dimarts, 28 de setembre del 2010

Selènika.. Resistir o Morir

 Selene la Deesa Grega de la Lluna, germana de Helios Deu del Sol, va repartir llum dispar entre els components dels Bikeapeu a la tradicional marxa de resistència que es va celebrar a Navarcles aquest diumenge i que constava segons les dades registrades de 105 Kms i 2080 Ac. Un total de 1313 participants varem poder gaudir d'un circuit molt complert i equilibrat, sense abusar de trams tècnics i trialeros ni de pistes maratonianes. Un circuit que es va fer d'allò mes entretingut, conservant la duressa a la que ja ens te acostumats aquesta prova. Sens dubte el lloc mes valorat per tothom va ser el corriol que atravesava les coves del Toll, fent així un incís en la prehistòria.
El millor paper dels Bikeapeu va ser per l’ Amazones de la Colla, la Barrufeta. La Gran Betty va esclatar en aquesta marxa. La setmana passada a la Vallbuena ja va demostrar que passa per un bon moment de forma i que li queda molta fusta per cremar. El temps i classificació aconseguits a la Selènika la catapulten a ser una seria candidata a participar a la Tracks Non Stop de l’any que ve. Posició 640 amb 7 hores 30 minuts
El Bessó, sorprenent aquest veterà al qual no veiem pedalant des de fa molt temps i que ens va sorprendre a tots amb la seva assistència i amb la seva cavallerositat davant les adversitats de la resta del grup. També va demostrar que continua en plena forma i ens va alegrar molt tornar a viure una experiència junts. Pere, Ja ho saps torna quan vulguis. Posició 858 amb 8 hores 12 minuts.

El Pagès, aquesta vegada es va deixar la bodega a casa i va patir com el que mes fent un paper molt digne. Tothom va quedar gratament sorprès de la gran enteresa amb la que va arribar a la meta, símbol d’un bon estat de forma, i que no li fa falta reservar. Posició 962 amb 8 hores 32 minuts.
El Farma, la formigueta de la colla. El que no piula,escolta i riu..i no para de pedalar... Es un traga milles que no fa soroll, però que quan et gires sempre el trobes. En la seva línia. Posició 977 amb 8 hores 36 minuts.

El Guile, hàbil i llest en els moments crucials de la marxa. Va patir els seus habituals problemes físics, però va lluitar com un jabato fins al final, millorant en molt la seva primera Selènika. Aiii si no fessis tantes campanes.... Posicio 939 amb 8 hores 26 minuts.
El Pc, que hem de dir d’aquest altre veterà que no s’hagi dit ja. L’any passat va fer la Selènika minvat de forces per una indisposició i la va acabar. Aquest any com sempre, renegava de tot i  l'acabat millorant molt  els temps de les anteriors. Indiscutible el premi a la resistència a sobre la bike.Posició 1124 amb 9 hores 8 minuts.

El Primo, doncs alguna cosa ha de tenir la família en comú no?... acabar una Selènika desprès de setmanes sense tocar la bike, i sortint d’una convalescència d’una costella enfonsada, no se quin adjectiu posar-li. Sens dubte un bon paper davant d’aquesta situació.Posició 1110 amb 9 hores 4 minuts.
El Bridge, el  mes ben classificat dels Bikeapeu a la general, però lluny del seu teòric lloc. La Lluna no li va fer prou te llum i en la foscor va tenir una desafortunada caiguda al Km.28 que li va deixar tatuat a tot el cos les crueses d’una prova com la Selènika, i de pas li va minvar les possibilitats d’acabar en el lloc que li pertany. Posició 359 amb 6 hores 36 minuts.

I per fi el Litus, La Gran Decepció del dia. Una lesió al genoll nomes començar i una averia mecànica desprès va fer que llances la tovallola al km 50 per aconseguir el que amb tanta il•lusió havia esperat. “La Mula” ( Nou sobrenom via Betty) finalment va acabar la prova, però molt lluny del que s’esperava d’ell. Posicio 925 amb 8 hores 23 minuts.
També volem donar l'enhorabona a la Crazy Women àlies Noe per acabar la Selènika amb una bike en la que jo no faria ni dos Kms. amb un sol plat, amb un sol pinyó i sense suspensió, com també als trialeros Dani,Silvia,Rosa i Monica,bikers de primera fila amb els que varem passar una bona estona dissabte, junt amb la Mariona i el Jaume, un fora de sèrie tant pedalant com humanament parlant. I també menció per altres patidors, com el Dani dels Jabalis i el Pro Bikeapeuro Ramon C. amb els quals varem compartir suors . A tots i totes felicitats pel nou repte assolit.

Informació Tècnica i Track Aquí

diumenge, 12 de setembre del 2010

I l'Àvia va Parir...


