Return Of Seven

El Llunyà Oest

Feia temps que se’n parlava… al poble de Gaia no se’n fiaven de que el Calveres continues reclòs, malgrat l’absència de les seves malifetes. Així que, els Set Magnífics eren contractats de nou per comprovar que tot estava en ordre. Aquesta vegada però l’expedició tenia canvis respecte a la primera . En Lee Tonny no ha donat senyals de vida en tota la setmana, en Chico Xavi  no munta a cavall des de fa temps, i en Bernardo Guile que es dedica a viure la vida….,han desestimat l’oferta de la feina , i el grup s’ha vist obligat a buscar substituts .



En Calveres sense la Pistola



Els dos nous,en Guillem “El Xic” i Betty “ La Barrufetta”  junt amb en Vin Camps, Britt Pont, Harry El Pagès i Litus Adams amb les seves eugues i muntures configuren finalment el grup de sis Magnífics,doncs la paga no arriba per mes. Comencen  a buscar pels camins i senders propers, el “Serrat dels Morts” , “El Tractoret” “ El Far”.  En Litus Adams i Vin Camps  ja tenen coneixement d’ on es troba reclòs en Calveres, contacten amb ell i decideixen trobar-se a mig camí de Gaia, a la pista de Castellnou a El Mujal. Finalment en Calveres molt confiat d’haver-se portat be  ens ve a rebre molt mes amunt, tot just arribant a "La Torre” i ens ofereix fer camí junts per nous senders fins a Gaia.

Balsareny Castle

 Ens recreem imaginant-nos les nines  inflables, i els pòsters de “Paisatges” del muntatge nocturn “trialero” per Nadal que encara te senyals de vida…. Una ultima pujada i dos kms fins a Gaia ens confirmen que en Calveres continua sense saber sumar malgrat haver estat reclòs… 44 Kms i 900+ per arribar a refer estomacs. Els novells Xic i Barrufetta afamats demanant si us plau que s’acabi aquest calvari. L’Steven ens espera a la posada amb mitja taula parada i els afamats no esperen ni dos segons a menjar viandes. Desprès de tant complert refrigeri, en Calveres ens proposa seguir camins plegats fins a Balsareny on reposa al  seu Castell…

Dos Magnifics al Neddle Park

Cops de genialitat que li queden ens fa despistar a les dreceres dels camins, i en Litus Adams rep la seva pròpia medicina… i es clar la resta del grup no triga a refregar-li pels morros!!!! Però el pacte s’acaba a Balsareny, En Calveres torna a la seva reclusió, i es confirma que segueix pel bon camí .En Litus Adams agafa el timó del grup…. Les antenes ????? Que es això si en aquesta època no existeixen aquestes coses…  ja però com aquí tant som de l’Oest com Galàctics, com Barrufets i Bisbes …. Tot es possible oi? Camí fàcil fins Sallent City i continuem per la Via del Ferro ( O sigui  la del tren)  on en Britt Pont es dedica a buscar Or ¿¿¿?¿ Un pes de sobrecàrrega que dona imaginació al grup. Potser que busquem altres vies mes complicades….comenta en Vin camps. I en Litus Adams al qui no se li pot donar cap idea…  busca senders per  fer-li fàcil el camí a un Britt sobrecarregat de Pirita… arribada al Neddle Park on s'acomiaden el Xic i la Barrufetta desprès de cobrar els seus sous corresponents.  En Vin Camps,Britt Pont,Harry el Pagès i Litus Adams es gastaran part de la paga en birres….

Informació Tècnica i Track Aquí

El Somni d'un Matí de Primavera

Els Bikeapeu al Castell de Boixadors


Estava jo pensant com m’aniria el final de mes i que podria emportar-me a la boca per no patir gana. De moment Març no havia anat malament, havia tingut feina per fer, però ara no sé ben bé perquè, s’havia aturat una mica. Potser la falta de bon temps ha portat a terme unes jornades vulgars i tranqui-les, no ho sé, de totes maneres havia d’esperar per saber com anirien els esdeveniments. La veritat que em començava a preocupar, quan de sobte la porta del meu despatx es va obrir. Entraria una pèl-roja, no gaire intensa, més aviat clareta, sense marcar gaire els seus colors encara; un somriure agradablement encisador, una mirada que captivava tota la meva atenció, i realment va ser així, perquè fins passat una bona estona, no vaig reaccionar.
Ella va entrar, amb una aire calmat i tranquil, movia els braços i les cames com si les gronxés el vent, i el moviment al caminar, era com un ball sensual, lent i provocador. Alhora em deixava aturat, sense alè ni esma per deixar de mirar, ni tan sols em preocupava que ella se n’adonés, era misteriosa però transmetia calma i encís. 

