La Pola no es al Polo O si?

Avui la excursió prometia. Es d'aquells dies que saps que gaudiràs del paisatge, de la companyia, de la bici. Son d'aquelles excursions que et fan que el sacrifici de pedalar sigui molt mes fàcil de pair. I es que pedalar pel parc de Sant Llorenç del Munt ens omple de nostàlgia. A mes, avui tenia l’al•licient del bocata, cosa no gaire habitual en una colla que li agrada seure a taula de tres ganivets i cinc porrons..... amb excepcions conegudes. Avui la taula era dels Picapiedra.

Sortim a les 7 i pico del Bar Ros desprès de fer el cafetonet.Com de costum últimament la puntualitat a l'hora de sortir no es el nostre fort.

El Pep Bridge ens espera a tres quarts de vuit al Pont de Vilomara, Avui li ha fet mandra pujar a Manresa i de pas s'ha estalviat 10 kms....però anem tard i el trobem donant voltes a la rotonda, amb 27 kms i una quasi clatellada (Be lo dels 27 segur que s'ho ha inventat).Enfilem les primeres rampes en direcció al Farell, les primeres queixes del PC per seguir la pista mes dura. Es cert que te una edat i ja es prou el sacrifici que fa seguint-nos. Diesel incombustible,traga milles que no deixa de sorprendre’ns pel seu estat físic. Fins hi tot hi hagut un moment que amb el Xavi, carai si el Xavi avui no li ha fet mandra llevar-se ¡!! li he comentat , però si va mes sencer que jo el cabr...¡!!

La Barrufeta, aiiiiiii la Barrufeta…..la seva joventut , la seva impulsivitat pedalant sempre ho acaba pagant. Surt com un coet,però son coets de poca pólvora i esclaten massa aviat. El camí de Matarrodona no es excessivament exigent, però puja i puja i van cansant les cames, i el camí es llarg. El Mestre ho sap i amb la seva experiència es posa al vagó de cua a xerrar amb el Xavier que gaudeix de les vistes. Li queda molt per veure.Van passant els kms i ja divisem L’Espluga. Tocarà caminar per arribar a la Font de la Pola. Tant si val. Ens quedem embalcats de la bellesa del Parc. 

Molt concorregut aquest punt per senderistes. Ens mengem els bocates, omplim d’aigua fresca I a caminar… si a caminar. La pujada al Coll de Tanca es d’aquelles impossibles per les nostres cames.

Un cop d’alt problemes amb el hippie. No anem be!! He perdut el senyal, es per aquí i avall… ERRORRRRR ¡!! El Mestre l’ha pifiat i agafa pista equivocada. Camina i camina, gent en direcció contraria amb mapes i no saben on van i nosaltres tampoc. La Font de la Pola No esta al Polo però quasi. Reculem fins al Coll de Tanca on creiem que ens hem equivocat. Mes senderistes ara si, que així ens ho confirmen. 

 Per fi la pista bona cap a Coll de Boix. Altres bikeros que venen de les Estenalles pel GR sedients demanant per la Font de La Pola, Ja Ja i jo com els hi explico ara!!¡
L’Alzina al Vent. Foto i parlamentem. Hem perdut tres quarts d’hora amb la caminada Express i de pas ha fet mal en les forces dels bikeros. Versió trialera a Mura, mes pateo però curta, versió Estenalles mes llarga però pista. Pista, pista clama tothom. Com diu Bridge aquesta pista te peatge…. A buen entendedor…. Impressionant el Montcau a una banda, Montserrat a l’altre.

Per fi El Coll d’Estenalles un respir de 4 kms d’asfalt en baixada molt ràpids. Nova decisió, Dreta Llarga, Esquerra curta. I resposta evident curtaaaaaaa, però també tenia peatge aquesta opció, era la mes….. entretinguda. Cap a Mura. Allà passada per la Font. Raja aigua per tot arreu aquest any. Bidons plens. Hi havia gent menjant a la font que menys mal que no ens han convidat, i gent a la riera banyant-se. De fet avui el dia no era excessivament calorós degut al vent fresquet que corria, però es notava que el sol picava de valent. El Mestre fa un amago. Per dintre el poble passem pel Cal Carter i unes taules amb birres fresques li fan pampallugues als ulls, però el PC i en Guile s’ho salten davant del riure de la gent del poble.

