De Berga a Berga pel Solsonès

Ruta per gaudir,per patir,per pedalar,per tenir al calaix qualsevol "carretero" que es digni de ser-ho.La historia comença a les 7 del matí a Guardiola de Berga. Hem arribat amb puntualitat i començarem a pedalar a l’hora prevista, (Quin èxit!!!).El Primer tram es el mes brut pel tema transit, per això hem decidit fer-ho a primera hora del mati per tal d’evitar al màxim aquest problema. Fa fresca, molta fresca.Al final en Calveres ha pogut venir i posa el ritme de bon començament.Tot i ser baixada el grup es trenca en dos. 

Girem a l’esquerra en una maniobra poc ortodoxa per agafar la carretera vella en direcció Berga. Les vistes al pantà de la Baells ple a vessar impressionants, sembla com si haguessin estes una gran catifa de color verd. Recordem les cruïlles de la Gosol-Berga de diumenge passat i ens encaminem direcció Sant Llorenç. Son els 12 primers kms molt continuats de pujada però sense massa desnivell. Passat el túnel de “Rentat“ de la Mina (queia aigua a mars) iniciem la baixada a Llinars. Tram ràpid i tècnic que fa les delícies dels mes agosarats. Abans de Sant Llorenç dues rampetes i el viaducte sobre el Pantà de la Llosa també a vessar.  L’aigua es confonia amb el verd dels arbres que es reflexàvem com si fos un mirall.La humitat al ambient fa que l'aroma de la montanya sigui molt mes acusat i ens fa entrar gana.Toca esmorzar i desprès d’algun intercanvi d’opinions ens decidim pel Bar Jardí on ens han ates molt be amb bon somriure.En Rin ens ha convidat per la seva Onomàstica. Felicitats.Portem 49 dels 110 Kms previstos però queda el mes dur.El Coll de Port no te massa desnivell però son 16 kms de pujada continua, i acaba fent mal.A dalt reagrupament, parada obligatòria per gaudir de la inmensitat desde el mirador. El Miquel ja va Tou…. El Pc tot i queixar-se tot el mati que li feien mal les cames es repassa la meitat del grup.El Rin sembla una mosca collonera que no es perd mai de vista, el Calveres matxaca quan vol, el Salva al seu rollo i el Litus fen fotos per despistar… La baixada a Tuixént per disfrutar. En Calveres avisa… que fins a Josa enganya sembla que baixa però… Pobles idilics d'alt de turons on els campanars semblen que toquin al cel.Esperem al rezagao ( El Miquel va demanant aigua com si fos al desert) però la font esta seca… efectivament el Hippiese marca 3-4% de desnivell però aiiiii quan arribi el Coll de Josa quina pupa. El mes curt però el mes dur en rampes. Realment tampoc es cap cosa 8-9% però amb 90 Kms pedalats qualsevol cosa sembla de categoria especial.Al coll decidim fer una cola loca a Gósol. Al mig de la plaça una font d’aigua glaçada en que el Pc s’hi banya. A un del Bars de la Plaça fem el trago mentres en Litus continua amb la Ballaruga de la Revetlla i el Miquel 0,0 se’l mira amb cara de fet pols i espetant que com col..ns pot ser… Bona marxa en aquest Local a la 1 del migdia… El Calveres que no volia res acaba foten-se una birra… em sembla que si ens estem gaire estona començarem amb els cubates… però…San tornem-hi que no ha estat res. Petits repetxons abans de Saldes. El Coll de la Trapa sembla com un gra al cu…. Però la pujada de Saldes a Maçaners es salda amb una desfeta del grup on tothom va per lliure. El Calveres a d’alt afluixa i espera al Litus, que baixen a tot drap comentant tot tipus de cruïlles tan de carretera com de Btt. Insinuem la mosca al darrera però no la veiem. Però a Guardiola acaba arribant primer el Pc. De fet es un kamikaze de les baixades i tot que el Rin a millorat molt baixant, el Pc encara el supera. I Sorpresa!!! El Miquel 0,0 ha deixat enrere al Salva???? Noooooo es que li ha caigut el paquet i ha tornat enrere a buscar-lo… 

