diumenge, 4 d’abril del 2010

Diumenge Caganer,esmorzar i sorpresa

Avui podia haver estat com molts diumenges que es lleven plujosos. Fa mandra llevar-se per pedalar quan sents que plou durant tota la nit. Així que l'alternativa estava servida, cafetonet al Bar Montcau i truquem als mes mandrosos per anar a esmorzar, com no a Can Paco.Ens trobem primer el Pepito i el Litus, a la penya ens trobem amb el Sant Miquel, l'unic agossarat que s'ha atrevit a sortir en bici amb ja les quatre gotes que queien.Truquem al Salva que també s'apunta. Desprès penso amb el Pep Pont que va dir que aniria en bike des de Olesa pel Parc fins al Pont de Vilomara, però penso que no deu haver estat tant atrevit i efectivament el trobo a casa conectat i s'apunta a l'esmorzar. I per fi el Rin, que a pedalar li costa, però quan li parles d'un esmorzar al Paco ho deixa tot plantat fins hi tot un partit del Ricoh...
Megaesmorzar, mes valia haver anat a pedalar, el Sant Miquel que continua en bici ( ara si que estic sorprès) i el Pepito que ens convida a fer un xarrup a la "bodega". Cava d'alta qualitat per rematar un mati sense cap mena d'exercici que cremi els excesos...
Però la Sorpresa del dia, per la part que em toca,l'ha protagonitzat el nostre colega Pep Pont i desde aquestes ratlles li vull agrair el detall. M'ha regalat eines informàtiques per tal de que pugui editar fotos i  videos i fer muntatges mes profesionals al nostre blog. Be segur que anava amb segones, per que ara no tindre excusa per fer-ho tant malament....
Gracies Pep, espero poder millorar i regalar-te molts moments de bike junts i que quedin plasmats amb la profesionalitat que aquestes eines es mereixen.

1 comentari:

  1. Senyoreta i senyors!!! impressionant!!!! brutal!!! acullunant!!! fantástic!!! maravellòs!!! espatarrant!!! entendridor!!! salvatge!!! així puc definir el matí e diumenge que hem passat, un dia que es llevaba aborrit, gris i fosc, s'ha tornat brutalment: clar, lluminòs, divertit i dels que fan amistat!!!! L'enhorabona pel Pepito, per la seva amabilitat i bona fe, per la seva companyia i pel seu "antro", que ha estat una descoberta molt i molt agradable. Quan llegueixi aixó un que em sé, ens dirá que som una colla de dats pel cul i maricons, però nomès amagará una enveja per no haver pogut venir, però es clar, Andorra cau lluny!!! jejeje. Litus, Joan, Miquel, Salva, Pepito, Pep Pont, un matí de mil cullons ben enllaçats i molt ben distribuits!!! un matí de jala, que demà s'acabará el mon, jajajaja!!! en fi, de p... mare!!!! PEr cert LITUS, no m'has d'agraïr res, el Pep Pont el que promet, ho compleix!!!! ji ji ji!!! apa!!! ara fot obres d'art, que les actrius i actors, ja'ls possarem nosaltres!!!!!! .

    ResponElimina

Qualsevol comentari fora de to o irrespetuos serà esborrat directament sense previ avis per l'administrador del Blog.