dimecres, 4 d’agost de 2010

Cap a On Dius que Anem???

Ja hi som, ja tenim l'excursioneta de l'estiu al cap, i el Mestre ens ha avisat que toca entrenar per no anar despistats la segona setmana d'Agost.
Per tant, dissabte en teníem una de ben preparada, força entretinguda: Talamanca i els seus vorals. Matí, sense retards i amb algú mig despistat: Pep Bridge. Ens preparem per anar tirant les 4 ànimes magnifiques que ens em trobat per anar pedalant (Tony, PC, Litus, Pep Bridge). Comencem a fer la Ramoneta pels vorals de Manresa, que si cap al Parc de l'Agulla, que si cap als Bombers, voltem a la dreta i cap baix... bla bla bla, fins que arribem a creuar el Llobregat.

Allí comencen els primers problemes en una rampeta de un parell de Km. en fi, deu ser que es massa matí, penso jo, clar que el Mestre va una mica "tocat" pel cansament conegut i famós dels dissabtes, però realment va tocadet, eh?
En PC va fent, ell és un incombustible, però al seu ritme i el Tony esbufega un ratet al meu costat, però bé, va aguantant i anem pujant, xino-xano, tampoc ens matarem ja, encara falta tot el matí.
Anem pedalant entre entretinguda xerrada, mentre sorolls pocs familiars del bosc ens van distraient, ep!!! una trialera passada la carretera de Navarcles-Talamanca, ens diu que hem de llaurar una mica el sotabosc, que està molt brut. Doncs apa, ja tens els llenyataires sense xerracs però amb bike's fotent la puteta de nou entremig de boletes de la flora enganxades a tot el camellam, cullons!!! que emprenyador es això quan portes les cames amb pels de mig km, jejeje!!!! per sort, al Bridge només se li enganxen als mitjons i culotte, ji ji ji!!! però és el que toca, quan llaures fora de temporada!!!!.

Poc a poc anem fent via i ja veiem Talamanca a la dreta a dalt. Ara pujarem per no se on i anirem cap allà, per desprès donar la volta i tornar a baixar per la pista de no se qui, total? per arribar al Moli, i rematar l'equip amb una ascensió brutal fins a Talamanca (el poble ascensor) per que tan aviat era a dalt a la dreta, com baix a l'esquerra, com al front, com a dalt de tot a l'esquerra un altre vegada, Cullons!!! aquest poble no s’està quiet!!!!!! en fi... desprès de plorar un ratet pujant, els 4 membres cerquen el poble i es disposen a devorar viandes i sucs varis a la plaça del poble.


Desprès d’esmorzar, encarem cap al Parc, a veure que ens depara la tornada, que aquest Mestre sempre té tocs amagats.Doncs apa!!! que potser sinó? PUJAR!!!!!! i vinga pujar per una pisteta trencadeta que va fent amunt, i encara més amunt, per anar a sortir per sobre Mura, a un altre pista ja coneguda, la Teuleria, per encarar la tornada pujant per les Torres de Mura.
Però apa aquí, en PC diu que ja no pot més i ens fa un "directo" al trencant que ens obliga a seguir-lo en direcció Rocafort. En Bridge havia decidit marxar sol cap al Parc, així encara la tornada al Pont per allà i completa una sortida molt ben organitzada pel Mestre, però finalment decideix que tornen tots junts. Baixem per la riera de Sant Esteve, una falsa baixada, doncs també s'ha de pedalar fort per anar fent. Les creuades de la riera ens fan més agradable la tornada i la veritat que poca cosa més. En PC una mica cansat i en Tony navegant entre el cansament i la fartanera de pujada, ens deixa a dos homes sols a davant, el Mestre i en Bridge. Al arribar a les Tines, en Bridge decideix agafar la trialera del Roviralta que puja i puja, per acabar de tocar la moral, per arribar al Pont baixant, ja que el camí per la vora del Llobregat està una mica malmès per les pluges.Per mi, la sortida ha estat molt, molt maca, hi ha hagut de tot, de tot el que ens agrada, molt camí i molta bici... encara que a dia d'avui encara ressonin el renecs del PC per la Muntanya....

