dilluns, 28 de febrer del 2011

L'Èxode dels Bike@Peu


Dissabte, 26 de Febrer de 2011, 8 intrèpids rodadors es donen cita a Manresa per començar l’èxode de les seves vides. Han de predicar pels camins de Déu guiats per en Lituíses. Aniran recorren varies comarques per donar fe de totes les seves atribulacions i assistirem a L’èxode del Bike@Peu...
A les 7,30 h del matí: Pare Camps, Betty, Pep Bridge, Pep Guile, Xic, Xavi i el Farma, seran guiats per l’home triat per la història: En Lituíses! La fe cega en el seu guía, els farà anar de cul pels mons del senyor… 117 Km amb 2650 d’alçada acumulada, amb un IBP 198 son proves taxatives de la proesa d'un dia ple de fe i d’amor a la bici.

Lituíses de bon matí ens advertia i ens guiava tot dient:
«Jo sóc el Guía Etern, el teu fanal, que t'he fet sortir de la casa de sempre, de bon matí, del llit i del bon repòs. No tindràs altres problemes davant teu. No faràs camí ni cap serra del que hi ha per davant teu, ni del que hi ha a sota teu, ni del que hi ha a les rieres per sobre la terra.
No defalliràs davant rés ni els prestaràs el teu dolor, perquè jo, el Guía Etern, sóc el teu camí, un Guía gelós, que castigo el defalliment dels estómacs en els meus companys, fins a la primera i la segona alarma de gana; però mantinc la meva força per a mil generacions com vosaltres i amb tots aquells que m'estimen i guarden els meus manaments. No prendràs en fals el nom del Guía Etern, el teu Guía; perquè el camí no tindrà per innocent el qui pren el seu nom en fals. Tingues present que has de santificar el dia del dissabte.
Cinc dies treballaràs per a dur a terme tota la teva feina, però el dia sisè és de bici, dedicat al Camí, el teu Guía. No facis cap feina; ni tu, ni el teu company, ni la teva companya, ni el teu enemic, ni la teva fe, només pedala i fes el Camí al meu costat. Perquè el Guía en sis hores va fer el track, el camí i tot el que s'hi veu. Per això el Guía va beneir el dissabte i el va consagrar. Honra el canvi i els frens, a fi que els teus camins siguin perllongats damunt la terra que el Guía, el teu Amic, et dóna. No cauràs. No cometràs caigudes. No defalliràs. No alçaràs cap pal en testimoni contra el teu company. No cobdiciaràs la bici del teu company, ni cobdiciaràs l’entrepà del teu company, ni el seu beure, ni la seva fruita, ajudaràs al teu company, perque el camí es per tots dos, un desert per creuar».

Aquí us deixo els següents Manaments dels camins d’aquest dissabte:
1. Estimaràs el camí per sobre totes les coses i no tindràs a destrossar els boscos aliens davant meu:
Manresa - Santpedor - Sallent-Sta.Eugenia Relat - Sta.Maria d’Oló -L’Estany - Collsuspina - Castellterçol - La Granera - Monistrol de Calders - La Musarra - Navarcles - Sant Fruitós de Bages - Manresa. Travessaràs muntanyes que et faran dolor, pujaràs pujades que et faran petit, però per sobre de tot, aniràs acompanyat per 7 intrèpids valents.

Sta.Eugenia de Relat
2. No et faràs enrere de res que estigui als camins, ni a la muntanya, ni als corriols:
Valents pujadors amb paisatges preciosos, hem patit de valent per arribar prop d’Avinyò, però el camí ens ha premiat a tots amb belleses úniques.
3. No et prendràs el nom del Guía a la lleugera:
El Guía ens va renyar a mi i al Xic, no l’hi trec la raó, però tampoc tenim la culpa de les ovelles escampades, tots hem de cuidar de tots, demano disculpes com a representant, el desert és molt gran i les flors molt llunyanes, i l’aigua es cara, però la comprensió es més valuosa.
 
