Vacances ????

Fa olor de Vacances. Els bikers estan pensant mes amb la gandula sota al pi que en pedalar. Però que hi farem. La setmana passada va fallar el Gepet i els 4 que van sortir a les 11 del mati feien la birra al Parc de l’agulla…. El Litus es va tirar un cap de setmana de relax, per que fins hi tot diumenge amb la flaca va anar de passeig. Per no haver-hi no hi hagut ni crònica, vaja mantes!!!!

Així que aquesta setmana el Litus tenia ganes de guerra, i ha preparat una sortida d’aquelles en les que al quart d' hora el PC ja renega… i això que a la convocatòria deia que seria facileta pels desentrenats. Mentida podrida. Era un ganxo per caçar a incauts. Però finalment no va haver-hi caçats. Continua la mandra, els entrenaments psicològics i el zzzzzzzzzzzzz.

Finalment el Quim tal i com havia dit dies enrere ha sigut l’únic integrant nou que ha vingut a preparar-se la pedalada de l'estiu. I potser es a un dels qui menys falta li fa  de tots els que vindran vist el bon nivell demostrat. L'esmorzar estava previst a Cal Fusteret. L'arribada a Suria per la variant del Montconill, Can Torres i el Costafreda li agrada molt al PC que no parava de renegar mentres feia les "punxes" com li diu ell. I a pesar de tot al Bridge encara li ve son !!! Però una bona buti amb cansalada i unes ampolles de vi ho arreglen tot. Això si per que encara no es sabia el que faltava!!!

A l'esmorzar visita inesperada del Pepito que fa el cigaló amb nosaltres. Reprenem seguint la Riera d’Hortons, pel Samuntà cap a el Cortés del Pi. Tram Selènic 2009 a l’inversa i cap al Portell del Llop. Pugem a la Torre del Moro per la variant de Coll de Forn desprès de la “Rampeta del Gallifa “ la del Salva i el Catapum jo le Pum ¡!! A Castellnou sembla tot dat i beneit però el Litus s’inventa la baixada per la Mina. Molt embrossat aquest camí, amb pins tallant el camí i ple d’esbarzers. La tornada que pel camí clàssic es fa en poc mes de mitja hora es converteix en quasi hora i mitja.

A les dues arribem al Parc de l’Agulla paradis per excelencia dels finals de pedalada. Les gerres de birra ens esperen glaçades ¡!! Quin goig . Es evident que no en perdonem ni una, però finalment han estat 64 Kms i 1.400 de AC, als que alguns han de sumar les arribades a les seves coves, com el Bridge que arribarà amb quasi 80…. Ens haurem tret la son de les orelles?  De fet avui ha estat ben guanyada.
 

Diumenge gran expectació per veure al Guile amb la flaca. A dos quarts de vuit sortíem de la penya. Sembla que dissabte li va anar força be. Avui la sortida per la Catalana en fred juga males passades,però el Guile segueix el ritme. Al menys fins Sant Salvador. Nova punxada del Litus i en van……… La Betty, el Rin i el Guile esperen. Arriba el Juli amb el cotxe de suport. Ens passa el vago de cua PC, 0,0, Joana… Ara tocarà pringar a la pujada fins a Maians.

El Rin i el Litus porten la iniciativa, però el Guile es despenja i la Betty deu parlar amb el seu Psicoanalista…. El Rin marxa i al Litus li toca afluixar a esperar al Guile al qui els repetxons se li atravesen una mica. A la baixada si que apreta i cacem els de la cua. Fins a Jorba ha estat una crono del Nasi i el Litus que paren a Copons a esperar. Fins a Sant Guim en Grupet. Al PC sembla que això de sortir dos dies li ha anat força be. Bones vibracions de cara als Raids. A l’esmorzar ens trobem al Salva que ja havia arribat . Es veu que ja ha de sortir abans d'hora per arribar a l’hora a lloc. Curiós aquest cas…. A la tornada  el Litus amb els “bons” nomes aguanta fins la pujada del Pallares. Acaba arribant a Manresa amb el Txema i el Franch. La resta per Rajadell on sembla ser que el PC va deixar bocabadat a mes d'un i d'una. El vagó de cua te canvis inesperats en la seva composició. Sembla que el Psicoanalista no fa be la feina i el novato no ha arribat en les millors condicions per estrenar-se amb dues sortides seguides de flaca, tot i que podem dir que el comportamenent ha estat digne. Esperem que el fotomontage aviat sigui veritat.

Ara nomès falta que el Bridge es compri uns eslics per la seva cabra ¡!!  i jo segurament despres d'aquesta cronica anire al paro obligatori....

Embussats a Busa

Cada vegada es mes difícil descriure les sortides que realitza aquesta colla,doncs moltes d’elles han acabat els possibles qualificatius. La sortida per la Serra de Busa reuneix a part d’aquests qualificatius alguns elements que no n’han tingut altres. Història.

