Retorn al Passat

Març 2016

 L'estiu del 2009 els bikeapeu varen realitzar la ruta BI-6000. Aquest divendres 25 alguns membres integrants d’aquella sortida vàrem poder recordar velles anècdotes i vivències al repetir part del traçat de la primera etapa. Es aquesta circumstància i el fet de gaudir d'uns dies de festa el que m'ha empès a tornar escriure en aquest espai, malauradament una mica letàrgic, però encara viu...

Agost 2009

El dia es va llevar molt d'hora, a les 5:30 del mati sortíem en direcció Camprodon quatre dels integrants de la sortida. El Pc, Jordi Xavier i Litus anaven en busca del Nasi ja instal·lat a la zona. Absències considerables pels compromisos familiars dels integrants de la colla.

A Camprodon no feia gaire fred, 2/3 graus positius. De totes formes ens abriguem per una sortida en baixada. Aviat ens sobrarà roba. Les primeres rampes en formigonades treuen els primers esbufecs just per arribar a Coll Sitjar.

Sant Valentí de Salarça Març 2016

A mida que passen els kms.  es van succeint colls, de la Bau, Arrencafels, Salgar,  i comentaris, sobre diferencies als paisatges i vegetació per les diferents estacions en que s’han realitzat les sortides, diferencies a les pistes mes amples i arreglades, sobre anècdotes viscudes per part d’alguns dels integrants de la primera sortida... records molts records...

Després d’aquesta successió de collets, un llarg descens, on busquem el punt de la aterrissada del Pc a l’agost del 2009...

Arribem a l’ermita de Sant Valentí de Salarça S.XII on el Litus confon imatges del passat...

Beget Març 2016

El Violinista Agost 2009

Fins a Beget el camí es plàcid. Nomes una trialera al Collet de la Vila i que nomes apareix i desapareix en les nostres ments, es l’únic obstacle una mica digne de menció abans del nostre destí culinari. Can Jeroni. Arribada per asfalt al poble on el Jordi ens demostra la seva posta a punt pels brevets.

El Pontet Agost 2009

Després de comprovar que el violinista encara ens dona la benvinguda, això si, des d'un altre faristol i travessar el pontet, el Nasi ens fa les delícies amb el seu estat de forma, pujant magníficament les escales a sobre la bike i sota la atenta mirada del pagès.

Repetim local, però esmorzem al interior... malgrat fer bona temperatura no es prudent fer-ho a la terrassa. La botifarra negra en aquest Bar pot ser es bisbe... però sembla que alguns no hi senten gaire...

La sortida del encantador poble la fem per asfalt, uns 3 Kms en ascens fins al Pont de la Solana on agafarem  la pista que ens farà guanyar ascens ràpidament fins arribar al Collet de Font Ramut. A dalt una nova trialera fins al Moli d’en Sorolla. Aquí es el  Pagès on mostra les seves aptituds, encara que amb prudència. Zona bikeapeu. Encara sento els renecs del Rin amb les picades de les vespes.

Fins a la carretera de Rocabruna, ascens continuat que comença a passar factura al Litus i que recorda la duresa de la primera etapa de la BI-6000. Ascendint per asfalt fins al Coll de la Boixeda passem per davant del trencall del camí que ens hauria de dur al Portell ( Pla de la Barraca ) i a Coll d’Ares després si féssim la Bi-6000.

 Ja de baixada ens desviem cap a Font-Rubí on el corriol de baixada a la Bi-3000 es torna pujada i el Pagès retorna la juguesca al Nasi. La resta s’ho miren des de darrera... a peu...

Fins a Camprodon  per la carretera. Molt d’ambient al poble. Final de trajecte i final de festa a Villalonga de Ter amb un bon dinar a Cal Pastoret com sempre, amb forces riures, bona companyia, i bon jalar. A la botiga del poble carregada de queviures típics de la zona.

Bona sortida i un dia genial al mes pur estil bikeapeu.

No us perdeu el Video.

.

La Retirada

Una sortida de dos dies pels voltants de Camprodón amb  mes de 100 Kms i 3800 de Ac+. La Bi-3000 o ruta de la Retirada es d'aquelles rutes que s'han de fer. Molts alicients afegits a la BTT. Aquells que ja vàren assistir a la Bi-6000 no esperavem menys i el recorregut va complir amb escreix les expectatives creades. Com que una imatge val mes que mil paraules aqui us deixem una mostra, amb petits comentaris que reflexen a la perfecció el que es gaudeix pedalant per aquesta zona .

