diumenge, 11 d’abril de 2010

La Guerra dels Dimonis Episodi I


En un lloc d'una galàxia molt llunyana conegut com Torello comença l’aventura. Jordi Darth Vader ens espera a un quart de vuit al pàrking de l’hotel Serrasses. Ens fa les advertències oportunes si no volem parar malament. Però la nostre valentia ens fa menysprear les seves amenaces. Allà acabem de posar les nostres naus X-Wing apunt per la batalla contra els dimonis.Els components de l’esquadra,a punt per entrar en combat. A ultima hora el Jaume C3PO no ha pogut formar part del grup per una ferida de guerra. Avui estrenem els nous uniformes de batalla.

Carreguem els nostres equips d’emergència, les dades als nostres ordinadors de bord i desprès de les ultimes indicacions i recomanacions despaguem. Els turboreactors a plena potencia, anem amb retard sobre l’hora prevista. Pep Solo Pont lidera la sortida amb el seu Halcon Mil·lenari, seguit de Litus Skywalker i Barrufeta Leia. A la reraguarda Obi Wan Guile,Chewbacca Toni, i El Jedi Yoda PC. Primers salts al hiperespai i ja denotem la dificultat de navegar en aquesta galàxia. La nostre emoció ens ha fet perdre concentració. Els nostres ordinadors es tornen insuficients per seguir la traça. Travessem varis mars líquids, molts canvis de direcció per no seguir les pistes principals i despistar a l’enemic. Velocitat de creuer, constant.
En la immensitat de l’espai sideral seguim un trajecte sinous,estret i ple de trampes. Mars de meteorits, forats negres, i atacs alienígenes en forma de vegetació mutant que els hem d’esquivar amb suma destressa. Filmem bona part del recorregut amb les nostres càmeres. Deixem enrere petits planetes com, Vinyoles, El Moli, El Verdaguer, El Feu i arribem al nostre punt de repostatge. Al planeta
Sta. Maria de Corcó Vedella amb bolets, Bacallà amb samfaina i el Llom amb formatge plat preferit de Leia. Dipòsits plens i naus revisades i llestes.
La batalla, fins al moment mes plàcida del que ens esperavem. Les Tie Fighter lluiten amb força però la nostre esquadra es mostra intractable. Cap baixa ni ferit, ni tan sols cap desperfecte a les nostres naus.Ens dirigim cap el punt potser mes complicat de la batalla, La Foradada. Allà la concentració de naus de l’enemic es considerable, i la nostra esquadra s’ha d’emplear amb totes les seves forces. El desgast de municions es important. Al planeta Cantonigros la temperatura es molt alta i la deshidratació es un altre factor a tenir en compte. Les forces comencen a flaquejar.
En direcció al Planeta Tavertet, trobem restes de batalles anteriors,però la moral segueix alta. Control de ruta i refresc. Prenem l’ultima decisió. Continuem lluitant o fem una parada tècnica? Es decideix continuar lluitant. L’ultima batalla per avui esta localitzada en la pujada pels Cingles de l’Avenc fins al Planeta Rupit encara en mans enemigues. La batalla ha estat dura però rapida. El cel estel·lar i les estrelles que el configuren son espectaculars i això fa que la victòria hagi estat molt mes satisfactòria.L’arribada al planeta Rupit un passeig triomfal,nomes destorbat per alguna escaramussa d’alguna Tie fighter perduda.


Connexió amb Jordi Darth Vader.... Aquí bikeapeu...Planeta Rupit conquerit
Jordi Darth Vader : No pot ser !!! aquesta gosadia la pagareu cara.

A la Caserna Estrella ens reben amb musica triomfal. Naus als hangars i els pilots a la celebració
Les viandes son excel·lents, els caldos immillorables, i la gresca irrepetible. La Amfitriona Susana ens ha rebut amb un tracte magnífic. Final de festa i retorn, amb la nostàlgia, però amb ganes de tornar a la batalla.


