Ni Romans Ni Andorrans Som Catalans

Si Catalans…. Tot i participar a la I edició de la Romànica encara no som Romans… Una pedalada força dura com així ho avalen els 95 Kms i els 2.500 mts d’ Ascens acumulat. Mes tècnica del que realment esperàvem per la presencia de forces corriols i trialeres, cosa que no ens ha de sorprendre coneixent els nostres amics de Navàs. I perfectament organitzada, avituallaments complerts, assistència en tot moment, amabilitat i somriures per tot arreu, fotografies a dojo… en resum un dia de BTT perfecte.

Els quatre “ Catalans” que hi varen participar s’ho varen passar d’allò mes be resseguint els camins i ermites Romàniques. Cada vegada que veiem un lletrera “ Ermita de…” sabíem que tocava posar el platet…i quan baixàvem tocava posar tots els sentits per no topar amb rocs i saltar pels aires…  Ruta complerta, exigent , molt diversificada i gens ràpida. Be tampoc anàvem de carreres així que vàrem gaudir tant com vàrem poder de la ruta, de la gent, i del bon ambient que va circular en tot moment  tant amb els ciclistes participants com amb els membres de l’organització. Senzillament ja esperem l’any que ve per tornar-hi… això si, millor que sigui en una altre època de l’any per que tot i que el dia no va ser dels calorosos es  va patir molt sobre tot a les hores centrals del dia.Es una ruta en que la calor pot fer estralls degut a la manca de zones amb ombra  si es continua celebrant al Juliol.

I Catalans, per que tampoc som Andorrans.La sortida compaginada amb els nostres col·legues de l’Esport Ciclista Manresa celebrada el 21 y 22 de Juliol ens va fer “bavejar” per la comunió de ciclistes (18 integrants),per l’experiència viscuda,per la bona organització de l'esdeveniment, per la qualitat del allotjaments malgrat ser un refugi de muntanya, pels paisatges fotografiats, per les rutes exigents, i complertes, pel bon rotllo la conya i demes que es va viure… en fi em passaria el dia escrivint i no acabaria de posar-hi adjectius,doncs realment s’ha de viure l’experiència per saber el que vàrem gaudir aquests dos dies.

El primer dia sortíem del Poble de Castellbò a 800 Mts d’altitud per coronar el Pic de L’Orri a quasi 2.500 Mts. Van ser 40 Kms ininterromputs de pujada amb quasi 2.000 Mts d’ascens acumulat amb rampes molt dretes que van fer avorrir a qualsevol. La baixada vertical i divertida. Primer per un corriol ràpid i després per una trialera mes tècnica, on vàrem patir la caiguda del dia. A pesar de les primeres males impressions , per sorttot va quedar en un ensurt i El Guile va poder pedalar al dia següent

  

L’endemà la ruta es presentava mes trencacames. Sortíem del Refugi de la Basseta a San Joan de l’Erm on havíem pernoctat a 1.700 mts d’altitud i amb una temperatura de 8 graus… quina rasca al mig del Juliol i comencem baixant… així que toquen manguitos i xubasqueros… però aviat ens els trauríem. La primera pujada al Coll de Conflent llarga… eterna amb unes rampes del mes pur estil bikeapeu. A dalt s’han tornem-hi. A 2.150 mts altre cop manguitos…per que tornem a baixar.  El dia abans havíem acordat retallar el tram que baixava fins a Os de Civis per mirar d’arribar una mica mes d’hora al dinar i així poder emprendre la tornada a casa a una hora mes digne.

 Així que al coll de l’Aubaga continuem el camí direcció el Coll de Laquell  altre cop a 2.160 mts. Puja i baixa constant fins a la Creu del Ras de Conques on agafem un corriol que va bordejant diferents colls, el de les Mongetes,Solanell,Galliner,Turo Gros… fins que al km 50, per voler seguir el Track que dúiem ens va portar fora del camí a zona bikeapeu. Un quilòmetre i mig de pateo per no fer marxa enrere . No vàrem connectar amb el Gr que no s’havia d’haver deixat mai fins a Coll de Seix. Des d’aquí fins al final  tornem a gaudir de la BTT. Ens espera la dutxa un bon dinar amb xupitos inclosos, i el mal regust d’haver de tornar a casa…Qui no s’hagués quedat algun dia mes?

Tracks Non Stop Punt i a Part

Fins a vuit membres dels Bikeapeu estaven citats des de l’any passat a la fita diablera. Amb la novetat de la Silver, un recorregut a priori assequible per la majoria d’aquesta colla, va fer que el gruix del grup decidís apuntar-se a una ruta que els va encantar en el seu dia quan la varen fer per etapes l’any 2010. Finalment, van ser sis els bikers participants a la prova, per les ja conegudes baixes del Xic per problemes físics que ve arrossegant des de fa mesos i per la malaurada caiguda amb greus conseqüències del Bridge a tan sols tres setmanes de la prova.

