diumenge, 30 de maig de 2010

Qui Avisa...

Estàvem avisats….sembla que ningú s’ho volia creure. Les dades eren 107 Kms i 2.000 mts de Ac i així ho corrobora el GPS al acabar la ruta. Ha sigut la sortida d’un dia mes llarga de les que hem fet incloses les diferents edicions de la Selenika en les que hem participat, però no la mes dura en quant a desnivell. De totes formes la sortida de dissabte reunia molts al•licients.
Quedem a les set al Bar Ros. Passen dos minuts i em sona el mòbil. Encara no he arribat per que vaig tard i el PC ja esta nerviós .La festa de divendres em passa factura i encara no se si dormo,pedalo o somio…. Be un cafetonet ho arregla tot,penso. Encara estic de sort per que la Barrufeta no troba aparcament i va donant voltes. Seguim en línia, sortim a pedalar quasi mitja hora tard…
Enfilem cap Artes, vorejant l’eix transversal, per Sta Ana tot planejant fins Cabrianes. El primer repetxò m’indica que les passaré magres. No puc respirar. Les birres nocturnes pesen massa.Com diria el Guile si hagués vingut, (no saps la que t'has perdut!!!) anava tirant ampolles pel camí... però s’ha d’estar a les verdes i les madures…
Pels camins de les Tapies arribem a Artes, he escurçat el sender que tenia marcat ja que segueixo sense ganes,però ningú es queixa.
La pista fins a L’Estany per la Ruca es una pista ( autopista ) en molt bon estat, molt ràpida sempre ascendent però sense desnivells massa sobtats excepte un parell de punts, on el molinet es fa necessari.
Passat El Clapers desprès del primer tram dur parem a fer una mossegada. Hem anat fins hi tot una mica mes enllà de l’any passat. Sens dubte el Bridge accelera un grup que ha assolit un gran nivell. Inclús amb la maquina en males condicions, el Bridge es qui obre pas amb el cantar dels pinyons… crec,crec,cric-crac… El Litus sempre va a la cua, per que serà? Els tres es mengen un mini bocata. Jo no puc i em bec un Cola-Loca… Ressaca? Serà això
Em seguit la pista autentica del GR fins la casa de la Careta. La pujada es mes suau. La Cola-Loca encara no em fa l’efecte desitjat, i el PC,la barrufeta i el Bridge m’han d’anar esperant. Quina sort ser el guia jajajaja.
Avui la boira no ens ha deixat veure les vistes que varem gaudir l’any passat, però el paisatge verd i humit es molt gratificant. Estem arribat a Sant Miquel i la Barrufeta ens comenta que te dolors a l’esquena i es despenja una mica. Menys mal per que crec que ha sigut l’únic moment que no he anat l’últim… Reagrupament al collet de Sant Pere a un km de l’Estany. Ens espera un bon esmorzar. A Cal Grau es un bon lloc per fer aquells àpats de cinc ganivets , però avui no tenien el dia i hem hagut de discutir una mica per que ens facin els nostres peus de porc a la brassa. EL Bridge fa un amago amb la llonganissa amb formatge però finalment aconsegueix que li facin la buti desprès de veure passar els plats d’altres taules que segons ens havien dit al arribar no ens podien fer. Quins collons!!!

Mentres fem el cafè, veig per la finestra una silueta coneguda, que pedala amb la flaca. Pantalons del bikeapeu amb l’armilla fosforescent, no podia ser altre que el Miquel 0,0. Surt la Barrufeta a cridar-lo i ell segueix pedalant però quan el crida el Litus han sortit fins els cuiners del Restaurant a veure que passava ¡!! Gira cua i fa un cigaló i raget amb nosaltres. La conya esta servida. Ens ha fet el salt aquesta any amb aquesta sortida però entrena d’amagat!!! Fem comentaris de cara a la sortida de l’agost Raids al Vent, i passa l’estona .

