Campions !!!

Som campions… Ahir com un equip de futbol onze bikeapeuros van sortir a pedalar pels voltants del nostre Bages. Cadascú va fer la seva tasca dins de l’equip, els mes trialeros aplanaven les pedres pels mes pisteros, els mes escaladors tibaven dels que pugen a peu, els rodadors marcaven ritme i els mes conyons omplien de gracies les estones mes feixugues . Avui no parlarem de Kms, de ruta, ni d’ ascens. Avui s’ha de parlar d’equip, d’amistat, de bon rotllo, una golejada marcada a una matinal plena de sensacions. Sens dubte sortides com la d’ahir renoven afició i t'omple de satisfaccio.

Un equip ben conjuntat, que demostra cada dia la seva progressió. Un equip que pedala magistralment i en el que cada peça es fonamental per la bona conducció de la bike. Un equip que cada dia posa el llisto mes amunt. Som campions i no farem cap rua per celebra-ho, però de ben segur que dintre nostre ens quedaran tots aquest records durant molt temps. Sens dubte el millor que tenim i tindrem. I per suposat que per molt temps que podem guanyar títols tant importants. En l’equip esta la clau.

L'alineacio va estar formada per : Barrufeta, Farma, Pc, Botin, Pages, Bridge, Litus, Ramon C, Xic, Primo i Guile.

Test II i Vies Ferrades.

Quina matinada…. A les 6 ja érem a Torelló descarregant bikes. Els de la curta es fregaven els ulls a priori amb una ruta assequible. Que farem per entretenir-nos abans no arribin els nonstoperos? Farem un bon esmorzar, i un bon dinar i si cal migdiada…. Es comentava. Mentrestant descarregàvem apareixen els Trialerus de Navàs, Silvia,Dani, Abel i altres que van a per la Volcans… Alguns de ells també participen a la Non Stop. Ens posem en marxa cada grup en busca dels seus respectius camins als volts de les 6,20 del mati. Molts Kms pel Test que incloïa la part que no es va fer la setmana passada per culpa de la pedregada.

Aproximació a la Vinyeta per la carretera antiga del Coll de Bracons per pujar la Cuesta de la Muerte ara una mica aplanada pels trams en formigonats. A la baixada la primera caiguda del dia. El Litus patina i es porta un fort cop a la cama i al canell lesionat que per sort porta protegit.Arribada a Vidrà i amunt fins les fangueres de Milany on també s’hi banya el Bridge, un massatge de fang que li posa a lloc les costelles. Cadascú puja al seu ritme. Mentrestant els de la curta pista bona per aproximar-se al camí del Santuari de Cabrera tot recordant la Tracks a l’inrevés.

 Les fangueres també estan mes seques del previst i es fan força mes be. El Xic espera el Litus i fan la baixada junts fins a Sta Mª Besora on espera el Bridge que havia marxat a la pujada tot provant les seves forces. El Xic comenta que la cuesta no es res amb el que ve darrera… i que la zona de les fangueres es molt complicada… ( Ayy si haguessis vingut l’any passat).

Fotos i mes fotos els de la curta, però la cosa es complica i comencen amb el bikeapeu…Puig de la Bastida, Coll de Saiols, Aiats… i acaben de Via Ferrada… Total a la 1 arribaven al Mas Can Piguillem sense esmorzar i afamats… m’imagino les cares del Pagès, Primo i companyia… Sort que era el PC qui portava el Track, arribo a ser jo i em pengen per que se’n mengin els voltors…I es clar, menys mal que havien matinat per que una mica mes i arriba la llarga abans que la curta…

Mentrestant els testeros van fent camí. Una Non Stop amb moltes parades. La pista de la Tremolosa esta molt trencada i l’arribada al Coll de Mercadal es fa molt dura. A dalt el coll en una Masia abans d’Alpens ens omplen molt amablement els bidons buits. Les entranyes del Diable, Qui les va parir espelta el Bridge… No me’n recordava… per això em fet el test Noi…i els tobogans abans de Sta Eulalia ¿¿?¿?¿ Tot just arribant-hi el Litus li pregunta al Xic. Que com ho veus? Molt Llarg i molt dur. Resposta contundent. Els escaladors mentrestant s’és barallen amb els postres….Son dos quarts de tres i es fa necessari comunicar-se per telèfon els dos grups, però no tenen cobertura. Els flams devien tapar les ones…

Per fi a Perafita el Primo agafa el telèfon, i el Litus amb un cabreig monumental els hi deixa anar de tot…que encara sou a la Vola??? Però que carai heu fet??? Estem dinant.. Però com es que encara no sou a Torelló?? Una fart de caminar i escalar espelta el PC… Trucada d’emergència a en Jordi per que ens reservi taula al Club de Tenis i no tanquin la cuina que volem jalar!!! L’arribada a Torelló es agraïda. Pista bona, de força baixada, molt ràpida. A Torelló nomes queda el Pc. Finalment han baixat des de la Vola per la carretera per anar mes ràpid. A sobre no acaben la ruta… La resta ja han marxat cap a casa. Sort que anaven massa d'hora.... Els tres mosqueters amb els deures fets. Terreny reconegut i preparats per donar-ho tot el dia 4 de juny. Esperem que la claca bikeapeuera estigui com sempre a l’alçada i doni els espentes oportuns.

