El dia " D " ( De Diable )





Ha arribat l’hora… Ja no hi ha excuses. El pròxim 2 de juny arriba el gran repte. Un traçat diabòlic, una preparació malèfica, un mal son d’entrebancs.... però ja es aquí i els que estem sans i estalvis haurem de bregar per  deixar el pavelló dels BikeaPeu ben alt, i poder regalar als que no hi han pogut ser el nostre sacrifici i la nostra satisfacció de poder lluitar contra un diable que aquest any ens ho ha posat mes dificil que mai.

Bridge tots el Bikeapeu et desitgem una bona i rapida recuperació, i esperem sentir els teu anims a la cursa encara que estem a molta distància i perduts a la muntanya. Sens dubte hem perdut la carta mes bona a la Tracks. Xic es una llàstima que no t’hagis pogut recuperar a temps encara que fos per la Silver. Trobarem a faltar la teva companyia  per aquells corriols. Estic convençut que has fet tot el possible per ser-hi, però no ha pogut ser.Anims i ens veiem aviat.

No voldria que quedes ningú fora , tothom ha tingut entrebancs aquest hivern i primavera, malalties, caigudes però els dos comentats han sigut de llarg els mes greus i per això n’he volgut fer-ne ressò. Esperem poder compartir els exits amb tots vosaltres.

Desitjar a tots els participants molta sort i que el diable sigui quelcom mes benevol que l'any passat.

Res mes, ens veiem Dissabte a les terres del malèfic Darth Vader vestit de dimoni.... be em sembla que es al reves....

Ciclisme d'Alçada

Els Bikeapeu no han fitxat ni al Hermida ni al Contador No … l’alçada es deu a l’altitud de les muntanyes voltejades. A banda de les sortides tradicionals els bikeapeu es van traslladar el passat 9 d’abril a les contrades de Camprodon per recordar una ascensió que ja varen fer en la ruta de la Bi-6000 a l’agost del 2009. Des de Villalonga per la pista de Tregura fins a la lloma del Balandrau (2.585)  amb una altitud de 2.200 Mts. Des de la Collada Meianell fins a Pardines per on vàrem baixar per  un bonic corriol de vertigen….

I des de Pardines a la Collada Verda, per unes pujades  impossibles que varen fer acumular quasi 1.500 mts. d’ascens en poc mes de 42 Kms. I gaudir de la vista de un altre dia de suors a la Bi-6000 El Coll de Pal. La arribada a Villalonga per un corriol desengrassant si es que ja quedava alguna cosa….Menys mal que la neu va fer desistir a alguns de no agafar la alternativa que es portava per pujar al cim el Balandau per la collada de Fontlletera i tres pics , doncs el dinar que ens esperava podia haver estar mes aviat un berenar….

El passat 21 d’abril tocava el Pedraforca (2.506), una Volta amb diferents vessants, una mes entretinguda de 50 Kms i 2.000 de desnivell i una mes llarga de 79 Kms i 2.700 que varen donar les millors perspectives de la emblemàtica muntanya. La sortida des de Saldes, per la pista de Gresolet cap el Colell amb una temperatura de dos sota zero, però que pràcticament no es va fer notar davant el desnivell de pujada d’aquesta primera ascensió. A d’alt del coll rastres de neu a la pista que li donen un encant mes a la sortida.

Baixada cap a Josa on es separen les dues alternatives. La primera per corriol fins a Gosol a esmorzar i després pel coll de Feners fins a Saldes també amb algun corriol, i la segona per Cornellana, Fornols, Tuixent i el Coll de la Mola fins a Gosol i Saldes. Alternativa mes pistera, pero a la vegada mes dura doncs el Coll de la Mola amb 16 Kms ininterromputs de pujada es fa llarg i pesadíssim. L’horari apretat d’arribada a Saldes per dinar fa que des de Gosol a Saldes s’agafi l’alternativa de l’asfalt.

I aquest cap de setmana llarg ha començat amb un test Tdb Silver de quatre aventurers que s’han endinsat pels recargolats  corriols de la zona Torello-Tavertet-Rupit per fer memòria del que els espera el pròxim 2 de Juny…  tot plegat amb un recorregut de 60 Kms i 1.700 de desnivell, això si ben acompanyat d’ esmorzar, dinar i …. Complements. L’alternativa al Test, ha estat una altre volta…. La Mola. Reedició d’una ruta que va agradar molt en el seu dia per diferents motius. Paisatgística evidentment però també molt complerta beteterament parlant. Pistes, corriols kilometratge, ascens, rampes dures…. Un bon poti-poti de btt recomanable. Total 76 kms i 2.300 d’ascens en poc mes de 6 hores de pedaleig… ritme Non Stop…

Val a dir que totes aquestes sortides han oxigenat i desinfectat  be la sang, de tots els participants i han sigut uns entrenaments d’alçada de cara al repte principal dels Bikeapeu aquesta temporada que com tothom sap es, treure’s l’espineta de l’any passat a la Tracks del Diable Non Stop. Però encara queden quatre setmanes i alguna cosa mes caurà.....