El repetxo del poble pel cementiri corrobora el que ja sabem. La Barrufeta sense pólvora, i al Xavier li comencen a pesar els Kms. Ja en portem 45 però encara en farem 25 mes o sigui que paciència. La pujada enformigonada cap a la Teuleria un entrebanc amb sorpresa, La Barrufeta esbufega darrera el Mestre. I ara? que ha begut a la Font????

EL Bridge a dalt gira a l’esquerra i encerta el camí per casualitat. El hippie torna a fer de les seves i ens quedem sense assegurança. El Litus vol baixar per un sender que fa dies que no fa i no sap si se’n recordarà. A l’aventura…. I comencem. Arbres caiguts, entravessats al mig del camí, la vegetació tapa el camí, branques, rocs… vaja entretingut…. però finalment la riera. Ara si cap a Rocafort pla i avall opció fàcil benvinguda per a tots.

Decidim tirar per la riera sant Esteve cap als Tres Salts. Anem comentant l’aigua que baixa i ningú se’n recorda que l’hem de travessar tres vegades. Goita quin Gorg, que guai fer una capbussada, l’aigua deu ser molt freda diu el Guile. Baixa un aigua clara digne de les muntanyes de la Vall d’Aran. I primer creuament de riera.El Bridge que s’ho mira i el Litus el passa mullant-se un peu, passant de tot. Fa calor no te importància. La Barrufeta igual, el PC s’ho remira per no mullar-se. I juas juas el segon creuament digne de la piscina Municipal. Quasi mig metre d’aigua en algun punt i sense lloc per passar.

Bridge, Barrufeta i Litus sense manies. No es gens freda. Els tres com la canalla,dutxa per la Barrufeta. L’aigua es vida diuen. Doncs ja us ho podeu creure per que la revifalla de la Barrufeta ha estat d’allò mes. Bàlsam per les nostres castigades cames. A l’altre banda expectants a veure que fan Guile,PC i Xavi. Al principi esquiven un petit tram però en el segon PC claudica i pel mig. No s’ha mullat gaire. El Xavi desisteix i pel mig. I El Guile??? Es descalça ull no se li encongeixin les sabates noves... desprès de tota les rialles seguim en busca del tercer… la Barrufeta en vol mes… Tots anem molls tant ens fa. El Bridge que s’agenolla i s'hi banya, i el Guile???

Pel costadet esquivant….però segur que a llepat.

I la Barrufeta no n’hi ha mes??? Pos si es que son quatre i no tres…. I per fi el Guile claudica. Ha batejat les seves noves sabates ¡!!! Als Ànecs dos nois i una noia en banyador em recorden que de jove jo també m’havia banyat a la riera. Avui quasi ho he tornat a fer. I la Betty em recorda allò que ella sap però que jo oblido fàcilment quan veig bones escultures. Se’ns despedeix el Bridge que va per la vora del riu cap a casa i arribem a Manresa. Es massa tard i no hi ha birra. Dema en farem dues….

Mes informació i Track

Els Set Magnifics

Un petit poble Bagenc anomenat Gaià, molt prop de la frontera amb el Berguedà, es assetiat per una banda de pillaires, dirigits pel malvat Calveres que roden i atemoreixen a la gent de les contrades amb les seves derrapades pedaladores. Els habitants del poble, han sentit a parlar d'uns beteterus de la capital Bagenca i decideixen demanar ajuda a aquests pedaladors professionals.Això els resulta més bé de preu que comprar les seves pròpies bikes. La paga es reduïda, aixì que decideixen que només hi aniran 7, els anomenarem: Els 7 Magnífics. Ells, estan decidits d'alliberar al poble d'aquesta plaga; Litus Adams  es el Jefe d'aquests 7 rodadors, sempre decidit a tot; el seu amic i ajudant Vin Camps , incansable orador de refranys perduts, conyont del grup; Bernardo Guile , un home fort i sentimental estimat per tothom, Britt Pont, alies "El Largo", hàbil tan amb els pedals com amb les clatellades; Lee Tony, un home sensible i rialler, però estrany, al que poques vegades se'l veu utilitzar un arma, segons ell, no deu rés a ningú... excepte a ell mateix; Harry Xav "El Pagès", un home molt hàbil amb les forces, que acaba demostrant que té un cor valent quan es tracta d'ajudar a un amic, i per últim, un jove que no accepta un no per resposta, al que anomenen Chico Xavi (Xavi "L'altre"). Aquests, son el grup dels 7 Magnífics, 7 rodadors que assoleixen i devoren tota mena de Km. Les seves bèsties, son les seves armes. Per ordre tenim; L'Euga Scotti, i desprès tots els sementals KeTemos, una raça incansable però sensible, tenim la Kams, la PiTe, la Murri, la Bayer, La Landing, i el Chico Xavi amb el seu Podenco: Vincfent!

