Molt bona sortida, la veritat que el dia feia preveure un molt bon matí de bicicleta.Sis membres del Bike@Peu, amb somriures de orella a orella, prenien cafè una horeta abans de la sortida, amb la calma de saber que en Pep Bridge ja havia agafat els dorsals el dia abans i per tant era qüestió de posar-los a la bici, i sortir ja cap a l'aventura. Molt bé, doncs ja tens el Pare Camps, en Pep Guile, la Betty, el Litus, el Nasi, i el Pep Bridge a punt d'anar-hi. Somriures i cares brillants ens feien pensar en un bon dia, però...
Petards peten, gent arrancant les bicis, i ja ens tens creuant pel mig de Berga, com si d'una cercavila de Patum és tractés. Ja ens veus enfilar cap a la Plaça de Sant Pere, carrer amunt, pujant com condemnats a buscar la Cabana, a dalt de tot. Molt bona sortida, amb ganes, Pep Bridge i Betty és col•loquen a davant, obrint camí per la resta. A dalt s'hi afegeix el Pep Guile, i el Pep Bridge espera al Pare Camps, al Litus i el Nasi, ja hi som tots? Doncs apa, enfilem cap a la Figuerassa, amb dos col..ons que queda molt per pujar.
Ens trobem amb vells amics de Navàs, i el Litus no perd temps per abordar la Mònica. Això és el que te ser atent, sobretot amb el públic femení, jejeje!!! però bé, és ell, ja ho sabem, educat fins a la fi. Anem pujant, després d'uns quilòmetres, en Litus i el Pep Bridge s'agafen la maneta i es disposen a passar km, la fem petar, mirem la penya com puja a morir, i xino xano, arribem al primer avituallament. En total va haver-hi avituallaments per avorrir. Molt ben pensada i una organització estupenda, s'ha de felicitar als nostres companys de Berga: els Mussols del Pedra.
Un cop allà, la Betty diu que no espera i puja sobre la bici i se’n va.... jo espero a tothom, que vagin arribant, mossegada, abeurada, pixada, i apa!!! San Tornem Hi, que serà un Sant molt venerat avui. Anem tirant tots junts, fins a la primera trialera, una mica juganera, però divertida, i ens tornem a replegar al Pi de les Tres Branques. Un cop allà, en Litus i jo, volem baixar com Déu ha escrit als canons de la conducció temerària de les baixades. Comencem a baixar força perillosament, però controlant, i trobem un que puja amb el braç demanant primers auxilis. 
Continuem per un senderet molt maco, i aquí comença el calvari que patiríem la resta del matí. Primera punxada del Litus. Com un petard de la Guita, amb un pet espectacular, la roda de darrera s'assenta a terra provocant la primera reparació del matí. Cap problema, el bon humor mana!!!!! arreglem la roda i continuem xino xano, cap a esmorzar a Aiguadora. Bocata, somriures, explicacions de batalletes, retrobada amb la Betty i cap amunt un altre cop, que ara toca la que més mal fa. Hem d'anar de baix a dalt, però ben amunt, massa Grrrrr!!!!! Començo amb la Betty, però aviat abandona l'idea d'anar a roda meva.
Em venen ganes de tibar, i començo a pujar com un posés. Passo a gent i a més gent, tothom em comenta quelcom: collons que has esmorzat!!! eppp!!! tira'm una corda!!!, tu has començat aquí, no?!!! en fi, em provoquem somriure i tendresa. Acompanyo una moreneta una estona, i l'hi dic que a dalt ens veiem i marxo. Tinc ganes d'arribar a dalt, al avituallament hi ha l'Agustí i la farem petar una mica, vaig pujant ara per terra, ara per empedrat, ara per enquitranat, torno a terra, això ja pica, eh? Pep afluixa, miro enrere, no veig cap company, em preocupo, però penso que ells estan bé pujant al seu ritme.
Acabo de patir però arribo al encreuament, ja veig la fruita, beguda, fruits secs i... l'Agustí posant aigua, me’n vaig cap a ell i comentem la jugada: bon dia, bona temperatura, no fa calor, molt fang, etc, i ja arriben els companys, un a un els animo a tots, crido com si guanyessin l'etapa del port, suposo que els anima i els fa somriure, així no pensaran en el mal de les cames. M'avisa el Litus que el PC i el PG venen una mica enrampats, cap problema, estirament de muscle i xino xano, avall, hem d'arribar, jajajajaja!!! veig el Nasi que arriba cagant-se en tot, però somriu, bé, encara no l'hem enganyat prou.
Continuem i tornem al ball de punxades, jo dos cops, el Litus dos cops també, però no en té prou, ell rebenta la coberta, tot i així acabarà la sortida, segur!!! però no ens deixa de preocupar que falta bastant tros i difícil, i ens enfrontem amb poca convicció en les nostres rodes.
Totes les dificultats moren aquí, la resta del camí, anem baixant sense cap problema i tots junts, arribant a la carena de Queralt, en Pep Guile m'anima per tibar una mica i disfrutar, i jo com a bon company, tibo i tibo i ell segueix i segueix. Anar fent i fent camí, arribem al Passeig de Berga, creuem l'arribada abraçats, emotiu i maco, s'ha patit però ha valgut la pena. Esperem amb ànsia i amb ganes l'arribada de la resta dels companys, no trigaran i aviat podrem fer una birreta celebrant-ho.
60 km, 2000 de desnivell, 5-6 hores d'amistat sobre camins i bicis. Diuen que a sobre una bici es pateix i molt, es cert!! però a vegades, la recompensa és molt gratificant, en forma d'amistat i bons moments.
Tornarem, segur, encara que el mateix dia, no ho decidiríem així...
Informació tècnica i Track aqui
Molt bona i encertada aquesta crònica, la veritat es que es una de les pedalades que s’han de fer, et compensa la duresa amb la vellesa de la ruta, es tremenda la sortida cara amunt sembla que no s’hagi d’acabar mai, de la totalitat de quilometres que acabes fent et dona la sensació que només en fas quatre o cinc de baixada, la resta es tot cara amunt, encara que el GPS digui el contrari, nomes parlo de sensacions, es clar. El fet de agafar-s’ho en calma al costat d’un bon company de viatge com es el PC, i anar gaudint dels paisatges, fan que es faci de mes vent portar, de mica en mica anem atrapant els altres gràcies a les punxades del Litus i del Pep Pont, i al final com descriu el Pep Pont, es una satisfacció creuar l’arribada amb un somriure d’orella a orella, ja en tenim una altre al sac.
ResponElimina