diumenge, 13 de juny de 2010

Tracks del Diable. L'Anàlisis final

Tracks del Diable?, què és això fill meu?, em pregunta la meva mare, i jo tot cofoi, contesto: una prova a on, plores, de riure i de dolor, a on rius ,d’alegria y de ràbia, a on vences i ets vençut, a on t’esforces i no aconsegueixes, a on confies i assoleixes, a on caus i t’aixeques, a on busques i trobes, a on escoltes el silenci, a on respires la pau, a on el sol és el teu company i la pluja un enemic, a on el pensament es el teu amic, a on la duresa és l’obstacle a batre, a on la colla son la família, la teva salvació en moltes ocasions, a on finalitzes i ets el guanyador d’un no-res tan important, com haver estat capaç de superar-te un cop més, en tots els aspectes, i en cap aspecte per aquell que no ho entengui. En definitiva, una forma esportiva de superació personal.

Finalment respiro amb un aire de vencedor absolut i amb un somriure ben gros, he explicat d’una manera sublim, un aconteixement meravellós.
La meva mare em mira, arronsa el nas, i d’aquella manera que només jo sé que vol dir, diu: Això és com la vida mateixa fill meu! - Jo miro per la finestra com el pare endreça el bestiar, i penso en la reflexió de ma mare… Sí, mare, com la vida mateixa… contesto amb un aire estrany. Se m’escapa un plor ofegat, un sanglot tristó, amago la cara mirant el paisatge. La complicitat de la finestra es just el que necessito ara. Perquè em sento malament? Només passa que dins de la satisfacció de l’èxit assolit, s’hi amaga la nostàlgia, aquella bruixa que ara és fada i que m’arrenca una tristor anomenada: ¡enyorança!
Tan aviat com la mare m’ha deixat, he sortit a fer un tomb amb els gossos, això de sentir enyorança ja ho té, et fa fer coses malenconioses, tal com passejar…
Baixo avall, per darrera els camps verds del pare; Verds i grans, macos i olorosos, acompanyats per la música constant de la riera, fixa’t!, com els paisatges dels Tracks del Diable!, de Torelló a Torelló, passant per: Cantonigròs, Tavertet, Rupit, Vidrà, Sta María de Besora, St Quirze de Besora, Alpens, Sta Eulàlia de Puig-Oriol, Perafita, St Boi de Lluçanès, St Salvador de Bellver i mil indrets més que he conegut.
Boscos mil•lenaris plens d’olors naturals, plens de vida tranqui-la i disbauxa d’un dia a dia indefinit, boscos de mil mil•lions de colors, sembla talment com si hi hagués caigut la paleta de colors d’un pintor, diria que és la Capella Sixtina de la naturalesa, la mare de tots, la més sàvia entre les sàvies. Molts bons records, simpàtics i atrevits, dolços i riallers, records negats de pena, i tocats d’esforços inacabats, records de gloriosa victòria, pujar amunt amb la bici per tot arreu, i amarga derrota; ara camino perquè no puc pujar, la bici m’acompanya al meu costat trista, sembla que plora per no haver pogut complir amb el meu rescat, però ens refem, i a dalt pedalem, hem assolit un turó més, sí! a peu!, però de vegades, fins i tot la derrota més cruenta, ens fa més forts en tots els sentits.
Terres de llegenda antiga, terra de bons àpats i de bons llocs per l’estomac. Aquesta aventura, ens ha permès entendre i degustar la gastronomia d’un país tan petit, que quan el sol se’n va dormir, no està segur d’haver-lo vist, tal i com diu un trobador català. Els esmorzars amb la colla han fet unió, han fet amistat, i ens ha donat una oportunitat de oblidar el dia a dia per retrobar-nos com vells amics de correries aventureres. Desprès, hem certificat tot això amb els dinars, allà, hem donat per tancada la tonta discussió de la cuina de les contrades, ha guanyat el bon menjar i el tracte immillorable.Aixì es fàcil pedalar, i molt més amb amics de bon somriure i que sempre el tenen a punt per tu.
Si jo fos Déu, d’amagat a les nits, em retiraria a reposar en aquests indrets per pensar com fer un món millor, per que la calma dels boscos i la bellesa del paisatge, em recordaria que encara se fer coses boniques.
La veritat és que hem pedalat molt i per molts llocs, i tots tenen el seu encant, però si tinc un reconeixement per aquesta ruta, és per la gran varietat de camins que he gaudit: Corriols (macos i salvatges), trialeres (tècniques i de destresa), pista ample per rodar, pista estreta per pedalar, carretera per respirar, pujadors que ofeguen l’ànima, baixadors que posen a proba els cossos, alguns tan alts que hi havia estones que creia que podia volar, tot era a sota meu, bons riscos, bones muntanyes, bons miradors, amunt i avall, el coll ha treballat de valent amb la complicitat dels ulls, quin privilegi nois, quin privilegi!
Gust, olor, vista, tacte, i tot això barrejat amb les emocions que el camí i la meva bici m’han fet sentir. Comarques plenes de bons moments, de bons paisatges, experiències de tota mena; dolor muscular, dolor de clatellades didàctiques, cansament, abatiment, disbauxa pedaladora, aprenentatge geogràfic… Vaja!! Sí, que em viscut cosetes aquest mes d’Abril, i ara només em queda el record, el record i un maillot que representa el que tota una vida em pot oferir per sentir i viure.
Al final, la meva mare té raó, els Tracks del Diable, son com tota una vida, una vida plena de tota mena d’experiències.
Sense adonar-me, torno a ser a casa, i em trobo la mare que va a veure les gallines.L'hi faig un somriure ben gros, de orella a orella, com indicant que he entès del tot la seva reflexió, ella em pregunta: Caram! I aquest somriure tan lluent?- No ho sé, dic jo; potser és que he enganyat i vençut als Diables!- Als diables no se’ls enganya ni se’ls venç Josep, això és el que ells et fan pensar…
I s’allunya en direcció cap al bestiar, cagum!!, torna a tenir raó la meva mare?, de fet, el somriure d’en Jordi al despedir-se, em fa pensar que si…

13 comentaris:

  1. IMPRESIONANT, FELICITATS.

    Jordi

    ResponElimina
  2. Molt bonic! quina manera d'escriure, m'encanta.
    Felicitats.

