Coaner Versió 2010

   Coaner.... Molts records d'edicions passades, tant diferents unes de les altres. Enguany incorporàvem trams nous, i un toc aventurer per allò de la desconeixença. Record de participació i això que ens han fallat la Betty, el PepPont i el Jaume per diferents compromisos.

   Sortim set de Manresa a un quart de vuit, el dia s'ha llevat fresquet amb un vent molest.

   Anem direcció Santpedor i just a la primera variant de l'any passat ja es senten els primers renecs. Amb el que ens espera i que fem marejant la perdiu ( be s'ha dit d'altre manera que millor no mencionar). Una provatura fallida del Gepet ens fa recular una baixada amb fort desnivell  que evidentment del reves es pujada amb fort desnivell. Algun que altre tram nou sense masses complicacions i ja ens veiem arrencant les primeres suors al primer entrebanc del dia, l'ascens al Costafreda. L’experiència ens fa retallar un repatxo impossible,i a d'alt la foto del Puigmal amb Suria baix.

   El Gepet s'havia inventat una nova arribada a Coaner intentant solucionar el mal tràngol de l'any passat i ha resultat un camí mes assequible i entretingut però no exempt de sorpreses. Carregada d'aigua a la Font del Ferro.

   Arribada a Coaner i l'esmorzar. El bocata de truita de patates aquest any era mes petit, i el Pare Camps ens sorprèn amb un assortiment de olives i pepinillos i coliflor confitats. . El Primo amb una caixa de galetes. 

Ara entenc els renecs d'abans per que amb el tupeware i el termo  el PC mes que una motxilla necessitava un remolc.

   El San Miquel es feia càrrec de l’acompanyament del cafè, ummm que bo el cafè que ens prepara la Mercè. Mentres esmorzàvem se’ns ajunten els Xaviers que baixaven de Sant Mateu. Raget de Magno i milles per endavant.

  Els puja baixa, mes puja que baixa que ens obliguen a parar per treure roba. Molta aigua a la Riera de Coaner. El Pollastre comenta que no havia vist mai tant d’aigua. Em sembla que ens mullarem els peus... efectivament.

   Molts arbres caiguts per la nevada i també molts rocs al mig del camí.

   Anem tragant pista i el Gepet comenta als nous l'ultima pujada de quatre kms a una mitja del 10% per arribar fins d'alt la serralada de Castelltallat. Tots en plan reservon... A cada repatxo anaven demanant  Ja es aquí? NO ja us avisaré... tranquils. Tot just comença el calvari quan.... eiiiii que el Xavi no ve, i el San Miquel diu que el va buscar. Comentari obligat, ara haurem d'anar a buscar dos. Mentres esperem comentem coses dels Tracks del Dimoni, i per fi apareix el Xavi amb el San Miquel. Es veu que tenia presa per començar el calvari i havia trencat abans d'hora en un petit despista.

   S’arriba d'alt i els Xaviers decideixen abandonar-nos. El Xavi va tocat, feia dies que no pedalava. El 0,0 va rellepant tota l'aigua dels bidons. Si, si  aigua....

   Iniciem el descens per un tram nou, mes tècnic, mes entretingut, no tant ràpid i amb algun susto pel mig.

   Desprès de molt baixar el Salva diu Això es una ensarronada del Gepet, Estem entre muntanyes. Com això sigui veritat li tallo els.... diu el Primo. i el PC conclou I jo t'ajudo.

Però per fi arribem a la pista que baixa de Sant Mateu i tothom veu el cel quan sap allà on es troba.

   El Gepet s'inventa un corriolet. On vas? Que fots??? Es per aquí contesta el Gepet.

Estàs segur? Vols dir? Serà Conya No?  El Gepet no diu res i continua pedalant, gir a l'esquerra i aiiiiiiiiii !!! Quan vegin això em mataran, puja i puja i puja. Això ha de baixar, Canet de Fals esta allà baix.. diu el Gepet Si,Si , això es el que sento desde fa estona comenta el PC.

i per fi la baixaaaaaaaaaaaaaaaada. Però el Salva trenca l'optimisme. Però si encara falta pujar el Montconill. Doncs si. Ehhhhh para a la font que anem secs. I el 0.0 Torna a omplir bidons. No se que farà quan arribi el Juliol!!!

   Com un llamp arribem a Sant Joan i pssssssssssss, La roda del Guile. Si tingues tanta sort amb la primitiva estaria forrat. Reparem i en marxa. Ens deixa el Toni i el Sant Miquel que va per carretera, son tres quarts de tres. El Guile direcció a la presó ?¿?¿¿

   La resta pel Poal on el Primo ens abandona.

   El Gepet per solidaritat acompanya al Salva i al PC. Si m'acompanyes fins a casa et convido a birra. Fet !!.

   Quan arribem la tasca esta oberta. Anem a la Tasca? Val. Nomes 15 minuts. Una cerveseta fresca ben guanyada. 

   Han estat 63 kms amb un AC de 1589 mts en 5 hores 15 minuts de pedalada.

   Sens dubte Coaner es la ruta que mes bones vibracions ha donat en totes les edicions