diumenge, 25 d’abril de 2010

El Retorn dels Diables Episodi III

Ha passat un setluni, la setmana sideral. Els nostres informadors avisen d' avançadilles de naus enemigues al sector del planeta Vidrà. L'esquadra K-TieM es prepara  de nou per la batalla excepte en Chewbacca Toni que no s'ha pogut recuperar de les ferides de les batalles anteriors. Barrufeta Leia també continua amb certs dolors, però la seva gran capacitat de sacrifici  fa que vulgui lluitar al nostre costat.  Creiem que després de la batalla anterior les forces enemigues han quedat bastant minvades, però a les primeres de canvi ens sorprenen amb una gran concentració de naus i  la seva capacitat de foc. A mes ens trobem en zona d'aerolits, i per tant les maniobres es fan mes complicades del compte. La gran capacitat de l'esquadró fa que aquesta primera escaramussa sigui ràpidament enllestida, però es denota poc entusiasme entre els pilots potser per que estan pensant que l'imperi dels diables resulta molt mes fort del que a priori podia semblar.
En direcció al Coll de Forn l'Imperi ens sorprèn amb el Fang-S-Tix. La nova arma que van posar a prova en la batalla anterior però ara molt mes evolucionada. Les primeres provatures no resulten gens perjudicials per les nostres naus al menys de moment.El grau de destrucció que trobem pel camí es considerable, mostra de la fúria dels Diables amb els nostres aliats. A mida que anem avançant el Fang-S Tix es torna molt mes viscòs, enganxatòs i comença a ser un problema per l'esquadró. Veritables mars d'aquesta arma son esquivats magistralment per les nostres naus, encara que no exempts de problemes. Fins aquí l'esquadró ha quedat gratament sorprès de la capacitat de Leia que junt amb Pep Solo ha fet la primera neteja d'enemics mentres que Yoda Pc, Obi Wan Guile i Litus Skywalker es mantenien a la reraguarda rematant a tot possible dimoni que s'escapes del foc de Leia i Pep Solo.
Seguim en direcció Sta.Maria De Besora, el primer planeta a alliberar de les mans enemigues. El trajecte es molt mes plàcid,sense incidents.L'espai es troba net d'enemics, però no d'excrements siderals. L'arribada es ràpida gracies a la gran potencia dels motors de les naus X-Wing quan es mouen en aquest tipus de terreny. Alguns dels pilots recorden batalles anteriors en aquesta zona en la guerra de la BI600. La constelacio de la Serra de Milany es digne d'observar.
A Sant Quirze Besora ens espera el nostre punt aliat per repostar de combustible i munició. Ens reben amb festa a la Plaça i a la Caserna Bar Sport les viandes i el tracte inmillorables.L'anfitrio Angel ens guarda les naus al hangar per evitar posibles sabotatjes d'enemics infiltrats.La Buti sembla el volant de les Naus X-Wing, la cap-i pota es per lleparse els dits i les pilotetes dignes de quedar ennuagat. I a que no sabeu que va demanar Leia? Doncs si heu encertat.... Llom amb formatge. Que dificil ehhh!!! Foto de familia a la taula mentres es discuteix sobre el pla a seguir.Tot sembla massa fàcil.....