El matí es lleva clar, la broma baixa augura un viatge dels Magnífics força fred, però els ànims no decauen. Tenim un fi a complir, i anirem a fer-ho. El camí promet ser entretingut. Hem de travessar tota la comarca, per tant, ens esperen uns quants km's. Només en sortim 5 de moment. Els dos Xavis son uns vagos de collons i els tenim dormint la mona del Saloon del dia abans. Hem quedat que ens agafaran abans de la lluita final. Normalment es lleven amb ganes de gresca, però hauran d'apretar les seves montes de valent. Els esperarem abans d'atacar. Desprès de triar uns quants camins senzills, hem arribat per la vora de la Sèquia a Sallent, allà, comença la primera pujada i la primera proba de foc per les nostres montes, però elles no s'acollonen, son fortes i nosaltres les sabem portar per bon camí. La resta, és fer km.

Arribem prop de Gaià, anem una mica expectants per saber que pot passar, però cap problema, les nostres montes, estan llestes! Calveres, tot sol, no triga a fer acte de presencia al nostre camí, però es veu sorprès pels 5 Magnífics, i el volten per acolloni'l. L'hi demanem la rendició i pactem d'anar a la Cantina a discutir la manera de com es pot rendir. En Calveres no ho veu gaire clar, però accepta, donat que es troba sol. Mentres arribem a la Cantina, va pensant dins seu com pot fer-ho per fugir, però el portem voltat i no es veu capaç, per tant, resignat ve amb nosaltres a fer un àpat de conciliació. Allà tambe s'hi desplaça en Dalton James que ha vingut amb la diligència per celebrar junt amb els 7 Magnifics la presa d'en Calveres.

Mentre estem devorant el menjar excel•lent de les contrades, arriben els dos Xavis amb cara de son i cansats. A la taula pactem amb Calveres, que abandonarà les contrades sense molestar mai més.En Calveres accepta, donat que es veu en inferioritat, però això si, quan decideix de marxar cap a d'altres contrades, ens deixa una frase força feridora: "que Déu us agafi confessats".I efectivament, mentre tornem cap a la capital, el camí es va cobrant els esforços dels nostres Magnífics, primer cau en Chico Xavi, que abandona el grup quedant endarrerit, però seguint d'un troç lluny a la resta dels companys. El segon en caure és el nostre estimat Bernardo Guile, encara que ell no ho reconeixerà mai, a poc a poc, és va quedant enrere, però això si, no deixa mai sol al nostre Lee Tony.

Tots dos van fent-se costat, mentre els km van passant a sota les potes de les nostres montes. Enfilem cap a Artés, en un camí dur, però amb rodatge constant. Després el nostre jefe Litus Adams, va fent amagades de cansanci, però sempre és al mig del grup, encara que a vegades, les seves esbufegades l'animen per continuar.I finalment, i cosa molt estranya, però de color de reconeixement, el nostre benvolgut Vin Camps és posa a darrera del Britt Pont, per aguantar cua i molt decidit aguanta cua. Aquest gat vell no deixarà mai de sorprendrens. Amb ferides doloroses anem cercant el nostre destí, ja es veu aprop, però dol i fa mal, veure que anem cansats i que hi ha gana, aquest cop no farem la celebració al Saloon, el jefe i en Bernardo tenen cites ineludibles, per tant, ja ho celebrarem en un altre moment. Ja arribem, cansats i amb espais entre tots nosaltres, ningú diu rés i ningú demana rés, tothom sap a on és i que s'espera d'ell, han complert amb la feina contractada, encara que els ha costat uns 82 km, amb aprox. 1300 de desnivell, els nostre Magnífics, cada vegada, es superen.

Ara, tranquils i cansats, buscaran un repòs a les faldes que pertoquin, i fins el nou avís, una nova aventura, que donat la professionalitat de tots, no trigarà més enllà d'una setmana...

