Coaner Versió 2010

   Coaner.... Molts records d'edicions passades, tant diferents unes de les altres. Enguany incorporàvem trams nous, i un toc aventurer per allò de la desconeixença. Record de participació i això que ens han fallat la Betty, el PepPont i el Jaume per diferents compromisos.

   Sortim set de Manresa a un quart de vuit, el dia s'ha llevat fresquet amb un vent molest.

   Anem direcció Santpedor i just a la primera variant de l'any passat ja es senten els primers renecs. Amb el que ens espera i que fem marejant la perdiu ( be s'ha dit d'altre manera que millor no mencionar). Una provatura fallida del Gepet ens fa recular una baixada amb fort desnivell  que evidentment del reves es pujada amb fort desnivell. Algun que altre tram nou sense masses complicacions i ja ens veiem arrencant les primeres suors al primer entrebanc del dia, l'ascens al Costafreda. L’experiència ens fa retallar un repatxo impossible,i a d'alt la foto del Puigmal amb Suria baix.

   El Gepet s'havia inventat una nova arribada a Coaner intentant solucionar el mal tràngol de l'any passat i ha resultat un camí mes assequible i entretingut però no exempt de sorpreses. Carregada d'aigua a la Font del Ferro.

   Arribada a Coaner i l'esmorzar. El bocata de truita de patates aquest any era mes petit, i el Pare Camps ens sorprèn amb un assortiment de olives i pepinillos i coliflor confitats. . El Primo amb una caixa de galetes. 

Ara entenc els renecs d'abans per que amb el tupeware i el termo  el PC mes que una motxilla necessitava un remolc.

   El San Miquel es feia càrrec de l’acompanyament del cafè, ummm que bo el cafè que ens prepara la Mercè. Mentres esmorzàvem se’ns ajunten els Xaviers que baixaven de Sant Mateu. Raget de Magno i milles per endavant.

  Els puja baixa, mes puja que baixa que ens obliguen a parar per treure roba. Molta aigua a la Riera de Coaner. El Pollastre comenta que no havia vist mai tant d’aigua. Em sembla que ens mullarem els peus... efectivament.

   Molts arbres caiguts per la nevada i també molts rocs al mig del camí.

   Anem tragant pista i el Gepet comenta als nous l'ultima pujada de quatre kms a una mitja del 10% per arribar fins d'alt la serralada de Castelltallat. Tots en plan reservon... A cada repatxo anaven demanant  Ja es aquí? NO ja us avisaré... tranquils. Tot just comença el calvari quan.... eiiiii que el Xavi no ve, i el San Miquel diu que el va buscar. Comentari obligat, ara haurem d'anar a buscar dos. Mentres esperem comentem coses dels Tracks del Dimoni, i per fi apareix el Xavi amb el San Miquel. Es veu que tenia presa per començar el calvari i havia trencat abans d'hora en un petit despista.

   S’arriba d'alt i els Xaviers decideixen abandonar-nos. El Xavi va tocat, feia dies que no pedalava. El 0,0 va rellepant tota l'aigua dels bidons. Si, si  aigua....

   Iniciem el descens per un tram nou, mes tècnic, mes entretingut, no tant ràpid i amb algun susto pel mig.

   Desprès de molt baixar el Salva diu Això es una ensarronada del Gepet, Estem entre muntanyes. Com això sigui veritat li tallo els.... diu el Primo. i el PC conclou I jo t'ajudo.

Però per fi arribem a la pista que baixa de Sant Mateu i tothom veu el cel quan sap allà on es troba.

   El Gepet s'inventa un corriolet. On vas? Que fots??? Es per aquí contesta el Gepet.

Estàs segur? Vols dir? Serà Conya No?  El Gepet no diu res i continua pedalant, gir a l'esquerra i aiiiiiiiiii !!! Quan vegin això em mataran, puja i puja i puja. Això ha de baixar, Canet de Fals esta allà baix.. diu el Gepet Si,Si , això es el que sento desde fa estona comenta el PC.

i per fi la baixaaaaaaaaaaaaaaaada. Però el Salva trenca l'optimisme. Però si encara falta pujar el Montconill. Doncs si. Ehhhhh para a la font que anem secs. I el 0.0 Torna a omplir bidons. No se que farà quan arribi el Juliol!!!