Reprenem la marxa, la festa i la panxa plena ens fa tenir molt mes bon humor que al principi. Fins hi tot el Pep Solo es decideix a parlamentar amb els alienigenes que es troba pel camí oferint  certs presents per tal de captar soldats que vulguin lluitar al nostre costat. L'intent ha resultat infructuós i cap membre nou a les nostres files. La calor es fa present en aquest punt on també s'inicia un canvi de paisatge i vegetació. Adaptem els nostres uniformes de batalla a la nova situació i seguim amb velocitat de creuer. De moment la presència de diables es testimonial, cosa que en certa manera era el que ens esperàvem, però hi havia quelcom que feia que la esquadra no es trobes massa convençuda. Potser també l'absència del nostre amic Chewbacca Toni ens feia trobar-nos una mica menys segurs.
De sobte i com sempre sol passar en aquestes circunstàncies, despres de travessar un dels mars líquids El rec de la font de la Bota els destructors imperials apareixen camuflats en un mar de meteorits de tamany considerable. La batalla es torna dura, complicada. Seguim pel torrent de la Tremolosa i la cosa continua exactament igual. Res comparat amb la batalla de la Cuesta de la Muerte. Aqui fa falta força,tècnica,destressa. A la mes mínima has xocat amb algun d'aquest mega meteorits i la nau queda feta miques.
A la Masia derruida de la Tremolosa parada obligatòria per reposar forces. Així com altres vegades la moral sempre ha estat alta aquí es denota cert cansanci, potser producte de les ferides que encara cicatritzen. S'ha de continuar lluitant, estem a prop d'un primer punt aliat, Alpens control de ruta però l'arribada no es gens fàcil. El Coll de Mercadal es una trampa mes dins el camí. Meteorits, vegetació mutant, parets verticals. Durìssima aquesta batalla. Un cop superada l'aproximació al planeta  Alpens  la fem pel Satelit Collet del Perer que pertany a la galàxia la Costa de Cal Trencacames, un nou entrebanc al camí que ja us podeu imaginar del per que amb el nom que li han possat.

A la Fonda Alpens parada tècnica, i dubtes. El nostre full de ruta deia que haviem d'alliberar Sta. Eulalia de Puigoriol, però anem molt tard i no sabem si ens arribarà el combustible. A mes el desgast de forces i muncions ha estat considerable i es decideix repostar per prevenir posibles sorpreses enemigues. No sabem el que ens espera i mes val prevenir.Primer no sembla haver-hi massa gana però  un cop sentats a taula la gula es desferma. Amanides complertes, pessols estofats, brandades de bacalla, espatlles de cabrit, llenguados i calamarsets a la planxa, xai a la brasa i pastissos de postre. Només Leia fa dieta, per variar.... Sembla que de nou amb la panxa plena torna el bon humor i les cares de palidesa es tornen vermelloses. El vi fa miracles. Cafès,cigalons i trifàsics i tots endollats de nou cap a conquerir Sta Eulalia.
La veritat es que si no haguessim repostat les naus es queden tirades pel camí sense combustible.La pista al principi en bones condicions però amb turbulències que fan trontollar les X-Wing. I es clar faltava alguna cosa en aquest full de ruta. El corriol. La galàxia Entranyes del Diable es un bon exemple de com castigar la digestió d'uns pilots que al principi se les prometien molt felices. Els mutants abunden, la tècnica es indispensable per esquivar les ramificacions, si no, el xoc estar assegurat, mars líquids impossibles de salvar sense ajuda sideral, Fang-S-Tix per sort en malt estat ( vull dir sec), excrements siderals dels alienìgenes . Els Destructors imperials imposen la seva llei, i alguns anem quasi derrotats, però acabem vencent una nova batalla.Seguim volant pel costat de la Riera de Lluçanes i al divisar el Mar líquid Pantà de Santa Eulalia ens adonem que la fita esta a prop.Efectivament unes poques acelarades dels nostres malmesos propulsors i planeta conquerit.
Allà ens trobem a Jordi Darth Vader que en un gest conciliador, potser per que veu el final de la guerra ens convida a menjar un dels exquisits menjars de la Galaxia Osona. La coca de pa i pinyons. Ja veurem si la jugada li surt be.

Continuarà....

Informació Tècnica i Track Aquí
I el Video

22 comentaris:

  1. Jo, Pep Solo Pont, com a capità del nostre estimat “Falcó Mil•lenari, voldria fer extensiva la crónica del nostre apreciat i benvolgut Litus Skywalker. Tal i com ell explica molt encertadament, la lluita no va esser fácil, però al final, les forçes del conjunt van poder amb el mal endiablat dels camí, sorpresses, mals, veríns, alegries, entrebancs, ferides de guerra, tot aixó no va mimbar l’energía de la meva tripulació, un cop més, els bike@peuerus, van netejar l’espai de bruna sideral i de mals cossos. No per això crec que sigui menys, citar, un per un, a tota la tripulació, de tal i com jo els vaig veure en aquest Episodi III, és justa la citació d’uns herois:

    ResponElimina
  2. Chewaca Toni: incansable lluitador silenciòs, esperit dels boscos alpins, silenciosos però constants, ànima solidaria amb tot el grup, ajudant incansable de km. siderals. Aquesta setmana, hem plantat una llavor de record per tot arreu òn hem deixat les nostre roderes, la teva absència es notable, no hem trobat darrera nostre aquell alè tan simpàtic i tan rialler que sempre ens empaita endavant, no hem vist els rinxols al vent, ni em sentit les teves esbufegades, acompanyades del bord tipic de la teva gola, no hem vist el teu pel al vent, però tots hem sentit la teva presencia, no et véiem, però hi eres, eres allà amb nosaltres, donant-nos ànims per deixar el camí net i polit, per quan TU puguis tornar a brillar al nostre costat. L’hi vaig dir a tot satèlit i enbruna sideral: no ploreu perque no hi és, ploreu perque tornarà!!!!
    Barrufeta Leia: aahh!!! Cas curiòs el d’aquesta Barrufeta, és toçuda, barruda, ja l’hi pots dir el que vulguis, ella va a la seva, incansable fidelització a la seva manera de ser, sorda per tota mena d’ajuda, orgullosa com poques he vist, però amiga i lluitadora, com cap. Amb mals constants, amb dolors aguts, queixes sordes cap enfora, llur cara reflexa patiment, però ella endavant, escuadró incansable davanter, fent front a tota mena de perills, pas ferma quan toca terra, però mancança de fe per probar de sortejar residus siderals, pots travessar un riu de esteroids que ella baixarà de la nau per xiular mentre camina entre ells, potser falta això, un punt de fe, per probar de superar mals tràngols a sobre la nau. De totes maneres, mil coses bones i poques de dolentes, és la nostra princessa, la que no mana, la que no es queixa, la que sempre hi és, la que ens dona forçes, la que ens dibuixa un somriure sense dir rés, ella és un esser blau principesc entre borratxos de taberna valents, la III ha estat un passeig al seu costat, perque cada cop que em sentía malament i faltat de fe, l’he mirat i he recordat que per ella i el seu atac endemoniat al coll, tinc de dar tot el millor que tinc per aquesta colla. Cada cop estic més convençut del conte aquell: La barrufeta i els set borratxets, aquí en som 5!!!!!

    ResponElimina
  3. Jedi Yoda Camps: Aquí, em treuria el barret si el portés, m’agonollaría amb carácter de reverència, em partiría les mans aplaudint, ho faria tot, tot per aquest membre tan… tan… esencial en aquesta creuda tan treballada. Aquí teniu un membre incansable de totes les maneres, un soldat de patiment silenciòs, un sabi de coneixement infinit, un company estimat i molt important per l’èxit de la conquesta, un pallaso dels nostres riures, un colze per aguantar-nos quan patinem, un sord dels perills existents, un nen dels corriols amagats, la batuta d’aquesta orquesta, l’amic dels mals moments i el germà dels moments tristos, el colega dels carajillos i l’enginyer del grup. Aquesta setmana no ha estat la seva, ens ha mossegat la pols dos cops, però ferit i mal tocat, ha continuat endavant, fent honor a un coratge digne d’enveja, no ha perdut el somriure tot i el mal, i s’aixecat quan la foscor regnava dins del seu ànim, envejable!!! gloriòs i lloable. Sabeu, de vegades el miro en silenci, observo sense ser vist, i l’únic que sento és gratitud, per quelcom tan senzill com: L’ Amistad!!
    Obi Wan Guile: Conductor orgullòs i toçut també, únic dins de la seva espècie, mandatori fields dins del grup, cames incansables al cel suspesas, company de mals trànguls, ajudant de mestre i portador de lluitas imaginables. Ell vol manar en silenci, sense que ningú sapiga que mana, vol netejar camins pel nostre pas tranquil, vol curar ferides siderals per la nostra seguretat, però sobretot, vol reparar lesions mentals amb la solitut del capdavanter, despres si la fi no és pot conseguir, la culpa mai és seva, orgullòs, i picador de tranquiles pedalades, si no tenim ambient, perque l’espai no ens permet tenir agosserada pedalada, ell s’encarrega de tocar la fibra algú, perque salti i tinguem ambientillo per comentar, normalment sol ser el Litus Skywalker la seva victima preferida, encara que de vegades, ens busca a tots una mica, menys a la barrufeta, está clar!!!! Jejeje!!! De totes maneres, es un membre molt important i una ànima insustituible dins del grup. Aquesta setmana ha estat solidari amb el Jedi Yoda Camps i també ha mossegat la pols dues vegades, clar que sempre ha estat culpa dels altres, tot i que cau ell, la culpa sempre será d’algún membre extern, en la primera he estat jo, i en la segona… vés a saber… Conductor sense remei, però company inalterable, si mai em perdo en aquest espai, espero que ell m’acompanyi, perque així mai em sentiré malament, ell s’encarregarà de que no em falti res.