La Fauna de la comarca esta composada per un tipus de vaques molt esbeltes amb banyes molt llargues, i que caminen molt rapid pels verds prats, menjan la fresca herba. Espècie autoctona nomes viste per altes muntanyes... Tambe trobarem una espècie molt rara de Galls d'Indi amb cresta Blanca, molt estilitzats degut al gran exercici que fan correns per aquestes montanyes.  Vegeu tambe com els pastorets es miren aquest especimen tan peculiar... mentres es menjen les vitualles preparades regades amb caldos de la millor collita Bikeapeu..

El corriol de la Retirada comença just a d'alt el Coll d'Ares. Aquest corriol va ser utilitzat per mes de 100.000 civils i militars republicans per escapolir-se de les tropes franquistes i arribar a terres Franceses sota una climatologia severa de pluja i neu. 

Beteterament parlant es tracta d'un corriol 100% ciclable, exceptuant algun petit tram tecnic en funcio de l'estat del terreny i  dels que fan afició. El corriol es fa sempre baixant i la colla el va gaudir d'allò mes.

 
A la flora trobarem l'Amanita Muscaria Aquest fong verinos que te propietats alucinògenes, NO va formar part dels àpats de la colla  per la seva alta perillositat que pot produir el coma. I no , ningu alucina encara... el que veieu es una boira que no deixava veure mes enllà del nas..


El que si va alucinar va ser el Xic amb els rovellons que trobavem tots menys ell... Una bona bossa que el Silvestre ens va cuinar per sopar. Una bona guarnició pels abundants plats que ens oferien a la pensió on pernoctàvem a Villalonga de Ter.

A la segona etapa pistes de insomni i molt corriol, despres d'una primera part enformigonada. La baixada en direccio Sant Joan de les Abadesses es fa pel mateix cami que a la Bi-6000. La arribada al coll de Capsacosta es potser dels trams mes dussos de la ruta.  

Just atrevesar la C-26 comença una llarga ascensió que acaba agafant forma de corriol pasant pel costat de l'ermita de Sant Ponç d'Aulina. Seguirem per senders fins tornar a la carretera vella del coll per acabar baixant a Sant Pau de Seguries per l'asfalt, balsam per uns bikers tocats pel cansanci. El sentiment de tots el bikers es que es de les millors rutes de BTT existents cosa que ja no ens va extranyar als qui coneixiem la principal 

Clàssics Bagencs

Diumenge 30 de setembre la deessa Selene va tornar a visitar Navarcles, i els Bikeapeu van anar a rebre-la com ja es habitual. Enguany la deessa ens va preparar una ruta una mica mes exigent de l’habitual amb un recorregut mes curt de 94 Kms però amb una mica mes d’ascens,  2.400 mts ,el que feia presagiar  la duresa de la prova.  Si això hi afegim que aquest cop Selene va venir acompanyada de Zeus i les seves plujes van estar presents durant bona part de la tarda i nit, el sentiment dels participants remullava preocupació per l’estat del terreny.

 

 

Finalment, però exceptuant  algun tram, aquest era força bo per la practica de la BTT gracies a la tipologia de la zona que es trepijava. Cal destacar la gran actuació del Xic que va fer un temps de 6:18 assolint la posició 324, y la del Maqui en poc mes de 7 hores a la 620 d’un  total de 1266 participants que van acabar la prova. La resta de participants ja varen fer prou amb acabar-la…

 

 El 7 d’Octubre també es va estar present a la pedalada popular mes famosa de la comarca per aspectes aliens a la BTT i que no son altres que culinaris... Si, els cigrons ja comencen a fer furor i mes de 450 participants es van aplegar a Rocafort per una nova edició de la Rocaforttina.Una Pedalada familiar on el Xiquet ja fa gala de les aptituds del seu pare en arribar el primer de la categoria infantil.

 

 A la farra cigronera van participar  el Primo i el PC , el Bob Esponja ( alias Paco) i el Litus alguns  una mica mes ben guanyada que d’altres.... . Tambe cal destacar la presencia del Botin amb la seva muller.  3 Recurreguts força exigents pels voltants del Parc Natural, amb un ambient  excel·lent que fa que aquest clàssic sigui un permanent al calendari bikeapeuro.

Pedals Occitania i Quatre

 

Dijous, sona el despertador i la mandra es fa sentir, però no hi ha perdo. La ultima etapa estava catalogada com la segona mes dura de les quatre. Esmorzar “ Francès” sobre les set del mati. El bufet es complert però com sempre falta varietat acostumats a l’esmorzar d’aquí. Sortida en direcció Aspet tal i com vàrem veure per la tarda, encarant una primera rampa asfaltada . Després  un corriol també en pujada suau per tornar a empalmar amb un tram asfaltat durissim!!! Quines rampes!!! Seguim per pista sempre en pujada intercalant algun corriol amb tram “bikeapeu”.

