dimarts, 28 de juny de 2011

La Tomba dels Bikeapeu

Muntanyes del Montseny, que ens puges al Cel i ens baixes al infern,
Corriols ,camins i pistes, que ens enreden i despisten.

De bon mati Aigua Freda, per si cal treure’ns la son
De moment ningú peta, doncs pugem sin ton ni son.
 
Encara entre rialles un brau ens enbesteix
Tots despresa passarem, quan en Gascon ens persegueix

 A Coll Formic el primer cim farem i allà la gana patirem
De baixada una taula i una font, i de les motxilles menjarem

A la represa tots mes contents, la pujada patirem
D’ombra en ombra passarem però amb la panxa plena suarem.

Fins Sant Marçal la cosa es complica i el PC com no, es Pica
A mitja pujada treu el plano, i per aquí retallo

Dos solitaris nomes, pel camí establert
Un camí que es molt fresc , ple d’arbres i de verd

A la font de Pasavets, un altre cim començarem
Molts caminen i no pedalen, mes val no els mireu les cares 

A dalt del Turo... Home, per fi ens retrobarem
Pero de la pujada,.... mes val que no en parlem.




 








Afamats els de la curta faran, carretera directe avall
I a Montseny ens buscaran, un bon restaurant.

A la taula entretinguts els de la curta estaran
 Igual que el Xic i el Litus pel GR baixant.

La cervesa refà els ànims, i estalviarem comentaris
Doncs el Litus es lapidat, i l’ultima que has preparat

Assegut a sobre el PC, del perfil de l’etapa estava
Per molt que l'apretava , carai no s’aplanava

Amanides i pollastre de Pagès, no mengem ni bevem en excés,
La pujada a la Calma ens espera, i la prudència es molt severa.

La marxa aviat reprenem, i poc a poc pedalem
Anem en una filera, del primer a l’últim, Quina espera !!!

Aquí i allà ens anem replegant , i alguns a la riera banyant
Altres ni pedalant a la Calma arribar podran.

Per fi els Plans!!!    Com aigua beneïda...
Comença la baixada, i també es fa durilla!!!
Mal de braços de frenar, quines ganes d’arribar.

Sevillanes i cervesa per acabar , però sense ganes de ballar.

Aquest cop comentaris espero, amb mes o menys esmero
doncs cadascú la crònica farà, del seu calvari,  particular….


11 comentaris:

  1. Hola, vaja!! vaja!!, sortida épica no? :-) veig cansanci a les cares, però també satisfacció, veig mala hòstia, però també alegria, veig patiment, però això es la bici. Les meves mès sinceres felicitacions per la gesta assolida un cop mès!!!! endavant Bikeapeuerus!!!!

    ResponElimina
  2. muy guapa esa cronica con tanta rima ,los parajes del montseny son impresionantes..

    ResponElimina
  3. jajaja, has recibido mi sms del viernes noche supongo. Ya veia que iba ser muy dificil separarme de las sabanas :-))
    Que valientes madrugadores!!!
    Habeis subido el turó por el sendero de passavets? Allí está prohibido circular con bicis y los forestales suelen ser muy rigurosos. A algunos ya le ha caido alguna multa.

    ResponElimina
  4. Bridge Epica si,cansanci tambe, satisfaccio suposo que ... ejem!!! alegria sobre tot quan es va acabar!!! i no precisament per les sevillanes que tocaven al Poble. Patiment el que mes i mala hostia suposo per que tothom estava desitjant penjar-me d'algun arbre !!!! jajajaja.
    Noe si recibi tu sms. Nada mas lo lei entendi que te quedavas a dormir jajaja. Por cierto estara prohibido ir subido a la bici, empujandola a pie no, ¿verdad? Pues entonces no hay problema....

    ResponElimina
  5. Ei companys, vaja ruta mes guapa, lo de voler penjar al Litus ja va sent cada cop mes present en els pensaments de la colla, en cara que un altre dia en comptes de voler-lo penjar sempre el podem deixar amb lligat a un pi amb el Brau Gascon, jajajajaja., Lo de les cares vols dir que no es l’ensurt del flash a l’hora de fer la foto, jejeje, i les altres fotos refrescant-vos a les fonts es envejable, enhorabona a tots i fins dissabte.

    ResponElimina
  6. Ah no, desmontado con la bici al lado...ya eres un peaton, asi que no creo que podrian poner pegas aunque los viera. Pensé que ibais montados.

    ResponElimina
  7. Quina enveja nanus. El Montseny és un dels meus paratges favorits de Catalunya. La propera espero estar en forma per assistir-hi!!!

    Betty

    ResponElimina
  8. Aquesta sortida era espectacular,Noe té raó, amb aquests no es juga, s'ha d'anar a peu, son molt estrictes.
    Les fotos,molt guapas i la crónica, fora del corrent, molt currada,original.

    ResponElimina
  9. Litus, un cop més la inspiració divina s'ha apoderat de tu, una crònica per emmarcar. Tot i que el títol no m'agrada gens, si em permets un suggeriment jo ho cambiaria per "augment de la capacitat agònica" perquè reflecteix més la realitat.
    Una menció especial al Nasi que està com un toro.

    ResponElimina
  10. Després de veure tots aquests paisatges divins,
    i llegir una bona colla de rodolins,
    als Bike@Peu, només us per dir,
    que visca la mare que us va parir.

    ResponElimina
  11. Pep el Gascon te uns col.ns com un toro pero es molt pacific. No se per que li diuen Brau...
    Jordi, moltes gracies pels "piropos". La ruta tal com dius espectacular.
    Xic Tens rao el titol no es el mes adient pel que va succeir. Pero volia reflexar la duressa de la ruta i el patiment de tota la colla d'una forma mes comica. I com diu el Ramon La mare que ens va parir, doncs la colla ha assolit un nivell envejable com demostren les sortides com la d'aquest dissabte.

    ResponElimina

Qualsevol comentari fora de to o irrespetuos serà esborrat directament sense previ avis per l'administrador del Blog.