Track aqui

Non Stop. El Test

Amb una setmana de retard,finalment va arribar el “Test”. Set bikers es vam concentrar per anar a lluitar de nou per les terres del Diable. El Xic,Bridge,Calveres i Litus a testejar el terreny de Torelló a Vidrà per la Non Stop. 92 Kms de corriols i pista trencada. El Pagès,PC i Primo feien el primer tram de 50 Kms fins a Rupit. Sortida mes aviat lenta per les aspiracions del tres nonstoperos però era una sortida pactada amb el grup curt fins a l’hora d’esmorzar, a on es separarien. Els components que desconeixien el terreny de bones a primeres ja van quedar embalcats de les belleses del camí tot i no ser una sortida pensada per fer turisme…

Una mica de fang en els trams mes humits complicaven la situació però res de l’altre mon. Per si de cas pel dia 4 de Juny una mica mes sec aniria be. El Bridge molt fort a pesar de les seves ferides desprès de la caiguda al seu stage, el Calveres gaudint com un nen petit sense cap pressió, el Xic que seguia ritme i el Litus de controlador agafant els temps per calibrar possibilitats. La resta a gaudir de ruta. Aturada a Cantonigros per esmorzar els de la curta. Els testejadors barreta,coca loca i a pedalar. A partir d’aquí cada grup amb la seva aventura. A Tavertet el Litus no segueix el ritme i es va despenjant en la pista dels Cingles de l’Avenc.

Nou repostatge a Rupit. Passem el Salt de Sallent i Bridge i Xic es paren a tirar fotos. El Litus que no para segueix amb el Calveres, i una vegada rebassat es queda novament despenjat. En aquest tram el Xic també ho passa malament i finalment el Bridge i el Calveres arriben sols a la Devesa o ens reagrupem. El Litus que tampoc para es enxampat al Collet de Pixanuvies. A partir d’aquí el grup va mes compacte. Arribada a la Vola on es fa una nova mossegada i el temps amenaça tempesta. Alguns proposen deixar-ho aquí i baixar per la carretera, però el Litus obliga al grup a seguir malgrat que també va tocat pel mal al canell fruit de la caiguda de fa mes i mig.

 Queda la “Cuesta de la Muerte” i l’arribada a Vidrà que fan pupa. Els corriols abans d’arribar a la Porta de L’ infern ( La Vinyeta) fan les delícies del Xic, però al preludi de "la Cuesta", el Bridge comença a anar tocat pel mal de costelles , i el Calveres tot i anar preavisat pel Litus es pensa que ja ha pujat la verdadera Cuesta. Noi el preludi no es res mes que uns 600 mts amb rampes del 22% La cuesta son 4 Kms ¡!! A d’alt del preludi en Calveres s’emprenya i esbotza, i ara tornem a baixar???? Noi això son els Tracks del Diable!!! Abans d’arribar a la Vinyeta comença a diluviar i a pedregar.

Ens aixopluguem a sota d’arbres per esquivar el mal de les pedres, però quedem xops. Finalment desistim de pujar la cuesta i agafem l’escapatòria a Torelló on creiem que l’altre grup ja deu haver arribat per anar a dinar. Però també els ha agafat la tempesta tot just arribant i estan aixoplugats esperant que escampi. Ens retrobem amb el dimoni galàctic… En Jordi ens acompanya una estona a la taula. Es un dimoni una mica especial… et tracta be, es fa amic teu i t’ajuda en tot.. la única mala llet la va gastar en muntar les rutes per aquestes muntanyes…. Ahh!! I recordatori especial per la nostra barrufeta que no ens va acompanyar en aquesta sortida i diumenge es va anar a fer la pedalada que varem veure senyalitzada pels mateixos camins ¡!! Una nova faceta desconeguda de la nostra barrufeta.. ara li agraden les aventures en solitari…

La setmana que ve segona part.

Un avanç del muntatge audiovisual...