-Hola- vaig dir jo, -em dic Trackins, i vostè és?...- vaig deixar anar amb sotilesa,. Llavors com si d’una música natural es tractés, va parlar i el so que va sortir de la seva veu, era la dolça melodia que emet una brisa suau entre el salçes; -tinc un problema Sr. Trackins- va començar, -han assassinat els meus estimats- . I llavors un aire de tristor va envair la seva mirada. 

Coaner



 Per primer cop va deixar de mirar-me per sortir volant per la finestra i aterrar la mirada al parc de davant del despatx. -Assassinat?- vaig comentar jo professionalment, - sí, als meus estimats -, La ferida que semblava tenir tornava a bategar amb força. -Expliqui’m vostè -. Vaig començar decidit l’interrogatori per recaptar pistes, i la historia que vaig escoltar no va fer rés més que deixar-me atònit i estorat. Pel relat, per la bellesa d’aquella misteriosa figura, però sobretot per com es van resoldre els enigmes. -Sr. Trackins- va començar, - escolti’m bé, sius plau, aquesta es la trista aventura d’una desventura…

El matí va començar tranquil, jo estava fresca i lluent, començava una nova jornada al meu lloc de feina, era dissabte, per tant, seria una mica més boja que de costum. Els dissabtes amb molta gent de festa, a mi em triplica la feina. Les llums es començaven a fer vives al meu voltant, i tots els meus companys i empleats arribaven per fer el seu dia. Ningú es feia creus del que passaria. De sobte uns somriures i una colla de gent fent broma, van interrompre el silenci. Per un moment ens vam sorprendre, fins i tot, ens vam espantar, però desprès la tranquil•litat de saber que eren inofensius, ens va calmar. Però no tot seria bo, el seu nom? Bike @ Peu!!! van dir…

 Llavors poc a poc, començant per Callús van anar devorant i matant els meus estimats, un per un, i a més dificultat, més forts és tornaven els lluitadors. Vaig pensar que fins al Coll de Coaner els deixaria fer, però sabia que fos com fos, els havia d’aturar. Vaig demanar a una companya meva que pugés el terreny fins als 800 mtr, abans d’arribar a Valls de Torroella, pensava que això els aturaria una mica, però em vaig equivocar. Seguien devorant i cruspint els meus estimats, un darrera l’altre. Em sentia atractivament atrapada per aquella gent que simpàticament feia sofert dany als meus estimats. Inclús les meves amigues, posaven paranys en forma d’arrels i de camins trontolladors, de fang enganxós i rieres mes caudaloses del normal, però ni això els aturava, eren com papallones sobre rails de vent…

Claret de Cavallers

Vaig pensar que ja era hora de mostrar un avís seriós per part meva. Estava sent vençuda i això no m’agrada, i menys a casa meva, però la força i la bona voluntat que ells hi posaven, feia enterni la meva ira. Tot i això, vaig fer que patissin una mica de valent per arribar a Salo, no estava disposada a deixar que guanyessin sempre. A partir d’ara us derrotaré!!!

Vaig posar mil trampes desprès de Salo. Senders i  rampes que començaren a fer estralls en el grup, un petit reducte de dues “vespes” pujaven sense dolor desafiant tots els paranys. Un reducte petitet de dos herois els seguien amb afició i patiment, però devorant els meus estimats, i finalment, tres més anaven posant la meva paciència a proba, superant totes les dificultats. Per davant la Betty i un tal Bridge, al mig, un Quim i un Litus, i tancant el grup un tal Pagès (el primer que vaig derrotar), -un somriure estrepitós i profund em va deixar gelat de por-, un home simpàtic i graciós anomenat PC i un senyor dol•lorit que no defallia ni a cops de bastó cridat per “primo” Nasi de nom crec Aquest és el grup que em van derrotar perquè assoliren el Castell de Boixadors, tots menys el pagès, que tristament abandonà el grup derrotat!