Informació i track Aqui

Tres i el Caporal

Despres d'acabar la ruta dels Tracks del Diable i de no poder repetir la tercera etapa que tenim pendent per que en Chewbacca Toni faci els deures, per questió de la pluja i el Fang-S-Tix, la decisió mes encertada era fer una ruteta de carretera que feia temps teniem al cap desde que vàrem visitar "El Caliu" en una sortida betetera. La veritat es que els "secretos" aviat seran coneguts arreu del mon per que avui ha sigut el plat estrella a la taula junt amb una buti casolana d'allò mes bona i acompanyament de cigronets..

Molt recomenable aquest Bar de San Joan de Mediona on el tracte es insuperable per tots el ciclistes. Llàstima de la poca asistència de bikers, nomes 4 pedalant, però be ells s'ho han perdut perque la ruta ha estat d'aquelles rodadores sense massa desnivell o al menys desnivell dur i per carreteres solitàries que han convidat a tirar fotos i fer juguesca.

En definitiva ha estat un mati de bici, tranquil, melancolic, nostalgic com aixi ho demostren els tres pipiripis ( si tres, O no en veiu 3 ???) amb bon esmorzar pero no exempt d'un bon exercici com aixi ho avalen els mes de 115 kms. amb un desnivell acumulat de 1.700 mts per carreteres que conviden a xerrar en grup entre esbufegades. I es que de vegades tambe pedalem....

Demá mes d'un s'arrepentirà de no haver vingut... doncs em diu un ocellet que algu es dedica a ballar la dança de la pluja  i fer budu als dormilons i mandrosos que els costa pedalar els dissabtes i es dediquen a altre esport anomenat sleeping.

El Track aqui.

Tracks del Diable.L'Amenaça Fantasma Episodi IV

A Sta. Eulalia el dia s'ha llevat humit. Tenim constància que els Diables varen estar implantant Fang-S-Tix durant tota la tarda de dissabte, en  tot el trajecte fins la victòria final. L'esquadra Bikeapeu esta optimista, riallera, potser per que creu que l'enemic va quedar molt enfeblit a la batalla anterior. El blanc de totes les bromes es en Litus Skywalker. Fins hi tot la Barrufeta Leia esta mes inspirada que d'altres dies, això d'haver descansat un dia mes li ha anat be.... Obi Wan Guile juga al despiste. Com sempre problemes amb el seu ordinador de bord.

Tambe necesita algun ajust d'ultima hora a la seva nau X-Wing. El Pep Solo ahir va tenir una batalla d'exhibició i no arriba al 100% pel desgast que això li ha suposat. En Chewbacca Toni per fi recuperat de les seves ferides, com sempre escolta i riu... i tot a punt per iniciar la marxa.

De seguida ens adonem que les nostres informacions son correctes. El Fang-S-Tix esta present, però de moment no crea problemes. Els nostres espies tambè ens han advertit que els mars liquids poden ser un problema afegit, cosa que es comprova en el primer que ens trobem. Efectivament son d'extensio mes gran i es necesita mes destressa i temps per travessar-los.

De moment tímida presencia Diablera. A mida que anem avançant ens trobem veritables piscines de Fang-S-Tix amb trampes afegides. Barrufeta Leia es la primera a caure en una d'elles. La seva nau n'ha quedat ben enpastifada i en el seu impetuos intent de sortir d'alla, inclús ella s'hi queda enganxada. El Pep Solo surt al rescat de Leia i també s'hi queda encastat... per sort sense incidencies greus. Ens desfem d'aquest primer ensurt i continuem amb bon humor. Ha estat una anècdota. 

 Pel camí anem trobant gran cantitat d'aliats. El negociador de l'esquadra en Pep Solo ha fet be aquesta tasca i ha aconseguit amb els seus presents que els alienigenes fidels hagin fet la feina per nosaltres. De fet creiem que l'unica opció de l'imperi a impedir un passeig triunfal ha estat aquest Fang-S-Tix. Arribem al Planeta Perafita. La seva olor caracteristica ens fa parar per anar a pendre un dels seus menjars exquisits.Coca amb cafè. Avui el Pep Solo es troba generos i amb els royailtis aconseguits amb l'exhibicio d'ahir ens paga molt gustosament els plaers de la gola.

