Ciclisme d'Alçada

Els Bikeapeu no han fitxat ni al Hermida ni al Contador No … l’alçada es deu a l’altitud de les muntanyes voltejades. A banda de les sortides tradicionals els bikeapeu es van traslladar el passat 9 d’abril a les contrades de Camprodon per recordar una ascensió que ja varen fer en la ruta de la Bi-6000 a l’agost del 2009. Des de Villalonga per la pista de Tregura fins a la lloma del Balandrau (2.585)  amb una altitud de 2.200 Mts. Des de la Collada Meianell fins a Pardines per on vàrem baixar per  un bonic corriol de vertigen….

I des de Pardines a la Collada Verda, per unes pujades  impossibles que varen fer acumular quasi 1.500 mts. d’ascens en poc mes de 42 Kms. I gaudir de la vista de un altre dia de suors a la Bi-6000 El Coll de Pal. La arribada a Villalonga per un corriol desengrassant si es que ja quedava alguna cosa….Menys mal que la neu va fer desistir a alguns de no agafar la alternativa que es portava per pujar al cim el Balandau per la collada de Fontlletera i tres pics , doncs el dinar que ens esperava podia haver estar mes aviat un berenar….

El passat 21 d’abril tocava el Pedraforca (2.506), una Volta amb diferents vessants, una mes entretinguda de 50 Kms i 2.000 de desnivell i una mes llarga de 79 Kms i 2.700 que varen donar les millors perspectives de la emblemàtica muntanya. La sortida des de Saldes, per la pista de Gresolet cap el Colell amb una temperatura de dos sota zero, però que pràcticament no es va fer notar davant el desnivell de pujada d’aquesta primera ascensió. A d’alt del coll rastres de neu a la pista que li donen un encant mes a la sortida.

Baixada cap a Josa on es separen les dues alternatives. La primera per corriol fins a Gosol a esmorzar i després pel coll de Feners fins a Saldes també amb algun corriol, i la segona per Cornellana, Fornols, Tuixent i el Coll de la Mola fins a Gosol i Saldes. Alternativa mes pistera, pero a la vegada mes dura doncs el Coll de la Mola amb 16 Kms ininterromputs de pujada es fa llarg i pesadíssim. L’horari apretat d’arribada a Saldes per dinar fa que des de Gosol a Saldes s’agafi l’alternativa de l’asfalt.

I aquest cap de setmana llarg ha començat amb un test Tdb Silver de quatre aventurers que s’han endinsat pels recargolats  corriols de la zona Torello-Tavertet-Rupit per fer memòria del que els espera el pròxim 2 de Juny…  tot plegat amb un recorregut de 60 Kms i 1.700 de desnivell, això si ben acompanyat d’ esmorzar, dinar i …. Complements. L’alternativa al Test, ha estat una altre volta…. La Mola. Reedició d’una ruta que va agradar molt en el seu dia per diferents motius. Paisatgística evidentment però també molt complerta beteterament parlant. Pistes, corriols kilometratge, ascens, rampes dures…. Un bon poti-poti de btt recomanable. Total 76 kms i 2.300 d’ascens en poc mes de 6 hores de pedaleig… ritme Non Stop…

Val a dir que totes aquestes sortides han oxigenat i desinfectat  be la sang, de tots els participants i han sigut uns entrenaments d’alçada de cara al repte principal dels Bikeapeu aquesta temporada que com tothom sap es, treure’s l’espineta de l’any passat a la Tracks del Diable Non Stop. Però encara queden quatre setmanes i alguna cosa mes caurà.....

Un Clàssic

L’Estany es el centre d’una de les rutes clàssiques de la colla. Tot es clàssic, el Kilometratge , la  duresa, el dinar-esmorzar, el turisme… tot menys la ruta en si. Portem quatre edicions d’aquesta clàssica i tot i tractar-se d’un recorregut circular, mai hem repetit circuit. Tots han tingut variants importants en quant a la zona per la qual hem pedalat per arribar-hi i desprès tornar.Els anàlisis poden ser molt subjectius i “variopintos” i també depenen molt de les diferents interpretacions dels programes que les analitzin, 

però si  ens basem en la informació que ens facilita la web de cicloide s’ha de reconèixer que la d’enguany, tot i que a priori semblava una mica mes fàcil que la de l’any passat  finalment les diferencies no han estat gens notables com si ho poden semblar si les comparem amb la del 2010. Cadascú  que tregui les seves pròpies conclusions accedint als enllaços.A banda d’això la sortida va estar caracteritzada per diferents adversitats e incidències. La mes notable va estar la del Bridge. Ja va sortir de Manresa amb les condicions físiques mancades, degut a alguna mena de indisposició, i finalment va a haver de plegar doncs ni tan sols va poder prendre cap tipus de menjar.