4. Descansaràs de tant en tant:
Passat una bona estona de pedals amunt i avall, arriba l’hora de treure l’entrepà, el primer del dia, alguns barretes, d’altres fruita, i algú com el Pare Camps, per poc no munta un picnic sense l’ós Iogui, quin bocata Déu meu, quin Bocata!!!! Això es gana!!! Però la talla del camí farà consumir tal àpat gegantí.



5.No pararàs:
Només per fer el segon àpat, a L’Estany: Peus de Porc (estrany, els porcs de L’estany tenen 3 meitats de peus, Llom de porc, Sípia del Mar, Mandonguilles arrestades per cansalada, un mar de amanida i una llacuna de mongetes, han fet que el vi entrés millor pel coll, molt bon àpat a Cal Grau de L’Estany, un lloc perque els lluitadors agafin força i moral per tornar-hi...



 
Castell St.Miquel - Castellterçol -

6.Honraràs el pedal i la teva força de sacrifici:
Vuit hores a sobre la bici, han marcat una fita molt important pel grup que som, no tenim sostre, i, si el tenim, es tan lluny que no el veiem. Potser per això, quan plou, també ens mullem, quins companys! Quin esforç!! Quins paratges!! Quina experiència tan gratificant i alhora tan dura.




 

Sant Julia d'Uixols

7. No cometràs abandó:
El Xic ho va provar, va haver d’abandonar el grup, però està massa arrelat a nosaltres, es sent germà de la nostra colla, i no ens vol deixar, fa un intent d’abandonament, però torna al cap d’un ratet. Fa un altre intent, però al cap de 10 minuts torna a ser amb nosaltres. Es com una Baldufa, ara va, ara be... ens estima massa o no sap llegir el GPS, Xic! Xic! Xic! Ara seràs Xic el “YoYo”.



8. No cauràs ni ho intentaràs:
Aquest cop sí que ha sortit, cap membre ha resat agenollat al terra. Tots hem arribat cansats i molt fatigats, però sans i estalvis, TOTS!!!!
9. No donaràs fals testimoni:
No podem donar fals testimoni. Les xifres del magnífic GPS ho confirmen. Avui hem fet una gesta de les grosses i de les que et fan sentir millor, adolorit però satisfet, emocionat de tenir companys sofridors com tu,  alleugerit per la fi de la gesta. Avui tots haurem dormit amb un somriure amagat de satisfacció.

Castell de Granera
10.No desitjaràs que el Camí mai s’acabi:
Arribes cansat i destrossat, el cul sembla el d’un Mandril al sol, l’esquena carregada, les cames semblen bigues de formigó, però l’esperit acaba de rejovenir. L'emoció del fet ens ha dibuixat un somriure que mai podrà morir, i l’alegria per la travessia del Desert ens tan gran, que em sento molt orgullós per la gent que m’acompanyat.



Finalment cau la nit i arribem tantejant el camí. Cadascú agafa cap al seu cau, però tots ens mirem i sense dir rés, tots sabem el que hem aconseguit, el que hem fet. Com l'última cola de Monistrol de Calders, la sensació es tan refrescant que en silenci, un per un... tots, ens anem felicitant amb el somriure de la mirada...


Informaciò Tècnica i Track Aquí

dimarts, 22 de febrer del 2011

Els 60 del PC

Hola companys: Aquest cap de setmana els B@P hem estat de celebració per partida doble, tant amb bici com sense. Amb la bici amb dues sortides dignes d’entrenament profesional , que han acumulat quasi 120 km de camí entre boscos i 2300 mts d'ascens.I per altre banda, teniem pendent la celebració de l'Aniversari d’un Bikeapeueru molt estimat per nosaltres; el Pare Camps. Dissabte ens reuníem a un bon restaurant de Manresa per celebrar el 60é Aniversari del incombustible PC, en un ambient distès, amb molt bon rotllo i molta alegría.
Vàrem decidir deixar esturat al nostre company PC, amb una celebració sorpresa que ni el mateix protagonista conexia . A ell, al qui aquestes cosetes el posen nerviós. Ens va malaïr una estoneta, pero finalment, entre detalls i regalets, vam aconseguir que és fotés un fart de riure, tal i com ha de ser.

