Un Diable Volcànic

Tracks dels Volcans. Un diable en terres volcàniques. Una combinació explosiva de corriols diabòlics, plens de pedres, exigents tant en baixades com en pujades, i pistes trencades molt lentes, fan que els mes beteters desitgin arribar a pistes asfaltades o en formigonades i vies verdes, l’únic oxigen en una ruta de 240 kms exclusiva, nomes apte pels mes ben preparats. Si vas de vacances, agafat mínim quatre dies o faràs tard.
L’itinerari es un continu trencacames, amb pujades verticals i baixades tècniques on la velocitat es el que menys conta.

Pujant, a peu es va mes de pressa i baixant quasi també. Algú pel camí ens va comentar… “ Dues víctimes mes del Jordi “ El nostre Darth Vader. I us asseguro que tenia força raó. Tot i això El Nano i jo ( desprès de l’absència obligada del Bridge) hem passat tres dies inoblidables de BTT pedalant de Sol a Lluna i quan la resta de membres dels bikeapeu la vagin a fer, nosaltres i tornarem. Per que aquest diable, a pesar de ser diabòlic amb les seves rutes, es encantador en el tracte i ens deixa hipnotitzats de tal forma que sempre acabem tornant.

Com que una imatge val mes que mil paraules vegeu el vídeo…. Es una llàstima que hagueu d’esperar quasi un any per anar-hi, us serà difícil esperar tant.

Els Bikeapeu a tot Arreu.

I m’ha sortit un rodoli… però es el resum d’uns caps de setmana plens de kms, donant voltes i mes voltes per tot arreu de la geografia catalana i mes.

Desprès d’una Selenika mes moguda que la d’altres anys per motius aliens a la BTT, el dissabte 1 d’octubre varem anar a combregar a Montserrat guiats pel Bisbe Xic tot esperant diumenge la Cigronada o mes ben dit la Rocaforttina. Sens dubte una de les millors pedalades de la zona, per ruta, paisatge,caliu, regals i evidentment pels cigrons.

  

La setmana a sobre sense esdeveniments de pedalades ens varen tornar a endinsar al Parc Natural guiats pel Bridge donant mes voltes que un moli tot just per fer un bon esmorzar al Puig de la Balma. A la represa era el Litus, que tornava desprès de molt temps de fer campanes a les sortides de dissabte, qui la liava per senders i caminets…. Total 52 Kms amb 1200 Ac+ van fer que diumenge quasi tots es quedessin a casa a reposar. Mentrestant la nostra Barrufeta s’esbarellava amb els Llacs de Covadonga i L’Angliru. Tots dos coronats amb èxit ,gracies també a la dieta a la que va ser sotmesa la seva KTM.

Dimecres amb la Pilarica per davant, clàssic a Rajadell. Alguns mes conservadors per la via ràpida i altres altre cop buscant senders i senders. Bon esmorzar com esta manat i tornada suau però entretinguda amb final de festa al Parc de l’Agulla que estava ple a vessar de gent.

Dissabte el Litus tornava a fer mitja campana… es veu que te tanta traça parant el despertador que no s’entera… ,però finalment surt a pedalar seguint el rastre deixat per la colla. Altres es reserven per Diumenge a Cal Marçal.

Vull dir que a Can Paco no mengen gaire per que han de deixar lloc a l’estomac. El Bridge, el Paco i el Dentista a Tona, el Guile, el PC, el Primo i el Ramon a Cal Marçal. El Litus amb la flaca, la Betty desapareguda per montanyes del Bergueda, el Xic preparant dinars…. En fi no nomes de pedalar viuen els Bikeapeu… i per la setmana que ve tres intrèpids a la Volcans, ara que estan de moda…. Logicament els que es queden pel Bages tambe faran de les seves. Voleu dir que es quedaran al Bages??? Apostes???