Normalment els divendres a la tarda, al Xat es deixen anar mes o menys les assistències a les sortides que es fan dissabte i diumenge. A priori semblava que aquest dissabte seria d’aquells en que els bikers es prenien festa. Nomes dos bikers confirmats el PC i el Litus. Be desconeixiem les intencions de la Betty que ja l’havia confirmat al Bridge la setmana passada a la Cebrianenca. Mes tard s’hi afegeix el Farma. Carai ja som quatre. Bona assistència degut a les absències confirmades del Bridge i el Guile. Sona el mòbil… L’Agustí que em demana que volem fer, que al igual s’apunta amb nosaltres.

L’engresco doncs fa molt temps que no pedala amb nosaltres i ens fa molta il•lusió que vingui. Ja som cinc. Quasi a la nit, rebo un missatge del Bridge… finalment vindre però haure de marxar d’hora. Ve un col•lega del Pont amb mi… col..ns som set ¡!! La meva dona em diu que ha vingut el Quim a casa. Com que no hi era em trucarà… carai resulta que també s’apunta Vuittttttttt…. Al matí arribo al Bar Montcau i veig un KTM de mes… El Pagès que també s’ha apuntat…. Va parir ¡!!! Nou. L’Agustí acollonit amb tanta gent ¡!!! El Bridge ens presenta el Charlie.Cafetò i en marxa… Cap a on anem? Improvisem. Cap a Monistrol de Calders val.? Amb tanta colla el ritme es lent, molta xerrameca.
Agafem direcció la Mussarra per les Generes. Les primeres rampes es fan feixugues per L’Agustí degut a la seva llarga inactivitat. Però sabem que es un diesel, que no s’acolloneix fàcilment. Ell vol marxar sol per que diu enredereix el grup, però aquí s’espera a tothom i continua amb nosaltres. Abans de la  Mussarra canvi de plans. El Bridge ha de tornar d’hora i Monistrol de Calders li agafarà massa lluny per tornar. I si pugem pel sender i baixem a Bellvei per la trialera i anem a Vista Pirineu a esmorzar? Fet. De pas el trajecte serà molt mes còmode per l’Agustí corroliero per excel•lència.

Abans de Vista Pirineu el Bridge que se’ns despista… va massa ràpid i perd els pollets…
Esmorzar com ens tenen acostumats. El Bridge ha de marxar, i el Charlie el vol acompanyar però finalment el convencem i es queda amb nosaltres. El Litus li passa el comandament a l’Agustí i comencem a corriolejar. Trams desconeguts per la colla, força tècnics. Seguim per pista cap a la Masia de la Ponça on el PC derrapa i cau, com també ens te acostumats últimament. Ha sigut una caiguda a càmera lenta per fortuna sense conseqüències. Al rierol la Betty que s’hi banya… i tots darrera d’ella a peu. Cagacalces… no hi poso cap foto per no deixar-vos malament.
Direcció Salabarneda. El corriol molt guapo fins que travessem el torrent. La brossa ha crescut molt i es fa quasi be impracticable. Anem ben esgarrapats i a peu. El Som-ji que comenta que cada vegada que ve l’hi fem el mateix. Quines ensarronades. El Pagès que demostra la seva tècnica baixant corriols… sorpresa agradable. El Charlie també el veiem gaudint amb la seva màquina. A Artes seguim per la riera de Malrubí. A la Betty tant li fa, ja va molla… Sortim a la carretera i decidim fer aquest tram per asfalt fins el bosc d'Olzinelles doncs es una mica tard i ens espera la birra al Parc de l’Agulla.

Per la carretera el Litus es pica amb un carretero, esta com un llum!! pero la Betty el segueix. Aquesta noia s'apunta a totes !!!
El Som-Ji que se li acaba la paciència, Que vaig sec!!! Arribant a l'Agulla acceleració, però tot acaba amb un pique Betty-Charlie, un altre que no ens traurem de sobre ¡!! Ha quedat ben prendat  del nivell beteteru de la Barrufeta. No sap amb qui se la juga ??? Arribem a l’Agulla  i ja es sap,bones birres, alguna Cola-Loca i l'Aqurius per la ñeña… ahhhhh i ja tenim parella…. De professionals malpensats!!! Vull dir, que el Charlie esta al mateix ram de la Betty…. Quines Casualitats....

