Els Set Magnifics

Un petit poble Bagenc anomenat Gaià, molt prop de la frontera amb el Berguedà, es assetiat per una banda de pillaires, dirigits pel malvat Calveres que roden i atemoreixen a la gent de les contrades amb les seves derrapades pedaladores. Els habitants del poble, han sentit a parlar d'uns beteterus de la capital Bagenca i decideixen demanar ajuda a aquests pedaladors professionals.Això els resulta més bé de preu que comprar les seves pròpies bikes. La paga es reduïda, aixì que decideixen que només hi aniran 7, els anomenarem: Els 7 Magnífics. Ells, estan decidits d'alliberar al poble d'aquesta plaga; Litus Adams  es el Jefe d'aquests 7 rodadors, sempre decidit a tot; el seu amic i ajudant Vin Camps , incansable orador de refranys perduts, conyont del grup; Bernardo Guile , un home fort i sentimental estimat per tothom, Britt Pont, alies "El Largo", hàbil tan amb els pedals com amb les clatellades; Lee Tony, un home sensible i rialler, però estrany, al que poques vegades se'l veu utilitzar un arma, segons ell, no deu rés a ningú... excepte a ell mateix; Harry Xav "El Pagès", un home molt hàbil amb les forces, que acaba demostrant que té un cor valent quan es tracta d'ajudar a un amic, i per últim, un jove que no accepta un no per resposta, al que anomenen Chico Xavi (Xavi "L'altre"). Aquests, son el grup dels 7 Magnífics, 7 rodadors que assoleixen i devoren tota mena de Km. Les seves bèsties, son les seves armes. Per ordre tenim; L'Euga Scotti, i desprès tots els sementals KeTemos, una raça incansable però sensible, tenim la Kams, la PiTe, la Murri, la Bayer, La Landing, i el Chico Xavi amb el seu Podenco: Vincfent!

El matí es lleva clar, la broma baixa augura un viatge dels Magnífics força fred, però els ànims no decauen. Tenim un fi a complir, i anirem a fer-ho. El camí promet ser entretingut. Hem de travessar tota la comarca, per tant, ens esperen uns quants km's. Només en sortim 5 de moment. Els dos Xavis son uns vagos de collons i els tenim dormint la mona del Saloon del dia abans. Hem quedat que ens agafaran abans de la lluita final. Normalment es lleven amb ganes de gresca, però hauran d'apretar les seves montes de valent. Els esperarem abans d'atacar. Desprès de triar uns quants camins senzills, hem arribat per la vora de la Sèquia a Sallent, allà, comença la primera pujada i la primera proba de foc per les nostres montes, però elles no s'acollonen, son fortes i nosaltres les sabem portar per bon camí. La resta, és fer km.

Arribem prop de Gaià, anem una mica expectants per saber que pot passar, però cap problema, les nostres montes, estan llestes! Calveres, tot sol, no triga a fer acte de presencia al nostre camí, però es veu sorprès pels 5 Magnífics, i el volten per acolloni'l. L'hi demanem la rendició i pactem d'anar a la Cantina a discutir la manera de com es pot rendir. En Calveres no ho veu gaire clar, però accepta, donat que es troba sol. Mentres arribem a la Cantina, va pensant dins seu com pot fer-ho per fugir, però el portem voltat i no es veu capaç, per tant, resignat ve amb nosaltres a fer un àpat de conciliació. Allà tambe s'hi desplaça en Dalton James que ha vingut amb la diligència per celebrar junt amb els 7 Magnifics la presa d'en Calveres.

Mentre estem devorant el menjar excel•lent de les contrades, arriben els dos Xavis amb cara de son i cansats. A la taula pactem amb Calveres, que abandonarà les contrades sense molestar mai més.En Calveres accepta, donat que es veu en inferioritat, però això si, quan decideix de marxar cap a d'altres contrades, ens deixa una frase força feridora: "que Déu us agafi confessats".I efectivament, mentre tornem cap a la capital, el camí es va cobrant els esforços dels nostres Magnífics, primer cau en Chico Xavi, que abandona el grup quedant endarrerit, però seguint d'un troç lluny a la resta dels companys. El segon en caure és el nostre estimat Bernardo Guile, encara que ell no ho reconeixerà mai, a poc a poc, és va quedant enrere, però això si, no deixa mai sol al nostre Lee Tony.

Tots dos van fent-se costat, mentre els km van passant a sota les potes de les nostres montes. Enfilem cap a Artés, en un camí dur, però amb rodatge constant. Després el nostre jefe Litus Adams, va fent amagades de cansanci, però sempre és al mig del grup, encara que a vegades, les seves esbufegades l'animen per continuar.I finalment, i cosa molt estranya, però de color de reconeixement, el nostre benvolgut Vin Camps és posa a darrera del Britt Pont, per aguantar cua i molt decidit aguanta cua. Aquest gat vell no deixarà mai de sorprendrens. Amb ferides doloroses anem cercant el nostre destí, ja es veu aprop, però dol i fa mal, veure que anem cansats i que hi ha gana, aquest cop no farem la celebració al Saloon, el jefe i en Bernardo tenen cites ineludibles, per tant, ja ho celebrarem en un altre moment. Ja arribem, cansats i amb espais entre tots nosaltres, ningú diu rés i ningú demana rés, tothom sap a on és i que s'espera d'ell, han complert amb la feina contractada, encara que els ha costat uns 82 km, amb aprox. 1300 de desnivell, els nostre Magnífics, cada vegada, es superen.

Ara, tranquils i cansats, buscaran un repòs a les faldes que pertoquin, i fins el nou avís, una nova aventura, que donat la professionalitat de tots, no trigarà més enllà d'una setmana...

Informació i track Aqui