    ResponElimina
  4. Litus Skywalker: El comandant de l’expedició, l’ànima matter de tots nosaltres, el sol quan plou, la pluja quan fa sol, el ying i el yang, tot depèn de que tinguis tu, estrany, però tots els alts comandaments son estranys, quan penses que l’entens, te’n surt amb una de nova, quan penses que l’ajudes, resulta que no, i quan simplement te’l mires, l’hi veus la grandessa que té. Xerraire sense fi, cridaner per naturalessa, jo tinc els cucs de les orelles a Lourdes, provant de trovar un miracle per ells, podría explicarvos com és, però em quedo amb això: “maestro” (en sentido general, es una persona a la que se le reconoce una habilidad extraordinaria en una determinada área del saber, con capacidad de enseñar y compartir sus conocimientos con otras personas). A ell l’hi dec l’agraïment de ser part d’aquest grup, a ell l’hi dec l’aprenentatge del meu nou pilotatge, a ell l’hi dec, la sabiduría de la taula. De carácter agressiu i reconciliable, de fácil pique i de mesura faltada de fré, es un amic i company inovidable i espero que sempre, sempre sigui el comandant de la meva nau.
    Aquí deixo constancia dels meus companys i tripulants del Falcó Mil•lenari, som un grup amb un objectiu, rentar de Diables, la maravellosa terra d’Osona.
    Abril 2010
    Pep Solo Pont

    ResponElimina
  5. Jod... dues croniques senceres per una sola sortida.Això s'anima. A veure si altres cavallers i dames posen el seu granet de sorra. Potser que ens dediquem a la literatura, Al igual m'aniria mes be jajajaja.
    Pep Solo saps que m'agradaria? que et fecis una autodefinició de la teva sortida tal i com l'has feta de nosaltres. A veure amb que ens sorprens!!! Eiii no escriguis el que estas pensant ara mateix jajajaja

    ResponElimina
  6. Pep Solo Pont: el conductor de la nau Falcó Mil•lenari, que voleu que us digui de mi? Doncs la veritat!!! Incansable conductor, la veritat que he après a patir conduïnt i fins i tot hi he sabut trovar el “gustirrinin”, però això que estic visquent amb els meus companys de vol, es diferent; veureu, jo sòc d’esperit competitiu, sempre ha estat així, i com a competidor que soc, no voldria mai ser l’últim, però aquí amb aquesta colla, mai ets l’ultim ni el primer, ets un més, i això es nou per mi, i sabeu qué? M’AGRADA!!!!!! Amic dels meus amics, descuidat amb les coses més sencilles, cumplidor de paraula, despistat de tota norma, orgullòs de mi i de tot el que he fet, bò i dolent, amb el tems un aprén de les coses dolentes també i de les bones se’n gaudeix! Toçut, algún cop em foto amb problemas per mala memoria, però sempre asumeixo els meus errors. Bon company, solidari, i sobretot una persona normal, sense cap característica notable. Intento aportar el millor de mi, i amagar el pitjor, prefereixo callar que dir segons quines veritats, no m’agrada ofendre als meus amics, m’estimo més el silenci. Picador palpable i jugador de la conya amb els companys, encara que a vegades, s’escapa el nivell de conya i val més parar. En definitiva, crec que sóc un més, ni bò, ni dolent, aprofito la meva forma física, però no en faig senyera, sé que morirem tontos, però jo cada día aprenc amb els meus amics!!! Per tant, encara sòc el marrec de la colla. Podeu afegir el que cregueu oportú.