Titan...es Desert

Nooo, no us equivoqueu eh!! Que cap bikeapeu ha anat a la Titan Desert. El motiu del títol mes aviat fa referència a les desercions per diferents motius i compromisos dels Titans de la colla. El Bridge amb un stage per les terres de Tarragona a preparar la Non Stop i suposem a gaudir d’unes vacances familiars. El Xic per una estranya i misteriosa averia a la seva bike a ultima hora de divendres. La Betty per la seva participació a la Remences diumenge a la que tambe hi assiteixen el Som-ji i el Calveres. El Farma a una Duatlo. El Pagès i altres per les festes conilleres que es munten de tant en tant. O sigui que la tornada del Litus a la Cabra nomes ha estat seguida per tres beteterus de la colla. El Guile, El Primo i pel incansable Pc. 

Ruta pistera i còmode?¿¿?¿



Va ser aquest últim qui va proposar la ruta de dissabte. Una ruta inèdita,escollida per no castigar excessivament el braç del Litus, pistera i còmode però llarga. 75 Kms i 1400+ a una mitja de 14,8 es el balanç final de la sortida. De bon començament el Litus ja demostra que els rodillos han fet la feina pels quals havien estat encomanats. Segueix en forma i recrimina el ritme lent de la resta de la colla. El Pc com en els seus millors temps, nomes sortir cau per culpa de la mateixa regatera de la setmana passada. El Nasi que quan passa per l’alçada de Can Paco es deleix per entrar a esmorzar just quan nomes portàvem 12 Kms… La pujada a Castellfollit del Boix es pràcticament nova per tots els membres del grup.

Esmorzar a Cal Andorrà amb 29 Kms i 800+. Just quan reprenem la marxa es posa a ploure o sigui que toca xubasquero. Arribem a Can Palomes, a la Serra del Rubio on esta ubicat el Parc Eòlic, e iniciem el descens a Aguilar de Segarra també per camins inèdits per aquesta colla degut a que no pedalem excessivament per aquesta zona. D’Aguilar fins a Fonollosa per pista asfaltada i la baixada fins a Sta. Maria del Grau també per camí nou. Arribada a San Joan baixant per la Diagonal des de el Collbaix. El Litus sempre marcant el ritme i el Pc que el renya. No vagis tant ràpid que com te la fotis un altre cop….

Pels camins del Poal el Guile agafa direcció a casa tot i tenir el cotxe al Montcau. Aquests convidats que te cada cap de setmana a casa a part de buidar-li la nevera i el moble bar no el deixen pedalar!!! Els altres tres faran la birra com esta manat.

El diumenge es despenja el Primo, i s’hi afegeix el Mut. Sense destí triat i desprès de la pluja nocturna, el Pc decideix un camí lliure de fang direcció Vista Pirineu. Sense track a seguir el Litus te carta blanca per inventar. Algun dia el penjaran , per que es clar anar a Vista Pirineu es molt fàcil si no ve el Litus…

De sortida Els Ànecs ¡! I no cal dir els comentaris e improperis que s’anaven sentint. Direcció Talamanca i cada vegada fa mes pudor de socarrimat. Trucada del Crus que s’apunta a esmorzar. ( I pedalar que? ) Corriolet de baixada fins l'Estrada on perdem el PC. Nomes el Mestre se n’adona de la seva absència i l’espera. Finalment el PC veu el seu error i rectifica.

Ara qui la caga es el Litus que torna a agafar direcció Talamanca, s’inventa dos corriolets nous i rectifica l’error un tros ben amunt. Tornem cap a L’Estrada i cap la Colònia Jorba com tenia pensat. A Vista Pirineu el Litus i el Mut fan de Betty i Bridge. Han canviat la Buti i el vi per Sèpies i birres…. Com es habitual el Guile te tard a l’hora de pedalar però no a l’hora d’aixecar-se de la taula. Hora i mitja esmorzant…. Es clar que això tampoc es culpa seva sols.. tornada clàssica pel corniol de les Tàpies on es perd qui te tard. Arriben a les 13,15 al Montcau on els tres supervivents fan el clàssic de les birres. Final amb 50 Kms i 900+ i amb sensació de que no n’hi hagut ni per començar. Dissabte que ve al Test serà diferent… per alguns. Per cert Guile tenies raó en una cosa. La càmera anava massa baixa i nomes s’han gravat pedres i bassals.

Finalment esmentarem que tant el Som-ji com la Betty han completat la ruta llarga de la Remences a bon ritme i amb bones sensacions. Tantes que ja estan pensant en apuntar-se a un altre romeria dintre de quinze dies aquesta vegada per les terres de LLeida. Esperem però primer el seu suport al Test de dissabte que ve. Esperem tambe les noticies de la resta de Titans desperdigats...

Track de la Ruta de Dissabte aqui.

 I Aqui teniu un video de la sortida de la setmana pasada a Talamanca :