El Cos de Crist

Germans, amics tots, avui, ens hem reunit per desvetllar un dels enigmes més estranys de la nostra fe doctrina: El misteri de l’Hòstia Repetida!!

Benvinguts a tots el fidels que avui ens hem trobat per acompanyar al nostre Bisbe en el camí de la veritat oculta, en el camí del bon fer. No obstant aquest camí ens omplirà de sorpreses, de blaus, de records. La recerca de la fe no es fàcil germans, ni tan sols senzilla. Avui, en la nostra celebració, trobarem el camí que més ens ha fet patir. Així doncs estimats germans, rebem amb tot el goig i joia al nostre Bisbe Guillem “el Xic” de Castellgalí, que ens conduirà per els camins del Misteri. L’acompanyarem en aquest viatge, els pecadors, Litus , Pare Camps, Guile, Pep Pont, Xavier, Quim i Betty, cristians tots de dubtosa actitud. Poseu-vos drets si us plau.

Primera lectura. (Rodant pels camins 12:1–1)

Per tant, també nosaltres, tenint al voltant tant gran grup de companys, espolsem tota por i el pecat que ens persegueix, i pedalem amb fortalesa la proba que se’ns proposa, seguirem el camí. El Pare Camps, escolta la crida de la Terra i busca noves vies per fugir, s’agenolla al terra amb tal força i fe, que el càstig imposat no dol gens. La fe el porta al costat del seu Bisbe, es botirà la ma.... i què?

Fixos els ulls en el Bisbe Guillem “El Xic”, el que inicia i consuma la fe, el qual, en lloc del goig que se li proposava, va suportar la creu de portar-nos sense por a la revolta, pels primers camins plens d’odi i malícia en forma d’un fang enganxós que ens farà perdre tota fe i tota glòria.

Fixeu-vos en el Bisbe, que lluny de defallir davant de les nostres injuries, aguanta i demana perdó pel camí ple d’odi. Mireu com va suportar tal contradicció per part dels pecadors perquè no defallissin, mancats d'ànim. «¡¡Purifiqueu-vos amb el Fang Germans!!»

-No heu resistit encara fins arribar a la sang en la vostra lluita contra el camí-

 Segona lectura. (Rodant pels camins 12:1–1)

Per temor al cansament, estaven tota la vida sotmesos a pedalar amb por. Per que, certament, no ens preocupava res ni res, ni mai havíem sentit por dels camins. Sempre havíem viscut sota l’ala protectora d’un pedalar despreocupat i senzill i , avui, descobriríem que els camins del Senyor, son infinitament complicats. Per això, el Bisbe va haver de assemblar-se en tot als seus germans, per ser misericordiós i gran sacerdot, amb vista a expiar els pecats del poble. Doncs, havent estat provat en el patiment, pot ajudar els que es veuen provats, i pas a pas conduir el ramat cap a la bona taula, vorejant la nostra muntanya sagrada : Montserrat!!!, Ella, la Verge, ajudar al nostre Bisbe a fer-nos arribar sans i estalvis a la petita població de El Bruc, allà… els fidels participen de la sang i de la carn. Així també va participar el Bisbe de les mateixes, per a aniquilar mitjançant els quilometres, al Senyor Dificultat!!!, és a dir: al Camí, i alliberar-nos a tots. Bon pa i Bon vi, maten tota pena del Camí.  Bon Profit!!!

 Evangeli, segons Guillem “El Xic” de Castellgalí.

“En nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant” (Senyeu-vos)

I crida els Set i va començar a enviar d'un en un la benedicció sobre les Viandes de taula. Els va ordenar que res prenguessin pel camí, només aigua pels assedegats: ni pa, ni sarró, ni res de res a la faixa, sinó: «Calçats amb la bici i amb el cor net.» I els digué: «Quan entreu en un camí, quedeu-vos-hi fins a esperar a tothom. Si algun lloc no us fa gràcia i no us hi atreviu, marxeu d'allà sacsejant la pols de les vostres rodes, en testimoni contra ells. » I, anant-se d'allí, predicà que es convertissin a la fe del bon rodador, expulsant a tots els dimonis del camí.

“En nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant”

Germans, el nostre Bisbe ens portà per tota mena de camins dolents, i tal fou així que pagàrem ben cara la nostra força i fe.Tots passàrem per rentar les nostres culpes, tots vam plorar i gemegar, però tots vam gaudir de la força que ens omplia la nostra companyor. Tots junts vam fer front als dimonis del camí, el lliurament de la felicitat i de la veritat s’anava esclarint a mida que avançàvem. El Misteri, cada cop perdia el seu nom.

 Comunió.

“El Cos de Crist”

Amèn!! digué en Pare Camps, i va rebre l’hòstia!!!

“El Cos de Crist”

Amén!! digué en Quim, i va rebre l’hòstia!!!

“El Cos de Crist”

Amén!! digué en Litus, i va rebre l’hòstia!!!

“El Cos de Crist”

Amén!! digué la Betty, i va rebre l’hòstia!!!

“El Cos de Crist”

Amén!! digué en Guile, i va rebre l’hòstia!!!

Un per un, tots foren víctimes dels pecats del camí. Un per un, purificaren el seu cos amb martiris dolorosos. Un per un, foren curats per la fe i la força de la nostra bondat i amistat. Foren curats? Avui segur que encara algun d’ells purifica el seu cos, i cuida les llagues del destí. En nom de tots, cuideu-vos i agafeu forces per tornar-hi. Tota la resta del grup, us fa costat i sent en el seu sentiment, el dolor de la vostra carn. Les esgarrapades de la fe de vegades son doloroses, però la tendresa dels companys sempre fan dolça la curació.

Temptació.

Llavors, la claror del pecat es va fer viva i constant durant la resta del camí, un suplici per la resta del grup, un suplici simpàtic i agradable, una constant visió pecadora que no ens deixava viure dins la fe del bon camí. Moments de riure van néixer en vers aquesta claror: un punt, un punt a l’horitzó no deixava d’il•luminar el camí que ja estava vençut, estàvem guanyant al camí quan aquest punt no ens deixà respirar amb tranquil•litat. Els comentaris pecaminosos rondaven el grup, les dites simpàtiques ens feien decaure el ritme, un ritme ja dolent degut als infortunis presentats en forma d'accidents.

Com podem vèncer aquest punt?, com podem?, NO!, no podem!!! Caurem rendits a la evidència, el punt no ens abandonarà, no ens deixarà, haurem d’apendre a viure amb ell, viure’l en aquell instant i per sempre mès en el nostre record... aquell punt ROSA no ens deixarà mai mès!!!

Comiat.

Germans tots!!! Arribàrem cansats, però el Misteri fou desvetllat:

no hi ha plaer sense dolor…

no hi ha amistat sense emprenyaments..

no hi ha riure sense suplici…

no hi ha Manresa sense El Pont de Vilomara…

no hi ha Sant Vicenç sense Monistrol de Montserrat

no hi ha La Puda sense Collbató

no hi ha El Bruc sense Marganell

no hi ha Castellgalí sense Manresa…

I…

NO HI HA MANERA DE TREURE’M EL PUNT ROSA DEL CAP!!!

Germans, en el Nom de la Bici…

Aneu-vos en Pau!!


Informació Tècnica i Track Aqui

I el Video...