    ResponElimina
  7. Ostres, quins comentaris, jeje!!
    Bè, a mi em feu molta enveja, doncs aquesta 3a etapa ha mantingut el nivell de les altres. Espero poder-la fer ben aviat, i a veure si alguns encara us han quedat forces per tornar-la a fer. Ens vèiem aquest proper cap de setmana, que ja sera la batalla final. A reveure!!

    ResponElimina
  8. El del comentari sóc jo.

    ResponElimina
  9. Aquesta tercera etapa dels Tracks dels Diables a estat una de les millors, encara que a diferencia de les anteriors per el meu gust i faltava una mica de corriolets, però el planeta es com es, els camins i paisatges com sempre fantàstics, les fangueres o millor dit Fang-s Tix, i donaren un encant especial ja que eren profundes però fàcils de passar en voltades d’uns meravellosos prats i el Fang-s tix no s’enganxava a les nostres naus, l’esmorzar un deu, bon vi i bon menjar una Botifarra que hem recordava el volant de la meva nau, i un dinar amb una plata de macarrons que ni havia per fer saltar aquells diables tant cab..ons, llàstima que el Toni no en va poder gaudir, coses de la feina, però de ven segur que quant la repetiu ho tornareu a reviure amb la mateixa il•lusió.
    Crònica de Obi Wan Guile de l’esquadra KTieM.

    ResponElimina
  10. Que voleu que comenti amb aquestes cròniques.... Una etapa fantàstica. També estic d'acord en potser de les meés maques fins ara. Fins la següent i última. Tracks del diable una gran ruta de btt. Un consell: Aneu-hi amb bona companyia i haureu tocat el cel!!!

    ResponElimina
  11. Veig el nivell de les contracróniques, i realment us falta una mica de tems en la vostra vida per les coses sencilles, jejeje!!!! Tres lineas i ja està? aixi premieu l'esforç de'n Carles? és molt fàcil fotra pressa per la crónica, però aquell que escriu també l'hi agrada llegir opinions extenses i acurades dels companys, sincerament, si no colaboreu, al final un es cansa de fer coses.... sí, ja ho sé, potser sòc una mica malparit, però és el que penso. Per mi? Endavant Carles!!!! jo sempre et fotaré un escrit per animar-te i acompanyar-te.

    ResponElimina
  12. Gracies Pep Solo. Es veritat que de tant en tant a la gent li agrada rebre d'alguna manera algun copet a l'esquena en forma de reconeixement per la tasca que fa. Tu sempre has estat dels que mes ho han fet i t'ho agraeixo. Soc partidari de les teves paraules en quant a que qualsevol iniciativa que es porta a terme si no te prou colaboracio o seguiment no te rao de ser. A mi el que m'anima molt es veure que la gent participa, segueix, dona idees, en gaudeix, en definitiva el blog es de tots i es entre tots el que l'hem de seguir alimentant. Es cert que hi ha un cert numero de membres que encara no han participat gaire o gens, pero tambe crec que els hi hem de donar temps per que es vagin engrescan, i perdent-li la por a escriure i participar. El de menys es la quantitat o qualitat, un simple comentari serveix per fer creixer aquest nado que acaba de neixer i de pas anima a la resta de pares...
    Jo mentres pugui estare al peu del canó.

    Anims i força Bike@peu.

    ResponElimina
  13. Bé, encara que ami no sem dona bé el tema de l’escriptura i de les narracions de cròniques, es veritat que li hem de fotré un cop a l’esquena d’aquest cronista, (però es que prefereixo fotre-l’hi en vivo i en directo ) ja ho sabeu, soc així de torra cullons, jejejeje., Bromes a part, reconec que amb la imaginació del nostre cronista fent el relat dels fets tal i com ell els vol descriure, i sen jo un dels participants en la pedalada, o me’n pollo les series de la Gerra de les Galàxies o tinc por de barrejar-hi en Lluquet i El Rovello (Pare Camps i Pep Guile), o la Jeidi i en Pedro, (Betty i en Toni) es que són els personatges que mes amb venen al cap junt amb els Barrufets quant estic per aquells paratges plens de Diables (Litus i Pep Solo), fins i tot aquest dia varem visitar la seva foguera, això si apagada.

