Dia 11 En Busca del GPS perdut
Avui s’ha dormit d’allò mes be. Caure al llit i quedar planxats...potser ens vàrem passar amb les copetes... fins hi tot el PC quan sona el despertador comenta, Esperem que toquin les campanades de l’església. Recollim i anem a la sala on tenim preparat un suculent esmorzar. Els caretos son impressionants... Dos quarts i mig de set i la Betty no baixa. Aii!! A Quina Habitació esta? No ho sap ningú!!! I ara que fem??? Finalment es sent un barrum barrum. La Betty que baixa amb la maleta per l’escala per que l’ascensor esta tancat. Be suposem que era la Betty per que no la coneixia ni deu amb la cara que feia.
A pesar del completíssim esmorzar, al Litus no li entra gaire be res. Per que serà? Be no tenia bones vibracions amb el seu estomac i l’etapa d’avui també comença amb vuit kms de pujada seguida i mes val no temptar la sort. Fins hi tot tothom s’apunta a fer estiraments !!! Anem a buscar les bikes i en marxa. Primer objectiu Les Salines. Feia por mirar el perfil. Si els dies anteriors era Gran Reserva, avui anàvem de Bodega sencera. Tots amb el molinet!!! A mida que anem descobrint la pista El Bridge i la Betty comencen a tibar seguits pel Quim !!! Això fa pudor!!! El Litus es despenja. Avui s’han canviat el papers !!!
La pista es molt bona i el desnivell assequible, "no es tan fiero el leon como lo pintan". El Xavi i el PC porten bon ritme a pesar de tot. El Litus darrera va provant el millor desarrollo. Finalment opta per anar lleuger i amb cadència, i comença a escurçar distancies. El Bridge, la Betty i el Quim estan esperant per que no s’aclareixen amb el roadbook. A la represa el Litus es comença a trobar mes be i fa equip amb el Bridge y la Betty. Però es clar al Bridge no se li pot ensenyar la roda.... e imprimeix un ritme que finalment i miraculosament nomes aguanta el Litus.
Paradeta de reagrupament i fotogràfica. Arribem dalt el Refugi tots plegats. Queda un petit tram d’ascens per agafar direcció La Vajol i el primer ensurt del dia!! Ha desaparegut el track al GPS i no hi ha forma de arreglar-ho. Si el primer dia el problema va estar amb la pluja i el roadbook ben moll avui haurem d’anar amb el roadbook fins a Llança, doncs el Bridge també es va deixar el seu GPS a casa. Sort de portar els dos sistemes per que si no encara seriem donant voltes per aquelles terres... La baixada es vertical. Paradeta per divisar les vistes des de el Castell de Cabrera.
Arribem a la Vajol i es clar això d’anar llegint es un pal, alenteix el ritme i es creen confusions amb tantes indicacions. Estem arribant a la Jonquera. No ens fa massa gracia esmorzar aquí per la seguretat de les nostres bikes.Veiem un rètol de restaurant mes endavant amb una pujada de 1,5 kms descomunal i a la postres es tancat. Be ha valgut la pena pujar fins aquí nomes per veure les escultures que s'hi exposaven a la piscina, i mes sabent que la pujada tampoc ens la podíem estalviar. Evidenment la Betty no es simpatitzant d'aquest tipus d'art i ens retreu que estem malalts.
Decidim continuar fins a Cantallops. Creuem pel conjunt megalític de Mas Baleta. Anem un pel tard per esmorzar i el grup va mort per la calor i sense aigua. Finalment a la plaça del poble un bar on arribem i ens cruspim una gerra de birra com si res mentre ens preparen els bocates.
Bàlsam pels nostres malmesos estomacs. Truites de patates i pebrots ummm !!! Uns bikers que passen. Els cridem. Estan fent un tram de la transpirinaica. Compartim algunes vivències i marxen cap a l'altre bar del Poble doncs en aquest el servei no es que sigui massa ràpid.
El Pastor del poble ens demana cap a on anem. Cap al Castell de Requesens.
Que dius boig!! No hi ha pas col..ns de pujar allà a dalt amb la calandra que cau. Amb aquell camí ple de Rocs!!! i menys tu dirigint-se a la Betty !!.Tots acollonits.... Però a resultes de tot es un corriol molt distret i divertit amb moltes paelles, una mica tecnic per lo trencat del terreny peró això si pujant.
