A Barrufalandia fa temps que no veuen barrufetes…. Així que l’Avi Barrufet aquesta setmana ha convocat a tots els barrufets de la comarca Bikeapeuera a fer una batuda per tots els camins i corriols coneguts i per conèixer per tal de trobar-les….
Finalment set intrèpids barrufets es troben a Currolandia al Pont de Vilomara. Desprès d’un cafetonet i posar-se d’acord en l’estratègia a seguir comencen a barrufar amb les seves muntures amb un fred glacial, cosa que no es nota gaire degut a les empinades pujades que immediatament es comencen a barrufar.
El dia es clar, per tant la visibilitat es bona i això dona ànims als barrufets que gaudeixen dels paratges pels que passen. El Sot de l’ infern es fa dur, però a d’alt les meravelles del Parc treuen el cansament de les cames dels barrufets. +600 en tan sols 10 Kms fa augurar que l’empresa no serà fàcil doncs fins a l’hora cap senyal de barrufetes…Una barrubaixada cap el Puig de la Balma trepitjant pedres i glaç, fins arribar a Muralandia,on es fa una primera parada per barrufar els nostres estomacs. Allà decidim dividir els nostres esforços en dos equips per tal d’abraçar mes camins.
Els quatre barrufets mes intrèpids El Barbut,El Pagès, El Content i el Llenyataire agafen la ruta mes llarga i donaran la volta a la Mola. L’Avi Barrufet caracteritzat pel seu seny se’n du el barrufet Culè i el Motorista cap a la zona de Rocafort.
El Primer grup barrufaran pels camins de la Teuleria, fins arribar als Ànecs per tornar al Pont de Vilomara per la trialera de les Vaques. Pel que es sap la cerca ha sortit infructuosa i no han trobat cap barrufeta…. Finalment 40 kms amb 1150+ i força cansats degut al gran pes que portaven a les panxes desprès de barrufar i barrufar a Muralandia….
Tot sortint de Muralandia al segon grup els hi apareix en Gargamel, i el barrufet barbut desapareix del grup d’intrèpids. Fins a l’hora no se’n, sap res mes que la seva bike no barrufava gaire be. Esperem que hagi pogut escapar de les grapes d’Azrael…Així doncs El Pagès,el Content i el Llenyataire continuen direcció Matadepera, on esta prevista la segona parada per barrufar estomacs. La arribada no es fàcil. Ens trobem algun corriol tècnic i difícil per la zona del Castell de Pera. Mes enllà se’ns apareix el Drac de quatre caps en forma de Pi de les 4 Besses i a partir de les Arenes mes corriol i unes pujades molt barrufades fins a Can Torres. Això junt amb els problemes de navegació ens fan témer per la tornada a casa. Parada amb 46 Kms 1500+ i cap senyal de barrufetes. Amb els estomacs barrufats iniciem l’ascens a L’Obac per la Serra del Troncò fins els Alts de la Pepa. El Llenyataire semblava mes el Rondinaire, doncs no parava de barrufar a les pujades. A L’Obac toca barrufar de les espectaculars vistes, i de la Baixada a Rellinars.
Es molt tard i s’especula amb l’opció d’ avisar a L’Avi Barrufet però finalment El Llenyataire que tot ho estella convenç a la resta de que hem de seguir el pla establert i esgotar totes les possibilitats. La pujada a Coll Gipó per un corriol molt barrufat fa posar el peu a terra a tots el barrufets ja molt cansats. Finalment la baixada al Pont de Vilomara a la llum de la lluna barrufava tot molt romàntic. Ahhhh la Barrufeta barrufava per la zona de Vic per tant a sigut una Missió Impossible…..
Suposo que no us ha sigut dificil identificar a tots els barrufets, que han barrufat aquesta barrusortida....