Observatori de Castelltellat

La historia em va commoure, em va deixar lligat a la cadira per cordills d’estupor, no sabia que havia de fer, ni que havia de dir, aquella imatge misteriosa pèl-roja, em tenia captivat. Al cap d’una estona de silenci enamoradís, em vaig atrevir a glotar unes paraules: -però, i doncs que vol que jo hi faci? -, la resposta va ser contundent i final, com el THE END d’una peli americana, però de les que feien abans, - rés estimat meu, no vull que facis rés, només volia deixar constància de la gesta d’uns valents ardits!, m’han assassinat els kilòmetres de camins del meu país, però amb honor i respecte i això els honora-.



Castell de Boixadors

 Llavors quan ella marxava, em vaig atrevir a agafar el seu braç, era fred, però tendre, i per primer cop vaig sentir la seva fragància. Una olor dolça i tendre, com una fulla verda sucada per la mullena d’un matí fugaç al bosc, - qui és vostè?, i qui son els seus estimats defallits i vençuts?-, llavors amb una carícia suau és va deixar de la meva abraçada mental i de la meva grapa a sobre del seu braç i sortint per la porta em va dir: - els meus estimats es diuen: camins, senders, bosquets, i Jo? Jo, em dic: “Gaia”- i com una bufada de nadó, va desaparèixer per l’escala…

Potser m’he tornat boig, o potser no?, ràpidament vaig buscar a Internet el nom de Gaia, i la sorpresa em va deixar feliç…

Informacio Tècnica i Track Aquí

Foc a les Rodes....

Foooooooc,!!!!! Foc a les rodes... Es cremaaaaa, tot es crema…. el calendari de la colla bull com una olla a pressió i els bikers imprimeixen ritme als pedals. Cap de setmana ple d’activitats de tota mena. Dissabte la Barrufeta va fer ruta amb els Randoneurs traga milles. 120 Kms de carretera a una mitja de 25 per hora. Sembla que alguns tenien presa per arribar…. Els Beteterus PC ,Bridge, Xic, Guile i Litus una sortideta de 67 Kms i 1200 de desnivell positiu acumulat a una mitjana de 14,5 que va tenir l’acompanyament durant un tram del trajecte del trialero que va a peu. En Calveres. Els de Navàs li faran pagar car tanta deserció... Tambe ens va acompayar El Crus... a l’hora d’esmorzar es clar….

Diumenge La Barrufeta, el Som-ji, el Txema i el Litus 80 Kms d’asfalt penyero també a una bona mitjana (24 Km/h), una mica truncada per que l’elit Bonavistera s’ha pres la sortida en plan Relax. O sinó com s’entén que durant els primers 25 Kms fos el Litus i la Betty els que tibessin del Pilot i no rebessin cap relleu????  El Crus avui ha tornat a sentir el foc dels pedals. Despres d'esmorzar les vibracions no eren del tot satisfactòries. El PC, el Guile i el Primo han aprofitat la proximitat de l’esmorzar carretero per arribar amb la BTT. 54 kms 1100 de desnivell i mitja de 15,3 ¡!!! Fooooooooc, deixeu pas que es crema tooooot ¡!!.

De L'Esplai Panadero,San Miquel i companyia no podem comentar gran cosa... No sabem si els hem passat tant  ràpids que no els hem vist o es que han anat tant lents que ja els hem perdut a la sortida... L'unic que sabem es que han fet la mitjaneta i eren asseguts a taula benein les aigues termals...

I el plat fort del dia, el tenien el Xic i el Bridge amb la seva participació a la TransMaresme. 80 Kms amb 2.400 de desnivell. El Xic ha completat la ruta amb 4 hores i 42 Minuts, que avalen un estat de forma pletòric i un coet a la propulsió de la seva bike. El Bridge ha tornat ha ensopegar mecànicament. Enèsima trencada de canvi, reparació in extremis, i mitja ruta en single speed. Ha acabat en un temps de 5 hores i 40 minuts. Deu ni do per anar amb SS.

Per la setmana que ve tenim un altre plat fort. Ruta de 105 Kms amb 2.400+. Pero a la vista del resultats d’aquesta setmana val mes que hi fiquem mes llenya al foc que encara no crema prou.....

Informacio i Track Aqui