 Arribem en un petit altiplà on reagrupem i algú aprofita per canviar l’oli … petit descens per acabar d’arribar  pujant de nou fins el Col du Lac. Han sigut uns 8 kms realment durs a pesar d’haver-hi bastant  tram asfaltat. Els comentaris ja de bones a primeres son recordant els col·legues que ahir pedalaven a la tarda per fer aquest  tram. Nosaltres l’hem fet a la fresca del mati i no vegis el que hem suat. A partir d’aquí un sender molt ràpid al principi y mes tècnic després per arribar baixant al Col de Buret on just travessar la carretera comença la temuda ascensió al Col de Menté d’uns 12 kms.

 

La pista es ample i molt compacte, tant que sembla asfalt. Les primeres rampes son continues entre el 6 , 8 i 10% però es pedala molt be. El Crus imprimeix un ritme que inicialment aguanten el Carles i el Fernando, però finalment  tots acaben deixant-se anar. Reagrupament al trencall de La Couage on trobarem uns 2 Kms de descansillo. Després la pujada es mes suau i es porta be, però els comentaris continuen sent els mateixos.”

 

Ahir a la tarda això hagués estat per morir-se”. “ Al mati hi toca l’ombra, però a la tarda això deu ser tot sol", "Quina pallissa pujar ahir  fins aquí!!!" Finalment s’acaba la pista bona i es circula planejant per una pista plena de bonys i rocs fins arribar al Gite Le Soulan control 5 de la ruta i situat a la cruïlla del Col de Menté. Després de fer la obligada paradeta per fotos i birres, també hi ha gana i ens seiem  a l’alberg amb un tal Josep de Btt-Tours que també munta rutes i es amic del nostre Darth Vader de Torelló. Es reinicia la marxa per la pista asfaltada que ens dura fins a l’estació d’esquí de Le Mourtis.

 

Allà començarem a baixar per un llarg, fàcil i ràpid  sender dels que es disfruten. Fins  hi tot el Carles y el Fernando , els menys baixadors de la colla s’ho pasen pipa. S’arriba però a un tram molt remenat per treballs forestals que gràcies a deu hem trobat sec per que amb fang ni les orugues passen. Un  altre tram planejant per arribar de nou a un altre llarg sender, molt dret, on trams d’enllosat fa que s’hagi de vigilar molt si es moll. Fa mal les mans de tant frenar, i es fa complicat aguantar la bike. Passem el poble d’Argut, i arribem a Fos sempre baixant.

A pesar de l’estona que portem baixant el grup va cansat i te ganes d’arribar a la parada prevista per dinar a Les. Però primer toca un tram de Nacional que ens indica que arribem a “Espanya” tot  just creuar el Garona. Son uns 5 Kms d’autèntic mal son per aquesta nacional fins que a mes després s’ha d’agafar un trencall a l’esquerra,  havent-la de travessar tota. De boixos.  Seguim pista bona i la gana fa acte de presencia. El Fernando ja menja de tot pel camí… no barretes no... fruits de la natura que ja el coneixem que es home de camp… Una ultima rampa abans d’arribar  a Les que maleïm tothom amb la calda que cau tot veient el poble de recte i pla.

 

Arribem al poble a dos quarts de tres i  ens parem al restaurant  que ens havia recomanat en Josep de Btt-Tours. Creiem que a la terrassa estarem be a l’ombra. L’aire es tan calent que millor haver escollit lloc tancat amb aire condicionat. Pel cafè canviem de terrassa, i allarguem tant com podem la represa per que així faci mes fresquet. Finalment son les 5 de la tarda quan es comença a pedalar. Ens resten 22 Kms en tendència amunt molt lleugera sempre a la vora del riu Garona. Quin tram mes pesat!!.Malgrat haver-hi trams divertits i bonics,tothom  te ganes d’arribar.

Segueix fent calor i aprofitem qualsevol rierol d’aigua per posar el cap en remull,  fins hi tot hi ha una  proposta per baixar al riu a banyar-se però finalment no qualla la idea…quina enyorança de l’Epic Trail… Un últim sender molt ràpid anticipa l’arribada a un quart de set A Vielha , temps just per anar recollir el Maillot que justificarà una nova aventura acabada. Abans d’anar a l’hotel per posar-se guapos pel sopar final de festa, unes birres en una terraseta amb molt d’ambient. Quina diferencia amb el Diumenge quan vàrem arribar…Ahhhh!!! I el qui vulgui saber mes del sopar, de la festa posterior  i de com va anar tot doncs que pregunti un per un en particular, per que no serè jo el culpable dels divorcis…

 

 

El Video...