   Com un llamp arribem a Sant Joan i pssssssssssss, La roda del Guile. Si tingues tanta sort amb la primitiva estaria forrat. Reparem i en marxa. Ens deixa el Toni i el Sant Miquel que va per carretera, son tres quarts de tres. El Guile direcció a la presó ?¿?¿¿

   La resta pel Poal on el Primo ens abandona.

   El Gepet per solidaritat acompanya al Salva i al PC. Si m'acompanyes fins a casa et convido a birra. Fet !!.

   Quan arribem la tasca esta oberta. Anem a la Tasca? Val. Nomes 15 minuts. Una cerveseta fresca ben guanyada. 

   Han estat 63 kms amb un AC de 1589 mts en 5 hores 15 minuts de pedalada.

   Sens dubte Coaner es la ruta que mes bones vibracions ha donat en totes les edicions

Tracks del Diable

El proper dia 10 d'Abril, set membres d'aquesta colla iniciaran una nova aventura. Es Tracta de la ruta dels Tracks del Diable, 211 Kms. basicament de corriols i senders atravessant  la comarca de l'Osona  i que feien servir els bandolers en Joan de Serrallonga i Perot de Rocaguinarda.

Esperem que tornin sans i estalvis.

Mes informacio :http://www.tracksdeldiable.com/

Celebració Sant Josep

La sortida d'avui estava encaminada a celebrar els Sant Joseps de la colla dels quals n'estem ben assortits.... I la veritat es que veient al Salva ningu diria que hem sortit a pedalar oi???

Com sempre els esmorzars-dinars al Can Paco i mes amb celebració Cava incluit son d'ordago i no es gens d'estranyar veure situacions com la que es presenten aqui.

Fins i tot la Betty, si ,si la que esta amagada darrera els matolls, no sabia massa per on es circulava. Es estrany veure-la "aseguda" pel terra pero la instantanea demostra que despres d'un esmorzar al Can Paco tot es posible.

Felicitats Joseps, Peps, Pepitos i gracies per la diada que ens heu preparat.

A Montserrat sense cadenes

Components de la colla van participar el dissabte dia 13 en una sortida desde Olesa de Montserrat fins a Manresa atravesant el Parc Natural de la Muntanya de Montserrat pel Torrent de la Diablera. No cal dir que l'estat del terreny amb zones amb quasi mig metre de neu van fer les delicies de la colla. I tot sense cadenes...

Mes informacio i track: Clica aqui

Crónica d’una Caminada Pedalada anunciada

Feia dies que la portàvem al cap...

La volta a Montserrat va quedar avortada la setmana passada per qüestió d’horaris però potser vist el d’avui  mes valia la pena haver-la fet…. I no ho dic per res,no, la nevada de dilluns a tota Catalunya feia presagiar que aquest dissabte tampoc seria el dia d’aquesta sortida, però al final les ganes d’una aventura amb neu, i potser la insensatesa del grup va fer que al final es decidís tirar-la endavant, tot i que fins a ultima hora i va haver-hi conats de deserció per part d’alguns membres de la colla.

         El dia comença d’hora, el tren sortia de l’estació a les 6.44 un nou mitja de transport experimentat per part d’aquesta colla. El bon humor esclata de bon principi, ningú sabia com treure el bitllet,ni que pagar, algun que altre ensurt quan el tren arrenca, les bicis sense col·locar adequadament… be això apunta be…

         A mig camí se’ns afegeix el promotor de la disbauxa, el Pep. Arribem a Olesa i esta clar que abans de pedalar hem de fer el cafetonet, si no els McLaren no arrenquen i es queden als boxes mes adormits que l’ Os yogui hivernant…

         Sobre les 7,30 es comença a pedalar i ja de bon començament es denota que l’aventura esta servida. Rampes dures que fan treure el fred de les orelles, arbres caiguts per la nevada al mig del camí, jocs amb trialeres inventades…el pique sempre present…vull dir omnipresent…fins i tot un refredat que es cura pel camí….