 aahhhhhhhhh!!! el paquet de la bici mal pensats!!!Se’ns despedeix en Calveres que ha de marxar per temes familiars.Desprès de la dutxa improvisada i l’striptiese del Rin , intercanvi d’opinions pel dinar. Però si tenim el restaurant al davant…. al final la decisió presa ha estat encertada. Bon àpat a un preu raonable i la nena,noia,dona,mestressa o el que sigui que ens ha ates no s’ha tallat gens amb la conya de la taula. Comentaris que no vull plasmar per no ofendre la sensibilitat dels lectors. Penseu que fins hi tot el Salva ha quedat mes tallat que la maionesa al sol en ple Juliol!!!

Finalment han estat 114 kms amb un Ascens acumulat de 2.400 metres d’una bellesa paisatgística immillorable. Si no us la voleu perdre podeu trobar mes informació tècnica i track aquí. Vosaltres mateixos jo hi tornaria...

  I el Video....

La GosolBerga 2010

Molt bona sortida, la veritat que el dia feia preveure un molt bon matí de bicicleta.Sis membres del Bike@Peu, amb somriures de orella a orella, prenien cafè una horeta abans de la sortida, amb la calma de saber que en Pep Bridge ja havia agafat els dorsals el dia abans i per tant era qüestió de posar-los a la bici, i sortir ja cap a l'aventura. Molt bé, doncs ja tens el Pare Camps, en Pep Guile, la Betty, el Litus, el Nasi, i el Pep Bridge a punt d'anar-hi. Somriures i cares brillants ens feien pensar en un bon dia, però...

Petards peten, gent arrancant les bicis, i ja ens tens creuant pel mig de Berga, com si d'una cercavila de Patum és tractés. Ja ens veus enfilar cap a la Plaça de Sant Pere, carrer amunt, pujant com condemnats a buscar la Cabana, a dalt de tot. Molt bona sortida, amb ganes, Pep Bridge i Betty és col•loquen a davant, obrint camí per la resta. A dalt s'hi afegeix el Pep Guile, i el Pep Bridge espera al Pare Camps, al Litus i el Nasi, ja hi som tots? Doncs apa, enfilem cap a la Figuerassa, amb dos col..ons que queda molt per pujar.

Ens trobem amb vells amics de Navàs, i el Litus no perd temps per abordar la Mònica. Això és el que te ser atent, sobretot amb el públic femení, jejeje!!! però bé, és ell, ja ho sabem, educat fins a la fi. Anem pujant, després d'uns quilòmetres, en Litus i el Pep Bridge s'agafen la maneta i es disposen a passar km, la fem petar, mirem la penya com puja a morir, i xino xano, arribem al primer avituallament. En total va haver-hi avituallaments per avorrir. Molt ben pensada i una organització estupenda, s'ha de felicitar als nostres companys de Berga: els Mussols del Pedra. 

Un cop allà, la Betty diu que no espera i puja sobre la bici i se’n va.... jo espero a tothom, que vagin arribant, mossegada, abeurada, pixada, i apa!!! San Tornem Hi, que serà un Sant molt venerat avui. Anem tirant tots junts, fins a la primera trialera, una mica juganera, però divertida, i ens tornem a replegar al Pi de les Tres Branques. Un cop allà, en Litus i jo, volem baixar com Déu ha escrit als canons de la conducció temerària de les baixades. Comencem a baixar força perillosament, però controlant, i trobem un que puja amb el braç demanant primers auxilis.

Continuem per un senderet molt maco, i aquí comença el calvari que patiríem la resta del matí. Primera punxada del Litus. Com un petard de la Guita, amb un pet espectacular, la roda de darrera s'assenta a terra provocant la primera reparació del matí. Cap problema, el bon humor mana!!!!! arreglem la roda i continuem xino xano, cap a esmorzar a Aiguadora. Bocata, somriures, explicacions de batalletes, retrobada amb la Betty i cap amunt un altre cop, que ara toca la que més mal fa. Hem d'anar de baix a dalt, però ben amunt, massa Grrrrr!!!!! Començo amb la Betty, però aviat abandona l'idea d'anar a roda meva.