El Bridge ens espera al final del corriol per refrescar i fer de les seves. Una mica mes i el PC se’n va a terra de l'ensurt però l’aigua pel coll ha anat d’allò mes be. Continuem pujant ara per una pista ample i bona fins el Coll de Medas. La càmera del Pagès continua perdent líquid però aguanta, vaja misteri!!! I la Betty sempre tenyida de Verd. Deu ser l’única que va darrera el Xavi!!!
Nomès faltava la foto just sota el cartell de "Pinxat".
Ens falten uns trenta kms per acabar l’etapa d’avui, hem esmorzat tard i podem arribar a dinar a Llança, però al Quim li agradaria visitar el
Castell de Requesens. Llavors l’opció es dinar a Rabós i fer uns catorze Kms desprès de dinar. A la cruïlla per pujar al Castell la majoria del grup es desdiu.. Un km de pujada dura adicional per arribar al castell i la Betty passa de llarg com un llamp, seguits de la resta, menys el Quim que anava maleint els ossos a tothom....
Nomes penseu en jalar i pedalar !!! on es la cultura ??? I el turisme??? Vols dir que el va sentir algú?
Doncs Som-ji que ja ens el mirarem pel peniscopy. (Aquest diccionari del Quim es de lo mes vario pinto). De fet culturalment parlant la visita es una opció que no us la podeu perdre.
Arribem a una zona militar on trobem un cartell. Caida de proyectiles !!! El que faltava que ens fotessin una bomba a sobre!!! A No, no fa falta ja hi ha el Bridge amagat amb les metralladores disparant a tot deu que passa.... continua fent de les seves. Al Litus li retornen els mals d’estomac i aquest tram se li fa feixuc. L’arribada a Espolla es fa baixant a tot drap per una pista a trossos mal en cimentada i a trossos amb reguerons descomunals. En un d’ells el Litus per poc s’empassa la Betty. A Espolla nou conflicte amb els carrers.
Litus mira el mapa del GPS a veure que veus? diu el Bridge
RES !! He perdut el GPS !!! No fotis!! diu la Betty
Va de serio!! Col...ns Betty quina broma per gastar NO??? Crec que em deu haver saltat allà on t’he passat. S’ha trencat el suport!! Apa doncs marxa enrere. El Bridge, El Quim i el Litus en busca del GPS perdut.. mentre la resta busquen un bar per comprar unes Cola-Loques. Anem pujant en direcció contraria amb el Bridge a davant. Finalment al cap d’una estona el veiem que baixa.
L’heu trobat ??? NO!! Doncs jo tampoc!! Però la pitada de la parada el delata.
Seràs Cab...n!! El portava posat al seu manillar.
De res contesta el Bridge... Be han sigut cinc Kms extres...amb final feliç.
Tornem a Espolla on ens esperen amb les cola-loques ben fresques i anem a la font a carregar aigua, mentre una amable veïna ens ha convidat a alguns a un plat de macarrons. Que deu tenir el PC que enlluerna a totes les dones? Però es clar no n’hi havia per tots i declina tant generosa oferta. Amb l’incident del GPS se’ns ha fet tard i ja no arribem a dinar a Llança. Així doncs nou canvi de plans. Cap a Rabós a dinar. Pel camí altres bikeros amb problemes, la palanca del canvi trencada. Vaja dia. El Litus potser de l’ensurt i ves a saber que mes continua amb el mal d’estomac. Per fi
Can Tomàs el restaurant que buscàvem a Cistella!!! el primer dia. Menjar lleuger per que desprès s’ha de pedalar. Be alguns... Per la plaça passen carros plens de fusta. Que estrany a aquestes hores treballant a ple sol, Nooooooooo son els forners del poble que han vist arribar al Bridge!!! I el Litus bevent Aigua?¿? de veritat que esta fotut!! De fet ens ha anat be aquesta paradeta, pedalar a aquestes hores amb la que queia era de bojos. A mes a la represa el cel s’ha tapat una mica i corria un aire mes fresquet per lo qual la decisió ha estat encertada.
