dissabte, 22 de maig de 2010

La Pola no es al Polo O si?

Avui la excursió prometia. Es d'aquells dies que saps que gaudiràs del paisatge, de la companyia, de la bici. Son d'aquelles excursions que et fan que el sacrifici de pedalar sigui molt mes fàcil de pair. I es que pedalar pel parc de Sant Llorenç del Munt ens omple de nostàlgia. A mes, avui tenia l’al•licient del bocata, cosa no gaire habitual en una colla que li agrada seure a taula de tres ganivets i cinc porrons..... amb excepcions conegudes. Avui la taula era dels Picapiedra.
Sortim a les 7 i pico del Bar Ros desprès de fer el cafetonet.Com de costum últimament la puntualitat a l'hora de sortir no es el nostre fort.
El Pep Bridge ens espera a tres quarts de vuit al Pont de Vilomara, Avui li ha fet mandra pujar a Manresa i de pas s'ha estalviat 10 kms....però anem tard i el trobem donant voltes a la rotonda, amb 27 kms i una quasi clatellada (Be lo dels 27 segur que s'ho ha inventat).Enfilem les primeres rampes en direcció al Farell, les primeres queixes del PC per seguir la pista mes dura. Es cert que te una edat i ja es prou el sacrifici que fa seguint-nos. Diesel incombustible,traga milles que no deixa de sorprendre’ns pel seu estat físic. Fins hi tot hi hagut un moment que amb el Xavi, carai si el Xavi avui no li ha fet mandra llevar-se ¡!! li he comentat , però si va mes sencer que jo el cabr...¡!!
La Barrufeta, aiiiiiii la Barrufeta…..la seva joventut , la seva impulsivitat pedalant sempre ho acaba pagant. Surt com un coet,però son coets de poca pólvora i esclaten massa aviat. El camí de Matarrodona no es excessivament exigent, però puja i puja i van cansant les cames, i el camí es llarg. El Mestre ho sap i amb la seva experiència es posa al vagó de cua a xerrar amb el Xavier que gaudeix de les vistes. Li queda molt per veure.Van passant els kms i ja divisem L’Espluga. Tocarà caminar per arribar a la Font de la Pola. Tant si val. Ens quedem embalcats de la bellesa del Parc. 
Molt concorregut aquest punt per senderistes. Ens mengem els bocates, omplim d’aigua fresca I a caminar… si a caminar. La pujada al Coll de Tanca es d’aquelles impossibles per les nostres cames.
Un cop d’alt problemes amb el hippie. No anem be!! He perdut el senyal, es per aquí i avall… ERRORRRRR ¡!! El Mestre l’ha pifiat i agafa pista equivocada. Camina i camina, gent en direcció contraria amb mapes i no saben on van i nosaltres tampoc. La Font de la Pola No esta al Polo però quasi. Reculem fins al Coll de Tanca on creiem que ens hem equivocat. Mes senderistes ara si, que així ens ho confirmen. 
 Per fi la pista bona cap a Coll de Boix. Altres bikeros que venen de les Estenalles pel GR sedients demanant per la Font de La Pola, Ja Ja i jo com els hi explico ara!!¡
L’Alzina al Vent. Foto i parlamentem. Hem perdut tres quarts d’hora amb la caminada Express i de pas ha fet mal en les forces dels bikeros. Versió trialera a Mura, mes pateo però curta, versió Estenalles mes llarga però pista. Pista, pista clama tothom. Com diu Bridge aquesta pista te peatge…. A buen entendedor…. Impressionant el Montcau a una banda, Montserrat a l’altre.
Per fi El Coll d’Estenalles un respir de 4 kms d’asfalt en baixada molt ràpids. Nova decisió, Dreta Llarga, Esquerra curta. I resposta evident curtaaaaaaa, però també tenia peatge aquesta opció, era la mes….. entretinguda. Cap a Mura. Allà passada per la Font. Raja aigua per tot arreu aquest any. Bidons plens. Hi havia gent menjant a la font que menys mal que no ens han convidat, i gent a la riera banyant-se. De fet avui el dia no era excessivament calorós degut al vent fresquet que corria, però es notava que el sol picava de valent. El Mestre fa un amago. Per dintre el poble passem pel Cal Carter i unes taules amb birres fresques li fan pampallugues als ulls, però el PC i en Guile s’ho salten davant del riure de la gent del poble.
El repetxo del poble pel cementiri corrobora el que ja sabem. La Barrufeta sense pólvora, i al Xavier li comencen a pesar els Kms. Ja en portem 45 però encara en farem 25 mes o sigui que paciència. La pujada enformigonada cap a la Teuleria un entrebanc amb sorpresa, La Barrufeta esbufega darrera el Mestre. I ara? que ha begut a la Font????
EL Bridge a dalt gira a l’esquerra i encerta el camí per casualitat. El hippie torna a fer de les seves i ens quedem sense assegurança. El Litus vol baixar per un sender que fa dies que no fa i no sap si se’n recordarà. A l’aventura…. I comencem. Arbres caiguts, entravessats al mig del camí, la vegetació tapa el camí, branques, rocs… vaja entretingut…. però finalment la riera. Ara si cap a Rocafort pla i avall opció fàcil benvinguda per a tots.
Decidim tirar per la riera sant Esteve cap als Tres Salts. Anem comentant l’aigua que baixa i ningú se’n recorda que l’hem de travessar tres vegades. Goita quin Gorg, que guai fer una capbussada, l’aigua deu ser molt freda diu el Guile. Baixa un aigua clara digne de les muntanyes de la Vall d’Aran. I primer creuament de riera.El Bridge que s’ho mira i el Litus el passa mullant-se un peu, passant de tot. Fa calor no te importància. La Barrufeta igual, el PC s’ho remira per no mullar-se. I juas juas el segon creuament digne de la piscina Municipal. Quasi mig metre d’aigua en algun punt i sense lloc per passar.
Bridge, Barrufeta i Litus sense manies. No es gens freda. Els tres com la canalla,dutxa per la Barrufeta. L’aigua es vida diuen. Doncs ja us ho podeu creure per que la revifalla de la Barrufeta ha estat d’allò mes. Bàlsam per les nostres castigades cames. A l’altre banda expectants a veure que fan Guile,PC i Xavi. Al principi esquiven un petit tram però en el segon PC claudica i pel mig. No s’ha mullat gaire. El Xavi desisteix i pel mig. I El Guile??? Es descalça ull no se li encongeixin les sabates noves... desprès de tota les rialles seguim en busca del tercer… la Barrufeta en vol mes… Tots anem molls tant ens fa. El Bridge que s’agenolla i s'hi banya, i el Guile???
Pel costadet esquivant….però segur que a llepat.
I la Barrufeta no n’hi ha mes??? Pos si es que son quatre i no tres…. I per fi el Guile claudica. Ha batejat les seves noves sabates ¡!!! Als Ànecs dos nois i una noia en banyador em recorden que de jove jo també m’havia banyat a la riera. Avui quasi ho he tornat a fer. I la Betty em recorda allò que ella sap però que jo oblido fàcilment quan veig bones escultures. Se’ns despedeix el Bridge que va per la vora del riu cap a casa i arribem a Manresa. Es massa tard i no hi ha birra. Dema en farem dues….