    ResponElimina
  3. La sonrisa del diable...
    Potser una invitació a tornar a desafiarlo el 2011...y vivir todas esas sensaciones y emociones en una sola jornada...? ! ? !
    ...
    ...
    :)

    ResponElimina
  4. Nois, els que em tingut la sort de viure aquet relat en persona, fent els Tracks encara que siguin amb Stop, s'ens dispara l'adrenalina i les ganes de tornar-los a fer ara mateix...

    Pep Bridge, felicitats per aquet analisis final, tu deus de ser algun escriptor encara per decobrir oi ???

    ResponElimina
  5. Molt bona i encertada la descripció d’aquesta pedalada, que sense menys preuar les altres que he fet aquesta sens dubte a estat molt diferent, tant pel nivell de duresa com de corriols i sobre tot paisatgístic, es cert que quant la varem començar els camins estaven plens de reguerols i rocs, el bosc gris de la brancada ens recordava amb els roures despullats lo dur que a estat aquest hivern passat.
    Aquesta setmana hem tingut la gran sort de poder-hi tornat ja que el nostre bon amic Toni no va poder fer la tercera etapa per problemes laborals, i evidentment la volia acabar. La sorpresa a estat quant de sobte el Litus ens diu, ull hi ha un tros del Track que el Jordi ha modificat, ens ha regalat 10 kilòmetres de plaer betetero amb nous llocs on parar a fer un bon esmorzar i on es pot gaudir de vistes espectaculars com es el Salt del Mir. La resta de la etapa a estat tant maca com quant la varem fer amb la Betty, la gran absent d’aquesta sortida, la única nota discordant la he donat jo que abans de parar a dinar no me trobat massa be, entre el constipat i mal de coll i desprès de haver fet aquesta setmana passada un regim a base de mancar el meu cos de sucres e hidrats de carbònic ho e acabat pagant amb unes rampes de mil diables, sort que me mig pogut recuperar i quant em sortit de dinar la cosa a canviat bastant, jo patia per donar un mal dia als meus companys, però en fi mes o menys recuperat els he pogut anar seguint, això em servirà perquè no em torni a passar al menys per aquest motiu.

    Adéu.

    ResponElimina
  6. Jo segueixo insistint, i crec que serà dificil canviar de parer. Els tracks sense els companys de penùries, no seríen el mateix, no em quep dubte. Per tant, l'escrit es un homenatge a uns homes i dona, que em sabut fer quelcom més que pedalar: conviure aventures i compartir-les!! Petons a tots.

    ResponElimina
  7. Pep, aquestes rampes seran recordades, molttttt recordades,jejejeje.
    Tal i com diu el Bridge jo estic d'un melaconios total per haver acabat una ruta que hem gaudit desde el primer metre de cami fins l'ultim.
    No puc afegir res mes que no s'hagi dit ja,senzillament un dels moments mes macus de la meva vida.
    Un esment tambe per tota la gent que em conegut pel cami i que ens ha ates d'allo mes be i a tots aquells amb els que hem ampliat la relacio gracies a aquesta magnifica experiència.

    ResponElimina
  8. Pep, un petit comentari sobre les rampes, sòn problemes fisics normals, tu i jo, i el Dèu de Bagà, ha patit rampes, jo nomès em queda, despres de riure-me'n de tu, felicitarte per aguantar estoicament tota la sortida, i acabar amb la dignitat ben alta!!!! som humans i patim!!!! encara que a vegades ho oblidem!

    ResponElimina
  9. Estimat Pep "Pineda",
    Crec que esteu perdent l´esprit del "DIESEL TEAM",........

    Jo aixi ho penso, sortim per fer una RUTA amb tranquilitat i gaudir del Paisatge, fer esport i fer un bon esmorzar.

    Si et sents culpable per no estar a l´alçada TENIU UN PROBLEMA.

    ResponElimina
  10. Litus,

    Com que no ser hon confirmar que vinc a la foto Oficial el día 19.CONFIRMO QUE VINC A ESMORZAR.....VAL...

    ResponElimina
  11. Quina manera d'escriure!
    M'has fet emocionar per moments!

    Queda apuntada com a reptes pendents per nosaltres, i us convidem a fer un cop d'ull al nostre blog.

    Felicitats.

    ResponElimina
  12. Eippp, que tal!? molt bo l´escrit Pep, cada cop que el llegeixo em venen bons records de lo gran que ha sigut aquesta volta,els tornaria a repetir, però en 4 dies... jeje!!!
    Enhorabona !!!

    ResponElimina
  13. Gràcies Toni, la veritat es que han estat vivències úniques!!!! trigarem a tornar a passar-ho tan bé, però cap problema, aviat: Raids del vent.

    ResponElimina

Qualsevol comentari fora de to o irrespetuos serà esborrat directament sense previ avis per l'administrador del Blog.