    A mes quant pedalem es una historia que mai voldries que s’acabés (tret de quant vas fet caldo) i quant as acabat només tens al cap de tornar a començar i saben que falten sis dies et deprimeixes molt, molt i molt.

    Una altre cosa es que hi ha membres de la colla que de dilluns a divendres treballem, d’altres fins i tot ho fan algun cap de setmana, d’altres entrenen (quina enveja) i quant no saben que fer el gat pentinen o fins i tot fan una crònica. Celebro que així sigui per mols anys per tots els nostres membres.

    Ara també una critica per els membres del bike@peu que aquest dies per diferents raons no ens acompanyen en la nostre pedalada i que també i estaven convidats, sebem que us mireu el block, però tampoc hi dieu res de res, l’únic que es salva es el Salva, però els altres Sant Miquel 00, Joan, Xaviers i d’altres ja us espero, Jaume pensa que amb una mà també es pot escriure, com et penses que ho fem la resta?.

    Apa una mica per tots.

    Vica Bike@peu i Visca el Barça

    ResponElimina
  14. Suposo que el que té el gat ben pentinat sòc jo!!!! bé, doncs sí, el porto fashion!!! fashion!!!! i també és cert que no treballo!!!! estic al paro!!!! per això entreno!!!! sòc un vago de cullons, menys a sobre la bici, això sí!

    ResponElimina
  15. Bé, la cosa tampoc anava per aquí, ja sabem que treballes diferent a la resta de mortals que pedalem amb tu, i a tots ens encantaria pentinar el gat i sobre tot sortir a pedalar quant els altres penquen tancats allà on o facin, però ja ho veus el tema de fotré canya al poble per mitjà del bloc només a funcionat parcialment, la propera sortida amb la resta de gent els hi tindrem de fotré canya.

    ResponElimina
  16. Per cert Carles, altre vagada "Chapeau" amb el video, dins de la teva linea de treball. Sius plau, que les muses de l'inspiració segueixin al teu costat.

    ResponElimina
  17. Pep,

    que no m'he sentit molest, porto 7 anys representant legalment a una multinacional i tinc 2 empreses propies, sense pencar això no s'aconsegueix, per tant, tinc clar que he fet i cap a on vaig. L'ho de pentinar el gat, m'ha fet gràcia!!!! i sí... hem de parir canya a la penya.

    ResponElimina
  18. Però si entre dos teniu el blog colapsat, com voleu que la resta s'hi atreveixi, si feines te a llegir tot el que posem jajajajaja....
    Prepareu el paraigues per diumenge,que hem tingut molta sort fins ara pero no se per que, que em sembla que se'ns ha acabat...

    ResponElimina
  19. Serviran els xubasqueros de Port Aventura?

    Jo amb sembla que en tinc un parell jejejeje.

    ResponElimina
  20. Increible, los espartanos de plato pequeño hemos establecido contacto con guerreros de otras dimensiones y otro tiempo. Pero cuidado, si sois amigos os damos la vienvenida, pero si osais invadir nuestros dominios, no nos amedrantarán vuestras espadas laser. SALUDOS DESDE ESPARTA DE MONTSERRAT.

    ResponElimina
  21. Pep "caminaSolo" a Monegros30 d’abril de 2010 a les 21:19

    Hola nois,

    bé, més que mai, demà en Pep Solo, serà solo el. Us trobaré a faltar pel camí, però per fotre canya al meu cos, imaginaré que m'esteu esperant a l'arribada, per infundarme força!!!! pensaré en vosaltres amics, i finalment sapigueu que hi ha un membre del Bike@Peu com a grup ciclista, lluitant a Monegros per una bona arribada i posició del nom del club nostre.

    Una abraçada, posició i tems, la setmana vinent.

    ResponElimina
  22. Vinga, ànims que demà ens espera una etapa d´autèntic mountain bike del bò, segur que no faltarà de res (pluja, fang, caigudes, duresa ... i bon menjar)!!

    ResponElimina

Qualsevol comentari fora de to o irrespetuos serà esborrat directament sense previ avis per l'administrador del Blog.