Pedals Occitania Part Three

Tercera etapa… a priori la passejada. Ens esperen 44 Kms y uns 1000 d’ascens. Esmorzar a la francesa a L’Oppidum, melmelades, torrades i aiguaxirri (el café) o el que fos. La sortida es planejant per pistes asfaltades i al cap d’alguns kms tothom brama “si tot es així a les deu serem a lloc… “ i recordem que avui hi ha piscina a l’allotjament d’arribada. Res mes lluny de la realitat. Iniciem primeres rampes, a la primera la reserva posada… bikeapeu… després pedregots… bikeapeu… mes enllà… bikeapeu… hem sortit mandrosos.

 

El Crus, El Fernando i el Carles com sempre al grup de davant s’esperen a Les Paloumeres un Portet de 800 Mts d’alçada. Petit  descens per tornar a pujar fins el Mont de Galie a 920 mts on el trio torna a marcar diferencies. Aquest cop pero el Litus ja es troba a la seva “Posició natural” després de la millora així com tamb´el PC i el Pagés. Baixada rapida fins St. Pe d’Ardet on davant dels dubtes fem una barreta, birreta, coca-cola i nous silvestres… Ens atrapa un grupet. De fet practicament tots els dies hem anat fent la goma amb aquestes colles, on hem compartit allotjament . Camí trencat per pujar al Col des Ares que ens la far suar.

 

 I a d’alt un Bar amb terrasseta a l'ombra… Buff mirem l’hora i son quasi les 12 del migdia. Novament dubtes I es decideix parar a menjar alguna coseta. I darrera nostre totes les altres colles ens imiten. Gerres de Mig, amanides , i poca cosa mes. Tot plegat la una del migdia llargues però nomes ens falten 8 kms. La resta de colles no es queden a Aspet. Van fins el Col de Mente i els queden quasi 42 kms. Amb la calda que cau pujar aquest coll de 12 Kms será mortal. Reprenem la marxa i els kms no passen . 8 Kms que semblen 80...

 

Infinitat d’ encreuaments, corriols, enllaços, trialeres on per variar el Carles ensopega un cop darrera l’altre. Els trams asfaltats també es fan difícils amb tantes entrades i sortides. Un parell de bikers perduts s’ens apunten. Amb el roadbook es molt lent fer això. Finalment quasi dos quarts de quatre per arribar al Le Bois Perche. La casa de colonies, Residencia d’avis o no se com qualificar-ho. Tot i així l’allotjament perfecte pel dia en que estem.

  

Els que veniem amb nosaltres es miren la Piscina babejant i quant arriba l'altre grup troben al Crus, El Pages i el Litus amb el banyador posat i tovallola en ma per aprofitar aquesta piscina caiguda del cel. Les cares que feien mentres fitxaven eren de lo mes expresives. La resta de bikeapeu es banyen per dintre.  Despres dels "banyets" per esperar l'hora del sopar ens arribem caminant fins Aspet. El poble esta a uns 15 minuts . I es clar amb la sua era toca birra a la plaça del poble.

 
 

Tornem calculant l’hora del sopar, però com que ens dona temps mes suc de cibada. El sopar es complert  però fan acte de presencia les torticolis. Si torticolis de tant girar el cap per mirar les joves monitores que van i venen... Ens ve de gust prendre alguna copeta però al servei de Bar no es veuen ampolles de licor. Es clar es una casa de colònies… que carai una persiana tancada amb clau que s’aixeca i apareix de tot ¡!! Gin Tonics que van be per les diarrees i música en directe unplugged amenitzant el ball de les monitores tot disfressades i molt sexis…

El Pagès es troba com peix a l’aigua i sembla que ningú te son a la fresca de la Terrassa. Cares de Vici ( Si,si amb "V" i no "B") Però la realitat ens supera. Hem vingut a pedalar encara que no ho sembli i  dema tenim feina ¡!! Estem una mica acollonits amb el famós Col de Mentè i el despertador no perdonarà. Així que tots al llit que jo sapiga amb l'unica companyia de la seva parella biker des de que hem sortit de Vielha.

EL Video

Pedals Occitània Part Two

El segon dia es preveu el mes dur pedalant.El Litus ha fet mes Kms aquesta nit del Llit a la taça que el dia anterior en bike, y durant l’esmorzar es planteja la opció de l’abandonament. Finalment esperem que obrin la farmàcia per comprar medicaments a veure si així aguanta. Sortida tranquileta tots darrera el Litus ¡!! Vaja quina escolta de luxe… Comencem corriol de pujada amb trams bikeapeu. Fins a Bourg d’Oueil  quasi 17 kms de sender de pujada nomes trencats per trams d’asfalt que serveixen de connexió.

Encara hi ha qui te ganes d’anar visitar les ermites d’alt del turo… Al Sapin fleuri control ,els agosarats es mengen la truita amb xoriço, formatge que ha fet famós aquest indret. El Litus mes prudent un plat de pasta bullida amb oli… El tram que continua es el mes llarg i pesat de tota la pedals.  El Port Bales sostre altimètric a 1.737 mts es una ascensió bonica per les vistes de les glaceres de l’Aneto però incomoda per la poca ombra el constant  canvi de tipus de pista, gravilla,herba,regateres…i per la llargada quasi 7 kms de pujada ininterrompuda.