12 comentaris:

  1. Molt guapa la Font de La Pola, jo ja hi havia anat amb en Ramon, un altre betetero de Manresa, encara que en aquella ocasió hi varem arribar per la part de d’alt seguin el camí Ral, es cert que al mestre se li va fondre el senyal del Gepet, i com que no li agrada compartir el track amb l’aprenent dons problemes,jejejeje..., ja no sabem on anem, corriol a ball i corriol a munt, però que voleu que us digui el pobre crec que des de que varem sortir de Manresa que també anava fos, a la tornada sort en va tenir de poder remullar-se a la riera, semblava el cavall d’en Quixot “el Rocinante”, amb dos pams de llengua, jijijijiji, però de poc li va servir perquè l’entrada a Manresa una mica mes i el tenim d’estirar amb dues cordes (amb una segurament es petaria).
    Haaaa!!! lo de les meves sabates, ja les havia estrenat als Tracks del Diable, i no precisament amb aigua ni fang si no amb m..rda de vaca.

    Pep.

    ResponElimina
  2. Eiiii!!!, hi perquè no parlem també de la gran pedalada de diumenge, després d’haver fet els deures el dissabte una sortideta per estirar les cames amb corriolets, pista fins d’alt a Castellnou, venia tant de gust que fins hi tot si va apuntar la Barrufeta, encara que jo crec que va ser per el esmorzar, quin esmorzar hummmmmmmm!!!, que bo aquells ous ferrats amb cansalada, patates fregidetes, mongetes i quina bona pinta la sèpia que es va cruspir la Barrufeta amb aquell pa amb tomàquet, molt vi de la terra i uns cigalons de cu..ons., uns quants quilometres mes per fer una mica de lloc per les cervesetes i les croquetes del montcau.

    Això es pedalar tot el demes són punyetes.

    Adéu.

    Pep.

    ResponElimina
  3. Ostres, un comentari de una cronica invisible, be mes que un comentari es la cronica fidel de tal i com varen anar els fets...

