Fred o Suat ? Ve t'ho aqui la Questió

La previsió deia que faria calor, que faríem un dels ports mes durs de Catalunya, i un cop mes les previsions s’han complert. El Collfred ha estat el coll mes suat de tots els que hem fet i això es el que opina la totalitat del grup.

El despertador sona i no el sento o no el vull sentir. Finalment m’adono de l’hora que es i ja vaig tard. Com de costum. Sento el mòbil. El Toni ja es a la porta de casa meva esperant-me. Brrrrrrrrrr quina barra!!!

Passem a recollir al Rin que també estava esperant, i tot seguit al Nasi “Zumosol”. L’altre Taxi , el del PC, recull al Salva,al Miquel i a la Betty. Reunió de taxis a Sant Fruitós i cap a Sant Quirze Besora. 

Son les set i pico, fem el cafè al Bar Sport, i comencem a pedalar a dos quarts. Tots vuit ben uniformats fem patxoca i la gent ens mira com si fóssim professionals. O potser es miraven la cara de la Betty que divendres se’n va anar de cerveses… si si de cerveses…. ( Be segons ella nomes dues), però feia pitjor cara que el Litus la setmana passada que ja es dir…. Molta rialla i conya abans de pedalar, com sempre esta manat en aquesta colla.

Fem el tram en obres fins la cruïlla de Torelló. L’invent d’esquivar part d’aquest tram per l’antiga N-152 ha sortit infructuós per que esta tallada al transit, però hem començat a sentir nostàlgia tots els integrats que varem participar a la Tracks del Diable tot just passant per davant del Restaurant Bajalou. Travessem Torelló i enfilem cap el Coll de Bracons. El primer tram abans de la Vola es suau i ens serveix per escalfar cames. Anem recordant llocs per on varem passar amb la Tracks. La Betty surt a per totes, seguida pel Rin i el Nasi que ha vingut amb la Cabra de potes primes. La resta anem mes conservadors.  

A la Vola comencen les rampes mes dures, i el Litus comença a fer forat seguit de prop pel Toni. PC,Salva i Miquel amb un altre grupet. Tot pujant El Litus veu al Nasi i una mica mes endavant al Rin, però i la Betty?? On es??? Finalment el Toni molt fort, acaba passant al Litus que desisteix d’atrapar al Nasi, que ha fet una sprintada final per acabar el Coll. EL Rin ja esta fent fotos…. Esta insuportable… i la Betty??? Doncs deu fer com mitja hora que s’espera….( Be no serà tant), però el comentari esta servit… Betty!!! prohibit sortir de marxa els divendres… i menys dopar-se amb cervesa. Esta pletòrica. Ens proposa fer-ho tot de tirada sense parar a esmorzar. Jajajaja. S’ha equivocat de colla. Reagrupament d’alt del Bracons. Arriben PC i Salva. I el 0,0 ?? On  es????

El Litus amb el vídeo a punt. Quasi s’adorm a la valla esperant. Per fi… gravant.. He agafat una pajara diu el 0,0… no sabem si rossa o morena… de fet feia mes mala cara que la Betty. Admirem el paisatge per que els caretos millor que no, i comencem el descens. El Nasi i el PC de kamikazes se’n porten un parell de sustos en algunes de les paelles que agafen mes rectes del compte. El Litus un altre que també es veu d’altabaix pel barranc.. eiiiiiii que la flaca no porta fre de disc i això no frenaaaaaaaaaaaaaa!!!! Quòrum a Joanetes. Arriben els mes prudents, i busquem lloc per esmorzar. El primer lloc massa ple, i ens hem d’esperar i finalment ens desviem fins a les Presses , així tindrem un parell de Kms mes abans d’encarar el “Coco” de la sortida d’avui. Esmorzar pobre i car, així que no donarem les ressenyes del lloc.

Mentres jalem el San Miquel treu el perfil del Collfred que portava imprès de la web de ramacabici. Acollonant. Hi han tres kms duríssims i la Betty fa cara d’espantada. No n’hi ha per menys,però si fa una setmana que en parlem com es que encara l’agafa per sorpresa???