6 comentaris:

  1. Encara que us sembli que esteu llegint la crònica de la guerra de les Galàxies tampoc es així, ja ni han d’objectes voladors no identificats, però dissabte tots eren fàcilment identificables (bé almenys fins abans del cigaló), de naus jo no en vaig veure cap i no crec que la pols del camí o el pol•len puguin fer-nos veure tantes al•lucinacions com en el Quixot o (Quijote). La primera etapa de Torelló a Rupit va ser molt maca, encara que com podeu veure en les fotos els roures i d’altes arbres encara no han brotat, però ja varem anar veient que les flors comencen a florir, fins i tot el mestre va ALUCINAR i fotografià, potser d’aquí uns dies, quant fem la tercera i quarta etapa, el bosc ens regalarà amb els seus colors de primavera i les nostres fotografies s’ompliran de coloraines.
    L’etapa molt entretinguda pels corriols i senders, imprescindible el bon us del GPS sort del mestre Carles perquè a mes d’un trencant ens el passàvem, deuria ser una estratègia d’aquells bandolers, com sempre la companyia i el bon rotllo va ser-hi present, els dimonis no varen tenir nassos de treure les seves banyes, potser perquè amb les nostres equipacions noves ells es deurien sentir avergonyits d’anar amb els colzes surgits i els pantalons fumats i estripats.

    Ha Rupit final de la primera etapa, varem dinar a l’hostal Estrella que de vent segur sen mereix mes d’una per el tracte que varen tenir amb nosaltres, bon menjar i bon veure, gent molt trempada i acollidora, al sortir volteta fins a la furgoneta d’en Jordi i parada a comprar pa, coca i llangonisa, el trofeu per els de casa i per nosaltres un altre dia per en marcar i un molt bon record.

    Pep.

    ResponElimina
  2. Phater Lands, jo no sé quina sortida vas fer tu, jo sense cap mena de dubte, faig meves les paraules d'en Litus Skywalker, una sortida plena de obstacles que vem saber salvar d'una manera ven gloriosa, i triomfal!!! erem 6 messis contra el boscRonaldo. Des d'aqui, felicitar un cop més el Litus skywalker per la fenomenal paralelització de la peli amb la nostra aventura, sens dubte et diré que per las próximas: Que la fuerza nos acompañe... durante toda la travesía.

    ResponElimina
  3. Meravellòs, espatarrant, gloriòs i emocionant. Així definiria jo la sortida del dissabte. Primera part de Tracks del Diable.

    ResponElimina
  4. A veure si ens animem...
    Jo el dissabte passat vaig gaudir molt, crec que de moment, per que encara s'ha de veure el que falta, els Tracks del Diable han posat el llistò molt alt. Es variada, entretinguda,intensa. Les poques paraules de la Betty han resumit molt be la primera etapa. De moment el que mes m'ha sorprès es la fama que li han donat de dura. Evidenment si la fas en dos,tres,quatre dies el nivell de duressa canvia pero per un Betetero mitjà ferla en quatre dies es perfectament asumible.
    Apa doncs que ja falta poc per la segona...

    ResponElimina
  5. Amb tota sinceritat, jo crec que no sou concients del nivell que teniu, segurament no serem mai campions de rés, però el nivell ofert a la primera etapa es magnific!!! clar que ens aturem molt a fer fotos, i això ens anima, i no tenir tems d'arribada, també, pero pedalar o tivar a sobre la bici en terrenys molt variats: crec que esteu preparats per qualsevol cosa, el nivell es bò!! bastant bò!!! ara nomès falta creure que podem amb tot i els diables, seràn vençuts!!! o al menys: conquerits!!!!

    Apa, descanseu, demà arriva l'Episodi II

    ResponElimina
  6. Gràcies pels ànims Pep Bridge.
    Segons diuen demà ens toca “La cuesta de la Muerte” que són 403 metres d’ascens amb 4,45quilometres amb rampes del 22%, que jo crec que la assolirem bé, tenim nivell per fer-ho sense problemes a menys que el camí estigui molt trinxat, o sigui que avui a descansar, abstenir-se d’anar a fer quintos que dema toquen diana molt d’hora i tenim un altre dissabte per gaudir de la BTT, de la companyia i dels paisatges d’Osona.

    Adéu.

    Pep.

    ResponElimina

Qualsevol comentari fora de to o irrespetuos serà esborrat directament sense previ avis per l'administrador del Blog.