Portem hora i mitja a la taula!!! I ens queden 62 Kms i els trams mes entretinguts que en dic jo…. La parada cosa estranya li ha anat be a la Barrufeta doncs li ha passat el mal d’esquena.
Encarem la baixada cap el Moli del Perer, direcció Moià. Aquesta variant coneguda per PC i Litus te una sorpresa formigonada del 26% que continua amb un tram de 3-4 kms que riu-te de la Cuesta de la Muerte. La arribada a Moià es Pujant… si si pujant encara que no ho sembli. El Bridge que baixava a peu diu que anava buscant el fetge que havia perdut…ha fet aquest tram amb el tercer pinyó per que no podia posar res mes… A veure quan estrenem bike xaval ¡!!

Des de Moià també agafem una variant nova. Anem direcció a Serramitja, per la pista asfaltada del club de golf,i el PC tremola perquè se’n recorda del tram selenik 2008. No baixarem fins a Marfà? Demana. Desprès allò puja que t'hi ca… la veritat es que no sabia ben be per on passàvem així que vaig callar per si de cas. El Bridge crec-crec. A Serramitja em venen a la memòria els camins seleniks, però no, no baixem a Marfà i ens desviem a la dreta per un camí molt maco que voreja el Serrat de les Baiones vorejant la Baga de la Cerdana. Tot de baixada mes records dels Tracks del Diable. Be aquesta vegada era un dos cavalls…
La baixada es ràpida fins a Monistrol de Calders. Ens em de desviar del trajecte per fer una parada de repostatge. El Litus ara si te gana i es menja el bocata, El PC va ben servit i se’n cruspeix un altre que portava, El Bridge es demana un llom amb formatge i la Betty un sac d’avellanes. I dues macrobirres per cada un i una cola loca la Barrufeta. Però el PC no en te prou i li venen ganes d’ una Paella ¿¿?¿?¿? menys mal que a les quatre i mitja de la tarda les cuines estan tancades…



Foto de rigor i cap a la Mussarra. A Sant Pere Màrtir el Bridge fa noves amistats, mentres el Litus s’aclara amb el GPs. No li surt el track, Sap el camí però el GPS en marca un altre… Aquesta pujadeta ha fet mal i ja ens anem dutxant amb l’aigua dels bidons, i el PC comenta d’acabar d’arribar a dalt i baixar a Navarcles pel clàssic. Però ens faltava alguna cosa avui. El corriolet. Així que el Litus decideix tirar pel que tenia pensat encara que no tingui track. Des de Sant Pere fins a Bellvei de baixada ha de ser guapo. El PC i el Litus ho han fet un parell de vegades pujant, i mentres ho comentem la Barrufeta queda sorpresa. De fet aquest tram esta una mica brut desprès de les nevades i la crescuda de la vegetació, però val la pena gaudir-lo i mes si es de baixada. A mes saltar per sobre el arbres entravessats a fet riure una mica al grup que ja comença a anar tocat.

Però tot el que es baixa es puja i des de Bellvei direcció Navarcles per la banda del moli del Blanquer a part d’un parell de rieres que vist dissabte passat ja no ens fan por, un ,dos i tres… repetxons que amb 90 kms fan molt de mal i dic un dos i tres per que la Barrufeta els anava sumant. M’havies dit un!! Be no me’n recordava d’aquest… I aquest altre!!!! Be tampoc. Sabia que l’arribada a Casa Llucià era el punt d’inflexió. Però encara quedava el repetxo de la colònia Jorba abans de Navarcles… Quatre i l’arribada a Manresa pels Tres Salts …. Cinc ..a veure si ara no sabre sumar…

