes..
Mentrestant el cel es cobria i començava a ploure. Primer un bon xàfec desprès mes suaument. Alegria pels 24 kms que restaven… els mes durs doncs tot el desnivell s’acumula en aquesta part de l’etapa.La sortida de Cistella primer per trams en formigonats ja en tendència amunt. Desprès per pista mes o menys trencada i amb el cel ben cobert.
La pluja es fina però va calant, el xubasquero es imprescindible per no mullar-te però a la pujada et fa suar mes del comte. Incòmode la situació. El pagès punxa en el primer tram de baixada. Reparem.
Iniciem la pujada en direcció L'Estela on el Pagès torna a punxar... El Litus li deixa la càmera que havia comprat i aquí comença L’expedient X que mes endavant anirem explicant. Mentre pugem la pluja a començat a ser mes insistent. EL Xavi continua amb la seva tàctica de Gran Reserva. El PC com sempre cremant diesel . Queden uns 12 kms per arribar a Albanyà i sembla que la tendència ja havia de ser avall, però un seguit de petits colls es creuen al camí amb alguns repetxons mes o menys llargs . Això fa que el grup comenci a desitjar la arribada. En l’inici del descens els tres de la cua PC,Betty i Quim protagonitzen la charlotada de torn. Entre la pluja,les olleres entelades i que els tres no veuen mes enllà del seu nas s’anaven cantant els obstacles del camí. Pedra!!! A on??? A la Dreta!!! Esbarzer ¡!! A On?? A la esquerra!!! Ull Basal !!! Chaffffffff O sigui que finalment la Betty cau per sort sense conseqüències. La pista esta relliscosa per la pluja i el desnivell de baixada es brutal. Finalment arribem al Càmping Bassegoda Park. Rentem les bikes abans d’anar als bungalows i de pas amb la mànega ens traiem també el fang que portem a sobre. Una bona dutxa d’aigua calenta, sopar i dormir… be això alguns… d’altres s’estimaven mes sentir sorollets nocturns…
Informació Tècnica i Track Aqui
Video 1ª y 2ª Etapa
Informació Tècnica i Track Aqui
Video 1ª y 2ª Etapa
Primera etapa: bons records, agradables records, i com no? records de superació meteorològica!!! jejeje!!! en fi, com diria aquell: I'm biking in the rain, i'm biking in the raaaiiiinnn!!! nara ná!! na na naaaaaaa, laralaaaaaaaaaa la la la!!!
ResponEliminaQue el litus Punxi es normal,normalissim....però que el Xavi s´apunti a la Festa.....aixo no es lo esperat..
ResponElimina