         Sense masses problemes ens fem la foto de rigor a Collbato, tantes vegades que hi he passat i encara no havia vist mai el nucli antic. El camí es torna sinuós i cada vegada mes blanc, blanc neu…No encara no tenim cap espònsor de sabó…

         El Bruc, parada de repostatge, no hem fet massa km  però el desnivell augura que avui patirem ,per tant mes val omplir el dipòsit.

          Els Red Bull com sempre els que tenen el dipòsit mes gran, collons que costa d’omplir, els Renault no es queden enrere fent pacte i per si de cas, el BMW i el Ferrari s’hi afegeixen. I Com es habitual els McLaren  a la seva…..

         Benzina de molt octanatge amb additius afegits, i llestos per la segona manega. A les primeres de canvi la primera derrapada, corriol glaçat,neu xafada i arbres impossibles de passar si tens el que alguns ja estan pensant.

         Els additius fan la seva funció però aviat perden l’efecte degut a la duresa del terreny. La pujada no es de gran pendent però la neu i el glaç la fan quasi impracticable, fins que… una baixadeta ,  no augura res de bo, però es disfruta com la canalla, les derrapades son continues, les caigudes per sort ben esmorteïdes, i ja esta servida la batalleta.

          A veure,que havíem de fer pel camí de les batalles on el nostre il·lustre Timbaler del Bruc va fer recular a tot un exercit? Doncs això, una batalleta de boles de neu ,les rialles sonaven tant fortes com el timbal i de ben segur que els francesos tornen a estar ben acollonits .

         Sort del bon humor de tota la parrilla, per que s’han de tenir mes que algunes coses que de vegades es nomenen per fer  el Torrent de la Diablera en aquestes condicions. AAAAhhhhhhhhhhhh si no fos per les vistes del Pla de Bages nevat…..

         Arribada al Serrat de la Portella. Avui el circuit estava gravat a la memòria, sense dubtes els Red Bull agafen la davantera  però en un despista ens passa el cotxe de seguretat,un individu motxilero que devia pensar on van aquests Formula Ones.

         I les indicacions del cotxe de seguretat no es fan esperar.

          Asfalt no apte. Calçada estreta i transit en les dues direccions. Nomes 4x4. Que passa aquí?  I es clar els comentaris estan servits… si busqueu un corriol esta mig metre per sota…

         Els nostres bòlids tocaven amb la panxa a terra i no hi havia mes solució que carregar-lo a la esquena. Amunt i…  avall   ¡!!

         Com s’havia de donar ànims a tant desballestada carrera, ens miràvem les meravelles d’una muntanya màgica, singular i moltes vegades oblidada per aquest grup. La Roca foradada, La Cadireta,El Bisbe…

         Jajaja si el que ens faltava, fer penitencia. De genolls , panxa enlaire, capbussats, cul a terra i l’única  pregaria que es murmurava, entre rialles i esbufecs era ,espectacular, no ho tornarem a viure mai mes això, impressionant, sortida per bojos…

   Punt d’inflexió. Final de trajecte 4x4. Però….. canvi de pista. Circuit no apte per les condicions actuals dels Formules One.

         La benzina escasseja. Els Mclaren com que reposten poc els primers a notar-ho. Parada tècnica dels Renault per la transmissió . Els Ferrari avui impressionen amb el cabalatge. El Red Bull per primer cop abandona a mitja cursa…. Be voluntàriament no els hi fa falta mes títols per guanyar el campionat.

         I el BMW  malgrat haver sortit amb el motor desajustat,  com sempre lluitador, incombustible.

         Per fi la meta, els bòlids estan que fan pena, i els seus pilots tot i que cansats orgullosos de haver assolit una nova fita. Parada a boxes i posada a punt per la pròxima.

         El mèrit,avui pel creador del circuit. Un circuit que inclou de tot i això fa que sigui un dels millors del campionat, però molt de mèrit també pels professionals del volant que avui han lluitat contra tot el que se’ls hi posava davant.