Desprès de Rabós els camins semblen serps, ara cap aquí,ara cap allà, canvis constants de direcció fins a Vilamaniscle. A la sortida del poble uns bons repetjons. A partir d’aquí la pista es torna ample i molt bona, sembla talment que anem per carretera. Descens vertiginós fins a l’ermita de Sant Silvestre de la Valleta que ningú vol visitar. Per que serà? Doncs per que resten dos kms de pujada mes i mentre es puja es veu perfectament jajajaja. Realment anem fets caldo!!! Per fi a dalt divisem Llança i el nostre estimat Mediterrà. Baixada a tot drap en busca de l’hotel i de la seva piscina. Encara som a temps de fer un banyet!!!
Arribem i el Bridge ho celebra al estil Habemus Papa. Despres de tots els entrebancs del dia no n'hi ha per menys i el Quim es confesa per tots els pecats comesos i aixi resarcir al grup de cara demà. Ara que si la que fa de cura es la Betty anem arreglats. A la recepció tenim una mica de lio amb les habitacions. La noia no s’aclareix i desprès de varis comentaris, rentar les bikes i donar una primera volta per la piscina finalment s’arregla tot. L'
Hotel Grimar es el mes gran en quan a extensió, però les instal•lacions son velles i la relació qualitat preu en aquest aspecte no es gaire bona. Problemes fins hi tot per guardar les bikes sota clau que finalment acaben a les habitacions!!!
Desprès de la piscina amb estirament subacuàtics inclosos, encara tenim temps d’anar al poble en busca d’un cable que ens permeti fer les copies de la informació gravada al GPS abans de fer un Hard-Reset a veure si solucionem el problema i dema podem navegar amb el track. Birreta al Bar-Locutori mentre el Litus es baralla amb la informàtica. En principi tot sembla arreglat. Tornem a l’hotel en busca del sopar. Jejeje ja us ho imagineu no??? Si Si, la cambrera va haver de muntar un pont aeri per portar el pa a la nostre taula.... però ara tambe s'hi afegeixen els molins d'oli a fer hores extres.
Sopar i servei correcte. El Litus continua bevent aigua. Deu estar molt fotut aquest home !! Mentre sopem mals auguris per demà. Comença a ploure, i la previsió marca 75% de posibilitat de pluja. Molta humitat a l'ambient amb molta sensació de xafugor. Sembla que costarà agafar la son aquesta nit. Fem cafès sense ragets, i a dormir que el dia ha esta molt ple d’incidències i mes val oblidar aviat!!
Finalment sembla que tothom es queda clapat de bones a primeres, menys el PC que prova d'insinuarse al Litus quan aquest ja estava al cel. Que col..ns fots !!! va resonar a tota la Costa Brava!! Cadascú que s'inventi un final....
Els BikeApeu varen participar el passat dissabte 28 a la prova de Tres Hores de Resistència en BTT organitzada per Out.cat i L’Esport Ciclista Manresa dintre del calendari d’activitats de la Festa Major de Manresa i que es va celebrar al complexe esportiu del Congost. Va ser la primera de les participacions de la colla en una cursa que a pesar del seu caràcter popular va ser molt competitiva, degut a la presència de corredors i corredores d'elit. El resultat ha estat molt digne pels nostres corredors en una prova en la que vàren participar un total de 67 equips de gran nivell, sis dels quals comptaven amb algun membre femeni a les seves files, un de ells el nostre.
La posició 39 a la classificació general empatats amb deu equips mes, dels quals nou els van superar per temps total amb una diferencia màxima propera als deu minuts i tercers en la categoria mixta així ho avala. Un primer podi que sap a gloria. Els participants varen completar un total de 23 voltes a un circuit que constava d’uns 2,2 Kms amb diferents entrebancs mes o menys tècnics i de diferent dificultat, que podien ser salvats per zones mes fàcils però a la vegada mes lentes. 
El jugador 12 com es diu col•loquialment va jugar un paper important , es per això que aprofitem aquestes ratlles per donar les gracies a tothom que va ser patint durant tota la cursa, i per fer gala d’un gran grup, d’una gran colla que ha estat a l’alçada dels millors tant esportivament com humanament parlant. Nomes queda felicitar particularment als components de l’equip per l’èxit assolit, la Betty, el Bridge i el Litus, així com també a l’organització que malgrat algunes petites deficiències sense massa importància i segurament degudes a la joventut de l’esdeveniment ens van fer gaudir d’una tarda-vespre-nit de bike immemorable amb un circuit molt complert i treballat.
