dimecres, 8 de setembre de 2010

Cebrianenca 2010

Aquest diumenge acudíem a la Cebrianenca amb ganes de conèixer personalment els col•legues bikeros dels Jabalisbikers, organitzadors de la pedalada. Una pedalada amb perfil exigent, molt trencacames, com així ho avalen els 31 Kms amb un Ac de 1200 mts. Tants pocs kms per pujar tant AC significa que trobarem rampes molt dretes, i així ha estat.Molta conya de bon mati. Els Cinc bikeapeus amb puntualitat anglesa, i un infiltrat al grup que no sabem com s’ha colat a dins el cotxe. Un alemany que s’anomena Al-Heimer ens fa tornar enrere quan ja érem quasi a Terrassa. EL PC s’ha deixat les sabates a casa…. Aquell que ho porta tot meticulosament, aquell que no la espifia mai avui la cagat amb majúscules…. Ara tocarà fer una mica d’Alonso per arribar a l’hora a Sant Cebrià de Vallalta. La conya dins el cotxe era descomunal i el PC semblava el Charlie Chaplin en una de les seves pel•lícules ( son mudes) . La del peatge de l’autopista ens mirava amb una cara… no es d’estranyar, en poc mes de mitja hora i hem passat tres cops…
Finalment, li hem tret la carbonilla al motor de la furgo i arribem a falta d’un quart d’hora de la sortida. Temps just per descarregar bikes i posar dorsals. Be la Betty encara va poder fer el cafè. Overbooking a la sortida amb record de participants.432 bikers. Sortida neutralitzada i la Betty ja es posa davant de tot, en busca del trofeu femení. Les primeres rampes complicades per l’existència de bikers de poca calada, hem sortit massa enrere. Finalment les rampes de fins el 26% fan la seva feina i es va aclarint el bloc. La Betty va davant,seguida pel Bridge i el Litus i el PC i el Guile “Anar fent”. Però al km 8 la Betty va a peu en una de les rampes dures, el Bridge ja l’ha passat, i li comenta al Litus que no va be.

Arribem al punt on es separen les rutes llarga i curta i la Betty vol desistir. El Litus intenta convèncer-la però ella contesta que espera al PC i el Guile. EL Bridge i el Litus arriben al primer avituallament ¿¿¿?¿? No se per que li han dit així, racionaven l’aigua per que se’ls hi estava acabant i no hi havia res mes ¿???? El Bridge i el Litus parlen d’esperar la resta del grup, però pensen que al igual han decidit fer la curta amb la Betty i decideixen seguir. Potser una trucada al mòbil hagués desfet el malentès doncs finalment la Betty es va deixar convèncer i seguien amb la llarga. Les baixades igual que les pujades, molt verticals i a mes molt ràpides, on el Litus i el Bridge es delecten sortejant altres bikers mes conservadors. Que no heu d’anar a treballar dema? Comenta algun que es passat. I tornem a pujar.

La humitat característica de la zona per la proximitat del mar ens fa suar molt, i el desgast es important en aquestes rampes tot i haver-hi força ombra . Trialera de baixada divertida i el de davant que es fot de lloros…per sort sense conseqüències. Al segon avituallament mes de lo mateix. S’han acabat les taronges i esta a punt de fer-ho l’aigua. Públic relations amb un jabali que ens comenta que ens afanyem que ens quedarem sense samarreta de regal. Aquests de l’Ajuntament no saben el que es una pedalada de BTT ? Amb un circuit tant exigent el biker ha de beure i menjar . El preu era simbòlic 5€, però un altre vegada mes val que cobrin una mica mes i posin sucs, fruits secs,fruita i pastes , doncs el buit que es començava a sentir a l’estomac feia que ens faltessin forces per encarar l’últim regal de la pedalada. Un Km de sender amb fort desnivell pujant. Be alguns han sigut mes vius i just a l’entrada d’aquest sender hi havia de nou l’alternativa curta. Una temptació per unes malgastades cames i un estomac buit. EL tram final del sender a peu per la falta de forces i la duresa del tram. Estem arribant i veiem al Guile,PC,i la Betty davant!!! Han retallat l’últim Km del sender per que el PC va tou. Ayyyy quan llegeixi això algú que jo em se... la Betty revifada i el Guile al “Seu Ritme” . Al Litus li han injectat alguna cosa a la vena quan veu els retalladors i passa al Guile quasi per sobre. El catxondeo esta servit. De fet el Bridge i el Litus pel camí estaven desitjant que el PC hagués decidit anar amb la Betty a la curta vist les rampes de la pedalada. Ara era ell el que maleïa haver convençut a la Betty. A l’arribada, buti i un vas de Cola-Loca que s’acaba ¡!!!!!!!

