Ha passat un setluni, la setmana sideral. Els nostres informadors avisen d' avançadilles de naus enemigues al sector del planeta Vidrà. L'esquadra K-TieM es prepara de nou per la batalla excepte en Chewbacca Toni que no s'ha pogut recuperar de les ferides de les batalles anteriors. Barrufeta Leia també continua amb certs dolors, però la seva gran capacitat de sacrifici fa que vulgui lluitar al nostre costat. Creiem que després de la batalla anterior les forces enemigues han quedat bastant minvades, però a les primeres de canvi ens sorprenen amb una gran concentració de naus i la seva capacitat de foc. A mes ens trobem en zona d'aerolits, i per tant les maniobres es fan mes complicades del compte. La gran capacitat de l'esquadró fa que aquesta primera escaramussa sigui ràpidament enllestida, però es denota poc entusiasme entre els pilots potser per que estan pensant que l'imperi dels diables resulta molt mes fort del que a priori podia semblar.
En direcció al Coll de Forn l'Imperi ens sorprèn amb el Fang-S-Tix. La nova arma que van posar a prova en la batalla anterior però ara molt mes evolucionada. Les primeres provatures no resulten gens perjudicials per les nostres naus al menys de moment.El grau de destrucció que trobem pel camí es considerable, mostra de la fúria dels Diables amb els nostres aliats. A mida que anem avançant el Fang-S Tix es torna molt mes viscòs, enganxatòs i comença a ser un problema per l'esquadró. Veritables mars d'aquesta arma son esquivats magistralment per les nostres naus, encara que no exempts de problemes. Fins aquí l'esquadró ha quedat gratament sorprès de la capacitat de Leia que junt amb Pep Solo ha fet la primera neteja d'enemics mentres que Yoda Pc, Obi Wan Guile i Litus Skywalker es mantenien a la reraguarda rematant a tot possible dimoni que s'escapes del foc de Leia i Pep Solo.
Seguim en direcció Sta.Maria De Besora, el primer planeta a alliberar de les mans enemigues. El trajecte es molt mes plàcid,sense incidents.L'espai es troba net d'enemics, però no d'excrements siderals. L'arribada es ràpida gracies a la gran potencia dels motors de les naus X-Wing quan es mouen en aquest tipus de terreny. Alguns dels pilots recorden batalles anteriors en aquesta zona en la guerra de la BI600. La constelacio de la Serra de Milany es digne d'observar.
A Sant Quirze Besora ens espera el nostre punt aliat per repostar de combustible i munició. Ens reben amb festa a la Plaça i a la Caserna Bar Sport les viandes i el tracte inmillorables.L'anfitrio Angel ens guarda les naus al hangar per evitar posibles sabotatjes d'enemics infiltrats.La Buti sembla el volant de les Naus X-Wing, la cap-i pota es per lleparse els dits i les pilotetes dignes de quedar ennuagat. I a que no sabeu que va demanar Leia? Doncs si heu encertat.... Llom amb formatge. Que dificil ehhh!!! Foto de familia a la taula mentres es discuteix sobre el pla a seguir.Tot sembla massa fàcil.....
Reprenem la marxa, la festa i la panxa plena ens fa tenir molt mes bon humor que al principi. Fins hi tot el Pep Solo es decideix a parlamentar amb els alienigenes que es troba pel camí oferint certs presents per tal de captar soldats que vulguin lluitar al nostre costat. L'intent ha resultat infructuós i cap membre nou a les nostres files. La calor es fa present en aquest punt on també s'inicia un canvi de paisatge i vegetació. Adaptem els nostres uniformes de batalla a la nova situació i seguim amb velocitat de creuer. De moment la presència de diables es testimonial, cosa que en certa manera era el que ens esperàvem, però hi havia quelcom que feia que la esquadra no es trobes massa convençuda. Potser també l'absència del nostre amic Chewbacca Toni ens feia trobar-nos una mica menys segurs.
De sobte i com sempre sol passar en aquestes circunstàncies, despres de travessar un dels mars líquids El rec de la font de la Bota els destructors imperials apareixen camuflats en un mar de meteorits de tamany considerable. La batalla es torna dura, complicada. Seguim pel torrent de la Tremolosa i la cosa continua exactament igual. Res comparat amb la batalla de la Cuesta de la Muerte. Aqui fa falta força,tècnica,destressa. A la mes mínima has xocat amb algun d'aquest mega meteorits i la nau queda feta miques.
A la Masia derruida de la Tremolosa parada obligatòria per reposar forces. Així com altres vegades la moral sempre ha estat alta aquí es denota cert cansanci, potser producte de les ferides que encara cicatritzen. S'ha de continuar lluitant, estem a prop d'un primer punt aliat, Alpens control de ruta però l'arribada no es gens fàcil. El Coll de Mercadal es una trampa mes dins el camí. Meteorits, vegetació mutant, parets verticals. Durìssima aquesta batalla. Un cop superada l'aproximació al planeta Alpens la fem pel Satelit Collet del Perer que pertany a la galàxia la Costa de Cal Trencacames, un nou entrebanc al camí que ja us podeu imaginar del per que amb el nom que li han possat.
A la Fonda Alpens parada tècnica, i dubtes. El nostre full de ruta deia que haviem d'alliberar Sta. Eulalia de Puigoriol, però anem molt tard i no sabem si ens arribarà el combustible. A mes el desgast de forces i muncions ha estat considerable i es decideix repostar per prevenir posibles sorpreses enemigues. No sabem el que ens espera i mes val prevenir.Primer no sembla haver-hi massa gana però un cop sentats a taula la gula es desferma. Amanides complertes, pessols estofats, brandades de bacalla, espatlles de cabrit, llenguados i calamarsets a la planxa, xai a la brasa i pastissos de postre. Només Leia fa dieta, per variar.... Sembla que de nou amb la panxa plena torna el bon humor i les cares de palidesa es tornen vermelloses. El vi fa miracles. Cafès,cigalons i trifàsics i tots endollats de nou cap a conquerir Sta Eulalia.
La veritat es que si no haguessim repostat les naus es queden tirades pel camí sense combustible.La pista al principi en bones condicions però amb turbulències que fan trontollar les X-Wing. I es clar faltava alguna cosa en aquest full de ruta. El corriol. La galàxia Entranyes del Diable es un bon exemple de com castigar la digestió d'uns pilots que al principi se les prometien molt felices. Els mutants abunden, la tècnica es indispensable per esquivar les ramificacions, si no, el xoc estar assegurat, mars líquids impossibles de salvar sense ajuda sideral, Fang-S-Tix per sort en malt estat ( vull dir sec), excrements siderals dels alienìgenes . Els Destructors imperials imposen la seva llei, i alguns anem quasi derrotats, però acabem vencent una nova batalla.Seguim volant pel costat de la Riera de Lluçanes i al divisar el Mar líquid Pantà de Santa Eulalia ens adonem que la fita esta a prop.Efectivament unes poques acelarades dels nostres malmesos propulsors i planeta conquerit.
Allà ens trobem a Jordi Darth Vader que en un gest conciliador, potser per que veu el final de la guerra ens convida a menjar un dels exquisits menjars de la Galaxia Osona. La coca de pa i pinyons. Ja veurem si la jugada li surt be.