El resum general es desencisant. En primer terme per que cap membre de la colla va complir 100% amb l’establert i per que l’organització va repetir errors que creiem que aquest any amb la novetat de la Silver, l’augment d’inscripcions i la experiència adquirida en la seva tercera edició, serien solucionats enguany, i mes quan en el seguiment de les informacions que ens anaven arribant, anaven encaminades precisament a això. Un dels errors comesos es de planificació. Segons El Pc “ Ens varen canviar el tall de la Silver. Al Briefing ens van dir que el tall estava situat a la Vola a les 13:30. Quan vàrem arribar tot i que passaven 15 minuts ens van comunicar que el tall era a la Vinyeta, uns 6 kms mes endavant i a la mateixa hora i es clar ja no arribàvem. Allà va plegar molta gent per la mateixa causa”.

Un altre error no subsanat es la mancança als avituallaments. En Xavi comenta “Al control de Tavertet al Km 40 hi vàrem arribar sobre les 10 del mati. Erem dels últims i ja no hi havia res mes que aigua. Quan vaig insistir si no quedava res per menjar inclús un dels voluntaris del control em va oferir un tros del seu propi entrepà de la vergonya que li feia dir-me que no. Sort que el Litus ja va passar per això l’any passat i portàvem alguna cosa”.  En relació això mateix en Ramon afegeix “ Per fer curses de 100 o 200 kms s’ha de menjar i beure be i mes en condicions climatològiques extremes. Els avituallaments eren inexistents al menys pel gruix del grup. Potser farà falta que vinguin a fer una Hivernal o una Selènica per que vegin el menjar que s’hi ha de posar”. 
 
  El Litus fa incís en temes mes tècnics. “Es una ruta molt exigent per uns talls tant exclusius. Crec que no estan ben calculats o compensats al menys per gent del nostre nivell. La prova es que a Vidra vaig arribar mitja hora tard i, desqualificat, vaig recuperar mes de 15 minuts al següent control en una zona ,la de las fangueres, que tampoc es massa rapida. Tampoc crec correcte que el tall de la Silver sigui al mateix punt i hora de la Pro, per que entenc que si fas dos categories es que dones per entès que a la curta s’hi apuntarà gent de nivell mes baix”. Per altre banda el Nasi certifica, “No m’he trobat mai en una situació d’aquestes. Anàvem tots quatre junts per que el PC tenia algun problema físic però teníem controlada l’hora del tall i un cop passat aquest ja no hi havia res que impedís fer mes temps per arribar i acabar la cursa. Les coses han de quedar clares o no es poden canviar sobre la marxa. Em vaig enutjar molt i vaig perdre els papers a la arribada”.

 El grup te clar que aquesta Non Stop tal i com esta planificada es molt exclusiva nomes apte pels millors bikers. Si l’opció es fer una cursa competitiva el camí potser es l’adequat, però si l’opció gira en torn a que s’apunti gent de diferents nivells i fer-la créixer com es pot entendre a partir de la creació de la Opció Silver, el camí es totalment erroni. En aquest tema El Guile es taxatiu “No se que carai fem nosaltres en aquest lloc”. i a priori pels comentaris que se sentien per part d’altre gent val a dir que se li ha de donar tota la raó.



Ens dol molt parlar així d’una ruta que ens va encantar en el seu dia quan la vàrem fer per etapes com podreu comprovar a les nostres cròniques galàctiques, d’una gent que sempre ens ha tractat meravellosament i amb la que tenim una relació impecable, però creiem que no seria just penjar una crònica que no reflectís la realitat del grup i esperem que els nostres companys de Torelló s’ho agafin constructivament. No volem tampoc fer servir aquestes excuses per tapar el nostre mal resultat, com segur pensarà algú. Sense veure els temps ni les classificacions podem assegurar que el nombre d’abandonaments ens donarà la raó. Segurament per aquest motiu no es tornarà a donar una representació bikeapeura tant gran en pròximes edicions.
Aprofitem les ultimes línies per donar les gràcies per la inesperada claca que va animar com mai. Al Litus li sortirà molt cara la Coca-Cola Fresca que va rebre de mans del Xic i el Bridge però us podem assegurar que a la Vinyeta aquella Coca-Cola Fresca era com aigua al desert i ho pagarà a gust... per que fins hi tot la poca fruita que hi havia als avituallaments la torraven al sol !!!

El dia " D " ( De Diable )





Ha arribat l’hora… Ja no hi ha excuses. El pròxim 2 de juny arriba el gran repte. Un traçat diabòlic, una preparació malèfica, un mal son d’entrebancs.... però ja es aquí i els que estem sans i estalvis haurem de bregar per  deixar el pavelló dels BikeaPeu ben alt, i poder regalar als que no hi han pogut ser el nostre sacrifici i la nostra satisfacció de poder lluitar contra un diable que aquest any ens ho ha posat mes dificil que mai.

