dimarts, 28 de juny del 2011

La Tomba dels Bikeapeu

Muntanyes del Montseny, que ens puges al Cel i ens baixes al infern,
Corriols ,camins i pistes, que ens enreden i despisten.

De bon mati Aigua Freda, per si cal treure’ns la son
De moment ningú peta, doncs pugem sin ton ni son.
Encara entre rialles un brau ens enbesteix
Tots despresa passarem, quan en Gascon ens persegueix

 A Coll Formic el primer cim farem i allà la gana patirem
De baixada una taula i una font, i de les motxilles menjarem

A la represa tots mes contents, la pujada patirem
D’ombra en ombra passarem però amb la panxa plena suarem.

Fins Sant Marçal la cosa es complica i el PC com no, es Pica
A mitja pujada treu el plano, i per aquí retallo

Dos solitaris nomes, pel camí establert
Un camí que es molt fresc , ple d’arbres i de verd

A la font de Pasavets, un altre cim començarem
Molts caminen i no pedalen, mes val no els mireu les cares 

A dalt del Turo... Home, per fi ens retrobarem
Pero de la pujada,.... mes val que no en parlem.












Afamats els de la curta faran, carretera directe avall
I a Montseny ens buscaran, un bon restaurant.

A la taula entretinguts els de la curta estaran
 Igual que el Xic i el Litus pel GR baixant.

La cervesa refà els ànims, i estalviarem comentaris
Doncs el Litus es lapidat, i l’ultima que has preparat

Assegut a sobre el PC, del perfil de l’etapa estava
Per molt que l'apretava , carai no s’aplanava

Amanides i pollastre de Pagès, no mengem ni bevem en excés,
La pujada a la Calma ens espera, i la prudència es molt severa.

La marxa aviat reprenem, i poc a poc pedalem
Anem en una filera, del primer a l’últim, Quina espera !!!

Aquí i allà ens anem replegant , i alguns a la riera banyant
Altres ni pedalant a la Calma arribar podran.

Per fi els Plans!!!    Com aigua beneïda...
Comença la baixada, i també es fa durilla!!!
Mal de braços de frenar, quines ganes d’arribar.

Sevillanes i cervesa per acabar , però sense ganes de ballar.

Aquest cop comentaris espero, amb mes o menys esmero
doncs cadascú la crònica farà, del seu calvari,  particular….


diumenge, 12 de juny del 2011

Tot esperant L'Epic Trail

A banda de les activitats que s’aniran succeint cada cap de setmana obrim el període d’inscripció per la pedalada d’estiu. Com ja sabeu l’escollida es la Èpic Trail i la farem en 4 etapes del dia 8 al 11 d’Agost. En principi i si no hi ha canvis d’última hora sortirem de Manresa el diumenge dia 7 a la tarda per dormir a Pont de Suert i sortir a pedalar el dilluns d’horeta. La tornada la farem divendres 12 desprès de reposar les cames.
Tot aquell que vulgui venir haurà d’enviar un email de confirmació a bikeapeu@gmail.com i fer un avançament de 100 euros abans del dia 4 de Juliol. Desprès no s’admetrà cap inscripció mes. Penseu que s’han d’organitzar els allotjaments. El preu final dependrà del nùmero de persones que s’hi apuntin.

diumenge, 5 de juny del 2011

Tracks Non... Pudo Ser.


El Podi Compartit
  
No va poder ser. El Diable va canviar el seu foc per aigua i el resultat va ser catastròfic. Cursa suspesa amb corredors amb hipotèrmia. El cert es que era suïcidar-se pedalar en aquelles condicions , per tant decisió encertada per part de la organització. Però comencem pel principi
Molt contents el dia abans
 EL dia ja es va llevar tapat. Per la nit havien caigut quatre gotes però el terreny tot i estar humit no presentava grans problemes. A la sortida trobades amb la resta de companys Silvia, Dani, Ada, Santi, Jaume… però i la Noe??? Encara te la bike a d’alt de la furgo!!! Ummmmmm!!! Decisió encertada la de quedar-se dormint a la llum dels esdeveniments
Sortida amb deu minuts de retard.Neutralitzada aquest any si a un pas normalet…. El Bridge el perdem a primeres de canvi. El Xic compleix amb el pactat i surt reservon acompanyant al Litus que es queda despenjat a les ultimes posicions. El Pere també s’afegeix al grup.

