Edredòning....

Cap de setmana complert de bike a pesar del fred .

Dissabte macro ruta amb força assistència malgrat l’època de l’any amb poques hores per pedalar. L’anada a Suria per Castelltallat era inèdita per molts de la colla. El disseny de la ruta adequat pel fred que feia, fins hi tot el pinyó de la bike del Guile s’ha quedat fixe… Pujar nomes sortir, i pujada constant, una pujada que permetia exceptuant el tram de Cal Jordà mantenir una conversa a tot el grup doncs les pistes transitades son autopistes per les nostres bikes… Temes estrelles, la sortida estiuenca i com No !!! tot preparant la Non Stop ¡!!

L’arribada a Suria pel Costafreda sempre es espectacular, la vista es impressionant i la baixada acollonant…

A l’esmorzar tothom feia càbales de la tornada, però nomes el Litus sabia el que esperava i ho mantenia en secret, doncs barallava diferents alternatives que es podien triar pel camí. Pujada pel Gallifa i tots recordant la cançoneta del Panadero…A d’alt de Colldeforn el Bridge es troba amb mal regust… enllaç hivernalero i decidim repetir trialera de baixada a Viladelleva, que el Pc ens maleeix… massa tècnica per les seves cames… i el Litus que aterra per una mala traçada.

El Pagès es deleix … i el Bridge es treu l’espineta clavada de la participació la setmana pasada a l'Hivernal, ruta corriolera per excelència de la nostra comarca que aquest any ha gaudit d'un kilometratge i ascens superior a altres edicions i a la que vàren assistir forces bikers de la colla. Aproximació a Manresa pel Mirador amb un senderillo hivernalero que el PC i el Guile es salten encara no sabem ben be per que??? Anem un pel tard i la colla va perdent els seus integrants pel camí. N’hi ha tres que encara faran la birra…pero ens quedem sense aquarius... això d'anar un cap de setmana amb l'esplai es veu que no prova gaire....

Diumenge continua la glaçada i edredoning complert….a la sortida penyera la gent li ha agafat mandra i han preferit quedar-se a sota dels llençols…però ells s’ho han perdut. Ruteta gaudidora, a ritme tranquil fins a Castellnou intercalant corriols fàcils per que el PC no renegui.Fins i tot el Farma s’hi ha trobat a gust. Pocs comensals a l’esmorzar.L'Esplai o Balneari ausència total exceptuant el Sherpa, el Jurassic al complert i els bikeapeueros PC i Litus que no s'en perden una amb la companyia del Farma, el Crus i el Mut ( Algu el sent a l'Albert quan pedala??? ) Nou aterratge del Litus per sobre dels matolls…però es que esta d’una llet ¡!! I al Crus que li ve enveja i li va darrera. Vistes les caigudes tothom rient…. doncs els mateixos protagonistes es petaven estirats a terra… Avui per contra arriben d’hora, dona temps de rentar bikes i fer la birra, a la que se’ns afegeix el Primo que desprès de trencar-se un dit “treballant” s’agafarà uns dies de vacances bikeros…. Avui s’ha trobat a faltar molta penya!!! Esperem que dissabte retornin les ganes de pedalar i no faci tanta mandra llevar-se....

Informació tècnica i track dissabte aqui

Regal de Reis... Trobada de Bikers

La nit de Reis es una nit màgica pels nens. Com si de nens es tractes, el mati del dia de Reis s’ha convertit en una continuació de la nit màgica. Per que així ha sigut aquesta trobada de bikers, Màgica. Tothom es feia creus al veure la gran assistència a un esdeveniment lúdic que sense donar-li cap mena d’importància com poden tenir molts dels esdeveniments que circulen en les nostres comarques, ha agafat en aquest mati Màgic una dimensió difícil de superar.

Quasi 70 bikers de les millors collites, trialeros i trialeres, picarols i picaroles , els que anem a Peu…. Una collita selecte que trigarà a sortir de les botes, perquè les millors collites es curen durant molt de temps per servir-se a taula.