Bridge tots el Bikeapeu et desitgem una bona i rapida recuperació, i esperem sentir els teu anims a la cursa encara que estem a molta distància i perduts a la muntanya. Sens dubte hem perdut la carta mes bona a la Tracks. Xic es una llàstima que no t’hagis pogut recuperar a temps encara que fos per la Silver. Trobarem a faltar la teva companyia  per aquells corriols. Estic convençut que has fet tot el possible per ser-hi, però no ha pogut ser.Anims i ens veiem aviat.

No voldria que quedes ningú fora , tothom ha tingut entrebancs aquest hivern i primavera, malalties, caigudes però els dos comentats han sigut de llarg els mes greus i per això n’he volgut fer-ne ressò. Esperem poder compartir els exits amb tots vosaltres.

Desitjar a tots els participants molta sort i que el diable sigui quelcom mes benevol que l'any passat.

Res mes, ens veiem Dissabte a les terres del malèfic Darth Vader vestit de dimoni.... be em sembla que es al reves....

Ciclisme d'Alçada

Els Bikeapeu no han fitxat ni al Hermida ni al Contador No … l’alçada es deu a l’altitud de les muntanyes voltejades. A banda de les sortides tradicionals els bikeapeu es van traslladar el passat 9 d’abril a les contrades de Camprodon per recordar una ascensió que ja varen fer en la ruta de la Bi-6000 a l’agost del 2009. Des de Villalonga per la pista de Tregura fins a la lloma del Balandrau (2.585)  amb una altitud de 2.200 Mts. Des de la Collada Meianell fins a Pardines per on vàrem baixar per  un bonic corriol de vertigen….

I des de Pardines a la Collada Verda, per unes pujades  impossibles que varen fer acumular quasi 1.500 mts. d’ascens en poc mes de 42 Kms. I gaudir de la vista de un altre dia de suors a la Bi-6000 El Coll de Pal. La arribada a Villalonga per un corriol desengrassant si es que ja quedava alguna cosa….Menys mal que la neu va fer desistir a alguns de no agafar la alternativa que es portava per pujar al cim el Balandau per la collada de Fontlletera i tres pics , doncs el dinar que ens esperava podia haver estar mes aviat un berenar….

El passat 21 d’abril tocava el Pedraforca (2.506), una Volta amb diferents vessants, una mes entretinguda de 50 Kms i 2.000 de desnivell i una mes llarga de 79 Kms i 2.700 que varen donar les millors perspectives de la emblemàtica muntanya. La sortida des de Saldes, per la pista de Gresolet cap el Colell amb una temperatura de dos sota zero, però que pràcticament no es va fer notar davant el desnivell de pujada d’aquesta primera ascensió. A d’alt del coll rastres de neu a la pista que li donen un encant mes a la sortida.

Baixada cap a Josa on es separen les dues alternatives. La primera per corriol fins a Gosol a esmorzar i després pel coll de Feners fins a Saldes també amb algun corriol, i la segona per Cornellana, Fornols, Tuixent i el Coll de la Mola fins a Gosol i Saldes. Alternativa mes pistera, pero a la vegada mes dura doncs el Coll de la Mola amb 16 Kms ininterromputs de pujada es fa llarg i pesadíssim. L’horari apretat d’arribada a Saldes per dinar fa que des de Gosol a Saldes s’agafi l’alternativa de l’asfalt.

I aquest cap de setmana llarg ha començat amb un test Tdb Silver de quatre aventurers que s’han endinsat pels recargolats  corriols de la zona Torello-Tavertet-Rupit per fer memòria del que els espera el pròxim 2 de Juny…  tot plegat amb un recorregut de 60 Kms i 1.700 de desnivell, això si ben acompanyat d’ esmorzar, dinar i …. Complements. L’alternativa al Test, ha estat una altre volta…. La Mola. Reedició d’una ruta que va agradar molt en el seu dia per diferents motius. Paisatgística evidentment però també molt complerta beteterament parlant. Pistes, corriols kilometratge, ascens, rampes dures…. Un bon poti-poti de btt recomanable. Total 76 kms i 2.300 d’ascens en poc mes de 6 hores de pedaleig… ritme Non Stop…

Val a dir que totes aquestes sortides han oxigenat i desinfectat  be la sang, de tots els participants i han sigut uns entrenaments d’alçada de cara al repte principal dels Bikeapeu aquesta temporada que com tothom sap es, treure’s l’espineta de l’any passat a la Tracks del Diable Non Stop. Però encara queden quatre setmanes i alguna cosa mes caurà.....