Un Clàssic

L’Estany es el centre d’una de les rutes clàssiques de la colla. Tot es clàssic, el Kilometratge , la  duresa, el dinar-esmorzar, el turisme… tot menys la ruta en si. Portem quatre edicions d’aquesta clàssica i tot i tractar-se d’un recorregut circular, mai hem repetit circuit. Tots han tingut variants importants en quant a la zona per la qual hem pedalat per arribar-hi i desprès tornar.Els anàlisis poden ser molt subjectius i “variopintos” i també depenen molt de les diferents interpretacions dels programes que les analitzin, 

però si  ens basem en la informació que ens facilita la web de cicloide s’ha de reconèixer que la d’enguany, tot i que a priori semblava una mica mes fàcil que la de l’any passat  finalment les diferencies no han estat gens notables com si ho poden semblar si les comparem amb la del 2010. Cadascú  que tregui les seves pròpies conclusions accedint als enllaços.A banda d’això la sortida va estar caracteritzada per diferents adversitats e incidències. La mes notable va estar la del Bridge. Ja va sortir de Manresa amb les condicions físiques mancades, degut a alguna mena de indisposició, i finalment va a haver de plegar doncs ni tan sols va poder prendre cap tipus de menjar.

El Pages lesionat, que havia pujat a esmorzar, va fer molt amablement de taxista i va repatriar-lo fins a casa. Desprès van començar les pèrdues “ d’aire” (No sigueu mal pensats). Primer el  Guile, desprès el Litus,desprès el Xic  no sabem quantes vegades ( al final ja varem perdre el compte) i entre mig el Paco que com que sempre anava davant podia esperar a la colla inflant el seu neumàtic,desenes de vegades. Amb tot això se’ns va fer fosc, les trucades al mòbil es succeïen… ja us imagineu de qui i per que. Mòbils que deixaven de funcionar….no sabem si aposta….però finalment tots sans i estalvis. 

A l’arribada ens trobem la sorpresa de que El Xic i el Litus tenen els cotxes tancats a l’aparcament de les pistes, i no els poden treure. Així que al Pagès que no es volia perdre la birra li toca tornar fer de taxista fins Castellgalí i el Pont de Vilomara. Finalment el Litus pot contactar amb el propietari i aconseguim  poder treure els cotxes, cosa que obliga al Xic a tornar a Manresa quan ja estava a la dutxa….  En fi que sembla que aquesta plaga vírica que ens afecta te infinitat de mutacions i no hi ha medicament ni vacuna que la eradiqui d’una punyetera vegada.

Esperem que el pròxim cap de setmana les coses rullin millor…

Per Fi...

Per fi!! Desprès de setmanes sota mínims d’assistència bikera amb no mes de 4-5 bikers per sortida, hem encadenat dos caps de setmana amb l’afluència normal del grup. Quan no faltava un era un altre, i sempre teniem absències remarcables. Aquest hivern ens ha portat a part de temperatures baixes una plaga vírica que ha malmès la colla d’una forma o altre. El virus mes malèfic ha estat el “Squiroles”. Aquest virus s’ha caracteritzat per tenir varies soques de diferent comportament. La “Carreterus” que afecta als bikers obsessionats per l’asfalt i la “Parentis” que es caracteritza per tenir algun familiar o amic a altres penyes.

Un altre virus molt actiu ha estat el “Mandritis”. Com tothom coneix aquest virus afecta a tot aquell que amb el fred s’estima mes quedar-se sota el llençol escarxofat que sortir a pedalar. Altres membres de la colla han estat afectats pel “Entrenus Continus”. Un virus que contagia als mes competitius i que amb les metes projectades aquest any, surten cada dia a entrenar menys el cap de setmana…. Un altre dels virus ha estat el “NoPuedor” amb tres soques diferents, la “NoTincPermis” , la “MassaFeina” ,una soca molt estranya en els temps que corren i la mes greu la “QuinMal”. Genolls malmesos, canells estripats i esquenes torçades…. Per sort aquesta soca esta remitin amb força i poc a poc els bikers contagiats comencen a tornar a pedalar.

Independenment de la plaga virica que ha asolat la colla, les sortides que s’han anat fent sempre han estat al mes pur estil bikeapeu. Quan no era una bona corriolada o una bona pallissa de pedalar, era una bona farra i un fart de ... bike a peu. S’ha gaudit però dels camins nevats, durant forces dies, degut a que les baixes temperatures han fet que tinguessim paisatges inusuals per la zones on pedalem. Des de aqui volem desitjar una pronta recuperacio a tots els contagiats..