Al Pla de Busa es va constituir un fortí de les guerrilles contra l’exèrcit de Napoleó en la guerra de la Independència o Guerra del Francès i l’indret anomenat Capolatell es va fer servir de Presó "Natural" dels presoners francesos, molts dels quals es llançaven al buit per desesperació.La Serra de Busa es un indret singular,de parets inexpugnables i de gran bellesa que podem gaudir des de diferents punts.

Hem escollit sortir des de l’Espunyola, Uns Kms d’asfalt ens anirà be per escalfar cames, tot i que ja hi han pujades que fan mal. Just quan comença la pista de terra iniciem una baixada que ens porta a Sant Lleïr. Ens creuarem amb la carretera que ve de la banda de Navès.

Donem la volta per la masia del Pujol, lloc on es pot menjar doncs funciona com casa Rural. Anem seguint el curs del riu Aigua d'Ora per un camí bastant trencat que desemboca en una esplanada on antigament s’hi podia acampar tal i com recorda el Litus. De fet ens trobem algú que deu tenir nostàlgia i esta acampat. El seu gos ens saluda molt efusivament.

Fins aquí la ruta ha estat diguem-ne còmode, nomes destacar un petita caiguda del Toni sense masses conseqüències. Pocs metres mes amunt trobarem la ermita de Sant Pere de Graudescales on trobem força visitants, amb la taula parada per esmorzar.

En aquest punt es on comença el calvari. Iniciem l’ascens al Mirador dels Presidents, la pista sembla mes aviat la llera d’un riu, ple de rocs i reguerons. El Bridge va animant a tota la colla però la veritat es que es fa molt difícil pujar aquest desnivell sense posar el peu a terra algun cop.


 
Des de el Mirador primeres vistes de la vall d’ Aigua d’Ora i de l’ermita de Sant Pere. Des de aquí fins al Moli d’en Bancells baixant. La pista no esta tant trencada però no exempta d'ensurts. L’ombra dels arbres, l’humitat del riu i la musica del aigua son companys de viatge, un viatge de plaer…

Al moli ens trobem la pista que ve de la banda de la carretera de Berga a Sant Llorenç. Girem a esquerres en direcció a Valielles de Busa per pujar fins l’altiplà pel Grau de les Collades. Fins d’alt farem, uns tres kms brutals, impossibles, descomunals, veritables parets de fins el 29% tècnicament impossibles de pujar d’una sola tirada també en bona part per l’estat de la pista.

Nomes el Bridge i la Betty s’han atrevit a fer series per pujar algun tros. La resta hem llançat la tovallola abans de començar.

Desprès de Suar i suar, pedalar i caminar, alguns mes el segon que lo primer, arribem al Pla de Busa.

El Pla de Busa diguem que no es del tot pla. Algun que altre repetxonet per fer la guitza trobarem. Ens desviarem de la ruta uns 2 kms per visitar primer la Font de Busa. Un bon indret pels amants del bocata i la migdiada i de pas remollar-se.

I en segon lloc la Presó, on també gaudirem d’unes vistes impressionants primer des de el mirador situat al Serrat de les Gralles i despres desde la propia Presó. Panoràmiques de Sant Llorenç, El Santuari de Lord, EL pantà de la Llosa, el Pedraforca…. Sense paraules. La Betty s’hi volia quedar a viure.

Per arribar a la Presó s’ha de caminar uns 500 metres, però te el seu encant visitar aquest indret. Abstenir-se gent amb vertigen. Les parets son verticals i no val a badar. La famosa passarel•la dona molt yuyu travessar-la..

Retrocedirem el camí fet per encaminar el retorn. Pujadeta fins la Creu de Busa des de on podrem divisar el Pantà de Sant Ponç. Just aquí iniciem el descens paral•lels al Cingle de la Creu per una pista perfecte, molt engravillada i de fort pendent on els frens tenen un paper molt important a jugar. Tots hem arribat abaix amb els discs de fre recremats. La veritat es que no hi ha hagut moment per mirar ni desnivell ni velocitat que marcava el GPS…fer-ho era de suïcides.. Agafem direcció de nou cap al Mas Pujol per fer l’àpat. Hem decidit menjar aquí tot i que fins arribar als cotxes quedarà una ultima pujada que a mes d’un se li travessarà.

Els plats normals, tampoc hi ha massa gana. Be en termes futbolistics seria un 4-1. Dels cinc, un sempre menja pels altres quatre, però no es vol abusar per por de la pujadeta…. i tots ens mesurem. Així que amanides, pasta, bacallà i algú que altre agosarat que s’atreveix amb la vedella amb bolets.