PC, desde la nostra gran amistat i companyor Feliços 60 anys!!! ENHORABONA

Vegeu al video lo malament que ho passa el PC als Aniversaris......


diumenge, 13 de febrer del 2011

El Cos de Crist

Germans, amics tots, avui, ens hem reunit per desvetllar un dels enigmes més estranys de la nostra fe doctrina: El misteri de l’Hòstia Repetida!!
Benvinguts a tots el fidels que avui ens hem trobat per acompanyar al nostre Bisbe en el camí de la veritat oculta, en el camí del bon fer. No obstant aquest camí ens omplirà de sorpreses, de blaus, de records. La recerca de la fe no es fàcil germans, ni tan sols senzilla. Avui, en la nostra celebració, trobarem el camí que més ens ha fet patir. Així doncs estimats germans, rebem amb tot el goig i joia al nostre Bisbe Guillem “el Xic” de Castellgalí, que ens conduirà per els camins del Misteri. L’acompanyarem en aquest viatge, els pecadors, Litus , Pare Camps, Guile, Pep Pont, Xavier, Quim i Betty, cristians tots de dubtosa actitud. Poseu-vos drets si us plau.

Primera lectura. (Rodant pels camins 12:1–1)
Per tant, també nosaltres, tenint al voltant tant gran grup de companys, espolsem tota por i el pecat que ens persegueix, i pedalem amb fortalesa la proba que se’ns proposa, seguirem el camí. El Pare Camps, escolta la crida de la Terra i busca noves vies per fugir, s’agenolla al terra amb tal força i fe, que el càstig imposat no dol gens. La fe el porta al costat del seu Bisbe, es botirà la ma.... i què?
Fixos els ulls en el Bisbe Guillem “El Xic”, el que inicia i consuma la fe, el qual, en lloc del goig que se li proposava, va suportar la creu de portar-nos sense por a la revolta, pels primers camins plens d’odi i malícia en forma d’un fang enganxós que ens farà perdre tota fe i tota glòria.
Fixeu-vos en el Bisbe, que lluny de defallir davant de les nostres injuries, aguanta i demana perdó pel camí ple d’odi. Mireu com va suportar tal contradicció per part dels pecadors perquè no defallissin, mancats d'ànim. «¡¡Purifiqueu-vos amb el Fang Germans!!»
-No heu resistit encara fins arribar a la sang en la vostra lluita contra el camí-

 Segona lectura. (Rodant pels camins 12:1–1)
Per temor al cansament, estaven tota la vida sotmesos a pedalar amb por. Per que, certament, no ens preocupava res ni res, ni mai havíem sentit por dels camins. Sempre havíem viscut sota l’ala protectora d’un pedalar despreocupat i senzill i , avui, descobriríem que els camins del Senyor, son infinitament complicats. Per això, el Bisbe va haver de assemblar-se en tot als seus germans, per ser misericordiós i gran sacerdot, amb vista a expiar els pecats del poble. Doncs, havent estat provat en el patiment, pot ajudar els que es veuen provats, i pas a pas conduir el ramat cap a la bona taula, vorejant la nostra muntanya sagrada : Montserrat!!!, Ella, la Verge, ajudar al nostre Bisbe a fer-nos arribar sans i estalvis a la petita població de El Bruc, allà… els fidels participen de la sang i de la carn. Així també va participar el Bisbe de les mateixes, per a aniquilar mitjançant els quilometres, al Senyor Dificultat!!!, és a dir: al Camí, i alliberar-nos a tots. Bon pa i Bon vi, maten tota pena del Camí.  Bon Profit!!!