  

Ja us imagineu on anava el Litus. Ara que mes d’un hagués canviat la truita pels espaguetis… Un cop a d’alt 8 kms mes d’ altiplà fins arribar a la cabana d’Hourdouch on divisem algun que altre Aguilot i on s’inicia un  tram d’ uns 200 mts on ni a peu t’aguantes… finalment  empalmem en un altre dels fantàstics corriols, que dona a una llarga i relaxant baixada per pista molt ràpida a la vora del riu. Al poble de Mauleon Barouse paradeta per fer la Coca-Loca on el Litus comença a recuperar-se a base de pastilles.

  

 

Entrem en zona mes còmode i després d’algun corriolet iniciem l’ascens de l’últim coll del dia. El Mortis. Una ascensió per asfalt d’uns 5 kms que a mes d’un se li travessa. El coll no te res de l’altre mon però si arribes desgastat es fa molt pesat. Els tres mes valents fa estona que esperen d’alt. Per arribar a Sant Bertrand de Cominges falten uns 8 kms i sembla tot baixada. I així es durant una bona estona. Pista ràpida fins que de sobte agafen un corriol a dretes que va fent ziga-zagues i puja- baixes per acabar de rematar el dia. Deu ni do amb el que es porta a sobre.

La Immensa catedral d’alt del turo enlluerna. Impressionant. Poble murallat  on es fa difícil trobar L’Oppidum el nostre allotjament. Son dos quarts de vuit, ens queda una hora per dutxa i sopar. L’allotjament es el mes cutre dels que hem passat però el bon tracte i el bon menjar disculpen les mancances de les habitacions. Després de sopar volteta pel poble tot buscant les terrasses que el Crus havia trobat… tancat i barrat. Només un restaurant d’un Madrileny es digne a servin-se cafès i alguna copeta.




Track i mes info Aqui

El Video

Pedals Occitània Part One

Una altre mes al sac. Nova ruta estiuenca tornant a la zona que va veure néixer els Bikeapeu. Aquest any nomes han estat sis els integrants de la colla que han format part de l’expedició per les absències obligades per diferents motius ja coneguts d’altres integrants d’edicions passades.

La ruta en general passa per llocs molt bonics, sempre en zona molt verda i humida, cosa que s’agraeix si fa calor. Es una mica extrema en el sentit de que el terreny pel que es circula o es pista molt bona o asfaltada o es sender. No hi ha terme mig. Les pujades no tenen desnivells molt forts i els senders son molt ciclables i ràpids. Nosaltres la vàrem fer en quatre etapes, formula bastant assequible per bikers de cert nivell si a mes es vol gaudir del paisatge i de dies de vacances. A la part francesa s’ha d’anar en compte pels horaris tant diferents de l’Hosteleria.

 El diumenge dia 5 sortíem direcció Vielha a les 4 des de Manresa, el Pc,el Pagès i el Litus per trobar-se amb el Crus, el Fernando i el Carles que ja es trobaven allà. Abans d’arribar a Pont de Suert el Cel pintava magre i no feia gaire que havia caigut una forta turmenta. Sabíem que la previsió per diumenge tarda i dilluns no era bona. Efectivament tot just passar el túnel de Vielha boira i plovent. O sigui que en arribar a la oficina de la Pedals ja anàvem xops!!!


Aquella nit es vam allotjar al Riu Nere bones instal·lacions i menjar correcte. Tota la nit plovent ens feia  dubtar  de la sortida. El fang suposem no el podrem estalviar però sortir de bon mati molls???? Per sort va parar tot just abans de sortir . La veritat es que fins Bagneres de Luchon hi ha molt asfalt per tant el fang tampoc va ser un problema. A mes  els corriols estaven força nets. Nomes s’havia d’anar en compte de no xafar cap pedra relliscosa. El Litus no anava massa be, ja venia de casa amb indisposició així que el primer dia les va passar magres. 


 A Bossòst fem una paradeta junt amb d’altres bikers que es van perdent  tot sovint, es fa difícil seguir el llibre de ruta amb tantes desviacions. Nosaltres portàvem el track del Guile que l’havia fet al juny… be també es varen saltar algun que altre tros…  Fins a 23 bikers estaven fent la pedals aquests dies. Després d’un petit dejeneur reprenem la marxa per pujar el Portilhon per asfalt 5 kms i després per una pista al principi trencada, però molt maca. Aquí el Litus es queda molt despenjat i el Pc trenca la tija de la bike. Foto de rigor a d’alt el port. Baixem també per asfalt  3 kms mes fins a desviar-nos a l’últim petit repetjó del dia.