 Em venen ganes de tibar, i començo a pujar com un posés. Passo a gent i a més gent, tothom em comenta quelcom: collons que has esmorzat!!! eppp!!! tira'm una corda!!!, tu has començat aquí, no?!!! en fi, em provoquem somriure i tendresa. Acompanyo una moreneta una estona, i l'hi dic que a dalt ens veiem i marxo. Tinc ganes d'arribar a dalt, al avituallament hi ha l'Agustí i la farem petar una mica, vaig pujant ara per terra, ara per empedrat, ara per enquitranat, torno a terra, això ja pica, eh? Pep afluixa, miro enrere, no veig cap company, em preocupo, però penso que ells estan bé pujant al seu ritme.

Acabo de patir però arribo al encreuament, ja veig la fruita, beguda, fruits secs i... l'Agustí posant aigua, me’n vaig cap a ell i comentem la jugada: bon dia, bona temperatura, no fa calor, molt fang, etc, i ja arriben els companys, un a un els animo a tots, crido com si guanyessin l'etapa del port, suposo que els anima i els fa somriure, així no pensaran en el mal de les cames. M'avisa el Litus que el PC i el PG venen una mica enrampats, cap problema, estirament de muscle i xino xano, avall, hem d'arribar, jajajajaja!!! veig el Nasi que arriba cagant-se en tot, però somriu, bé, encara no l'hem enganyat prou.

Continuem i tornem al ball de punxades, jo dos cops, el Litus dos cops també, però no en té prou, ell rebenta la coberta, tot i així acabarà la sortida, segur!!! però no ens deixa de preocupar que falta bastant tros i difícil, i ens enfrontem amb poca convicció en les nostres rodes.

Totes les dificultats moren aquí, la resta del camí, anem baixant sense cap problema i tots junts, arribant a la carena de Queralt, en Pep Guile m'anima per tibar una mica i disfrutar, i jo com a bon company, tibo i tibo i ell segueix i segueix. Anar fent i fent camí, arribem al Passeig de Berga, creuem l'arribada abraçats, emotiu i maco, s'ha patit però ha valgut la pena. Esperem amb ànsia i amb ganes l'arribada de la resta dels companys, no trigaran i aviat podrem fer una birreta celebrant-ho.

60 km, 2000 de desnivell, 5-6 hores d'amistat sobre camins i bicis. Diuen que a sobre una bici es pateix i molt, es cert!! però a vegades, la recompensa és molt gratificant, en forma d'amistat i bons moments.

Tornarem, segur, encara que el mateix dia, no ho decidiríem així...

Informació tècnica i Track aqui

The Bikeapeu's Party

Prometia ser una d'aquelles sortides glorioses, de les que es recorden al llarg de molt temps, i la ocasió així va ser. Ja de bon matí, s'ensumava en l'ambient una flaire especial, arribàvem aviat al Bar Montcau, puntualitat anglesa, un rere l'altre, tots anàvem fent acte de presència. Les cames picaven, però no per pedalar, nooooo!!!! que va!!!! picaven per arribar aviat al paradís, aquí l'anomenarem Cal Paco!, Cal Paco de Sant Salvador de Guardiola, lloc de repòs dels estomacs buits!!!  

Dues rutetes per arribar-hi, ruta fàcil i tranquil•leta per als més conservadors, l'endemà hi ha gresca de la bona amb bici, els carreterus a Sant Sadurní de noia (130 km) i els beteterus a la BGB (60 km 2025 desnivell), pupeta per totes dues modalitats, per tant? avui dissabte: calma, xino-xano, i ruteta una mica més engrescada, però rés de l'altre món per als qui volen suar una miqueta, que al final, també es fa lleugera per que un servidor s'equivoca de camí i anem per la via directa al restaurant.

 Jo em vaig equivocar, però ningú va tirar enrere desprès del meu error. En Litus amb boca petiteta, m'indica que m'he equivocat, però bé, tampoc en fot massa per girar, entenc que ja l'hi va bé, per tant... l'olor de carn i mam... ens dirigeix cap al restaurant com una pastanaga davant d'un ruc per que camini... en fi, era dissabte de jalar, no de pedalar, les bicis van sortir perquè les mullers no ens fotessin crits!!! jejeje!!!!