 Evangeli, segons Guillem “El Xic” de Castellgalí.
“En nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant” (Senyeu-vos)
I crida els Set i va començar a enviar d'un en un la benedicció sobre les Viandes de taula. Els va ordenar que res prenguessin pel camí, només aigua pels assedegats: ni pa, ni sarró, ni res de res a la faixa, sinó: «Calçats amb la bici i amb el cor net.» I els digué: «Quan entreu en un camí, quedeu-vos-hi fins a esperar a tothom. Si algun lloc no us fa gràcia i no us hi atreviu, marxeu d'allà sacsejant la pols de les vostres rodes, en testimoni contra ells. » I, anant-se d'allí, predicà que es convertissin a la fe del bon rodador, expulsant a tots els dimonis del camí.
“En nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant”
Germans, el nostre Bisbe ens portà per tota mena de camins dolents, i tal fou així que pagàrem ben cara la nostra força i fe.Tots passàrem per rentar les nostres culpes, tots vam plorar i gemegar, però tots vam gaudir de la força que ens omplia la nostra companyor. Tots junts vam fer front als dimonis del camí, el lliurament de la felicitat i de la veritat s’anava esclarint a mida que avançàvem. El Misteri, cada cop perdia el seu nom.

 Comunió.
“El Cos de Crist”
Amèn!! digué en Pare Camps, i va rebre l’hòstia!!!
“El Cos de Crist”
Amén!! digué en Quim, i va rebre l’hòstia!!!
“El Cos de Crist”
Amén!! digué en Litus, i va rebre l’hòstia!!!
“El Cos de Crist”
Amén!! digué la Betty, i va rebre l’hòstia!!!
“El Cos de Crist”
Amén!! digué en Guile, i va rebre l’hòstia!!!
Un per un, tots foren víctimes dels pecats del camí. Un per un, purificaren el seu cos amb martiris dolorosos. Un per un, foren curats per la fe i la força de la nostra bondat i amistat. Foren curats? Avui segur que encara algun d’ells purifica el seu cos, i cuida les llagues del destí. En nom de tots, cuideu-vos i agafeu forces per tornar-hi. Tota la resta del grup, us fa costat i sent en el seu sentiment, el dolor de la vostra carn. Les esgarrapades de la fe de vegades son doloroses, però la tendresa dels companys sempre fan dolça la curació.

Temptació.
Llavors, la claror del pecat es va fer viva i constant durant la resta del camí, un suplici per la resta del grup, un suplici simpàtic i agradable, una constant visió pecadora que no ens deixava viure dins la fe del bon camí. Moments de riure van néixer en vers aquesta claror: un punt, un punt a l’horitzó no deixava d’il•luminar el camí que ja estava vençut, estàvem guanyant al camí quan aquest punt no ens deixà respirar amb tranquil•litat. Els comentaris pecaminosos rondaven el grup, les dites simpàtiques ens feien decaure el ritme, un ritme ja dolent degut als infortunis presentats en forma d'accidents.
Com podem vèncer aquest punt?, com podem?, NO!, no podem!!! Caurem rendits a la evidència, el punt no ens abandonarà, no ens deixarà, haurem d’apendre a viure amb ell, viure’l en aquell instant i per sempre mès en el nostre record... aquell punt ROSA no ens deixarà mai mès!!!

Comiat.
Germans tots!!! Arribàrem cansats, però el Misteri fou desvetllat:
no hi ha plaer sense dolor…
no hi ha amistat sense emprenyaments..
no hi ha riure sense suplici…
no hi ha Manresa sense El Pont de Vilomara…
no hi ha Sant Vicenç sense Monistrol de Montserrat
no hi ha La Puda sense Collbató
no hi ha El Bruc sense Marganell
no hi ha Castellgalí sense Manresa…

I…

NO HI HA MANERA DE TREURE’M EL PUNT ROSA DEL CAP!!!
Germans, en el Nom de la Bici…

Aneu-vos en Pau!!


Informació Tècnica i Track Aqui

I el Video...

dilluns, 7 de febrer del 2011

Tres Soldats i Un Caporal

 Qui em va parir!!!!, què poc ens pensàvem fer la sortida que Dissabte ens va sortir!!! Mireu com va anar la cosa:
Tocaren diana ben d’hora. Com cada dissabte, tots els soldats ens llevàrem sense saber que passaria aquell dia, quans seriem? qui vindrà? qui serem? El Bridge feia les seves càbales, Litus, PC.... i jo!!!! Xavi potser? Guillem no ho crec, em sembla que anava a esquiar, el Guile està fotut, en fi, ja ho veurem.
I sorpresa!!!! Litus, PC, Bridge i-... Guillem!!!! apa, bona esquadra per lluitar pels ferotges boscos del Bages.