Tant se val la ruta, tant se val el desnivell… aquest dies son els que fan afició, son els dies que fan que el mon sigui allò tant majestuós que desitgem que sigui tot l’any. Tothom es coneix, tothom es parla, tothom riu, tothom gaudeix… Quants Kms ens hem regalat de somriures, de paisatges… tots units en una sola família betetera .

Entre el Bages i el Berguedà… fusió de paisatges, de camins i de història… el mati ens ha premiat amb unes temperatures agradables per viatjar, sense incidències ni averies, en bike o a peu .... quin mèrit per aquests maratonians i maratonianes que prou feina teníem per seguir-los a sobre la bike.Ritme valent i camins atrevits per arribar a Montclar a la tradicional i concorreguda Fira de Reis. Un bon esmorzar on la teca i el vi fan que la festa continuï. A la represa els camins es tornen corriols, agosarats i divertits. Sens dubte, la ruta ha sigut un trajecte a la memòria, doncs tothom recordarà el dia d’avui com aquell dia en que la bike va ser molt mes que una pedalada.

Per molt que m’esforci serà un miracle transmetre a tots aquells que no han pogut ser-hi totes les emocions viscudes, per que el Mati Màgic de Reis ara s’ha de viure, compartir, gaudir, suar, riure, cridar… i evidentment pedalar. Deixeu-me en evidència i el proper any superem la fita d’aquest any. Difícil sí, però, davant de tanta categoria, de tanta munió , de tant talent, de tant… i tant… nomès es cosa nostre que el proper mati de Reis no deixi de ser Màgic i ens torni a portar aquest Regal tant impressionant que ens ha deixat avui mentre gaudíem de la nostra afició.

Gracies a tots i totes. Espero que aquesta collita sigui sens dubte...  el Vostre Millor Regal de Reis.

I el Video.....

Any Nou.... Clàssic Nou

La Primera pedalada de l’any no s’ha fet esperar gens. Hi havia molts dubtes sobre l’assistència a la sortida, però finalment set bikers s’han atrevit desprès de la festa de Cap D’any a pedalar i cremar els excessos. Be alguns han anat a dormir d’hora, altres es van controlar molt i ja al sopar de cap d’any van fer conxorxa per sortir, mentre que el mes agosarat nomes ha dormit tres hores, amb una panxa a rebentar i amb un sentit de l’equilibri una mica minvat segons les seves pròpies paraules.

La ruta, la clàssica de cada Any Nou s’ha vist retocada per tot arreu. Nomes de sortida canviem la trialera de Viladordis per la del Pont Foradat. Fins a Sant Jaume cap diferencia però la baixada es fa pel Camí del Maqui, un sender llarg,que fa les delícies de tots. Per arribar a Sant Vicenç sempre es feia per la trialera de Sant Pere, aquesta vegada farem camí alternatiu un pel mes curt però mes tècnic. Es nota que estem a la zona del “Xic”. Si per fi li hem posat sobrenom al Guillem…

A Sant Vicenç l’esmorzar, al Ramoneda cada any ens escalden, però aquest any ha sigut de jutjat de guàrdia, per lo que ens plantegem buscar alternativa per altres cops. Ells s’ho han perdut.

El Guile, marxa sense esmorzar, encara li ballen els gambots a l’estomac. En canvi la Betty no deu haver sopat per la fam demostrada a la taula. A la represa el Litus ha de canviar pastilles de fre, va amb el ferro i la Betty també les canvia però les te be. El Xic proposa una tornada que al Litus li agrada però El Primo i El Panadero que últimament es torna a atrevir a venir amb nosaltres, tenen una mica de presa i fem modificacions sobre la marxa per anar mes ràpid. Però no en tenen prou i davant la pujada de L’Oller els dos ens fan un cop d’estat i marxen per la carretera. Potser la pujada ha estat la rao que necesitaven....El Xic continua improvisant. No hi ha corriol que no vulgui provar i acabem en una petita emboscada, que es salva a peu tornant al camí principal. Tornada per la Torre Sta. Caterina i acabem la sortida com l’hem començat baixant una trialera….

Ruta complerta, i divertida…. Si L’any Nou ha començat així augura un bon Any de  pedalades...

Információ Tècnica i Track Aquí