Tot i que la ruteta difícil no era cap cosa, alguns membres del grupet, s'anaven queixant a mida que anàvem avançant, sembla ser que hi havia algunes rampetes que feien coïssor a les cametes, però bé, al arribar a Cal Paco, tot oblidat, en veure els companys estesos sota la volta ben asseguts i esperant el toc de sortida per anar esmorzar, totes les rampetes i rampots, es van oblidar. Llavors, comentaris, fotos, les primeres riallades i al ataqueerrrr!!!!!, vejam quina sorpresa ens tenia preparada en Litus.

Tal i com era d'esperar, l’esmorzar va ser una passada: Botifarra blanca i negra, conill, cansalada, xai, patates fregidetes, les favetes famoses, mongetes blanques, vi negre, el vi blanc del Rin, gasosa, aigua, Cava, cafès, cigalons, rajos... etc, etc... Cullons!!! quina disbauxa, crits, vinga més crits. 

JUAS JUAS JUAS!!! van i vénen, cashondeo del puro!!!! en Salva ens regala panoràmiques glorioses, en Miquel 0'0, que d'aquesta si bufa l'hi foten tots els punts, comença a disparar bestieses, i l'un darrera l'altre tots anem dient la nostra, propostes brutals de pedaleig (Nons Stops), que si aquesta ruta, que si aquella ruta, que si estic fort, que si no sabeu que dieu, bla bla bla... el vi i el cava, regnen a la taula, senyores i senyors, s'ha acabat el seny, ara mana la disbauxa.

Més fotos, més riures, i es pacta una tornada tranquil•leta, de xerrar, de riure, de continuar la conya, decidim d'anar al Bar Montcau, un dels nostres patrocinadors, del Bike@Peu, allà acabarem de matar el cuc del seny amb més birres, en fi... tot una trobada magnifica!!!!! Bona gent, bons camins, bona teca, bon ambient, molts riures, tot això sumat, ens dona un resultat molt bonic: l’amistat!

Tracks del Diable. L'Anàlisis final

Tracks del Diable?, què és això fill meu?, em pregunta la meva mare, i jo tot cofoi, contesto: una prova a on, plores, de riure i de dolor, a on rius ,d’alegria y de ràbia, a on vences i ets vençut, a on t’esforces i no aconsegueixes, a on confies i assoleixes, a on caus i t’aixeques, a on busques i trobes, a on escoltes el silenci, a on respires la pau, a on el sol és el teu company i la pluja un enemic, a on el pensament es el teu amic, a on la duresa és l’obstacle a batre, a on la colla son la família, la teva salvació en moltes ocasions, a on finalitzes i ets el guanyador d’un no-res tan important, com haver estat capaç de superar-te un cop més, en tots els aspectes, i en cap aspecte per aquell que no ho entengui. En definitiva, una forma esportiva de superació personal.

Finalment respiro amb un aire de vencedor absolut i amb un somriure ben gros, he explicat d’una manera sublim, un aconteixement meravellós.

La meva mare em mira, arronsa el nas, i d’aquella manera que només jo sé que vol dir, diu: Això és com la vida mateixa fill meu! - Jo miro per la finestra com el pare endreça el bestiar, i penso en la reflexió de ma mare… Sí, mare, com la vida mateixa… contesto amb un aire estrany. Se m’escapa un plor ofegat, un sanglot tristó, amago la cara mirant el paisatge. La complicitat de la finestra es just el que necessito ara. Perquè em sento malament? Només passa que dins de la satisfacció de l’èxit assolit, s’hi amaga la nostàlgia, aquella bruixa que ara és fada i que m’arrenca una tristor anomenada: ¡enyorança!

Tan aviat com la mare m’ha deixat, he sortit a fer un tomb amb els gossos, això de sentir enyorança ja ho té, et fa fer coses malenconioses, tal com passejar…

Baixo avall, per darrera els camps verds del pare; Verds i grans, macos i olorosos, acompanyats per la música constant de la riera, fixa’t!, com els paisatges dels Tracks del Diable!, de Torelló a Torelló, passant per: Cantonigròs, Tavertet, Rupit, Vidrà, Sta María de Besora, St Quirze de Besora, Alpens, Sta Eulàlia de Puig-Oriol, Perafita, St Boi de Lluçanès, St Salvador de Bellver i mil indrets més que he conegut.

