Non Stop. El Test

Amb una setmana de retard,finalment va arribar el “Test”. Set bikers es vam concentrar per anar a lluitar de nou per les terres del Diable. El Xic,Bridge,Calveres i Litus a testejar el terreny de Torelló a Vidrà per la Non Stop. 92 Kms de corriols i pista trencada. El Pagès,PC i Primo feien el primer tram de 50 Kms fins a Rupit. Sortida mes aviat lenta per les aspiracions del tres nonstoperos però era una sortida pactada amb el grup curt fins a l’hora d’esmorzar, a on es separarien. Els components que desconeixien el terreny de bones a primeres ja van quedar embalcats de les belleses del camí tot i no ser una sortida pensada per fer turisme…

Una mica de fang en els trams mes humits complicaven la situació però res de l’altre mon. Per si de cas pel dia 4 de Juny una mica mes sec aniria be. El Bridge molt fort a pesar de les seves ferides desprès de la caiguda al seu stage, el Calveres gaudint com un nen petit sense cap pressió, el Xic que seguia ritme i el Litus de controlador agafant els temps per calibrar possibilitats. La resta a gaudir de ruta. Aturada a Cantonigros per esmorzar els de la curta. Els testejadors barreta,coca loca i a pedalar. A partir d’aquí cada grup amb la seva aventura. A Tavertet el Litus no segueix el ritme i es va despenjant en la pista dels Cingles de l’Avenc.

Nou repostatge a Rupit. Passem el Salt de Sallent i Bridge i Xic es paren a tirar fotos. El Litus que no para segueix amb el Calveres, i una vegada rebassat es queda novament despenjat. En aquest tram el Xic també ho passa malament i finalment el Bridge i el Calveres arriben sols a la Devesa o ens reagrupem. El Litus que tampoc para es enxampat al Collet de Pixanuvies. A partir d’aquí el grup va mes compacte. Arribada a la Vola on es fa una nova mossegada i el temps amenaça tempesta. Alguns proposen deixar-ho aquí i baixar per la carretera, però el Litus obliga al grup a seguir malgrat que també va tocat pel mal al canell fruit de la caiguda de fa mes i mig.

 Queda la “Cuesta de la Muerte” i l’arribada a Vidrà que fan pupa. Els corriols abans d’arribar a la Porta de L’ infern ( La Vinyeta) fan les delícies del Xic, però al preludi de "la Cuesta", el Bridge comença a anar tocat pel mal de costelles , i el Calveres tot i anar preavisat pel Litus es pensa que ja ha pujat la verdadera Cuesta. Noi el preludi no es res mes que uns 600 mts amb rampes del 22% La cuesta son 4 Kms ¡!! A d’alt del preludi en Calveres s’emprenya i esbotza, i ara tornem a baixar???? Noi això son els Tracks del Diable!!! Abans d’arribar a la Vinyeta comença a diluviar i a pedregar.

Ens aixopluguem a sota d’arbres per esquivar el mal de les pedres, però quedem xops. Finalment desistim de pujar la cuesta i agafem l’escapatòria a Torelló on creiem que l’altre grup ja deu haver arribat per anar a dinar. Però també els ha agafat la tempesta tot just arribant i estan aixoplugats esperant que escampi. Ens retrobem amb el dimoni galàctic… En Jordi ens acompanya una estona a la taula. Es un dimoni una mica especial… et tracta be, es fa amic teu i t’ajuda en tot.. la única mala llet la va gastar en muntar les rutes per aquestes muntanyes…. Ahh!! I recordatori especial per la nostra barrufeta que no ens va acompanyar en aquesta sortida i diumenge es va anar a fer la pedalada que varem veure senyalitzada pels mateixos camins ¡!! Una nova faceta desconeguda de la nostra barrufeta.. ara li agraden les aventures en solitari…

La setmana que ve segona part.

Un avanç del muntatge audiovisual...