Postres, cafès i tertúlia que s’allarga. Últimament el tema estrella son les pedalades “competitives”…. No es que el tema fos avorrit, però la Betty i el Farma quasi s’adormen . Lo de la Betty es normal, el Farma no fa bondat a la nit ultimament i… el Litus sense comentaris. El Bridge i el Pc en plena forma, fan els deures….
La pujada de tornada fa pupa, però la colla es comporta com guerrillers contra els francesos i arribem a l’asfaltat. Un cop al cotxe decidim parar a Caserres a fer la birreta, on el Bridge se’ns acomiadarà. Bon lloc l’escollit. A la Piscina hi ha bon ambient. La Barrufeta tira els trastos d’anar a la Nocturna de Sant Fruitós, però no es res mes que un Bluf. L’únic decidit a fer-la es el que menys ha dormit…. Però sense companyia també desistirà.

Informació Tècnica i Track Aqui

Els Diables ataquen el Bages

Aquest dissabte pintava magre… potser una setmana molt intensa ha passat factura, potser fa calor i els bikeros lluiten amb altres armes, potser alguns han canviat de professió aquest cap de setmana, potser alguns ens han fet el salt i lluiten amb d’altres esquadres… Potser alguns tenien cursa… altres potser por al diable o mandra...

I els mals auguris es van complir. Nomes dos Diables es van atrevir a atacar el Bages Dissabte…i la batalla va ser ferotge. La veterania d’en PC i la mestria d’en Litus , els únics integrants de la esquadra bikeapeu, van deixar el pavelló ben alt descobrint nous corriols per la zona de Callús nomes aptes pels mes intrèpids, i valents… La senyera va ser ben plantada a d’alt del cim per que tothom ara pugui saber que els intrèpids guerrers de la esquadra bikeapeuera van conquistar un nou terreny. Tot i estar en molta inferioritat numèrica vers a l’enemic ens van barallar amb totes les seves forces contra totes les formes del mal.

Nous terrenys ,noves conquestes i com sempre un bon esmorzar i una bona birra van ser els premis als lluitadors de tant cruenta batalla, en una celebració que no va estar mancada de bons riures i bones companyies.

Lamentem que tan exquisides viandes ,excel•lents caldos i bona companyia no poguessin ser assaborits per mes lluitadors de la nostra esquadra, ells s’ho van perdre....

La pròxima a la Serra de Busa....

Per que NO Catllaràs

Aquesta setmana de festes llargues a estat una setmana intensiva del pedal. La Gosol-Berga, La Volta al berguedà pel Solsonès en carretera, i per fi la Catllaràs aquest diumenge.

Overbooking de Kms, i record de participació de la colla en un esdeveniment del pedal. A la Catllaràs varem participar nou integrants dels Bikeapeu. L’arribada a Sant Julia de Cerdanyola la fem per diferents vies, doncs alguns han aprofitat el cap de setmana llarg per passar dies fora de casa.

Ens reunim tots al costat de la carpa per recollir els dorsals i acabem de xerrar la planificació.

El Pc, el Guile, El Nasi i L’hereu faran la mitjana. Alguns no s’han recuperat del tot del desgast de les sortides anteriors, i altres no es veuen amb cor d’afrontar la màxima. La Betty,El Farma,El Pagès,El Bridge i el Litus a la llarga.El Bridge i la Betty s’han posat al mig del pilot a la sortida impacients per sortir, la resta a la cua doncs encara estàven fent fotos.

El primer tram ja de sortida son deu Kms de pujada nomes amb un petit descans i amb molt fang degut a la tempesta de la nit passada. En el primer avituallament comú per a totes les rutes la Betty i el Bridge no s’han parat. Suposem que volen fer temps i ja no els hem vist mes en tot el mati fins la meta. La resta ens esperem i decidim que si el pròxim avituallament es comú també pararem a re-agrupar-nos, però finalment no es així i els dos grups queden definitivament separats.

El Grup de la mitjana amb l’esperit bikeapeu de sempre. Xino Xano parant a menjar i garlar tots juntets, i sense incidències notòries per explicar. La resta d’integrants de la llarga  han anat sols quasi tot el camí. Una nova punxada del Litus, en porta quatre en una setmana, es l’únic a remarcar d’una pedalada que passa per indrets de gran bellesa. El Pla de L’Orri es de les zones on un es queda bocabadat com si miressis a la TV la pel•lícula de la teva vida. Tram també molt divertit pel corriol que el travessa.

A l’arribada, el merescut entrepà de Buti. Alguns tenen tard i marxen. Altres gaudeixen de la piscina amb un aigua molt freda que es converteix en bàlsam per les cames cansades. Birres a la terrassa i mes vistes panoràmiques...podeu ser malpensats que encertareu... si si també hi eren... i no fara falta l'ocellet...

Informació Tècnica I Track Llarga aqui