dimarts, 5 de juny del 2012

Tracks Non Stop Punt i a Part

Fins a vuit membres dels Bikeapeu estaven citats des de l’any passat a la fita diablera. Amb la novetat de la Silver, un recorregut a priori assequible per la majoria d’aquesta colla, va fer que el gruix del grup decidís apuntar-se a una ruta que els va encantar en el seu dia quan la varen fer per etapes l’any 2010. Finalment, van ser sis els bikers participants a la prova, per les ja conegudes baixes del Xic per problemes físics que ve arrossegant des de fa mesos i per la malaurada caiguda amb greus conseqüències del Bridge a tan sols tres setmanes de la prova.
El resum general es desencisant. En primer terme per que cap membre de la colla va complir 100% amb l’establert i per que l’organització va repetir errors que creiem que aquest any amb la novetat de la Silver, l’augment d’inscripcions i la experiència adquirida en la seva tercera edició, serien solucionats enguany, i mes quan en el seguiment de les informacions que ens anaven arribant, anaven encaminades precisament a això. Un dels errors comesos es de planificació. Segons El Pc “ Ens varen canviar el tall de la Silver. Al Briefing ens van dir que el tall estava situat a la Vola a les 13:30. Quan vàrem arribar tot i que passaven 15 minuts ens van comunicar que el tall era a la Vinyeta, uns 6 kms mes endavant i a la mateixa hora i es clar ja no arribàvem. Allà va plegar molta gent per la mateixa causa”.

Un altre error no subsanat es la mancança als avituallaments. En Xavi comenta “Al control de Tavertet al Km 40 hi vàrem arribar sobre les 10 del mati. Erem dels últims i ja no hi havia res mes que aigua. Quan vaig insistir si no quedava res per menjar inclús un dels voluntaris del control em va oferir un tros del seu propi entrepà de la vergonya que li feia dir-me que no. Sort que el Litus ja va passar per això l’any passat i portàvem alguna cosa”.  En relació això mateix en Ramon afegeix Per fer curses de 100 o 200 kms s’ha de menjar i beure be i mes en condicions climatològiques extremes. Els avituallaments eren inexistents al menys pel gruix del grup. Potser farà falta que vinguin a fer una Hivernal o una Selènica per que vegin el menjar que s’hi ha de posar”. 
 
  El Litus fa incís en temes mes tècnics. “Es una ruta molt exigent per uns talls tant exclusius. Crec que no estan ben calculats o compensats al menys per gent del nostre nivell. La prova es que a Vidra vaig arribar mitja hora tard i, desqualificat, vaig recuperar mes de 15 minuts al següent control en una zona ,la de las fangueres, que tampoc es massa rapida. Tampoc crec correcte que el tall de la Silver sigui al mateix punt i hora de la Pro, per que entenc que si fas dos categories es que dones per entès que a la curta s’hi apuntarà gent de nivell mes baix”. Per altre banda el Nasi certifica, “No m’he trobat mai en una situació d’aquestes. Anàvem tots quatre junts per que el PC tenia algun problema físic però teníem controlada l’hora del tall i un cop passat aquest ja no hi havia res que impedís fer mes temps per arribar i acabar la cursa. Les coses han de quedar clares o no es poden canviar sobre la marxa. Em vaig enutjar molt i vaig perdre els papers a la arribada”.

 El grup te clar que aquesta Non Stop tal i com esta planificada es molt exclusiva nomes apte pels millors bikers. Si l’opció es fer una cursa competitiva el camí potser es l’adequat, però si l’opció gira en torn a que s’apunti gent de diferents nivells i fer-la créixer com es pot entendre a partir de la creació de la Opció Silver, el camí es totalment erroni. En aquest tema El Guile es taxatiu “No se que carai fem nosaltres en aquest lloc”. i a priori pels comentaris que se sentien per part d’altre gent val a dir que se li ha de donar tota la raó.



Ens dol molt parlar així d’una ruta que ens va encantar en el seu dia quan la vàrem fer per etapes com podreu comprovar a les nostres cròniques galàctiques, d’una gent que sempre ens ha tractat meravellosament i amb la que tenim una relació impecable, però creiem que no seria just penjar una crònica que no reflectís la realitat del grup i esperem que els nostres companys de Torelló s’ho agafin constructivament. No volem tampoc fer servir aquestes excuses per tapar el nostre mal resultat, com segur pensarà algú. Sense veure els temps ni les classificacions podem assegurar que el nombre d’abandonaments ens donarà la raó. Segurament per aquest motiu no es tornarà a donar una representació bikeapeura tant gran en pròximes edicions.
Aprofitem les ultimes línies per donar les gràcies per la inesperada claca que va animar com mai. Al Litus li sortirà molt cara la Coca-Cola Fresca que va rebre de mans del Xic i el Bridge però us podem assegurar que a la Vinyeta aquella Coca-Cola Fresca era com aigua al desert i ho pagarà a gust... per que fins hi tot la poca fruita que hi havia als avituallaments la torraven al sol !!!