Cami de Rupit
Tots tres anem fent camí i tot estar darrera de la cursa, els temps son molt millors que els fets als testos. Al camí de la Foradada ens trobem amb el campió de l’any passat, el Josep de Navás, que anava acompanyant la seva dona, L'Aida. Pujava xiulant… Tot un plaer pedalar al seu costat. Tavertet El Xic i el Litus passen amb 45 minuts d’avançament sobre l’horari previst i la claca ha fet tard, però ens enganxa pujant per la pista dels Cingles de l’Avenc. Quan ens passen ens pugen les pulsacions. El Bridge ha passat 20 minuts abans. Creiem que no es massa la diferencia pel que pensem que va tranquil. EL ritme es molt bo. El Xic va sobradíssim i el Litus no es troba ofegat.
L'Aida
 Una rapida reparació al canvi del Xic per un cop de pedra en una trialera anterior. A Rupit El Bridge ja ha posat la directe. Ens porta 50 minuts tot i que continuem amb mes de mitja hora d’avançament sobre l’horari previst pel Litus. Pujant a la Devesa el Xic es treu l’espineta del Test… la frescor del dia ha ajudat molt, i les sensacions son molt bones. El Pere continua amb nosaltres insegur de la seva inexperiència amb el GPS. Collet de Pixanuvies km 60, el temps encara s’aguanta i el Litus perd la biela. Suposem que els mecanics es van deixar els cargols fluixos?¿?¿? La tornem a muntar ,collem fort i en marxa.

El Xic i el Litus a la Vola

A la Vola la Claca esperant. Quina feina nois!!! Betty la nova reportera de la colla en directe via facebook. Demanem pels companys de Navàs que van per davant nostre. Tot correcte. La Silvia amb una mica de mal de cap. EL Litus també es pren un analgèsic pel dolor al canell i menja, cosa que no havia pogut fer fins ara per la mancança que hi havia als avituallaments. El Bridge a tope. El Pere se’ns ha despenjat i continua sol per darrera. A la Cuesta la Claca fa l’ultima assistència abans de dinar. El Bridge va tant a davant que ha sigut impossible que la Claca el veies passar. Pujant el Litus no te bones vibracions i baixa el ritme. El Xic s’escapa sìntoma de que va sobrat. Fins a Vidrà es fa llarg i el Xic li ha agafat al Litus 15 minuts de avantatge. 
  
El Dani i La Silvia
El Bridge 2 Hores ¡!! Brutal el ritme del Bridge que es mante entre els 20 primers. Però… la pujada al Coll de Forn ( Les fangueres ) es mes aviat la Pujada a les piscines. Comença a ploure amb ganes i els camins es tornen rius i amb aquests desnivells la roda patina i no es pot pedalar. Al pla les fangueres son piscines i no es sap per on passar, ni a peu. Fa un fred que pela i anem xops. La baixada a Sta Maria Besora demencial. Sense forces a les mans per frenar, es quedaven adormides pel fred. No es podia ni canviar de marxes. El Litus ho te clar es impossible continuar en aquestes condicions.


El Bridge
A Sta Maria el Xic també esta d’acord. Allà ens troben molts corredors que també ho han deixat estar, entre ells la Silvia i el Dani amb les mateixes opinions.Tots tremolant de fred a la vora dels calefactors. Arriba el Pere glaçat. El Bridge ha passat que encara no plovia però el deu haver enganxat en un altre zona també molt difícil. La Tremolosa. De ben segur que la situació allà serà la mateixa que a Coll de Forn.Mes de dues hores de diferencia. I finalment ens arriba la noticia, carrera suspesa. A Alpens hi ha gent que ha arribat amb hipotèrmia mig desmaiats. Ens preocupem pel Bridge, però no podem contactar amb ell.
 

El Nou fitxatge dels Bikeapeu...
L’assistència de la Claca en aquest punt ha estat com l’eslògan… la millor assistència de la meva vida….Baixem cap a Torelló amb la furgo i la calefacció a tope. Al pavelló degoteig de corredors que son repatriats des de els punts de control on han sigut parats. Demanem pel Bridge. Sabem que ha passat el control d’Alpens però no sabem si encara pedala. Deu ni do Xaval amb la que ha caigut!! Mentrestant fem un cacaolat calent… segur que estem al Juny??? arriba el Bridge i ens posa al dia de les seves peripècies. També ha passat el seu calvari particular amb pedregada inclosa.




Que deu rumiar el Bridge???
 
Compartint l'experiencia amb la claca


Nomes 4 corredors han arribat a Sta.Eulalia i anaven amb el compromís de deixar-ho córrer ens explica en Jaume. La zona de les entranyes del Diable estava enfangadisima i la riera que s’ha de travessar baixava amb mes de mig metre d’aigua.  

El Pc per una vegada callat!!

La Pitonisa amb el seu nou ofici

 Estar clar que era impossible continuar. A pesar de tot finalment ningú ha pres mal i això es el principal.No ha pogut ser, i tots els bikeapeu ens hem quedat amb el regust de saber com hagués anat en condicions normals.




Un any de preparació, de comentaris, de bromes, de kms i kms de convivència per un esdeveniment que ha unit tant al grup que esperem entenguin la nostra decisió….

Tornem a començar?  El countdown ja esta en marxa....

El Video...