Boscos mil•lenaris plens d’olors naturals, plens de vida tranqui-la i disbauxa d’un dia a dia indefinit, boscos de mil mil•lions de colors, sembla talment com si hi hagués caigut la paleta de colors d’un pintor, diria que és la Capella Sixtina de la naturalesa, la mare de tots, la més sàvia entre les sàvies. Molts bons records, simpàtics i atrevits, dolços i riallers, records negats de pena, i tocats d’esforços inacabats, records de gloriosa victòria, pujar amunt amb la bici per tot arreu, i amarga derrota; ara camino perquè no puc pujar, la bici m’acompanya al meu costat trista, sembla que plora per no haver pogut complir amb el meu rescat, però ens refem, i a dalt pedalem, hem assolit un turó més, sí! a peu!, però de vegades, fins i tot la derrota més cruenta, ens fa més forts en tots els sentits.

Terres de llegenda antiga, terra de bons àpats i de bons llocs per l’estomac. Aquesta aventura, ens ha permès entendre i degustar la gastronomia d’un país tan petit, que quan el sol se’n va dormir, no està segur d’haver-lo vist, tal i com diu un trobador català. Els esmorzars amb la colla han fet unió, han fet amistat, i ens ha donat una oportunitat de oblidar el dia a dia per retrobar-nos com vells amics de correries aventureres. Desprès, hem certificat tot això amb els dinars, allà, hem donat per tancada la tonta discussió de la cuina de les contrades, ha guanyat el bon menjar i el tracte immillorable.Aixì es fàcil pedalar, i molt més amb amics de bon somriure i que sempre el tenen a punt per tu.

Si jo fos Déu, d’amagat a les nits, em retiraria a reposar en aquests indrets per pensar com fer un món millor, per que la calma dels boscos i la bellesa del paisatge, em recordaria que encara se fer coses boniques.

La veritat és que hem pedalat molt i per molts llocs, i tots tenen el seu encant, però si tinc un reconeixement per aquesta ruta, és per la gran varietat de camins que he gaudit: Corriols (macos i salvatges), trialeres (tècniques i de destresa), pista ample per rodar, pista estreta per pedalar, carretera per respirar, pujadors que ofeguen l’ànima, baixadors que posen a proba els cossos, alguns tan alts que hi havia estones que creia que podia volar, tot era a sota meu, bons riscos, bones muntanyes, bons miradors, amunt i avall, el coll ha treballat de valent amb la complicitat dels ulls, quin privilegi nois, quin privilegi!

Gust, olor, vista, tacte, i tot això barrejat amb les emocions que el camí i la meva bici m’han fet sentir. Comarques plenes de bons moments, de bons paisatges, experiències de tota mena; dolor muscular, dolor de clatellades didàctiques, cansament, abatiment, disbauxa pedaladora, aprenentatge geogràfic… Vaja!! Sí, que em viscut cosetes aquest mes d’Abril, i ara només em queda el record, el record i un maillot que representa el que tota una vida em pot oferir per sentir i viure.

Al final, la meva mare té raó, els Tracks del Diable, son com tota una vida, una vida plena de tota mena d’experiències.

Sense adonar-me, torno a ser a casa, i em trobo la mare que va a veure les gallines.L'hi faig un somriure ben gros, de orella a orella, com indicant que he entès del tot la seva reflexió, ella em pregunta: Caram! I aquest somriure tan lluent?- No ho sé, dic jo; potser és que he enganyat i vençut als Diables!- Als diables no se’ls enganya ni se’ls venç Josep, això és el que ells et fan pensar…

I s’allunya en direcció cap al bestiar, cagum!!, torna a tenir raó la meva mare?, de fet, el somriure d’en Jordi al despedir-se, em fa pensar que si…

Fred o Suat ? Ve t'ho aqui la Questió

La previsió deia que faria calor, que faríem un dels ports mes durs de Catalunya, i un cop mes les previsions s’han complert. El Collfred ha estat el coll mes suat de tots els que hem fet i això es el que opina la totalitat del grup.

