Per Fi...

Per fi!! Desprès de setmanes sota mínims d’assistència bikera amb no mes de 4-5 bikers per sortida, hem encadenat dos caps de setmana amb l’afluència normal del grup. Quan no faltava un era un altre, i sempre teniem absències remarcables. Aquest hivern ens ha portat a part de temperatures baixes una plaga vírica que ha malmès la colla d’una forma o altre. El virus mes malèfic ha estat el “Squiroles”. Aquest virus s’ha caracteritzat per tenir varies soques de diferent comportament. La “Carreterus” que afecta als bikers obsessionats per l’asfalt i la “Parentis” que es caracteritza per tenir algun familiar o amic a altres penyes.

Un altre virus molt actiu ha estat el “Mandritis”. Com tothom coneix aquest virus afecta a tot aquell que amb el fred s’estima mes quedar-se sota el llençol escarxofat que sortir a pedalar. Altres membres de la colla han estat afectats pel “Entrenus Continus”. Un virus que contagia als mes competitius i que amb les metes projectades aquest any, surten cada dia a entrenar menys el cap de setmana…. Un altre dels virus ha estat el “NoPuedor” amb tres soques diferents, la “NoTincPermis” , la “MassaFeina” ,una soca molt estranya en els temps que corren i la mes greu la “QuinMal”. Genolls malmesos, canells estripats i esquenes torçades…. Per sort aquesta soca esta remitin amb força i poc a poc els bikers contagiats comencen a tornar a pedalar.

Independenment de la plaga virica que ha asolat la colla, les sortides que s’han anat fent sempre han estat al mes pur estil bikeapeu. Quan no era una bona corriolada o una bona pallissa de pedalar, era una bona farra i un fart de ... bike a peu. S’ha gaudit però dels camins nevats, durant forces dies, degut a que les baixes temperatures han fet que tinguessim paisatges inusuals per la zones on pedalem. Des de aqui volem desitjar una pronta recuperacio a tots els contagiats..

La Primera de L'any....

No, No es la primera pedalada de l’any, es la primera crònica. I es que la literatura no es el fort d’aquest grup, així que les tasques d’escriptura recauen en els pocs que s’atreveixen a d’estripar el diccionari i malauradament no van sobrats de temps per fer-ho.El grup ha estat immers des de el novembre en un munt d’activitats a sobre de les bikes. La mes important va estar pel pont de la Puríssima . Ens varem desplaçar fins a Horta San Joan per donar la Volta als Port de Beseit en dues etapes de diferent categoria. La primera mes trialera i castigadora i la segona mes turística.

 El primer dia varem ser set bikeapeueros els que ens vam endinsar dins les muntanyes del Parc Natural. Vàrem gaudir de bones temperatures malgrat el fred inicial del mati. Les pujades de fort desnivell ens feien suar malgrat aquest fred. Ruta molt lenta degut a la dificultat tècnica dels corriols de baixada i això va fer que arribéssim a les fosques. Per sort amb la bona previsió dels bikeapeu no va faltar llum per arribar a bon port. El Xic i el Paco reprenien el camí de casa mentre els altres cinc esperaven ansiadament la segona etapa a priori mes assequible.

La veritat es que desprès de la modificació dels plans i de la pallissa del dia anterior no ho va ser tant. Els Estrets D’Arnes es un lloc pintoresc de gran bellesa. Visita obligada de qualsevol que es digni donar una volta per la zona. Uns corriols que es deixen fer per la vora del riu fins arribar a la zona d’esbarjo on iniciem un llarg ascens travessant diferents colls. La baixada com no podia ser d’altre manera per trialera, menys Técnica que les del dia anterior però que fa posar el peu a terra mes d’un cop als diferents bikers. Per rematar l’arribada per un camí revirat que va creuant la riera infinitat de cops. A l’època que som no es gens agradable mullar-se els peus, però per mes d’ un ha estat inevitable.Ens espera un bon dinar a Cretas abans d’anar de compres…. A la cooperativa carregada d’oli,vi,olives etc…. I satisfets per un altre aventura bikeapeura mes.

Al Novembre es va participar en una nova edició de la Berga-Santpedor. Un recorregut que des de fa dos anys que s’ha modificat en la seva primera part fins Casserres. La modificació ha esdevingut en un recorregut molt mes corriolero i entretingut que fa que la sortida guanyi molts punts. Aquesta pedalada últimament havia estat apartada del calendari bikeapeuro, i ha estat rescatada en les seves dues ultimes edicions. També des de fa dos anys es celebra la Berga-Santpedor Up&Down. Es una iniciativa altruista que puja a Berga de nit per desprès fer la clàsica de baixada. Dos bikers de la nostra colla hi varen participar.

Un altre esdeveniment important va ser la reedició de la Trobada de Bikers per la Fira de reis de Montclar. Novament junt amb els nostres col•legues Trialeros, i Picarols varem gaudir d’un mati Màgic com el de l’any passat. Una bona matinal de btt amb la companyia de bikers de gran alçada pel seu companyerisme. Quasi 50 bikers es van concentrar a Navàs en una sortida relaxant que fa que la BTT sigui mes que un esport. Una gran família Betetera que va aprofitar la benevolència de les temperatures per compartir vivències , amistat i parlar de reptes futurs….