    ResponElimina
  4. Pep, no fare cap comentari en vers al meu estat fisic per que se que ho fas per tocar els d'allonsis. Ara, veig dificil que em puguessis veure la llengua, si no fos quan em girava per veure si em seguies...
    La veritat es que quan anem a pedalar al parc em quedo tan bocabadat que el de menys es pedalar. M'agrada gaudir-ne dels seus paratges. En quant a l'esmorzar de Diumenge ja saps que Cal Toni es dels llocs on val la pena anar-hi. Sento que dissabte no puguis venir a L'Estany. Ja demanare la teva racio de peus de porc amb mongetes per cruspirme-la a la teva salut...

    ResponElimina
  5. Vaja, veig que el Diumenge no us quedeu curts!!! jejeje!!! ara ja sé d'on vé el perfil del Guile!!!! ji ji ji!!! Aixì que el Sr. Litus va arrivar petat?? humm!!! costa de creure, però perqué no? es clar que si anaves al darrera Pep Guile, costa de veure i creure!!! en fi, el més important es que ho vàreu passar bé. En fi, perfecte!!! Diumenge a Berga farem Macrosortida també, per si algú es vol apuntar: Berga-St. Eulàlia de Puig-Oriol-Berga, uns quans km amb uns quans desnivells. Aquesta setmana anirè servit entre dissabte i Diumenge, ja cal que possi el ossos en remull!!!!

    ResponElimina
  6. Ostres ja veig que encara us dura l’abatiment, l’únic que antes la crònica es el PC, jo parlo de dissabte i parlo de l’arribada a Manresa, primer fins on varem acomiadar al Pep Pont i després fins a acomiadar-nos del PC on la Barrufeta que segons deia algú anava petada va fer un sprint de nassos, si anava petada que passarà el dia que vagi bé?.

    Pep Pont la meva silueta es la que es i després del esforç que vaig fer i que encara faig de dilluns a divendres, ami personalment ja m’està bé, crec que molts voldrien a ver perdut la ratlla de 23 quilos amb tres mesos, pujar a una bicicleta i fer tot el que he fet, seguir-vos a vosaltres que no es poc.

    Apa fins la propera, que si no hi posem una mica de pebre aquí no escriu ni Deu.

    Pep.

    ResponElimina
  7. Pep Guile, ets un super home, i quan vaig saber que feia 3 anys que vas en bici, que pesaves 100 i pico llargs de kilos, que has perdut 23 kilos en 3 mesos???? això no és bó tampoc, però bé, és la teva salut, que has patit al meu costat a sortides BTT, i que segueixes darrera meu o davant si fa falta, ja et vaig donar la meva admiració, no cal que em repeteixis constantment la teva gesta, ja et vaig donar la meva admiració i reconeixament, però sius plau, no m'ho repeteixis cada cop que et faig un comentari en plan conya. Al final deixaré de fer comentaris en plan conya, perque no sé perqué, els meus comentaris sempre s'agafen en serio... en fi, si t'has sentit ofés: ho sento molt!!!!

    ResponElimina
  8. Pep, no et pasis em el pebre que despres amb algu l'hi picara el tub d'escapament, de totes maneres la gent d'aquesta colla no es pica aixi com aixi..., jejeje, ei que jo no parlo mai em segones.

    ResponElimina
  9. en fi!!! no dirè rès més! no fos cas...

    ResponElimina
  10. Merci PepGui. Ets tot un caballer per destapar la pura veritat. A la font hi vaig beure aigua, i també en vaig omplir el camelback. O sigui que vaig tardar una miqueta si. El pep pont m' estaba esperant per indicar-me el camí del poble. Però sembla a ser que es va deduïr quelcom erroni. Ja veig quina colla de malpensats...
    Ah!!!! I una altre cosa: per competir pq no ens apuntem a una cursa bttetera com deumana (no pedalada eh) i deixem de tocar els cullons amb els companys que això és lo que fa maco en un grup ;ser companys. Ala... jo ja he dit la meva i no faré debat per el blog pq considero que s' embruta.

    ResponElimina
  11. Com us va!!?
    veig que hi ha bastant moviment al blog ultimament,
    Avui he fet una sortida en carretera (Vilaredes i Cornet)aqust mati, ja que el cap de setmana no vaig poder sortir a pedalar, que sino després no us puc agafar, jeje!!!
    Aquest dissabte em perdo una de bona, però he d´anar a Barna a fer un curs. Salutacions!!

    ResponElimina
  12. Jajaaa, que bueno, ya veo que no soy la unica que sucumbe a la tentacion de darse un buen baño, jajaja, la semana pasada subiendo el pla de la calma en el Montseny, me temi de cabeza debajo de una cascada por el calor que hacia.
    Si os apetece un buen baño, os puedo hacer de guia!!! Conozco unas cascadas diviiiiinas!!!

    ResponElimina

Qualsevol comentari fora de to o irrespetuos serà esborrat directament sense previ avis per l'administrador del Blog.