Pedals Occitania Part Three

Tercera etapa… a priori la passejada. Ens esperen 44 Kms y uns 1000 d’ascens. Esmorzar a la francesa a L’Oppidum, melmelades, torrades i aiguaxirri (el café) o el que fos. La sortida es planejant per pistes asfaltades i al cap d’alguns kms tothom brama “si tot es així a les deu serem a lloc… “ i recordem que avui hi ha piscina a l’allotjament d’arribada. Res mes lluny de la realitat. Iniciem primeres rampes, a la primera la reserva posada… bikeapeu… després pedregots… bikeapeu… mes enllà… bikeapeu… hem sortit mandrosos.

 

El Crus, El Fernando i el Carles com sempre al grup de davant s’esperen a Les Paloumeres un Portet de 800 Mts d’alçada. Petit  descens per tornar a pujar fins el Mont de Galie a 920 mts on el trio torna a marcar diferencies. Aquest cop pero el Litus ja es troba a la seva “Posició natural” després de la millora així com tamb´el PC i el Pagés. Baixada rapida fins St. Pe d’Ardet on davant dels dubtes fem una barreta, birreta, coca-cola i nous silvestres… Ens atrapa un grupet. De fet practicament tots els dies hem anat fent la goma amb aquestes colles, on hem compartit allotjament . Camí trencat per pujar al Col des Ares que ens la far suar.

 

 I a d’alt un Bar amb terrasseta a l'ombra… Buff mirem l’hora i son quasi les 12 del migdia. Novament dubtes I es decideix parar a menjar alguna coseta. I darrera nostre totes les altres colles ens imiten. Gerres de Mig, amanides , i poca cosa mes. Tot plegat la una del migdia llargues però nomes ens falten 8 kms. La resta de colles no es queden a Aspet. Van fins el Col de Mente i els queden quasi 42 kms. Amb la calda que cau pujar aquest coll de 12 Kms será mortal. Reprenem la marxa i els kms no passen . 8 Kms que semblen 80...

 

Infinitat d’ encreuaments, corriols, enllaços, trialeres on per variar el Carles ensopega un cop darrera l’altre. Els trams asfaltats també es fan difícils amb tantes entrades i sortides. Un parell de bikers perduts s’ens apunten. Amb el roadbook es molt lent fer això. Finalment quasi dos quarts de quatre per arribar al Le Bois Perche. La casa de colonies, Residencia d’avis o no se com qualificar-ho. Tot i així l’allotjament perfecte pel dia en que estem.

  

Els que veniem amb nosaltres es miren la Piscina babejant i quant arriba l'altre grup troben al Crus, El Pages i el Litus amb el banyador posat i tovallola en ma per aprofitar aquesta piscina caiguda del cel. Les cares que feien mentres fitxaven eren de lo mes expresives. La resta de bikeapeu es banyen per dintre.  Despres dels "banyets" per esperar l'hora del sopar ens arribem caminant fins Aspet. El poble esta a uns 15 minuts . I es clar amb la sua era toca birra a la plaça del poble.

 
 

Tornem calculant l’hora del sopar, però com que ens dona temps mes suc de cibada. El sopar es complert  però fan acte de presencia les torticolis. Si torticolis de tant girar el cap per mirar les joves monitores que van i venen... Ens ve de gust prendre alguna copeta però al servei de Bar no es veuen ampolles de licor. Es clar es una casa de colònies… que carai una persiana tancada amb clau que s’aixeca i apareix de tot ¡!! Gin Tonics que van be per les diarrees i música en directe unplugged amenitzant el ball de les monitores tot disfressades i molt sexis…

El Pagès es troba com peix a l’aigua i sembla que ningú te son a la fresca de la Terrassa. Cares de Vici ( Si,si amb "V" i no "B") Però la realitat ens supera. Hem vingut a pedalar encara que no ho sembli i  dema tenim feina ¡!! Estem una mica acollonits amb el famós Col de Mentè i el despertador no perdonarà. Així que tots al llit que jo sapiga amb l'unica companyia de la seva parella biker des de que hem sortit de Vielha.

EL Video