dimecres, 8 de setembre del 2010

Cebrianenca 2010

Aquest diumenge acudíem a la Cebrianenca amb ganes de conèixer personalment els col•legues bikeros dels Jabalisbikers, organitzadors de la pedalada. Una pedalada amb perfil exigent, molt trencacames, com així ho avalen els 31 Kms amb un Ac de 1200 mts. Tants pocs kms per pujar tant AC significa que trobarem rampes molt dretes, i així ha estat.Molta conya de bon mati. Els Cinc bikeapeus amb puntualitat anglesa, i un infiltrat al grup que no sabem com s’ha colat a dins el cotxe. Un alemany que s’anomena Al-Heimer ens fa tornar enrere quan ja érem quasi a Terrassa. EL PC s’ha deixat les sabates a casa…. Aquell que ho porta tot meticulosament, aquell que no la espifia mai avui la cagat amb majúscules…. Ara tocarà fer una mica d’Alonso per arribar a l’hora a Sant Cebrià de Vallalta. La conya dins el cotxe era descomunal i el PC semblava el Charlie Chaplin en una de les seves pel•lícules ( son mudes) . La del peatge de l’autopista ens mirava amb una cara… no es d’estranyar, en poc mes de mitja hora i hem passat tres cops…
Finalment, li hem tret la carbonilla al motor de la furgo i arribem a falta d’un quart d’hora de la sortida. Temps just per descarregar bikes i posar dorsals. Be la Betty encara va poder fer el cafè. Overbooking a la sortida amb record de participants.432 bikers. Sortida neutralitzada i la Betty ja es posa davant de tot, en busca del trofeu femení. Les primeres rampes complicades per l’existència de bikers de poca calada, hem sortit massa enrere. Finalment les rampes de fins el 26% fan la seva feina i es va aclarint el bloc. La Betty va davant,seguida pel Bridge i el Litus i el PC i el Guile “Anar fent”. Però al km 8 la Betty va a peu en una de les rampes dures, el Bridge ja l’ha passat, i li comenta al Litus que no va be.

Arribem al punt on es separen les rutes llarga i curta i la Betty vol desistir. El Litus intenta convèncer-la però ella contesta que espera al PC i el Guile. EL Bridge i el Litus arriben al primer avituallament ¿¿¿?¿? No se per que li han dit així, racionaven l’aigua per que se’ls hi estava acabant i no hi havia res mes ¿???? El Bridge i el Litus parlen d’esperar la resta del grup, però pensen que al igual han decidit fer la curta amb la Betty i decideixen seguir. Potser una trucada al mòbil hagués desfet el malentès doncs finalment la Betty es va deixar convèncer i seguien amb la llarga. Les baixades igual que les pujades, molt verticals i a mes molt ràpides, on el Litus i el Bridge es delecten sortejant altres bikers mes conservadors. Que no heu d’anar a treballar dema? Comenta algun que es passat. I tornem a pujar.

La humitat característica de la zona per la proximitat del mar ens fa suar molt, i el desgast es important en aquestes rampes tot i haver-hi força ombra . Trialera de baixada divertida i el de davant que es fot de lloros…per sort sense conseqüències. Al segon avituallament mes de lo mateix. S’han acabat les taronges i esta a punt de fer-ho l’aigua. Públic relations amb un jabali que ens comenta que ens afanyem que ens quedarem sense samarreta de regal. Aquests de l’Ajuntament no saben el que es una pedalada de BTT ? Amb un circuit tant exigent el biker ha de beure i menjar . El preu era simbòlic 5€, però un altre vegada mes val que cobrin una mica mes i posin sucs, fruits secs,fruita i pastes , doncs el buit que es començava a sentir a l’estomac feia que ens faltessin forces per encarar l’últim regal de la pedalada. Un Km de sender amb fort desnivell pujant. Be alguns han sigut mes vius i just a l’entrada d’aquest sender hi havia de nou l’alternativa curta. Una temptació per unes malgastades cames i un estomac buit. EL tram final del sender a peu per la falta de forces i la duresa del tram. Estem arribant i veiem al Guile,PC,i la Betty davant!!! Han retallat l’últim Km del sender per que el PC va tou. Ayyyy quan llegeixi això algú que jo em se... la Betty revifada i el Guile al “Seu Ritme” . Al Litus li han injectat alguna cosa a la vena quan veu els retalladors i passa al Guile quasi per sobre. El catxondeo esta servit. De fet el Bridge i el Litus pel camí estaven desitjant que el PC hagués decidit anar amb la Betty a la curta vist les rampes de la pedalada. Ara era ell el que maleïa haver convençut a la Betty. A l’arribada, buti i un vas de Cola-Loca que s’acaba ¡!!!!!!!

Parlem amb el Jordi dels Jabalis i ens comenta lo del fiasco dels avituallaments, i que es possible que l’any que ve no organitzin ells la pedalada degut a aquestes incidències alienes a la responsabilitat del s Jabalis. El Litus deshidratat necessita la birra amb urgència. Dues gerres de suc de civada ben fresc fa reanimar qualsevol mentre anàvem comentant totes aquestes anècdotes de la sortida. Tornada amb tranquil•litat, be a dins la furgo les discussions sobre la crònica eren pujades de to… alguns volien censura, però aquí es diu la veritat tota la veritat….. tenen dret a replica a la secció de comentaris. Ahhhhh i si voleu algun dia també en podeu fer alguna de crònica….

Informació Tècnica i Track Aqui