A on anem? segona qüestió important, opcions? Castelladral??, 1 vot ferotge: PC.
A on vulgueu!!! opinió lògica del Litus. Fiu fiu fiu!!!! a on jalaré avui? pensava el Bridge... a Rellinars!!!!!! Què cullons!!! mana el segon de bord= Guillem!
Doncs apa, ja ens tens: el Bridge, anar xiulant pensant en el lloc d’esmorzar, el Litus rumiant l’altitud i el quilometratge, el PC remugant perquè cullons anem a Rellinars??, i el Guillem 500 mtr. endavant perquè ningú l’hi digui rés...
Pas a pas, arribem a Castellgalí, allà tenim el primer control amb una trialera per sonats!!!!!

Evidentment!!! només la baixa el Guillem, el litus i el Bridge semblen autònoms i el PC fa servir l’únic moment de seny que té al dia i va tranquil•lament pel carrer.Ja som a St. Vicenç, pujarem una mica amunt fins coronar, per veure les teulades de Rellinars des d’un tros amunt... en Guillem ens fa gaudir per corriols desconeguts pels tres soldats, mentre que ell com a Caporal, disfruta como una p..., sí sí, rima amb disfruta!!!! Bé, el noi s’està lluint, ens fa gaudir, tot i que el ritme és una mica alt pel bon funcionament del grup.


En litus i el PC es queixen una mica... no se què de a on és el foc.. o no se què d’un ganxo... en fi, el nivell es alt, sembla que la preparació per la NS està fent estralls i dels grossos!!!! però què cullons!!! aguantarem com “Jabatos”!!!! 
Arribarem a l’esmorzar amb una caiguda Hollywoodiense d’en Litus, l’hi vol treure foc a la caiguda, però la veritat que porta uns quans dies llepant, petites caigudetes, per el regocijo dels que anem darrera seu.... en Guile no el veurà mai a caure, això que en té ganes: juas!! juas!! juas!!! paciència Guile, et veuràs recompensat, potser!!!!!


Doncs, a jalar!!!! però jalar bé? només un!!, la resta una mica “escueta” la careta de cerdito!!!! Renoi, d’una careta en van fer 4 trossos. Els del bar, si llegiu això??? home!!!! una miqueta més gran la careta!!!! que no n’hi havia ni per embrutar les dents!!!! menys mal que omplirem els estomacs de vi!!!! Això si el preu gros com el porc sencer... I tal com toca, desprès d’esmorzar, a fer l’imbècil ennuegats de mam i amb la corresponent conya que toca.Però aiii!!!!, la pujada fa massa mal, i és massa dreta, el riure s’esvaeix molt ràpid, per donar pas a esbufegades molt sorolloses.


També hem de dir que hi ha intents de comprar l’escriptor de la crònica setmanal, per no posar certes cagadetes als corriols.
 No diré noms, però el Guillem aprèn despresa!!!! en PC es més aviat generós amb la paga, i en litus diu que tan se’n fot!!!! per tant, com que jo escric la crònica: no diré que tots la vam cagar!!! continuaré sense cobrar cap bonus extra!!! llàstima!!!! però seré generós!!! Arribarem pel camí ral als Hostalets d’en Daví, no sense abans haver caminat uns 300 metres amb la nena a costes, per una trialera que ni es baixa, ni es puja!!! trialera que vam conèixer amb el Ramón Closa!!! en fi.... endavant!!!! Una mica de fang per embrutar bici abans d’arribar al Bridge de Vilomara, i pel costat del riu cap al Montcau a ofegar les penes amb Birra!!!! nomès els tres soldats, el Caporal fot el camp!!! no és vol jugar una bronca del grup... en fi nois.... un bon dissabte esperant a que puguem cantar La Rosa d’Abril.... Morena de la Serra el proper dissabte!!!!

Merda!!!!!!!! només es dimarts!!!!!!

Petonets a tots! i molt bona setmana!!!!!


Informació Tecnica i Track Aquí