diumenge, 12 de setembre de 2010

I l'Àvia va Parir...


Normalment els divendres a la tarda, al Xat es deixen anar mes o menys les assistències a les sortides que es fan dissabte i diumenge. A priori semblava que aquest dissabte seria d’aquells en que els bikers es prenien festa. Nomes dos bikers confirmats el PC i el Litus. Be desconeixiem les intencions de la Betty que ja l’havia confirmat al Bridge la setmana passada a la Cebrianenca. Mes tard s’hi afegeix el Farma. Carai ja som quatre. Bona assistència degut a les absències confirmades del Bridge i el Guile. Sona el mòbil… L’Agustí que em demana que volem fer, que al igual s’apunta amb nosaltres.

L’engresco doncs fa molt temps que no pedala amb nosaltres i ens fa molta il•lusió que vingui. Ja som cinc. Quasi a la nit, rebo un missatge del Bridge… finalment vindre però haure de marxar d’hora. Ve un col•lega del Pont amb mi… col..ns som set ¡!! La meva dona em diu que ha vingut el Quim a casa. Com que no hi era em trucarà… carai resulta que també s’apunta Vuittttttttt…. Al matí arribo al Bar Montcau i veig un KTM de mes… El Pagès que també s’ha apuntat…. Va parir ¡!!! Nou. L’Agustí acollonit amb tanta gent ¡!!! El Bridge ens presenta el Charlie.Cafetò i en marxa… Cap a on anem? Improvisem. Cap a Monistrol de Calders val.? Amb tanta colla el ritme es lent, molta xerrameca.
Agafem direcció la Mussarra per les Generes. Les primeres rampes es fan feixugues per L’Agustí degut a la seva llarga inactivitat. Però sabem que es un diesel, que no s’acolloneix fàcilment. Ell vol marxar sol per que diu enredereix el grup, però aquí s’espera a tothom i continua amb nosaltres. Abans de la  Mussarra canvi de plans. El Bridge ha de tornar d’hora i Monistrol de Calders li agafarà massa lluny per tornar. I si pugem pel sender i baixem a Bellvei per la trialera i anem a Vista Pirineu a esmorzar? Fet. De pas el trajecte serà molt mes còmode per l’Agustí corroliero per excel•lència.

Abans de Vista Pirineu el Bridge que se’ns despista… va massa ràpid i perd els pollets…
Esmorzar com ens tenen acostumats. El Bridge ha de marxar, i el Charlie el vol acompanyar però finalment el convencem i es queda amb nosaltres. El Litus li passa el comandament a l’Agustí i comencem a corriolejar. Trams desconeguts per la colla, força tècnics. Seguim per pista cap a la Masia de la Ponça on el PC derrapa i cau, com també ens te acostumats últimament. Ha sigut una caiguda a càmera lenta per fortuna sense conseqüències. Al rierol la Betty que s’hi banya… i tots darrera d’ella a peu. Cagacalces… no hi poso cap foto per no deixar-vos malament.
Direcció Salabarneda. El corriol molt guapo fins que travessem el torrent. La brossa ha crescut molt i es fa quasi be impracticable. Anem ben esgarrapats i a peu. El Som-ji que comenta que cada vegada que ve l’hi fem el mateix. Quines ensarronades. El Pagès que demostra la seva tècnica baixant corriols… sorpresa agradable. El Charlie també el veiem gaudint amb la seva màquina. A Artes seguim per la riera de Malrubí. A la Betty tant li fa, ja va molla… Sortim a la carretera i decidim fer aquest tram per asfalt fins el bosc d'Olzinelles doncs es una mica tard i ens espera la birra al Parc de l’Agulla.

Per la carretera el Litus es pica amb un carretero, esta com un llum!! pero la Betty el segueix. Aquesta noia s'apunta a totes !!!
El Som-Ji que se li acaba la paciència, Que vaig sec!!! Arribant a l'Agulla acceleració, però tot acaba amb un pique Betty-Charlie, un altre que no ens traurem de sobre ¡!! Ha quedat ben prendat  del nivell beteteru de la Barrufeta. No sap amb qui se la juga ??? Arribem a l’Agulla  i ja es sap,bones birres, alguna Cola-Loca i l'Aqurius per la ñeña… ahhhhh i ja tenim parella…. De professionals malpensats!!! Vull dir, que el Charlie esta al mateix ram de la Betty…. Quines Casualitats....

2 comentaris:

  1. en lloc de bike@peu, també ens podriem dir bike esgarrapat, que cada cop que ving perdo un litre de sang per les ferides !!! (de bon rotllo, però) de la que et vas escapar, Bridge
    ...
    Quim.

    ResponElimina
  2. Vaja, vaja!!!! marxar d'hora té les seves bones cosetes i les seves dolentes. Ho sigui la bona va ser que jo sí que em vaig pica amb carreterus i vaig arrivar de Calders a Casa amb 47 minuts, les rodes treien foc, i de pas la meva dona: no!!! jejeje Salvat!!!! la dolenta: vaig perde'm una sortideta de les que m'agraden a mi: Rambo vinc Rambo vaig, Dios!!! no siento las piernas, pero que bien me lo paso, jejeje!! en fí, veig que el Charli s'ho va passar bé, ens hem trucat i us ha possat al cel, sabia que no em decebria-ho!!! en fi, PC haurem de solucionar aviat el teu handicap, o al final anirás més per terra que damunt la bici ;-) en fi, m'agrada que fos una bona sortida.
    petonets,
    Bridge

    ResponElimina

Qualsevol comentari fora de to o irrespetuos serà esborrat directament sense previ avis per l'administrador del Blog.