I una nova edició de l’hivernal… on fins hi tot la Betty i el Pc s’hi van atrevir enguany. Potser no va ser el millor dia vist el traçat molt mes corriolero si hi cap que d’altres anys i molt mes exigent. Sort de les escapatòries legals muntades pels organitzadors. Moltes cares conegudes inclús de fora la capital del Bages. Absència però d’ un dels corrioleros per excel•lència dels Bikeapeu per motius de Salut. Ànims Xic et trobem a faltar ¡!! Tothom varem gaudir d’un clàssic de la zona que enguany ha estat com sempre ben organitzada.

L’últim cap de setmana teníem l’atractiu de l’estrena de equipació. La pluja la va malmetre en part… es va estrenar amb un bon esmorzar… Nomes tres bikers es van dignar a cremar primer les calories que endrapaven la resta. Fins hi tot el Farma que feia dies que no venia s’hi va apuntar. Finalment va ser diumenge el dia en que la vermellor bikeapeuera es va fer sentir pels corriols fins a Can Paco i fins al Suanya desprès on diferents caigudes per sort sense massa conseqüències han fet de la sortida una bona estrenada…

Un Diable Volcànic

Tracks dels Volcans. Un diable en terres volcàniques. Una combinació explosiva de corriols diabòlics, plens de pedres, exigents tant en baixades com en pujades, i pistes trencades molt lentes, fan que els mes beteters desitgin arribar a pistes asfaltades o en formigonades i vies verdes, l’únic oxigen en una ruta de 240 kms exclusiva, nomes apte pels mes ben preparats. Si vas de vacances, agafat mínim quatre dies o faràs tard.
L’itinerari es un continu trencacames, amb pujades verticals i baixades tècniques on la velocitat es el que menys conta.

Pujant, a peu es va mes de pressa i baixant quasi també. Algú pel camí ens va comentar… “ Dues víctimes mes del Jordi “ El nostre Darth Vader. I us asseguro que tenia força raó. Tot i això El Nano i jo ( desprès de l’absència obligada del Bridge) hem passat tres dies inoblidables de BTT pedalant de Sol a Lluna i quan la resta de membres dels bikeapeu la vagin a fer, nosaltres i tornarem. Per que aquest diable, a pesar de ser diabòlic amb les seves rutes, es encantador en el tracte i ens deixa hipnotitzats de tal forma que sempre acabem tornant.

Com que una imatge val mes que mil paraules vegeu el vídeo…. Es una llàstima que hagueu d’esperar quasi un any per anar-hi, us serà difícil esperar tant.

Els Bikeapeu a tot Arreu.

I m’ha sortit un rodoli… però es el resum d’uns caps de setmana plens de kms, donant voltes i mes voltes per tot arreu de la geografia catalana i mes.

Desprès d’una Selenika mes moguda que la d’altres anys per motius aliens a la BTT, el dissabte 1 d’octubre varem anar a combregar a Montserrat guiats pel Bisbe Xic tot esperant diumenge la Cigronada o mes ben dit la Rocaforttina. Sens dubte una de les millors pedalades de la zona, per ruta, paisatge,caliu, regals i evidentment pels cigrons.

  

La setmana a sobre sense esdeveniments de pedalades ens varen tornar a endinsar al Parc Natural guiats pel Bridge donant mes voltes que un moli tot just per fer un bon esmorzar al Puig de la Balma. A la represa era el Litus, que tornava desprès de molt temps de fer campanes a les sortides de dissabte, qui la liava per senders i caminets…. Total 52 Kms amb 1200 Ac+ van fer que diumenge quasi tots es quedessin a casa a reposar. Mentrestant la nostra Barrufeta s’esbarellava amb els Llacs de Covadonga i L’Angliru. Tots dos coronats amb èxit ,gracies també a la dieta a la que va ser sotmesa la seva KTM.

Dimecres amb la Pilarica per davant, clàssic a Rajadell. Alguns mes conservadors per la via ràpida i altres altre cop buscant senders i senders. Bon esmorzar com esta manat i tornada suau però entretinguda amb final de festa al Parc de l’Agulla que estava ple a vessar de gent.

Dissabte el Litus tornava a fer mitja campana… es veu que te tanta traça parant el despertador que no s’entera… ,però finalment surt a pedalar seguint el rastre deixat per la colla. Altres es reserven per Diumenge a Cal Marçal.

Vull dir que a Can Paco no mengen gaire per que han de deixar lloc a l’estomac. El Bridge, el Paco i el Dentista a Tona, el Guile, el PC, el Primo i el Ramon a Cal Marçal. El Litus amb la flaca, la Betty desapareguda per montanyes del Bergueda, el Xic preparant dinars…. En fi no nomes de pedalar viuen els Bikeapeu… i per la setmana que ve tres intrèpids a la Volcans, ara que estan de moda…. Logicament els que es queden pel Bages tambe faran de les seves. Voleu dir que es quedaran al Bages??? Apostes???