Reprenem la marxa, continuem molt relaxats i no ens n'adonem i ja som a Sant Boi de Lluçanes, planeta alliberat pels aliats i punt de repostatge. Al Bar-Restaurant La Merce trobem altres pilots d'altres esquadres repostant. I ens adonem que la tria ha estat encertada. Pilotetes pel Pep Solo ... vull dir globus aerostatics, Peus de Porc,cigronets iiiiiiiiii tatann Llom amb formatge !!!! Cafes i cigalons i benzina pel trajecte.

A la sortida en Leia ens demostra la seva destressa de pilotatge, Obi Wan Guile ens ensenya el que no s'ha de mirar quan un ha esmorzat tant be... ja t'ho Faràs.... el Pep Solo ballant el Kasachus i la resta petant-se de riure. Sortim de Sant Boi per un cel estelar brillant, grocs i verds meravellossos inunden les nostres retines. Tot es massa maco,massa plàcid,massa....Continuem en direccio Bajalou, sense masses problemes.A partir de San Salvador de Bellver el trajecte es torna mes mogut. Alguna Tie fighter li dona una mica d'interes a la batalla, pero els seus radars estan inutilitzats i la seva punteria es nefasta. 

Algun despiste de navegacio fruit de la relaxació, corregit ràpidament pel comandant Litus, una altre enganxada d'en Leia amb Fang-S-Tix ara barrejat amb excrements siderals i alguna cabriola d'en Chewbacca Toni que se li fa petit l'espai sideral i s'en va a dialogar amb els pinxos mutants. Això si, conte amb el favor de Leia que es preocupa d'ell mentres en Yoda PC ho plasma per l'historia

Segons les nostres informacions, els pocs destructors imperials estan ubicats al Coll de Duec.
Abans un error en el full de ruta ens fa passar per una zona de Fang-S-Tix de gran calada dues vegades doncs un cop atravessat hem de fer marxa enrera. Trobat el cami bo en Litus i Yoda PC i Chewbacca aprofiten un mar liquid per netejar les seves naus i amb l'equip de emergència queden de nou en bones condicions. Pep Solo, Obi Wan Guile i Leia mes agosarats inicien primer l'asalt al coll de Duec. La lluita no es gaire encarnissada pero molt continua.
De sobte apareixen el destructors, en Chewbacca i Litus amb les naus en mes bon estat s'han afegit a Pep Solo i Leia, mentres Yoda es queda a la reraguarda amb Obi Wan Guile que te problemes als propulsors i com no amb el seu ordinador de bord. Leia en el centre de la batalla també es queda a esperar a Yoda i Obi Wan, mentres en Skywalker fa la feina bruta, Pep Solo aplana el cami i en Chewbacca remata. Reagrupament de tota l'esquadra i atac final. Ha estat la batalla mes dura d'avui. El cami en principi esta net, o al menys això sembla. En el fragor de la victoria el Falco Mil·lenari ens fa una de les seves acrobàcies, tots amb cares d'espantats per por a tenir la primera baixa, però en Pep Solo es refà i continua lluitant. Contactem amb Jordi Darth Vader que es dona per vençut i ens espera per signar la pau.

Aquesta ha sigut la última estratagema del diable. L'aproximació al Planeta Torello es fa seguint el mar liquid Ges , ple de vegetacio mutant amb verins diversos que et paralitzen les cames, i un forat negre pel qual s'ha de travessar sense cap mena d'orientació i sistema de navegació, però que finalment es superat per l'esquadra al complert i en Jordi no te cap mes remei que signar la rendició.

La celebració de la victòria es a Cal Pagès. La broma i el riure esclata de bon començament, fins hi tot Skywalker es pren la llibertat d'imitar a l'emperador Palpitine defenestrat. Jordi Darth Vader es convenç de la força dels Jedi i ens acompanya a la celebració abandonant el costat fosc i les forces del mal. Les viandes servides son exquisites, el caldos de bon grau i el servei impecable. L'ambient fantastic. Ens trobem com a casa.

I La sorpresa de festa final, el millor postre . La Noe una de les primeres Reines de la Galàxia a batres amb els diables i que vol repetir l'aventura diablera, ens ha acompanyat en el repartiment de les merescudes medalles a tots els pilots participants en aquesta Guerra Galactica ara si, o no ja ho veurem, per fi finalitzada.

Que la força us acompanyi.
Informació Tècnica i Track Aquí