Informació Tècnica i Track Aqui

Diumenge Sant tornem-hi, farem un canvi collonut, el Tony per la Betty. No tinc rés en contra del Tony, ni molt menys!!!!, però es veu que amb la d'ahir ja en va tenir prou. Això de tenir membres de si i no, o sigui, un dia si que vinc, però l'altre no, jejeje!!! fa que el nivell sigui molt variat, però l'ambient sempre és el millor!!!!! però no canviem de tema, avui que toca Mestre???? PATIR!!!!!! Cagum.... que estrany.
Set menys quelcom del matí, un Bridge que acaba de rentar la bici al Carrefour, pedala tranquil•let a veure on es el Rickapan, allà és troba el Mestre que ja ve dient que és tancat. Bé, busquem un altre lloc, mentrestant, ja anem conjeturant quans serem avui: dos? tres? més? Humm!!! ja veurem! desprès de voltar una mica i no trobar rés, tornem cap al lloc assenyalat i esperem. Al ratet arriba la Betty, bé, ja en serem 3, anem xerrant sobre la proesa del PC posant en dubte la seva assistència, quan de cop i volta treu el cap per la carretera amb la BICI!!!! cullons!!! aquest home sempre ens sorprèn!!!! ja en som 4, per tant que obrin el bar que fem el cafè.
Cafetonet fet, doncs apa, RAJADELLADA que te crio!!!!! al matí pintavem bones, al arrivar ja ni pintavem!!!! Enfilem cap a Rajadell però pels camins del Llibre Sant dels Camins del Mestre, llibre que val més que no tingueu, perquè patireu, això sí!!!! de Mon en veureu!!Doncs apa camins enllà pel mig dels horts cap a sobre Sant Joan, a veure el Parc del Rojas, bonic lloc, un artista desconegut que va fer un petit quadre en viu a una explanada de terra.Continuem pedalant i comencem a pujar, per Torreblanca on ens espera una bona ascensió per castigar cames, però la veritat que molt distreta doncs intercalem el sender de la font dels pins cap a les Torres de Fals. Pujarem fins a Fonollosa també intercalant algun corriol, per baixar cap a Sant Amanç amb alguna trialereta amagada i arribar a Rajadell amb 33 km a les cames, apa!!! que la gasolina va barata, fotem km...

Esmorzar enrarit pel preu, segons històric. Això si de jalar no en va faltar... el PC amb la combinació del Mestre, trien una tornada digne dels KAMIKAZES!!!! pujarem al Cogullo per la Z, amb varies opcions al calaix per si de cas. Bé, m'estalviaré d'explicar les bestieses que vaig dir quan en repassar l'horari feia tard per arribar a casa a dinar. Trucadeta d'allargament de permís pedalari, sense problema!!! doncs ara patireu companys. AMUNT, AMUNT i AMUNT!!!!! que això no s'acaba. Però si em sembla veure Sant Pere repartint números per entrar, de tan amunt que hem anat.

Desprès de pujar molt, el sol amb la escalfor del dia i el cansament de l’ascensió, facturen a les cames una quantitat massa alta, tant que en PC, que no mana, però té molt poder, decideix fer una baixada en picat fins a Can Servitge, desprès de unes trialeres molt xules i uns camins preciosos triats pel Mestre i de pas saltar-se totes les opcions que quedaven al calaix. No em queixo la veritat, entre els dos dies hem fotut 120-130 km amb quasi 3000 de AC, per tant, anem més que entrenats pels Raids, que ara és el que tothom tenim al cap. Estones de riure, de sol, de camins, de birres, de companys, d'amistat, de patiment i de nostàlgia, perquè aviat hauran passat... en fi, tot això ho discutim amb unes tapetes i cerveses (aquarius per la nena).Acabem el dia de bici en cotxe, donat que el Mestre molt amablement ens porta a casa a cadascun dels membres del equip.....

Snif Snif snif!!!! encara ha de passar tota una setmana...

Informacio Tècnica i Track Aqui

1 comentari:

  1. Propooso que li donem el carnet de copilot a en PC, doncs ell diu que mai sap on va,ni sap on es pero a l'hora de la veritat i d'agafar dreceres el tio les agafa directes, i ja pots cantar misa.
    Dos cops d'estat en una cap de setmana. A veure si als Raids tambe te d'allonsis....
    Bridge, per lo del preu de l'esmorzar m'imagino el que va passar.... ja et coneixen d'altres vegades i han hagut de pujar els preus, per que si no els foties a la quiebra !!!! JAJAJAJA...

    ResponElimina

Qualsevol comentari fora de to o irrespetuos serà esborrat directament sense previ avis per l'administrador del Blog.