Parlem amb el Jordi dels Jabalis i ens comenta lo del fiasco dels avituallaments, i que es possible que l’any que ve no organitzin ells la pedalada degut a aquestes incidències alienes a la responsabilitat del s Jabalis. El Litus deshidratat necessita la birra amb urgència. Dues gerres de suc de civada ben fresc fa reanimar qualsevol mentre anàvem comentant totes aquestes anècdotes de la sortida. Tornada amb tranquil•litat, be a dins la furgo les discussions sobre la crònica eren pujades de to… alguns volien censura, però aquí es diu la veritat tota la veritat….. tenen dret a replica a la secció de comentaris. Ahhhhh i si voleu algun dia també en podeu fer alguna de crònica….

Informació Tècnica i Track Aqui

4 comentaris:

  1. gràcies ginetas pels vostres ànims en el xat. no vull semblar ploramiques però si hi ha alguna noia biker que llegeixi aquest comentari podrà entendre perfectament lo difísil que es fa alguns dies del mes pedalar. EL teu cap vol, però el teu cos no respòn. Els entrenaments també es fan complicats i en fi, la cursa una agonia en aquesta situació. Sempre penso que aquesta podria ser una de les varies raons de la escassa participació femenina? Bé, per mi és una limitació clau, però si ens agrada aquest esport em de tirar endavant noies!!!!! La cursa en sí, guapíssima!!! El recorregut genial. Pistero, rampes fortes en que exigeixen bon nivell físic i una trialera de baixada divertidíssima. DE la de pujada no en parlo, pk sí, sóc una de la que va retallar lúltim quilómetre i mitg. Tot i haver_me refet també vaig agraïr que el notre p.c fes cop d´ estat. ben fet p.c. Molts a l´ edat del p.c els hi agradaria haver fet 50km de bike el dia anterior d´ aquesta exigent ruta! Força p.c!!!!!!

    Betty

    ResponElimina
  2. M'ha encantat la crónica, sou una canya.encantat de que coneguesiu un xic la nostra muntanyeta.
    Veig que feu molta conya com nosaltres.Tema avituallaments,ho deixem corre, ho vem pasar més malament que vosaltres,quina vergonya.Ho lamentem,es va fer una llista de productes,pero es evident que no van fer ni cas alhora de comprar i despres a donar la cara els que estaven en allà.
    Enhorabona per finalitzar a tots, pocs kms pero exigents de debó,ho sabem.
    Bé per la Betty,es cert que la btt té poca participació femenina. peró també es cert que sou molt reconegudes per tots,perque es sabut que els teniu ben po....,la muntanya es mlot dura.
    Vinga, potser més endavant ens tornem a liar, questa vegada sera pel passeig maritim, ben planet,ja ja dw

    ResponElimina
  3. Hores d'ara estic una mica desencisat.... Amb una crònica tant picarona, tots callats i muts... Qui Calla Otorga. Es cert que es van explicar veritats pero el dret a la pataleta el te tothom !!!! Bridge esperava que hi fiquessis una mica mes de salsa... Si ja ho se que ho has fet al Xat, pero alla al cap de un temps es perd i aqui No!! Miquel on ets??? A tu et sona molt això de les retallades i no ho aprofites???? Betty disculpada, al menys t'has fet seguidora del Blog, ja era hora i a mes has possat un comentari. I els altres mandrosos!! Dormilegues!! A tothom li agrada llegir i riure a mi m'agrada que participeu... com ho fem???
    Jordi, a banda de tot la pedalada molt be, jo vaig disfrutar i patir molt. Espero trobar-nos aviat.

    Apa pels qui no ens veiem, bon cap de setmana.

    ResponElimina
  4. Litus,

    Acabo d´escriure al Xat.PAS PROBLEME.

    ResponElimina

Qualsevol comentari fora de to o irrespetuos serà esborrat directament sense previ avis per l'administrador del Blog.