El Pages lesionat, que havia pujat a esmorzar, va fer molt amablement de taxista i va repatriar-lo fins a casa. Desprès van començar les pèrdues “ d’aire” (No sigueu mal pensats). Primer el  Guile, desprès el Litus,desprès el Xic  no sabem quantes vegades ( al final ja varem perdre el compte) i entre mig el Paco que com que sempre anava davant podia esperar a la colla inflant el seu neumàtic,desenes de vegades. Amb tot això se’ns va fer fosc, les trucades al mòbil es succeïen… ja us imagineu de qui i per que. Mòbils que deixaven de funcionar….no sabem si aposta….però finalment tots sans i estalvis. 

A l’arribada ens trobem la sorpresa de que El Xic i el Litus tenen els cotxes tancats a l’aparcament de les pistes, i no els poden treure. Així que al Pagès que no es volia perdre la birra li toca tornar fer de taxista fins Castellgalí i el Pont de Vilomara. Finalment el Litus pot contactar amb el propietari i aconseguim  poder treure els cotxes, cosa que obliga al Xic a tornar a Manresa quan ja estava a la dutxa….  En fi que sembla que aquesta plaga vírica que ens afecta te infinitat de mutacions i no hi ha medicament ni vacuna que la eradiqui d’una punyetera vegada.

Esperem que el pròxim cap de setmana les coses rullin millor…

Per Fi...

Per fi!! Desprès de setmanes sota mínims d’assistència bikera amb no mes de 4-5 bikers per sortida, hem encadenat dos caps de setmana amb l’afluència normal del grup. Quan no faltava un era un altre, i sempre teniem absències remarcables. Aquest hivern ens ha portat a part de temperatures baixes una plaga vírica que ha malmès la colla d’una forma o altre. El virus mes malèfic ha estat el “Squiroles”. Aquest virus s’ha caracteritzat per tenir varies soques de diferent comportament. La “Carreterus” que afecta als bikers obsessionats per l’asfalt i la “Parentis” que es caracteritza per tenir algun familiar o amic a altres penyes.

Un altre virus molt actiu ha estat el “Mandritis”. Com tothom coneix aquest virus afecta a tot aquell que amb el fred s’estima mes quedar-se sota el llençol escarxofat que sortir a pedalar. Altres membres de la colla han estat afectats pel “Entrenus Continus”. Un virus que contagia als mes competitius i que amb les metes projectades aquest any, surten cada dia a entrenar menys el cap de setmana…. Un altre dels virus ha estat el “NoPuedor” amb tres soques diferents, la “NoTincPermis” , la “MassaFeina” ,una soca molt estranya en els temps que corren i la mes greu la “QuinMal”. Genolls malmesos, canells estripats i esquenes torçades…. Per sort aquesta soca esta remitin amb força i poc a poc els bikers contagiats comencen a tornar a pedalar.

Independenment de la plaga virica que ha asolat la colla, les sortides que s’han anat fent sempre han estat al mes pur estil bikeapeu. Quan no era una bona corriolada o una bona pallissa de pedalar, era una bona farra i un fart de ... bike a peu. S’ha gaudit però dels camins nevats, durant forces dies, degut a que les baixes temperatures han fet que tinguessim paisatges inusuals per la zones on pedalem. Des de aqui volem desitjar una pronta recuperacio a tots els contagiats..

La Primera de L'any....