A Sant Benet de Bages el Litus  perd aire… el de la roda malpensats. A veure si li haure de donar la raó a la Betty!!! Inflem crec que arribaré. Passant pel Monestir em venen ganes de resar per que Deu ens ajudi a arribar. Els plans seguint el Riu semblen inacabables. La Barrufeta a partir d’avui m’odia, diu que estem pirats i malalts, Però ella ens ha sorprès amb el bon ritme que ha portat i la setmana que ve no fallarà amb la flaca a fer el Bracons i el Collfred.
Se’ns despedeix el Bridge que l’esperen per sopar jajajaja aquest en contes d’un estomac te una Mina i ara sense el fetge encara li cap mes cosa… EL PC arriba nostàlgic. Quina ruta de P… mare. Quan arribi a la seva edat vull pedalar en les mateixes condicions que ell. Quedem per fer l’ultima birra però li comento que anem al Bar prop de casa meva per que desprès jo no arrenco, i s’hi arriba amb el cotxe. Allà estem de festa i ens trobem amb el Sherpa i el Quim amb qui comentem la sortida. Els qui coneixen el Sherpa ja saben els comentaris. El PC se’ns despedeix i jo segueixo de festa… fins que quasi es fa fosc. Dutxa sopar i a ballar, que la family també ha de disfrutar…i Dema? Aniré amb la Penya????? Però si van a l’estany també!!! Home un buti com la que s’ha menjat el Bridge em pot venir de gust….
                  Diumenge amb la Buti.

9 comentaris:

  1. ola amigos!! bonitas fotos. somos do brasil e como voces adoramos mountain bike. grande abraço e bons pedais!! aproveitamos adicionamos voces no nosso blog
    www.offroadbikers.blogspot.com

    ResponElimina
  2. La ruta dura i a la vegada magnifica, podria dir insuperable, no ho dire perque ultimament ens suparem cada dia, aquesta colla del bikeapeu son l'hostia. La cronica molt precisa i bem feta, tal i com te de ser, els companys fantastics, llastima d'algunes absencies notables...

    ResponElimina
  3. L´any que ve el Guile,el Salva,el Toni, els Xaviers,el Melimato i jo mateix segur que venim encara que només sigui per MENJAR AQUESTA SUPER BUTI de la foto del Litus d´ahir amb la Penya Bonavista.

    ResponElimina
  4. Quina rutilla!!!! Encara em fa mal l'esquena i els runyons. Demà al fisio. I tema Litus, wuennu... ha confirmat lo que em pensaba: Ta malalt, molt malalt.....

    ResponElimina
  5. Ull amb aquest virus que em porta malaltis segons la Betty per que s'encomana que dona gust...
    Miquel, si tantes ganes tens de buti a l'Estany et proposo repetirla sense esperar un any. A mi m'agradarà repetir els peus de porc...
    Encara que potser em començo a plantejar una ruteta pel Do BRASIL !!!!

    ResponElimina
  6. Buenas e fuetes padaleadas, ai é que és.Las rutas muy bonitas, guté muchu, fuerte abrazo desde Portugal.
    Buenas pedaleadas.voy agrupar vostro blog en mio.

    ResponElimina
  7. Hola nois pel que bec us ho vareu passar de pu..a mare com sempre, ja us podeu imaginar que mentre pedalava sol per Castellnou i Viladelleva, escoltant en Bruce Sprimgsteen, me’n vaig en recordar de l’any passat quant varem fer la mateixa sortida, amb en Miquel, el Salva, el Pare Camps i tu Litus, quant sortíem del Estany amb la cançó del (jo le pum, jo le pum) i algun cigaló de mes, sembla que pel que he pogut llegir aquest any heu endurit la ruta, això esta bé llàstima de no haver pogut vindre.

    ResponElimina
  8. Pep Pineda, el que cantavem era Copa,Lliga, prou, prou, prou i tú deies que el Barça faría el triplet: copa, lliga i Xampions.

    Per Cert: Benvinguts els amics de Portugal i do Brasil.

    Litus, ja veus que el teu Blog es veu per TOT LO MON.

    ResponElimina
  9. Tens raó Miquel però al Salva algú li va tirar 1€ i no parava de cantar el famós “jo le pum”

    ResponElimina

Qualsevol comentari fora de to o irrespetuos serà esborrat directament sense previ avis per l'administrador del Blog.