Sortim de les Presses cap a Sant Privat d’en Bas. El grup fa molta patxoca, encara hi ha conya i rialles….ja s’acabaran aviat ja… Gir a la dreta direcció Vidrà. Encara tenim kilòmetre i mig abans de l’agonia…primeres rampes i la Betty a tot drap. El Litus fa servir l’excusa del vídeo per agafar aire i filma al grupet que ve darrera. Les rampes es van tornant mes dures, 16,17,19,21,23% i es comença a trencar el grup.

La Betty va davant no sabem a on, el Nasi , El Litus, El Toni i el grupet… Ens passa un altre grup de ciclistes, i ens adonem que no farem mai un duro pedalant… i a sobre quan vegin que la Barrufeta ens va davant serà d’escàndol… La pista es de les que creen afició a la bici. Revirada,estreta,molts trams a l’ombra de les fagedes amb veritables túnels de vegetació. Pista digna per les BTT tot i estar asfaltada. Revolt d’esquerres i em trobo la Betty que ha llançat la bici…. Que vomito diu… juas juas ara resulta que va feta caldo i acabem de començar. EL Litus no para per que si no no arrenca. Això s’ha de pujar? No podem tornar? Demana la Betty. No se que es pitjor diu el Litus… Una rampa darrera l’altre. Son 3 Kms infernals. Un tram sota el sol fa que decideixi parar just en un replanet a l’ombra d’un pi abans d’un altre repetxo que tomba, a esperar a veure com arriben. Bon lloc per filmar les agonies. Van arribant, molt distanciats,sembla un via crucis. El Pajaron fent honor al nom de la Colla … i El Salva li fa costat.

L’aigua pel cap. Aquest tram amb sol ha fet pupa… i encara falten 10 Kms uffffffffffff….Sort que corre un airet fresquet que amb la remullada fa revifar. Reprenem la marxa. Mes repetxons duríssims. La Betty, sembla recuperada i obre de nou el grup, el Rin i el Toni la segueixen. La resta “ anar fent “ us recorda res això?

A partir del Km 7-8 el coll s’aplana i fins hi tot ens regala algun "descansillo", inclús fem algun tram baixant .Mer… ho haurem de recuperar això, però realment es fa molt mes assequible. Finalment les cases de Collfred, sìntoma de que s’acaba el suplici.

A d’alt la Font de la Martingala. El Toni intenta sortejar les fangueres per agafar aigua. El Rin i la Betty no s’han parat. Ja deuen ser a Vidrà ¡!! Esperem a la resta. EL Nasi quasi es banya a la font. EL Miquel arriba mort ¡!! Em sembla que era Rossa i Morena per que eren dues les pajares que portava. Tranquil que fins a Sant Quirze tot avall…

La baixada fa por. Revolts de 180º,carretera estreta i desnivells de vertigen, fa mal de tant frenar. Un petit Tourmalet abans d’arribar a Vidrà on trobem un dels controls de la Tracks. El Litus parla amb Juràssic de la ruta i de les cròniques al blog, mentre espera al Miquel, però aquest ha passat d’incògnit i ja esta a la font de l’hostal refrescant la gola.

Demanem per la Noe i la Silvia que ens diuen encara no han passat. Buff son les dues del migdia i han d’arribar a Vidrà. Complicat però esperem que finalment hagin acomplert la Non Stop.

Finalment el Nasi va a buscar al Litus a veure que carai fa. Avall que fa baixada cap a Sta. Maria Besora que diuen hi ha en Jordi Darth Vader, però no. Ha hagut d’anar a rescatar algú que s’ha estimbat. Esperem no sigui res. Bon àpat pels participants. Ens conviden a dinar però teníem el pla fet de dinar a casa,encara que mes d’un si hagués quedat.

Per fi els taxis. Final de trajecte. Fins hi tot l’arribada que ha sigut baixant ha sigut un degoteig. Ara un, ara l’altre. Mentres carreguem les flaques passa el Jordi i es para un minut a saludar-nos. Va atrafegat, es normal, però ens ha fet molta gracia tornar-lo a veure. L’avisem que la setmana que ve tindrà l’atac dels clons. Que es vagi preparant…. Just a davant hi ha una tasca per fer una birra ràpida que entra com si fos un regal de Deu, i tornem cap a casa. Dins el Taxi comentaris de tota mena.

Ruta durilla, dura,molt dura, durissima.....Collfred el Coll mes Suat…

Mes Informacio i Track Aqui