 Corriol de baixada fins a Saint Mamet dels que es gaudeixen i arribem a Bagneres de Luchon a dos quarts de quatre, on el Pc pot reparar la bike a la mateixa botiga on s’ha de fitxar. Cap a l’hotel Acta a rentar bikes i allotjar-se. Molt bones instal·lacions les d’aquest hotel que no serveix sopars. Passegem pel poble en busca de picar alguna cosa… Error!!!!! Fins a les set aquí no es jala….visita a supermercat a buscar galetes,fuet,platans…una terraseta birra de mig litre per esperar el sopar… El litus esta que cau!! Segurament amb febre i la resta doncs ja ho sabeu… ( Paraula màgica ) Finalment a dos quarts de nou se’n va a dormir…després d’un sopar no gaire idoni pel seu estomac .La resta no triguen gaire, tot tancat i barrat a dos quarts d’onze. El Pagès se’n fa creus!!! Vive la France!!!

Continuarà….

Track  i mes informacio Aqui

El Video

 

Ni Romans Ni Andorrans Som Catalans

Si Catalans…. Tot i participar a la I edició de la Romànica encara no som Romans… Una pedalada força dura com així ho avalen els 95 Kms i els 2.500 mts d’ Ascens acumulat. Mes tècnica del que realment esperàvem per la presencia de forces corriols i trialeres, cosa que no ens ha de sorprendre coneixent els nostres amics de Navàs. I perfectament organitzada, avituallaments complerts, assistència en tot moment, amabilitat i somriures per tot arreu, fotografies a dojo… en resum un dia de BTT perfecte.

Els quatre “ Catalans” que hi varen participar s’ho varen passar d’allò mes be resseguint els camins i ermites Romàniques. Cada vegada que veiem un lletrera “ Ermita de…” sabíem que tocava posar el platet…i quan baixàvem tocava posar tots els sentits per no topar amb rocs i saltar pels aires…  Ruta complerta, exigent , molt diversificada i gens ràpida. Be tampoc anàvem de carreres així que vàrem gaudir tant com vàrem poder de la ruta, de la gent, i del bon ambient que va circular en tot moment  tant amb els ciclistes participants com amb els membres de l’organització. Senzillament ja esperem l’any que ve per tornar-hi… això si, millor que sigui en una altre època de l’any per que tot i que el dia no va ser dels calorosos es  va patir molt sobre tot a les hores centrals del dia.Es una ruta en que la calor pot fer estralls degut a la manca de zones amb ombra  si es continua celebrant al Juliol.

I Catalans, per que tampoc som Andorrans.La sortida compaginada amb els nostres col·legues de l’Esport Ciclista Manresa celebrada el 21 y 22 de Juliol ens va fer “bavejar” per la comunió de ciclistes (18 integrants),per l’experiència viscuda,per la bona organització de l'esdeveniment, per la qualitat del allotjaments malgrat ser un refugi de muntanya, pels paisatges fotografiats, per les rutes exigents, i complertes, pel bon rotllo la conya i demes que es va viure… en fi em passaria el dia escrivint i no acabaria de posar-hi adjectius,doncs realment s’ha de viure l’experiència per saber el que vàrem gaudir aquests dos dies.

El primer dia sortíem del Poble de Castellbò a 800 Mts d’altitud per coronar el Pic de L’Orri a quasi 2.500 Mts. Van ser 40 Kms ininterromputs de pujada amb quasi 2.000 Mts d’ascens acumulat amb rampes molt dretes que van fer avorrir a qualsevol. La baixada vertical i divertida. Primer per un corriol ràpid i després per una trialera mes tècnica, on vàrem patir la caiguda del dia. A pesar de les primeres males impressions , per sorttot va quedar en un ensurt i El Guile va poder pedalar al dia següent

  

L’endemà la ruta es presentava mes trencacames. Sortíem del Refugi de la Basseta a San Joan de l’Erm on havíem pernoctat a 1.700 mts d’altitud i amb una temperatura de 8 graus… quina rasca al mig del Juliol i comencem baixant… així que toquen manguitos i xubasqueros… però aviat ens els trauríem. La primera pujada al Coll de Conflent llarga… eterna amb unes rampes del mes pur estil bikeapeu. A dalt s’han tornem-hi. A 2.150 mts altre cop manguitos…per que tornem a baixar.  El dia abans havíem acordat retallar el tram que baixava fins a Os de Civis per mirar d’arribar una mica mes d’hora al dinar i així poder emprendre la tornada a casa a una hora mes digne.

 Així que al coll de l’Aubaga continuem el camí direcció el Coll de Laquell  altre cop a 2.160 mts. Puja i baixa constant fins a la Creu del Ras de Conques on agafem un corriol que va bordejant diferents colls, el de les Mongetes,Solanell,Galliner,Turo Gros… fins que al km 50, per voler seguir el Track que dúiem ens va portar fora del camí a zona bikeapeu. Un quilòmetre i mig de pateo per no fer marxa enrere . No vàrem connectar amb el Gr que no s’havia d’haver deixat mai fins a Coll de Seix. Des d’aquí fins al final  tornem a gaudir de la BTT. Ens espera la dutxa un bon dinar amb xupitos inclosos, i el mal regust d’haver de tornar a casa…Qui no s’hagués quedat algun dia mes?