No, No es la primera pedalada de l’any, es la primera crònica. I es que la literatura no es el fort d’aquest grup, així que les tasques d’escriptura recauen en els pocs que s’atreveixen a d’estripar el diccionari i malauradament no van sobrats de temps per fer-ho.El grup ha estat immers des de el novembre en un munt d’activitats a sobre de les bikes. La mes important va estar pel pont de la Puríssima . Ens varem desplaçar fins a Horta San Joan per donar la Volta als Port de Beseit en dues etapes de diferent categoria. La primera mes trialera i castigadora i la segona mes turística.

 El primer dia varem ser set bikeapeueros els que ens vam endinsar dins les muntanyes del Parc Natural. Vàrem gaudir de bones temperatures malgrat el fred inicial del mati. Les pujades de fort desnivell ens feien suar malgrat aquest fred. Ruta molt lenta degut a la dificultat tècnica dels corriols de baixada i això va fer que arribéssim a les fosques. Per sort amb la bona previsió dels bikeapeu no va faltar llum per arribar a bon port. El Xic i el Paco reprenien el camí de casa mentre els altres cinc esperaven ansiadament la segona etapa a priori mes assequible.

La veritat es que desprès de la modificació dels plans i de la pallissa del dia anterior no ho va ser tant. Els Estrets D’Arnes es un lloc pintoresc de gran bellesa. Visita obligada de qualsevol que es digni donar una volta per la zona. Uns corriols que es deixen fer per la vora del riu fins arribar a la zona d’esbarjo on iniciem un llarg ascens travessant diferents colls. La baixada com no podia ser d’altre manera per trialera, menys Técnica que les del dia anterior però que fa posar el peu a terra mes d’un cop als diferents bikers. Per rematar l’arribada per un camí revirat que va creuant la riera infinitat de cops. A l’època que som no es gens agradable mullar-se els peus, però per mes d’ un ha estat inevitable.Ens espera un bon dinar a Cretas abans d’anar de compres…. A la cooperativa carregada d’oli,vi,olives etc…. I satisfets per un altre aventura bikeapeura mes.

Al Novembre es va participar en una nova edició de la Berga-Santpedor. Un recorregut que des de fa dos anys que s’ha modificat en la seva primera part fins Casserres. La modificació ha esdevingut en un recorregut molt mes corriolero i entretingut que fa que la sortida guanyi molts punts. Aquesta pedalada últimament havia estat apartada del calendari bikeapeuro, i ha estat rescatada en les seves dues ultimes edicions. També des de fa dos anys es celebra la Berga-Santpedor Up&Down. Es una iniciativa altruista que puja a Berga de nit per desprès fer la clàsica de baixada. Dos bikers de la nostra colla hi varen participar.

Un altre esdeveniment important va ser la reedició de la Trobada de Bikers per la Fira de reis de Montclar. Novament junt amb els nostres col•legues Trialeros, i Picarols varem gaudir d’un mati Màgic com el de l’any passat. Una bona matinal de btt amb la companyia de bikers de gran alçada pel seu companyerisme. Quasi 50 bikers es van concentrar a Navàs en una sortida relaxant que fa que la BTT sigui mes que un esport. Una gran família Betetera que va aprofitar la benevolència de les temperatures per compartir vivències , amistat i parlar de reptes futurs….

I una nova edició de l’hivernal… on fins hi tot la Betty i el Pc s’hi van atrevir enguany. Potser no va ser el millor dia vist el traçat molt mes corriolero si hi cap que d’altres anys i molt mes exigent. Sort de les escapatòries legals muntades pels organitzadors. Moltes cares conegudes inclús de fora la capital del Bages. Absència però d’ un dels corrioleros per excel•lència dels Bikeapeu per motius de Salut. Ànims Xic et trobem a faltar ¡!! Tothom varem gaudir d’un clàssic de la zona que enguany ha estat com sempre ben organitzada.

L’últim cap de setmana teníem l’atractiu de l’estrena de equipació. La pluja la va malmetre en part… es va estrenar amb un bon esmorzar… Nomes tres bikers es van dignar a cremar primer les calories que endrapaven la resta. Fins hi tot el Farma que feia dies que no venia s’hi va apuntar. Finalment va ser diumenge el dia en que la vermellor bikeapeuera es va fer sentir pels corriols fins a Can Paco i fins al Suanya desprès on diferents caigudes per sort sense massa conseqüències han fet de la sortida una bona estrenada…