Embussats a Busa

Cada vegada es mes difícil descriure les sortides que realitza aquesta colla,doncs moltes d’elles han acabat els possibles qualificatius. La sortida per la Serra de Busa reuneix a part d’aquests qualificatius alguns elements que no n’han tingut altres. Història.

Al Pla de Busa es va constituir un fortí de les guerrilles contra l’exèrcit de Napoleó en la guerra de la Independència o Guerra del Francès i l’indret anomenat Capolatell es va fer servir de Presó "Natural" dels presoners francesos, molts dels quals es llançaven al buit per desesperació.La Serra de Busa es un indret singular,de parets inexpugnables i de gran bellesa que podem gaudir des de diferents punts.

Hem escollit sortir des de l’Espunyola, Uns Kms d’asfalt ens anirà be per escalfar cames, tot i que ja hi han pujades que fan mal. Just quan comença la pista de terra iniciem una baixada que ens porta a Sant Lleïr. Ens creuarem amb la carretera que ve de la banda de Navès.

Donem la volta per la masia del Pujol, lloc on es pot menjar doncs funciona com casa Rural. Anem seguint el curs del riu Aigua d'Ora per un camí bastant trencat que desemboca en una esplanada on antigament s’hi podia acampar tal i com recorda el Litus. De fet ens trobem algú que deu tenir nostàlgia i esta acampat. El seu gos ens saluda molt efusivament.

Fins aquí la ruta ha estat diguem-ne còmode, nomes destacar un petita caiguda del Toni sense masses conseqüències. Pocs metres mes amunt trobarem la ermita de Sant Pere de Graudescales on trobem força visitants, amb la taula parada per esmorzar.

En aquest punt es on comença el calvari. Iniciem l’ascens al Mirador dels Presidents, la pista sembla mes aviat la llera d’un riu, ple de rocs i reguerons. El Bridge va animant a tota la colla però la veritat es que es fa molt difícil pujar aquest desnivell sense posar el peu a terra algun cop.


 
Des de el Mirador primeres vistes de la vall d’ Aigua d’Ora i de l’ermita de Sant Pere. Des de aquí fins al Moli d’en Bancells baixant. La pista no esta tant trencada però no exempta d'ensurts. L’ombra dels arbres, l’humitat del riu i la musica del aigua son companys de viatge, un viatge de plaer…

Al moli ens trobem la pista que ve de la banda de la carretera de Berga a Sant Llorenç. Girem a esquerres en direcció a Valielles de Busa per pujar fins l’altiplà pel Grau de les Collades. Fins d’alt farem, uns tres kms brutals, impossibles, descomunals, veritables parets de fins el 29% tècnicament impossibles de pujar d’una sola tirada també en bona part per l’estat de la pista.

Nomes el Bridge i la Betty s’han atrevit a fer series per pujar algun tros. La resta hem llançat la tovallola abans de començar.

Desprès de Suar i suar, pedalar i caminar, alguns mes el segon que lo primer, arribem al Pla de Busa.

El Pla de Busa diguem que no es del tot pla. Algun que altre repetxonet per fer la guitza trobarem. Ens desviarem de la ruta uns 2 kms per visitar primer la Font de Busa. Un bon indret pels amants del bocata i la migdiada i de pas remollar-se.

I en segon lloc la Presó, on també gaudirem d’unes vistes impressionants primer des de el mirador situat al Serrat de les Gralles i despres desde la propia Presó. Panoràmiques de Sant Llorenç, El Santuari de Lord, EL pantà de la Llosa, el Pedraforca…. Sense paraules. La Betty s’hi volia quedar a viure.

Per arribar a la Presó s’ha de caminar uns 500 metres, però te el seu encant visitar aquest indret. Abstenir-se gent amb vertigen. Les parets son verticals i no val a badar. La famosa passarel•la dona molt yuyu travessar-la..

Retrocedirem el camí fet per encaminar el retorn. Pujadeta fins la Creu de Busa des de on podrem divisar el Pantà de Sant Ponç. Just aquí iniciem el descens paral•lels al Cingle de la Creu per una pista perfecte, molt engravillada i de fort pendent on els frens tenen un paper molt important a jugar. Tots hem arribat abaix amb els discs de fre recremats. La veritat es que no hi ha hagut moment per mirar ni desnivell ni velocitat que marcava el GPS…fer-ho era de suïcides.. Agafem direcció de nou cap al Mas Pujol per fer l’àpat. Hem decidit menjar aquí tot i que fins arribar als cotxes quedarà una ultima pujada que a mes d’un se li travessarà.

Els plats normals, tampoc hi ha massa gana. Be en termes futbolistics seria un 4-1. Dels cinc, un sempre menja pels altres quatre, però no es vol abusar per por de la pujadeta…. i tots ens mesurem. Així que amanides, pasta, bacallà i algú que altre agosarat que s’atreveix amb la vedella amb bolets.

Postres, cafès i tertúlia que s’allarga. Últimament el tema estrella son les pedalades “competitives”…. No es que el tema fos avorrit, però la Betty i el Farma quasi s’adormen . Lo de la Betty es normal, el Farma no fa bondat a la nit ultimament i… el Litus sense comentaris. El Bridge i el Pc en plena forma, fan els deures….
La pujada de tornada fa pupa, però la colla es comporta com guerrillers contra els francesos i arribem a l’asfaltat. Un cop al cotxe decidim parar a Caserres a fer la birreta, on el Bridge se’ns acomiadarà. Bon lloc l’escollit. A la Piscina hi ha bon ambient. La Barrufeta tira els trastos d’anar a la Nocturna de Sant Fruitós, però no es res mes que un Bluf. L’únic decidit a fer-la es el que menys ha dormit…. Però sense companyia també desistirà.

Informació Tècnica i Track Aqui