El despertador sona i no el sento o no el vull sentir. Finalment m’adono de l’hora que es i ja vaig tard. Com de costum. Sento el mòbil. El Toni ja es a la porta de casa meva esperant-me. Brrrrrrrrrr quina barra!!!

Passem a recollir al Rin que també estava esperant, i tot seguit al Nasi “Zumosol”. L’altre Taxi , el del PC, recull al Salva,al Miquel i a la Betty. Reunió de taxis a Sant Fruitós i cap a Sant Quirze Besora. 

Son les set i pico, fem el cafè al Bar Sport, i comencem a pedalar a dos quarts. Tots vuit ben uniformats fem patxoca i la gent ens mira com si fóssim professionals. O potser es miraven la cara de la Betty que divendres se’n va anar de cerveses… si si de cerveses…. ( Be segons ella nomes dues), però feia pitjor cara que el Litus la setmana passada que ja es dir…. Molta rialla i conya abans de pedalar, com sempre esta manat en aquesta colla.

Fem el tram en obres fins la cruïlla de Torelló. L’invent d’esquivar part d’aquest tram per l’antiga N-152 ha sortit infructuós per que esta tallada al transit, però hem començat a sentir nostàlgia tots els integrats que varem participar a la Tracks del Diable tot just passant per davant del Restaurant Bajalou. Travessem Torelló i enfilem cap el Coll de Bracons. El primer tram abans de la Vola es suau i ens serveix per escalfar cames. Anem recordant llocs per on varem passar amb la Tracks. La Betty surt a per totes, seguida pel Rin i el Nasi que ha vingut amb la Cabra de potes primes. La resta anem mes conservadors.  

A la Vola comencen les rampes mes dures, i el Litus comença a fer forat seguit de prop pel Toni. PC,Salva i Miquel amb un altre grupet. Tot pujant El Litus veu al Nasi i una mica mes endavant al Rin, però i la Betty?? On es??? Finalment el Toni molt fort, acaba passant al Litus que desisteix d’atrapar al Nasi, que ha fet una sprintada final per acabar el Coll. EL Rin ja esta fent fotos…. Esta insuportable… i la Betty??? Doncs deu fer com mitja hora que s’espera….( Be no serà tant), però el comentari esta servit… Betty!!! prohibit sortir de marxa els divendres… i menys dopar-se amb cervesa. Esta pletòrica. Ens proposa fer-ho tot de tirada sense parar a esmorzar. Jajajaja. S’ha equivocat de colla. Reagrupament d’alt del Bracons. Arriben PC i Salva. I el 0,0 ?? On  es????

El Litus amb el vídeo a punt. Quasi s’adorm a la valla esperant. Per fi… gravant.. He agafat una pajara diu el 0,0… no sabem si rossa o morena… de fet feia mes mala cara que la Betty. Admirem el paisatge per que els caretos millor que no, i comencem el descens. El Nasi i el PC de kamikazes se’n porten un parell de sustos en algunes de les paelles que agafen mes rectes del compte. El Litus un altre que també es veu d’altabaix pel barranc.. eiiiiiii que la flaca no porta fre de disc i això no frenaaaaaaaaaaaaaa!!!! Quòrum a Joanetes. Arriben els mes prudents, i busquem lloc per esmorzar. El primer lloc massa ple, i ens hem d’esperar i finalment ens desviem fins a les Presses , així tindrem un parell de Kms mes abans d’encarar el “Coco” de la sortida d’avui. Esmorzar pobre i car, així que no donarem les ressenyes del lloc.

Mentres jalem el San Miquel treu el perfil del Collfred que portava imprès de la web de ramacabici. Acollonant. Hi han tres kms duríssims i la Betty fa cara d’espantada. No n’hi ha per menys,però si fa una setmana que en parlem com es que encara l’agafa per sorpresa???

Sortim de les Presses cap a Sant Privat d’en Bas. El grup fa molta patxoca, encara hi ha conya i rialles….ja s’acabaran aviat ja… Gir a la dreta direcció Vidrà. Encara tenim kilòmetre i mig abans de l’agonia…primeres rampes i la Betty a tot drap. El Litus fa servir l’excusa del vídeo per agafar aire i filma al grupet que ve darrera. Les rampes es van tornant mes dures, 16,17,19,21,23% i es comença a trencar el grup.

La Betty va davant no sabem a on, el Nasi , El Litus, El Toni i el grupet… Ens passa un altre grup de ciclistes, i ens adonem que no farem mai un duro pedalant… i a sobre quan vegin que la Barrufeta ens va davant serà d’escàndol… La pista es de les que creen afició a la bici. Revirada,estreta,molts trams a l’ombra de les fagedes amb veritables túnels de vegetació. Pista digna per les BTT tot i estar asfaltada. Revolt d’esquerres i em trobo la Betty que ha llançat la bici…. Que vomito diu… juas juas ara resulta que va feta caldo i acabem de començar. EL Litus no para per que si no no arrenca. Això s’ha de pujar? No podem tornar? Demana la Betty. No se que es pitjor diu el Litus… Una rampa darrera l’altre. Son 3 Kms infernals. Un tram sota el sol fa que decideixi parar just en un replanet a l’ombra d’un pi abans d’un altre repetxo que tomba, a esperar a veure com arriben. Bon lloc per filmar les agonies. Van arribant, molt distanciats,sembla un via crucis. El Pajaron fent honor al nom de la Colla … i El Salva li fa costat.

L’aigua pel cap. Aquest tram amb sol ha fet pupa… i encara falten 10 Kms uffffffffffff….Sort que corre un airet fresquet que amb la remullada fa revifar. Reprenem la marxa. Mes repetxons duríssims. La Betty, sembla recuperada i obre de nou el grup, el Rin i el Toni la segueixen. La resta “ anar fent “ us recorda res això?

A partir del Km 7-8 el coll s’aplana i fins hi tot ens regala algun "descansillo", inclús fem algun tram baixant .Mer… ho haurem de recuperar això, però realment es fa molt mes assequible. Finalment les cases de Collfred, sìntoma de que s’acaba el suplici.

A d’alt la Font de la Martingala. El Toni intenta sortejar les fangueres per agafar aigua. El Rin i la Betty no s’han parat. Ja deuen ser a Vidrà ¡!! Esperem a la resta. EL Nasi quasi es banya a la font. EL Miquel arriba mort ¡!! Em sembla que era Rossa i Morena per que eren dues les pajares que portava. Tranquil que fins a Sant Quirze tot avall…

La baixada fa por. Revolts de 180º,carretera estreta i desnivells de vertigen, fa mal de tant frenar. Un petit Tourmalet abans d’arribar a Vidrà on trobem un dels controls de la Tracks. El Litus parla amb Juràssic de la ruta i de les cròniques al blog, mentre espera al Miquel, però aquest ha passat d’incògnit i ja esta a la font de l’hostal refrescant la gola.

Demanem per la Noe i la Silvia que ens diuen encara no han passat. Buff son les dues del migdia i han d’arribar a Vidrà. Complicat però esperem que finalment hagin acomplert la Non Stop.

Finalment el Nasi va a buscar al Litus a veure que carai fa. Avall que fa baixada cap a Sta. Maria Besora que diuen hi ha en Jordi Darth Vader, però no. Ha hagut d’anar a rescatar algú que s’ha estimbat. Esperem no sigui res. Bon àpat pels participants. Ens conviden a dinar però teníem el pla fet de dinar a casa,encara que mes d’un si hagués quedat.

Per fi els taxis. Final de trajecte. Fins hi tot l’arribada que ha sigut baixant ha sigut un degoteig. Ara un, ara l’altre. Mentres carreguem les flaques passa el Jordi i es para un minut a saludar-nos. Va atrafegat, es normal, però ens ha fet molta gracia tornar-lo a veure. L’avisem que la setmana que ve tindrà l’atac dels clons. Que es vagi preparant…. Just a davant hi ha una tasca per fer una birra ràpida que entra com si fos un regal de Deu, i tornem cap a casa. Dins el Taxi comentaris de tota mena.

Ruta durilla, dura,molt dura, durissima.....Collfred el Coll mes Suat…

Mes Informacio i Track Aqui